1. elblocOLESA DE MONTSERRAT MAIG 2013
2003
2013
En els darrers anys sha perm竪s, i fins i tot en al-
guns casos fomentat, lespeculaci坦, lenriquiment
rpid a costa del que fos, el creixement incontro-
lat de les poblacions. Tot shi valia si uns quants
podien fer diners. Ara ens toca pagar a tots, i ens
tocar fer-ho durant molts anys.
Una de les not鱈cies que m辿s entristeix darrerament 辿s el
desnonament dalgunes fam鱈lies per la impossibilitat de pa-
gar la hipoteca del pis que van comprar en l竪poca m辿s
cara i quan encara hi havia feina per a tothom.
Malauradament aquesta no 辿s l炭nica conseq端竪ncia de
lanomenada bombolla immobiliria. Fins i tot els qui encara
poden anar pagant la hipoteca dun pis que avui en dia val
gaireb辿 la meitat del que estan pagant pateixen el que en
termes b竪l揃lics en dirien danys col揃laterals.
Aquestes reflexions v辿nen a tomb arran dun incident vis-
cut al carrer Barelona recentment. Un grup de ve誰ns van
telefonar els bombers i la gurdia urbana perqu竪 en un dels
habitatges les rajoles van comen巽ar a aixecar-se i trencar-
se sense motiu aparent. Per precauci坦, es va decidir desa-
llotjar tots els ve誰ns de limmoble i estudiar el problema.
Despr辿s duna primera revisi坦, diagnosticaren que es trac-
tava dun incident produ誰t per una mala qualitat dels mate-
rials i perqu竪 lobra no shavia fet com calia, per嘆 que no
representava perill per a la integritat f鱈sica dels ve誰ns. Con-
cretament hi havia problemes amb les juntes de dilataci坦, la
qualitat del gres i la quantitat de material emprat per enrajo-
lar el terra. Vaja, que probablement els propietaris dels pisos
de ledifici havien pagat a preu dor una aut竪ntica xapussa.
El pitjor de tot 辿s que no es tracta dun fet a誰llat. Hi ha al-
tres habitatges al mateix edifici i a altres
carrers dOlesa que no tenen gaire anys
de construcci坦 i estan mostrant proble-
mes associats amb la mala qualitat de
la construcci坦. Aix嘆 ens porta a fer-nos
un seguit de preguntes: Com sha cons-
tru誰t a Olesa els darrers anys? Quina 辿s
la situaci坦 real del parc dhabitatges ole-
sans? Els pisos de la bombolla immobi-
liria valien els diners que es van pagar?
Com sho faran les fam鱈lies que ja tenen
feina a pagar la hipoteca per fer les repa-
racions imprescindibles? A qui shan de
demanar responsabilitats de tot plegat?
2003
2013PER MOLTS ANYS!
MS SEQELES DE LESPECULACI IMMOBILIRIA
Aquesta primavera estem de celebraci坦. Fa 10 anys naixia el Bloc Oles a partir de la conjunci坦
de la secci坦 local de Esquerra Unida i Alternativa i Olesans i Olesanes per a la Participaci坦, un
grup de persones que en la seva major part provenien del m坦n associatiu. La traject嘆ria que
ens ha portat a ser on som ha estat cuita a foc lent. Les primeres eleccions vam aconseguir, per
molt poc, dos regidors. A les seg端ents ens va sorprendre agradablement el salt de dos a cinc.
I a les darreres municipals ja van ser nou: primera for巽a al consistori, amb la responsabilitat de
formar lequip de govern.
No 辿s un aniversari per celebrar amb cofoisme. La dif鱈cil situaci坦 actual exigeix enormes dosis
de responsabilitat. Amb tot, si cal fer balan巽, hem de sentir-nos agra誰ts i honorats. Queden mol-
tes coses a fer i esperem seguir comptant amb la vostra complicitat.
2. elbloc
El Bloc Oles ja va avisar dels problemes que suposaria cons-
truir la segona llar dinfants dOlesa en un lloc amb uns acces-
sos m辿s que problemtics. Ho vrem verbalitzar en comissions,
en plens i en publicacions abans que siniciessin les obres i, a
m辿s, vam presentar alternatives de llocs que ens van semblar
m辿s adequats.
Lequip de govern daleshores es va entestar a seguir amb els
seus plans, malgrat que els problemes es veien a venir. I aquells
que van originar el desastre, Uni坦 i Converg竪ncia, ara clamen
per actuacions urgents, costin el que costin, siguin raonables
o no.
El Bloc Oles, coincidint amb la seva arribada al govern, va fer
una primera actuaci坦 per tal que es pogu辿s accedir a la llar
dinfants, a peu, des del Porxo de Santa Oliva (Casc Antic). Lla-
vors vam considerar que si es volia accedir en cotxe es podia
fer pel carrer Vall dAran, on, a m辿s, hi ha una considerable zona
daparcament a pocs metres de la llar dinfants.
Ara, un grup de pares ens ha demanat que deixem arribar els
vehicles fins la porta de la llar i arreglem la cal巽ada que puja
paral揃lela al pas de vianants.
Cal dir, en primer lloc, que la zona per on passa aquest carrer
correspon a lmbit de Cal Candi i que qualsevol actuaci坦 en
aquesta cal巽ada es destruir quan surbanitzi aquesta zona (co-
rrespon a la Junta de Propietaris fer-ho).
n segon lloc, cal tenir en compte que es tracta dun terreny que
presenta no poques dificultats.
En resum, lequip de govern seguir treballant per minimitzar les
mol竪sties i seguir denunciant lactitud demag嘆gica de qui va
entestar-se contra tot sentir com炭 a construir un equipament en
un lloc inadequat.
UN CAM鱈 DE DIFCIL SOLUCI
En una obra p炭blica que va costar m辿s de 180.000, ning炭
va preveure com canviar el llum del r竪tol de lentrada sud
de la C-55.
Durant mesos, qualsevol persona que accedia amb vehicle per
aquesta entrada sadonava que la lluminria que hauria de des-
tacar el nom (per cert, ben petit) de la nostra vila funcionava de
manera parcial i insuficient. La ra坦 era ben simple: un dels llums
shavia fos.
Fins aqu鱈 res anormal. All嘆 que 辿s propi de com竪dia de desga-
vells i embolics 辿s que per canviar aquest llum shavia de des-
muntar tota una planxa de ferro que pesa una barbaritat, calia
tallar el trnsit per fer-ho i limitar lacc辿s al nostre municipi. La
ra坦 torna a ser ben simple: ning炭 va preveure que els llums no
duren per sempre i que era necessari buscar un sistema senzill
per canviar-los, cosa que ja sha fet.
Aquesta 辿s la manera de fer obres p炭bliques dUni坦 i Conver-
g竪ncia i aquests s坦n els problemes que dificulten la gesti坦 del
dia a dia del nostre municipi.
TALL DE TRNSIT PER CANVIAR UN LLUM
3. JOVES PER LOCUPACI
La regidoria de Promoci坦 Econ嘆mica de lAjuntament
dOlesa signar un conveni amb el Consell Comar-
cal per tal que el nostre municipi saculli al Programa
dExperi竪ncia Professional per a lOcupaci坦 a Catalunya
per a municipis de menys de 30.000 habitants.
Aquest programa preveu accions de tutoritzaci坦 i acom-
panyament a la inserci坦, mitjan巽ant formaci坦 i prctiques
professionals en empreses, que es realitzen amb un con-
tracte de treball. Compta amb finan巽ament del Servei
dOcupaci坦 de Catalunya i de fons estatals.
En el cas dOlesa hi participaran nou joves dentre 16 i
25 anys. El nombre de beneficiaris es calcula en funci坦
de la dotaci坦 pressupostria total per tot el territori i la
proporci坦 de joves aturats. La selecci坦 sha fet amb la
participaci坦 del Consell Comarcal.
PROJECTE INNOVADOR
LAjuntament dOlesa est ultimant els detalls de la signa-
tura dun conveni que permeti al nostre municipi integrar-
se en un projecte pioner: Baix Llobregat: innova, crea i
ocupa.
Aquest programa, cofinan巽at pel Fons Social Europeu,
pret辿n formar empresaris tant en sectors tradicionals
com dalt creixement i comportar una col揃laboraci坦 entre
el Consell Comarcal i el nostre Ajuntament. La formaci坦
tractar aspectes bsics del comer巽 internacional, apor-
tar claus que permetin con竪ixer el mercat i fidelitzar
clients i preparar en fiscalitat bsica a petites societats
mercantils i aut嘆noms.
Olesa de Montserrat 辿s el municipi amb menys habitants
de tots els que participen en aquest nou projecte expe-
rimental.
PLA LABORAL ALS BARRIS
En el marc del pla dexperienciaci坦 laboral de treball de la
Llei de Barris, lAjuntament dOlesa ha pogut contractar a
set treballadors: un paleta, dos peons dobra, dos pintors,
un electricista i un jardiner. En el proc辿s de selecci坦 van
participar m辿s de 200 olesans.
Els contractes daquests set treballadors es perllongaran
durant sis mesos. Fins ara ja han fet, entre daltres, les
seg端ents feines:
Placeta de Santa Oliva: pintura de murs, fonts i bancs;
reparaci坦 descales, terra i reixes.
Placeta de la Riera de can Carreras: pintura de bancs,
baranes i torretes.
Placeta del Reverend Massana: reparaci坦 integral i
instal揃laci坦 de jocs.
Carrer Esgl辿sia: reparaci坦 de lempedrat.
Soterrament de cablejat el竪ctric en diversos encreua-
ments de carrers.
Riera de can Carreras: pintura de murs i desbrossat de
vores.
Parc de can Carreras: pintura i neteja de murs.
Carrer坦 Nord: arrebossat i neteja de murs.
Manteniment de la Torre del Rellotge.
Placeta i parc del Porxo: neteja de murs, pintura de
bancs i font i manteniment general del Parc.
Placeta del carrer Garraf: neteja i manteniment.
Pla巽a de les Fonts i Placeta Joan Povill: manteniment i
pintura de bancs, torretes i jardineres.
Pla巽a Nova: manteniment i pintura de bancs, baranes i
fanals.
Cam鱈 de la Baldufa: neteja i desbrossat.
Les feines daquest grup encara continuaran fins al mes
de juliol. La programaci坦 ja est feta i ara nom辿s cal que
la millora al Casc Antic continu誰.
El mes dabril 2.372 persones eren registrades a latur a Olesa, segons dades del Departament dEmpresa i Ocupaci坦
de la Generalitat de Catalunya. Tots els esfor巽os s坦n pocs per fer minvar aquesta xifra. Aqu鱈 hi ha alguns exemples, a
tall de mostra, del la tasca feta a la regidoria de Promoci坦 Econ嘆mica.
EL TREBALL DE PROMOCI ECONMICA
4. elbloc
AJUNTAMENT DOLESA, DFICIT ZERO
En un any i mig, el Bloc Oles revisa i equilibra el pres-
supost municipal i aconsegueix sanejar-lo.
Ja han passat divuit mesos des que el Bloc Oles va fer-se
crrec del Govern municipal. Des daleshores la feina ha estat
intensa i els reptes molt dif鱈cils de superar. Un dells consistia
en la urgent revisi坦 i sanejament del pressupost municipal.
Al mes de juliol de 2011, nom辿s trenta dies despr辿s daccedir
al govern local, vam ser convocats per la Generalitat com un
dels 50 pitjors municipis de Catalunya. Lescenari era terror鱈fic
i calia encarar el problema sense vacil揃lacions i amb coratge.
I aix鱈 es va fer.
La feina feta amb perseveran巽a i responsabilitat ha donat
els seus fruits: al mes de desembre de 2010, lAjuntament
presentava un romanent negatiu de -1.657.000; al mes de
desembre de 2012 aquest resultat ha passat a ser positiu
(1.400.000). El pressupost de lAjuntament presenta uns
excel揃lents indicadors en rtios de solv竪ncia i endeutament
(heretat).
Impostos congelats
A aquests bons resultats no shi ha arribat per la via
dincrementar la pressi坦 fiscal als ciutadans, tal com altres
han fet en el passat. Ben al contrari, la pol鱈tica del Bloc ha
estat o congelar els principals tributs o incrementar-los per
sota dels de lIPC. De fet, l炭nica pujada significativa ha estat
la de lIBI, i no ha estat una decisi坦 municipal sin坦 un decret
del govern de lEstat. El Servei dInformaci坦 Econ嘆mica Local
de la Diputaci坦 de Barcelona constata aquest fet.
El resum 辿s doncs ben clar: hem aconseguit un pressupost
municipal equilibrat, tot i que els olesans som dels ciutadans
catalans amb una pressi坦 fiscal menor en impostos locals.
El Bloc estalvia, no retalla
Mentre el govern central (PP) i el govern de la Generalitat (CiU)
no troben altra sortida que les retallades traumtiques de re-
cursos i drets essencials, el Bloc Oles ha triat actuar per la
via de la racionalitzaci坦 de la gesti坦 dels recursos p炭blics.
En aquest per鱈ode hem aconseguit rebaixar les despeses de
personal en 600.000 euros (i aqu鱈 no es comptabilitza lestalvi
generat per l impagament duna paga extra als empleats p炭-
blics a qu竪 ens ha obligat el govern central).
En el cap鱈tol de compra de b辿ns hem hagut de fer front al
pagament de gaireb辿 500.000, en factures que no estaven
pressupostades i, a m辿s, ens hem vist obligats a entomar
limpacte dels increments de lIVA i lIPC. Fins al punt que
enguany es mant辿 la despesa en aquests conceptes, malgrat
que les mateixes factures shan incrementat en gaireb辿 uns
altres 500.000.
La despesa en energia el竪ctrica 辿s un bon exemple del de-
sastr坦s escenari que hem descrit. La suma de lincrement de
lIVA, de les tarifes i de la incorrecta previsi坦 anterior ha fet
que les previsions anuals per aquest concepte shagin ha-
gut dincrementar en 360.000. Com a qualsevol domicili
dOlesa, lAjuntament far front a aquestes despeses i, en
paral揃lel, implementar mesures de estalvi.
La morositat de la Generalitat, el principal risc
Ha arribat lhora que ens preguntem entre tots quin pa鱈s vo-
lem construir quan parlem de construir un pa鱈s. El govern de
la Generalitat (CiU) est actuant amb una absoluta deslleialtat
en mat竪ria de pol鱈tica local. Per una banda, incompleix reite-
radament els compromisos adquirits amb la ciutadania i amb
les seves obligacions competencials bsiques: desballesta-
ment del sistema sanitari, pauperitzaci坦 de lensenyament
p炭blic, retallada dels recursos dels serveis socials de proxi-
mitat, incompliments reiterats dels compromisos dajut als
col揃lectius amb dificultats especials, anorreament de la xarxa
bsica de promoci坦 econ嘆mica, etc. Tot aix嘆 t辿 una extraor-
dinria repercussi坦 sobre el pressupost municipal. All on
irresponsablement no arriba la Generalitat, lAjuntament ho
ha de suplir amb recursos propis.
I per acabar-ho dadobar, la Generalitat simplement no paga
tot all嘆 que deu. Tant sentir al President queixar-se de Madrid
i resulta que el seu govern fa el mateix amb infinitat de muni-
cipis catalans. s aquesta la Catalunya que ens conviden a
construir?
Evoluci坦 de la despesa de personal 2010-2013
El pressupost per lany 2013 consolida la significativa novetat que va
caracteritzar el pressupost de lany anterior: la despesa en compra de
b辿ns i serveis supera significativament a la despesa en sous directes
dempleats p炭blics. Es consolida un canvi de tend竪ncia.
5. El passat 20 de febrer lAjuntament dOlesa va presentar
una oferta al Jutjat Social 23 de Barcelona per a ladquisici坦
del Pavell坦 del Club de Bsquet Olesa (CBO), que havia anat
a subhasta el dia 22 de gener.
Aquesta oferta es va fer amb lacord de lAssemblea del CBO i la
intenci坦 de lequip de govern 辿s adquirir limmoble per tal de pre-
servar el bsquet a Olesa i no perdre un pavell坦 que sha constru誰t
amb lesfor巽 de molts olesans. Sempre, aix坦 s鱈, que aquesta ope-
raci坦 no comprometi lestabilitat pressupostria municipal.
Loferta econ嘆mica que lAjuntament ha presentat al Jutjat 辿s,
en n炭meros rodons, de 125.000, que cobririen el deute que el
CBO t辿 amb unes exjugadores, deute pel qual el pavell坦 ha anat
a subhasta, m辿s 154.000 duna hipoteca bancria. El Ple Mu-
nicipal del 28 de febrer va aprovar una modificaci坦 de cr竪dit de
450.000, ja que sobre el pavell坦 hi ha m辿s c叩rregues que caldr
negociar amb els creditors.
En el moment en que escrivim aquest article estem pendents de
rebre noticies del jutjat referents a lacceptaci坦 o no de loferta. En
cas afirmatiu, el pavell坦 passar a ser municipal i el comprom鱈s
de lequip de govern 辿s utilitzar aquest pavell坦 per a la prctica del
bsquet ja que a dia davui 辿s un esport amb molta demanda i el
pavell坦 va ser constru誰t pensant en aquest esport. Calm dir que el
Municipi obt辿 un pavell坦 que tamb辿 podr tenir altres usos.
Ladquisici坦 del pavell坦 del CBO 辿s una fita molt important per al
Municipi i, de segur, si passa a mans municipals, shaur de treba-
llar amb tots els representants de lesport local per definir la nova
situaci坦 que es crear.
Lequip de govern del Bloc Oles, degut a diverses manifestacions
que han fet representants del Club i membres de loposici坦, vol fer
els aclariments seg端ents:
Segons els representants del CBO, el deute del Club 辿s de
m辿s dun milio deuros. Aquest fet es deu a una clara irres-
ponsabilitat dels dirigents del Club, que no van saber aturar a
temps lhemorrgia que representava mantenir equips profes-
sionals.
Tamb辿 辿s una irresponsabilitat molt gran per part dels diri-
gents del Club, mantenir la massa social al marge daquesta
desfeta que pot suposar la desaparici坦 del club: en els darrers
cinc anys el CBO no ha presentat els comptes a lAssemblea
per a la seva aprovaci坦, ni ha convocat eleccions per renovar
la Junta Directiva, com estava obligat a fer.
La situaci坦 irregular a qu竪 hem fet esment en el punt anterior
va ser consentida per anteriors equips de govern. En unes
declaracions, la regidora de CiU Merc竪 Jou demanava al Bloc
Oles que no defug鱈s responsabilitats. Cal aclarir i respondre
que la situaci坦 de desfeta i docultisme del CBO es va produir
durant els anys que ella va ser al govern municipal. Si la Sra.
Jou, diputada dUni坦 Democrtica, hagu辿s exigit responsabili-
tats al CBO, segurament ara la situaci坦 no seria de la gravetat
que 辿s.
Entre els anys 2003 i 2011, lAjuntament dOlesa va transferir
al CBO 360.000 euros per diversos conceptes. Eren els ano-
menats dias de vino y rosas, on amb crrec als pressupos-
tos municipals es viatjava acompanyant lequip i es pagaven
ampolles de cava per celebrar les seves gestes.
El dia 22 de gener de 2013, quan ja shavia subhastat el Pa-
vell坦, 辿s a dir, quan ja tot estava dat i bene誰t, la Sra. Jou telefo-
nava a lAlcalde per informar-lo del fet i soferia a ajudar en tot
el que estigu辿s al seu abast. Qu竪 es podia fer aleshores? Per
qu竪 no ho van comunicar abans de la subhasta?
En aquest sentit, i per poder veure les coses m辿s clares i
contextualitzades, cal informar que a lestiu del 2012, si no
abans, el president del CBO, que ja intu誰a que el pavell坦 aniria
a subhasta, va rec坦rrer a qui aleshores era Delegat del Govern
de la Generalitat, loles i destacat militant dUni坦 Democrtica
Sr. Salvador Jorba, per demanar-li que intent辿s salvar la situa-
ci坦.
En cap moment, lantic delegat del govern va advertir el govern
municipal sobre les greus novetats que sanaven produ誰nt. Per
tant, si la Sra. Jou vol demanar responsabilitats, cosa que ens
sembla molt b辿 que faci, que sigui coherent i honesta i les
demani al seu company el Sr. Salvador Jorba i a ella mateixa.
EL PAVELL C.B. OLESA
PRESENT I FUTUR
FELICITACI
Felicitem loles Salvador Jorba, distingit militant dUni坦
Democrtica, pel seu nomenament com assessor del
conseller del Gabinet del Conseller del Departament
dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci坦 i Medi Na-
tural(*)
Jorba era el delegat del govern de la Generalitat a Barcelona
fins que va ser cessat el gener passat. En aquest nou crrec,
t辿 la funci坦 dassessorar el Conseller, especialment en ma-
t竪ria de producci坦, transformaci坦, foment, qualitat i innova-
ci坦 de lalimentaci坦 i el desenvolupament rural. Tamb辿 haur
dimpulsar i harmonitzar les pol鱈tiques en q端estions alimen-
tries i de desenvolupament rural.
Desconeixem quina 辿s la preparaci坦 del Sr. Jorba en agricultu-
ra, ramaderia i pesca, per嘆 li desitgem molt dencert en aquest
nou repte pol鱈tic o professional, pel b辿 daquest sector.
(*) Vegeu la Resoluci坦 AAM/227/2013, de 7 de febrer, DOGC n尊6316
6. elbloc
PRIMERES ACTUACIONS DEL
PLA MUNICIPAL DOPTIMITZACI ENERGTICA
Lequip de govern del Bloc Oles, comprom竪s amb una
gesti坦 municipal sostenible i responsable, ha ende-
gat diverses accions compreses dins el Pla Municipal
dOptimitzaci坦 Energ竪tica.
Es tracta duna estrat竪gia emmarcada dins els objectius de
la UE daprofitament racional energ竪tic i de reducci坦 de les
emissions de CO2 que t辿 per finalitat augmentar lefici竪ncia
energ竪tica de lenllumenat p炭blic exterior dOlesa aix鱈 com
la dels edificis municipals per tal daconseguir estalvis ener-
g竪tics i econ嘆mics i, alhora, disposar dinstal揃lacions eficients
i respectuoses amb el Medi Ambient.
Aquest Pla consta de dues fases a desenvolupar al llarg de
la legislatura.
MESURES DESTALVI ENERGTIC
AMB INVERSI REDUDA
Mesures assolibles en el curt termini, sense una gran in-
versi坦 i realitzables pels nostres recursos propis (brigada)
MESURES DESTALVI ENERGTIC
AMB INVERSI SIGNIFICATIVA
Mesures de gran impacte per嘆 de molt cost, anlisi i pla-
nificaci坦, i per tant amb un termini dimplantaci坦 llarg. Ne-
cessiten demanar finan巽ament supramunicipal
Algunes actuacions comporten inversions poc significati-
ves, com ara introduir millores en lenllumenat p炭blic en les
instal揃lacions de climatitzaci坦 o en les daigua dels edificis,
municipals. Daltres tenen uns costos associats m辿s impor-
tants, per嘆 que redundaran en majors beneficis, com s坦n la
implementaci坦 de sistemes solars i geot竪rmics, o la implan-
taci坦 dun software per al control de la facturaci坦 energ竪tica.
El regidor de Manteniment dEspais P炭blics i Medi Natural,
Francesc Rosa, ha indicat que aquestes segones actua-
cions passen per la realitzaci坦 duna auditoria energ竪tica de
lenllumenat i dels edificis municipals. Per a la consolidaci坦
daquestes mesures es refor巽ar la figura, ja existent, dels
responsables dels edificis, com a persones encarregades
de vetllar per l炭s responsable i lestalvi energ竪tic dels edi-
ficis municipals es crear i la creaci坦 del gestor energ竪tic
que, haur de gestionar loptimitzaci坦 sistemtica del consum
energ竪tic de les diferents instal揃lacions municipals.
Les primeres actuacions que shan empr竪s dins de
lesmentat Pla han estat:
1 Hem parat 135 punts de llum de zones no habitades
o amb exc辿s de llum.
2 Hem parat 102 punts de llum en fanals dobles.
3 Hem substitu誰t lenllumenat de la rotonda del Closos
per un altre m辿s eficient.
El resultat daquestes accions suposar un important estal-
vi energ竪tic de 119.574 KWh/any amb un impacte destalvi
econ嘆mic de prop de 20.000/any. Aquestes mesures, que
tenen un cost econ嘆mic molt baix, ja que han estat imple-
mentades pel personal propi de la brigada municipal, supo-
saran un estalvi econ嘆mic dun 6% sobre el total de la dotaci坦
pressupostria corresponent a la partida de consum el竪ctric
de via p炭blica.
Amb tot, el govern municipal del Bloc espera assolir un es-
talvi energ竪tic global del 42% dels consums actuals amb
laplicaci坦 de les dues fases i amb el total de les mesures que
comporten.
En 竪poques de forta contracci坦 econ嘆mica es tracta, m辿s
que mai, de posar la imaginaci坦 al poder, per fer molt amb
poc. I aquestes mesures s坦n un exemple no nom辿s destalvi,
sin坦 tamb辿 de responsabilitat social amb el desenvolupament
sostenible.
=
1 2 3
7. All嘆 que semblava materialment impossible: trobar una
soluci坦 a la urbanitzaci坦 de La Rambla, avui ja 辿s una
realitat; les obres han acabat i lespai ha millorat sensi-
blement.
El repte no era senzill. Fa tres anys, durant la primera fase
dexecuci坦 de les obres, ja van apar竪ixer uns primers pro-
blemes que, en aquell moment, van semblar irresolubles. La
ca嘆tica disposici坦 dels edificis adjacents i greus problemes
amb les seves diferents al巽ades plantejaven seriosos dubtes
sobre la viabilitat real del projecte. A m辿s, la baixa qualitat de
lobra feta i dalguns dels materials emprats en aquesta prime-
ra fase encara afegien m辿s incerteses.
Lequip de govern del Bloc, acabat darribar al govern a lestiu
de 2011, ja es va haver denfrontar amb aquesta obra mal
acabada i amb infinitat de problemes. Les actuacions que va
prendre a partir daquell moment van ser:
El regidor dUrbanisme va exigir a lempresa promotora
que es fes crrec dels defectes apareguts i, per tant, la
primera actuaci坦 duta a terme es va fer gaireb辿 sense
cost.
El govern del Bloc va aturar la licitaci坦 de la segona fase,
ja que semblava que hi havia problemes amb la valo-
raci坦 econ嘆mica (lactuaci坦 shavia valorat en 407.000
incloent-hi elements, segons la nostra opini坦, absoluta-
ment prescindibles).
Es va redactar un
nou projecte modifi-
cat que, dentrada,
plantejava un estalvi
de 17.000, per嘆 en
el moment de la lici-
taci坦, el 20 de novembre 2012, el preu definitiu va ser de
320.000. s a dir, un estalvi de 87.000 respecte del
projecte anterior, un 21%.
A m辿s, a aquesta rebaixa substancial, caldria sumar
limport de les seg端ents millores: canviar el paviment de
la cal巽ada per asfalt de color, col揃locaci坦 de llambordes
en els escocells dels carrers perpendiculars de Metge
Carreras i Colon, lestudi i arranjament de la xarxa de cla-
vegueram -ja que lAjuntament no disposava de plnols
que assenyalessin per on discorria aquest clavegueram-
i, finalment, lhabilitaci坦 de diferents pous de registre
nous.
En tot el proc辿s sha comptat amb el treball constant de
lAssociaci坦 de Ve誰ns de La Rambla. La seva dedicaci坦 i
el seu bon criteri han perm竪s millorar lobra i aconseguir
uns excel揃lents resultats. Serveixi, doncs, aquest article
per fer p炭blic el nostre reconeixement i la nostra gratitud.
Ara ja podem dir que lobra de remodelaci坦 de La Ram-
bla ha acabat i ha acabat b辿. Sha aconseguit finalment
all嘆 que fa dos anys semblava impossible. Podem dir ben
alt i ben clar que la Rambla tamb辿 tenia soluci坦.
LA RAMBLA, PUNT I FINAL
8. LES
CAMPANES
DEL
RELLOTGE
Fa dies un grup de ve誰ns va entrar a lAjuntament
una instncia demanant que les campanes de
la torre del rellotge no sonessin durant les nits.
Una demanda que obria la possibilitat duna
posterior den炭ncia si lAjuntament no atenia la
seva petici坦.
A partir daquesta sol揃licitud lequip de govern es va
proposar fer les proves pertinents per comprovar si el
so de les campanes incomplia la normativa (de-
terminant, si es el cas, el seu radi dafectaci坦).
Per aquest motiu es va sol揃licitar el suport de
la Diputaci坦 de Barcelona per efectuar un
estudi sonom竪tric que determini si el
toc de les campanes supera els de-
cibels permesos.
A m辿s, es va plantejar fer una pro-
va demmudiment de les campanes
durant les nits per copsar lopini坦
dels ve誰ns. La resposta, per嘆 va arri-
bar abans de linici daquesta expe-
ri竪ncia. Una resposta contundent i
contrria al silenci de les campa-
nes. Per aquest motiu lequip de
govern va decidir aturar la prova
de supressi坦 del so.
Abans de prendre una decisi坦,
per嘆, cal valorar diverses possibili-
tats, com ara la manera datenuar
limpacte auditiu de les campa-
nes modificant el mecanisme per
baixar la intensitat del toc. Una
altra opci坦 辿s la supressi坦 dels
tocs dels quarts i les repeticions
de les hores. Per exemple, si es
fes a partir de les 11 de la nit i
fins les set del mat鱈 reduir鱈em
el so de les campanes en un
75%. Enlloc demetre 160 tocs,
en sonarien nom辿s 40 (la suma
de 12+1+2+3+4+5+6+7). Aix鱈
mateix, hi ha la possibilitat de
protegir el so de les campa-
nes.
De tota manera, qualsevol so-
luci坦 ser consensuada amb
els ve誰ns
La Fundaci坦 Agr鱈cola Olesana ha celebrat 100 anys de vida i
per aquest motiu la volem felicitar. Una felicitaci坦 adre巽ada a
totes les juntes i als seus socis, per嘆 dirigida sobretot als qui
dia a dia treballen amb esfor巽 les seves vinyes.
Si el nostre paisatge ens permet una mirada suau, si podem
gaudir de plcides passejades, si lentorn rural que ens acull
辿s amable, ho devem, en bona mesura, a la tenacitat i la
constncia dels qui treballen la terra.
Un segle de vida es s鱈mptoma duna molt bona feina.
Felicitats Fundaci坦.
Felicitats socis.
Felicitats juntes.
I que sigui per molts anys!
100 ANYS
FUNDACI AGRCOLA
OLESANA
elbloc
Pap叩, 多qu辿 hac鱈as mientras te lo arrebataban todo?
Ver por la tele a un cantante gordo tirarse de un trampol鱈n.
Piulades
LHA DITA GROSSA
El Sr. Jordi Manfredi del PP, en el ple del 25
de mar巽 deia sobre les possibilitats tur鱈sti-
ques dOlesa.
多Me est叩 hablando del turismo en Olesa? 多De
verdad se lo cree? 多De verdad nos toma por ton-
tos? 多Qu辿 se ha pensado, que Olesa es Lloret?
En Olesa tenemos la Pasi坦n y poco m叩s...
Malgrat que ell tingui Olesa per tan poca cosa i
malgrat que no tenim ni casino ni discoteques de
platja la majoria dOlesans estimem el nostre po-
ble i el creiem mereixedor de ser visitat.
2
