�ݺ�ߣ

Revista de Visual i Plàstica
CARLOTA COBO BAUTISTA
JAVIER ESTARÁN MOLINS
proyecto revista carlota.indd 1 18/12/2015 11:38:30

ÍNDEX
TEMA 1. Referents
TEMA 2. El Pa
TEMA 3. Representacions a través del fang
TEMA 4. Art conceptual
TEMA 5. Teoria del color
TEMA 6. Animals i Faraons
TEMA 7. Acció Artística
4
6
8
10
12
14
16

TEMA 1: REFERENTS
OBRA D’ART
Auguste Herbin:
( Quiévy , Nord , 1882 - París , 1960 )
Pintor francès. La seva obra , completament abstracta a partir de 1926 , es caracteritza per les rigoroses
formes geomètriques i els colors contrastats . Va escriure: “L’art no figuratiu i no objectiu” ( 1949 ) .
Artista: Auguste Herbin
Títol: Blanc
Data de finalització: 1947
Estil: Art abstracte
Activitats proposades:
Aquest quadre és molt apropiat per treballar amb nens de 3, 4 i 5 anys, ja que és, al llarg d’aquest
període, quan els nens comencen a treballar les formes geomètriques: rodones, quadrats, triangles,
rectangles,...Per tant es podrien fer milers d’activitats amb ell.
Uns exemples d’activitats serien les següents:
-Realització d’una altre quadre, en un full en blanc, amb les mateixes figures geomètriques, però
en l’ordre que es vulgui.
-Repartir les figures geomètriques retallades i realitzar el mateix quadre, tot posant les figures a
la posició que toca.
Resultats obtinguts:
Bruno, 3 anys Martina, 4 anys

OBRA AMB ELEMENTS NATURALS
-A partir de la primera imatge, treballar els colors. En un full en blanc fer proves amb diferents
colors, per tal d’obtenir els colors més semblant als de la fotografia.
-A partir de la segona imatge, treballar la forma de la flor, tant els pètals com el centre. En un full
en blanc, es dibuixarà amb llapis la silueta. Un cop feta es podrà triar entre pintar l’interior amb
retoladors, ceres, aquarel•les,...
Proposta d’activitat a l’aire lliure:
Realitzar una excursió a un bosc en època de tardor, on els nens
puguin agafar elements naturals: pedres, fulles, castanyes,...
Dividirem l’activitat en diferents fases:
1. Observar l’entorn.
2. Experimentar amb els elements que ens trobem: tocant-los,
fregant-los, trepitjant-los,...
3. Escollir uns d’aquests elements, i portar-los a l’escola per
poder fer una activitat amb ells.
4. Fer l’activitat: realitzar un collage amb el material obtingut
del bosc.
5. Penjar el collage a classe.

TEMA 2: El Pa
Salvador Dalí és un dels pintors més universals i debatuts del segle XX.
Una de les seves obres més importants és: “La cistella del pa”. Dalí va pintar aquesta obra durant dos
mesos consecutius, quatre hores cada dia. Va ser durant aquest període que es van esdevenir els més
sorprenents i sensacionals episodis de la història contemporània. Aquesta obra es va acabar un dia
abans del final de la guerra. El pa ha estat sempre un dels temes fetitxistes i obsessius més antics de
la seva obra, aquell al qual ha estat més fidel.
SALVADOR DALÍ
TEMA DE L’OBRA
Relacions del pa amb diferents cites dels articles de Tàpies (“El joc de saber mirar”) i Marina (“La
mirada”).
•Marina: “Nada está acabado. La realidad entera está ahí esperando a ver lo que hacemos los hu-
manos con ella, qué posibilidades descubrimos. Todo se puede pensar de otra manera, amar de
otra manera”.
El pa és un element bàsic i essencial a la nostre societat dávui en dia i reflexa la realitat. Es pot pensar
de mil maneres diferents, ja que, el que significa per mi, està molt lluny del que significarà per un
habitant dÉtiòpia, dáquí la relació amb la frase, és pot pensar dúna altre manera.
•Tàpies: “En mirar, no heu de pensar mai el que la pintura –com totes les coses d’aquest món– “ha
de ser”, o el que volen molts que només sigui. La pintura pot ser-ho tot”.
El que pot ser una cosa molt insignificant i poc valorada per nosaltres, a altres llocs pot significar
tot, ser una cosa imprescindible per poder viure.

ELABORACIÓ DE L’OBRA
EXPOSICIÓ DE L’OBRA
“CREATIVITAT”
La meva obra és diu “Creativitat”. El pa no és només quel-
com per menjar, és molt més. El pa és alegria, jugar, pen-
sar, tristesa, plorar,... té tantes connotacions com li vul-
guem donar, de manera que pa per mi és creativitat.
Per elaborar la nostra els passos que hem seguit han estat:
1. Proba de colors: realitzar diferents assajos de colors, tonalitats i textures. El material utilitzat
ha sigut ceres: difuminant, amb la cera de costat, més fluix, més fort, fregant el paper,...
2. Observació del pa.
3. Dibuixar la silueta, amb llapis i amb les mesures adequades.
4. Pintar, utilitzant els colors i les diferents tècniques descrites anteriorment.
5. Retallat i enganxar en una cartolina negre.
Situarem el pa a la part central de la cartolina, ja que, creiem que és la posició més important i on es
veu més. Degut a la importància que té el pa per a tots nosaltres, pensem que és el lloc més adequat
per posar-lo.
L’obra acabada ens transmet alegria, felicitat, vitalitat,... Ens
trasllada a la nostre infantesa i a tots aquells sopar i dinars de
Nadal que tant gaudíem tota la família junta.
La seva forma i colors ens porta a un món màgic, un món en el
que tot és possible. Amb aquest pa podem crear mil coses, mil
il•lusions, ja que, les coses bàsiques o elementals són aquelles
que ens permeten crear o construir un tot.

TEMA 3: REPRESENTACIONS A
TRAVÉS DEL FANG
REFERENTS
La percepció plàstica és un factor molt important pel desenvolupament d’un infant, comportant
beneficis cognitius i motors. És per això, que un dels referents per la creació d’aquesta obra ha estat
l’experiència pròpia. Des de ben petits, la plastilina o el fang han estat elements molt presents a l’au-
la. La seva mal•leabilitat ajuda a l’infant a crear tot tipus de formes. La creativitat de l’infant explota
quan entra en contacte amb el fang, totes les idees i sentiments es transmeten a través del tacte, la
mirada, la força... Cada infant veurà com es desenvolupa l’obra, amb diferents ritmes i percepcions,
d’aquesta manera l’infant sentirà l’obra part d’ell. Amb l’obra ja finalitzada els infants gaudiran de
l’exposició i la observació de les creacions dels companys, una manera per mirar, pensar, preguntar,
tocar... Si l’obra s’exposa a l’aula l’infant rebrà un al•licient extra per la següent creació. Parlar sobre
la obra és gairebé tant important com la pròpia creació, quan creem expressem però el receptor
potser no copsa del tot la nostra idea, és per això que els infants expliquin la seva obra. L’experiència
pròpia ajuda a saber què pot agradar a l’infant i què no, quins temes poden interessar el petit artista
o quins materials tenen resultats més satisfactoris.
Jugar amb fang pot donar peu a l’assignació de rols pels infants. Poden imitar una professió o sim-
plement, que cadascú formi part d’un procés, com una cadena de treball.
TEMA DE L’OBRA
La fauna és un tema molt recurrent a les escoles ja que ajuda a treballar molts aspectes, estant pre-
sents en contes, animacions, dibuixos, etc. D’aquesta manera, mitjançant el fang els infants podran
crear un context pels animals, de forma totalment lliure i àmplia. Amb l’ajuda de diversos tipus de
materials, com la sorra i l’aigua, plasmarem infinitats de textures i contexts. Cal informar els infants
abans de posar-se a crear. Cada animal té el seu hàbitat i necessita diferents elements segons la seva
complexitat i ritme de vida. Tot i això els infants tenen màxima llibertat a l’hora de crear els espais
pel seu conjunt d’animals.
Prendre contacte amb el material és la base per a la creació de l’obra. Tallar els blocs de fang, barre-
jar aigua i sorra, barrejar els diversos tipus de fang, són accions que enriqueixen el nen i li donen
informació a l’hora de tractar amb el material. Podem veure com els elements actuen sobre els
altres, quan estan secs o quan acaben de ser canviats.

En aquestes imatges podem observar el procés de creació de l’obra amb fang. La relació entre el
fang format amb aigua i sorra i la propia aigua solitaria crea una sensació de canvi. El que era i el
que és. La família de tigres dins del seu cau que surten a gaudir d’una piscina natural, envoltada
de natura. El cau dels tigres agafa una forma de cau humà, respresentant l’adaptació dels animals
a l’invasió humana dins del medi natural. Tot i això, poden gaudir d’un espais propi, encara que
potser massa petit per la seva corpulència.

TEMA 4: ART CONCEPTUAL
REFERENTS
L’art conceptual sorgeix en EUA cap a 1966 desprès de l’estètica minimalista.
A l’art conceptual el que l’importa és la reflexió sobre l’obra (el concepte) i el procés creatiu més que
l’objecte artístic i els seus aspectes materials, en aquest moviment culmina la desmaterialització de
l’art que s’havia iniciat amb el dadaisme.
El terme de conceptual es deu a l’artista Sol Le Witt, qui ho va utilitzar en el seu article “Paragraphs
on Conceptual Art”, publicat en Artforum en l’estiu de 1967, per a presentar la idea de la seva obra.
Es consideren precursors d’aquest moviment: a Marcel Duchamp (1887-1968), que amb els seus
ready-mades va obrir una nova forma conceptual d’art, de Ad Reinhardt (1913-1967): l’art depèn
només d’ell mateix i de la filosofia analítica, segons la qual el concepte és tot allò sobre el que pot
formular-se proposicions, nivells del pensament que, al marge de qualsevol dada captada percepti-
vament, redueix tot coneixement al llenguatge.
L’art conceptual és la síntesi de les idees i reflexos artístics derivats de tots els moviments artístics
posteriors a la segona guerra mundial, indefinible en el seu estil, material o forma, té a veure so-
bretot amb idees i significats. Els seus productors i defensors diuen que es tracta d’un art viu que
s’alimenta dels fets i esdeveniments socials, d’un art actiu que obliga a participar i a opinar, d’un art
que no deixa a ningú impassible.
La cadira amb greix de Joseph Beuys és un
clar exemple d’art conceptual en el que refle-
xa allò quotidià amb un sentit als fets.

TEMA DE L’OBRA
D’una banda trobem “Enigma quotidià”, en el que tro-
bem uns daus dins d’una capsa. L’atzar dels daus dona
un moment d’enigma mentre estan girant, però quan
ja ha finalitzat el moviment tenim la resposta davant
nostra. Aquesta obra proposa un exercici previ a la re-
solució de la tirada de daus, la capsa, feta amb bloc de
construcció està tapada per una altra de transparències
opaques, pel que fa que no es vegi l’interior. Si obrim
la primera capsa trobem a dins la capsa de construc-
cions, que porta els daus a l’interior, però amb un forat
per tal que calgui fixar-se per veure els daus. Aquesta
dificultat a l’hora de veure l’interior dona importància
a aquest. Podem atribuir rellevància a allò que vulguem
simplement, amagant-ho. Què hi ha al maletí que tant
desesperadament busquen John Travolta i Samuel L.
Jackson a Pulp Fiction? És un dels fets pel qual el film
de Tarantino fa que l’espectador recordi el film al sortir
de la sala, l’enigma, l’especulació, el dubte.
D’altra banda trobem “La teoria del tot”, una altra
obra conceptual que fa referència al seguit de fets,
idees i sentiments que engloba una persona. quan
realment coneixem una persona es quan sabem
que hi ha dins d’ella. Aquesta obra és una decla-
ració d’intencions de l’autora, exterioritzant el que
porta dins seu, proposa un exercici de reflexió a
l’espectador . Aquesta relació de conceptes varis
creen la personalitat de l’autora de l’obra, es veu la
diversitat de idees, pensaments i sentiments que
podem trobar dins d’una persona.

TEMA 5: TEORIA DEL COLOR
La teoria del color és un grup de regles bàsiques en la mescla de colors per aconseguir l’efec-
te desitjat combinant colors de llum i pigment. La llum blanca es pot produir combinant el
vermell, el verd i el blau, mentre que combinant pigments cian, magenta i groc es produeix
un color negre.
ISAAC NEWTON
CLASSE DE SÍNTESI DEL COLOR
Al voltant de l’any 1666 el científic Isaac Newton va demostrar que la llum
blanca en passar per un prisma de vidre transparent es descompon en raigs
de llums de colors ordenats com l’arc de Sant Martí.
A partir d’aquest descobriment, Newton va proposar ordenar els colors en
un cercle. També va estudiar les relacions que s’establien entre els colors en
Additiva: Es realitza quan unim llums de color.
Colors primaris: vermell, verd i blau.
Colors secundaris: vermell + verd= groc
vermell + blau = magenta
verd + blau = blau cian
Els tres colors primaris sumats en proporció igual = llum blanca.
Subtractiva: es realitza quan unim pigments de color (matèria).
Colors primaris: magenta, blau cian i groc
Colors secundaris : magenta + groc = vermell
magenta + blau cian = blau
groc + blau cian = verd
Els tres colors primaris junts en proporció igual = negre.
Partitiva o mescla òptica: es realitza quan juxtaposem superfícies de
color.

CARACTERÍSTIQUES DEL COLOR
COLORS COMPLEMENTARIS
To: qualsevol canvi de color dins del cercle cromàtic és un
canvi de to.
Saturació: els colors del cercle cromàtic diem que estan satu-
rats al 100%. El blanc, el negre i els grisos al 0 %. La unió dels
tres colors primaris en diverses proporcions (de forma directa
o indirecta), pot produir colors amb un grau de saturació en-
tre el 99,9% i el 0%.
Lluminositat: és la claredat o la foscor d’un color. Es determi-
na fent una comparació amb l’escala de grisos.
Els colors complementaris estan diametralment oposats en el cercle cromàtic. Entre ells sempre
hi ha un marcat contrast.
Sumats en la síntesi additiva produeixen la llum blanca.
Sumats en la síntesi subtractiva produeixen el color negre.

TEMA 6: ANIMALS I FARAONS
Els antics egipcis es van apropiar dels animals per fer-ne servir de maneres diferents les imatges
simbòliques. Així, la figura animal es va convertir en l’element múltiple d’un llenguatge codificat,
escrit o representat, i, en aquest sentit, es va erigir com a pilar del pensament religiós egipci. També
va ser una font infinita d’inspiració i origen d’una producció artística d’una riquesa i una varietat
excepcionals. Els antics egipcis es van destacar per tenir nombrosos animals de companyia i un
excessiu afecte cap a ells. Aquest fet s’ha demostrat ja que a les tombes humanes trobaren animals
momificats, ja que eren molt importants per les famílies, i dibuixats en els murs, esteles i sarcòfags.
Les mascotes dels antics egipcis eren bàsicament tres: gossos, gats i micos. Per als egipcis, el
gos ja era el millor amic de l’home, el company més fidel a la casa i també el millor camarada
en la caça. Els artistes egipcis van pintar a les parets de les tombes elegants gossos, de diferents
espècies i races, sense escatimar detalls: alguns posseïen un pelatge uniforme, uns altres eren
tacats; uns tenien les orelles grans i caigudes, i altres, punxegudes i rectes; hi havia gossos pas-
tors i gossos guardians; alguns eren petits, i altres enèrgics i ferotges com el Lebrero, un gos de
caça al que reconeixem pel seu musell allargat, les seves llargues i primes potes i la cua corbada.
Aquestes característiques fan al gos un animal noble i astut.

En la fotografia veiem com el gos està a la mateixa alçada que l’humà, creat amb el mateix
material i mirant cap al mateix lloc. d’aquesta manera, el Lebrero, amb les seves orelles,
sempre atent, vigila la llar de la família egípcia.
Un cop feta la visita al CaixaForum per veure l’exposició de l’obra: “Animals i faraons” podríem fer algunes
activitats amb els nens:
•Faraons: treballar a l’assignatura d’història l’antic Egipte.
•Farons: enrotllar-se amb paper de lavabo per simular que són mòmies.
•Animals: treballar a l’assignatura de psicomotricitat el moviment. Fer jocs a través dels diferents des-
plaçaments dels animals.
•Animals: Treballar a l’assignatura de plàstica la seva pell. Intentar, mitjançant el dibuix, trobar les formes
i colors més semblant a la de l’animal escollit per treballar.

TEMA 7: ACCIÓ ARTÍSTICA
REFERENTS
TEMA DE L’OBRA
Andy Goldsworthy va néixer
a Cheshire, Anglaterra, al
1956. Des de finals dels setanta
Goldsworthy s’ha dedicat gai-
rebé exclusivament al Land Art,
(art terrenal) és a dir, ha fet ser-
vir la mateixa naturalesa mani-
pulada per ell com a obra d’art,
manejant després, com a testi-
moni, la fotografia realitzada
després de les seves interven-
cions, Goldsworthy és un dels
pocs artistes que no fa treballar
a altres sobre el seu projecte
en el paisatge sinó que intervé
amb les seves pròpies mans en
actuacions molt monumentals.
L’artista busca l’essència canviant del paisatge per la llum o el clima per exemple, els propis materials
de la seva obra també poden ser afectats pel canvi: gel, sorra, fulles o neu. La majoria de les seves
escultures han de ser realitzades i documentades en el mateix dia pel seu caràcter efímer, de vegades
no solament en el mateix dia sinó en el fugaç instant en què l’obra “té lloc” com quan fotografia ai-
gua o sorra llançada a l’aire, de manera que la seva obra té també una mica d’action art, com la nos-
tra. Allan Kaprow ha estat un referent d’aquest art d’acció. Mitjançant la seva obra Fluids, en la que
va creant estructures de gel arreu del món. aquesta sensació efímera i itinerants ens fa adonar-nos
de la fragilitat dels elements naturals.
El foc, l’aigua i el vent són elements na-
turals, de fet, els que més representen
aquesta. Mitjançant un projecte de Land
Art hem unit els tres elements en una re-
presentació de com actuen entre ells. El
foc representa la força i la voluntat, la fla-
marada fràgil al vent però violenta amb
el paper. L’aigua esdevé essencial per als
éssers vius per tant vam creure impor-
tant utilitzar-la com a element natural,
representada amb unes pedres blaves
i blanques. Per últim el vent, l’element
que representa les emocions i els pensa-
ments, tan efímer com copsant, d’un cop
de vent no caurà l’arbre però la insistèn-
cia i la erosió l’acabarà llevant.

Creiem que la paraula que més defineix aquests elements és “Origen”, per això hem decidit copsar-la
en el final del vídeo, en un breu instant, de forma gairebé fugaç. El fet que els elements no fossin del
tots naturals xoca una mica amb l’estil de Land Art, pel que fa que l’obra prengui un caràcter més
proper a l’acció artística. l’acció artística s’entèn com una mostra escènica sobre un context. En el cas
d’ “Origen” el context xoca amb la temàtica natural i reflexa com els elements que han donat origen
a la vida són molt presents en la nostra actualitat.
Per dur a terme aquesta idea vam veure convenient utilitzar un seguit d’elements per poder donar el
sentit que volíem a l’obra. La representació de l’aigua mitjançant les pedres fa copsar la força d’aques-
ta, la seva passivitat davant del foc i el vent, ens fa veure la seva importància en la natura. El foc
segueix present en el nostre dia a dia, mitjançant mistos o encenedors, d’aquesta manera s’ha pogut
emprar l’element violent sel•lecionant meticulosament el focus calent a l’hora de cremar el full. Per
últim, el vent, amb l’ajuda d’un assecador es reflexa l’acció de l’aire en el moment just de la gravació.
D’aquesta manera el vent, deixa enrere les cendres que el foc ha deixat, per tal de veure les pedres,
l’aigua, formant la paraula Origen.
Per poder veure el resultat a aquesta reflexió cal posar a buscador de Youtube el següent: “Land Art
- Origen”, de l’usuari Javier Estarán Molins

�ݺ�ߣ

Revista plàstica

More Related Content

Revista plàstica