ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Règim liberal 1833 1868.

•Download as PPTX, PDF•
•
Marcel Duran
Marcel Duran
1 of 2
Downloaded 10 times
DOCUMENTACIÓ Història. Segon Batxillerat. Ref.: R-C2-01-03 Rev.:1 Pàgina 1 de 1 5. El règim liberal: progressistes, moderats i carlins. Les agrupacions polítiques i els seus idearis. Guerra de la Independència 1808-1814 Ferran VII 1814-1833 Carlins (1ª guerra: 1833-40) Absolutistes (Fernandins) Sexenni Democràtic 1868-1874 Isabel II 1833-1868 Carlins (2ª guerra o “dels Matiners”: 1846-49) Carlins (3ª guerra 1872-76) Afrancesats (Bonapartistes) Moderats (Mtnez. de la Rosa) Liberals Moderats (Narváez) Unió Liberal (O’Donnell) Isabelins Exaltats (Riego) Moderats: Qui són? Terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors amb vella noblesa, clero i militars. Què volen? Sobirania compartida Corts-corona, dret de propietat com a garantia d’ordre i sufragi censatari restringit, partidaris de l’autoritat i l’ordre social, drets limitats (premsa, opinió...) i defensen la confessionalitat de l’Estat Progressistes (Mendizábal, Esp artero, Prim) Progressistes: Qui són? Burgesia mitjana i petita, oficialitat mitjana militar i classes mitjanes urbanes. Què volen? Sobirania nacional i predomini del poder legislatiu, dret de propietat i sufragi censatari no tan restringit, enfortiment poders locals, amplis drets individuals, reforma agrària i limitació de la influència de l’església. Demòcrates Monàrquics (Amadeistes i Alfonsins) Republicans: -Federals (Pi i Margall) -Unitaris (Castelar) Demòcrates: Qui són? Classes populars urbanes. Què volen? Sobirania popular, sufragi universal masculí, cambra única, ampliació drets i llibertats, elecció ajuntaments i diputacions, presència de l’estat en l’ensenyament i beneficència. Llibertat de culte. Republicans: Defensa de la República com a opció més democràtica. Caràcter més social i popular.
La construcció de l’Estat liberal (1833-1868) 6.4. La dècada moderada (1844-1854) i 6.5. El bienni progressista (1854-56) La construcció de l’Estat liberal travessa Dècada moderada (1844-54) destaca Eleccions 1844 i victòria electoral moderada (Narváez) Objectiu: estructurar el nou Estat a partir del liberalisme moderat (crear una legislació bàsica i normalitzar el funcionament de les institucions liberals) Constitució (1845): manté declaració drets i llibertats anteriors (restringides amb lleis posteriors), sobirania conjunta rei i Corts, molts poders a la Corona (nomenar ministres, dissoldre Corts, facultat de nomenar el Senat), restricció dret de vot (1% població). Concordat (1851): accepta desamortització, finançament públic del culte i el clergat Reforma política i administrativa: llei de funcionaris, enfortiment governs civils i militars, llei d’Administració Local (1845) (nomenament d’alcaldes per corona i governadors civils) Reforma fiscal i modernització hisenda (1845): contribució directa segons propietat. -unificació i codificació legal: Codi Penal (1848) i projecte de Civil amb voluntat unificadora Reformes educatives: recuperació de competències educatives per part de l’Estat i sistema nacional d’instrucció pública amb plans d’estudis únics (Llei Moyano) Creació Guardia Civil (1844). Unificació pesos i mesures i sistema mètric decimal 2ª guerra carlista (dels Matiners) (1846-9) i revolta dels sectors urbans demòcrates -autoritarisme a partir de 1852: descontentament social i d’un sector moderat Bienni progressista (1854-56) destaca Pronunciament de Vicálvaro i Manifest de Manzanares (1854) elaborat per la unió de progressistes i alguns moderats, al que s’afegeixen caps militars i aixecaments populars Espartero cap d’un govern de progressistes, unionistes i demòcrates: restaurar principis del progressisme. Desamortització béns de l’Estat, l’Església, ordes militars, confraries, institucions benèfiques i sobretot dels ajuntaments o comunals (1855, Madoz). Lleis de ferrocarrils i mines (1855), permetent el capital estranger. Reforestació, telègraf, ampliació carreteres, fomentar societats anònimes Agitació Social. Moviments radicals i obreristes (reducció impostos de consum, abolició quintes, millores salarials, reducció jornada treball; l’any 1856 va continuar amb destrucció collites, crema de fàbriques i revoltes populars) Discrepàncies coalició govern, dimissió Espartero i govern O’Donnell.

More Related Content

Règim liberal 1833 1868.

  • 1. DOCUMENTACIÓ Història. Segon Batxillerat. Ref.: R-C2-01-03 Rev.:1 Pàgina 1 de 1 5. El règim liberal: progressistes, moderats i carlins. Les agrupacions polítiques i els seus idearis. Guerra de la Independència 1808-1814 Ferran VII 1814-1833 Carlins (1ª guerra: 1833-40) Absolutistes (Fernandins) Sexenni Democràtic 1868-1874 Isabel II 1833-1868 Carlins (2ª guerra o “dels Matiners”: 1846-49) Carlins (3ª guerra 1872-76) Afrancesats (Bonapartistes) Moderats (Mtnez. de la Rosa) Liberals Moderats (Narváez) Unió Liberal (O’Donnell) Isabelins Exaltats (Riego) Moderats: Qui són? Terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors amb vella noblesa, clero i militars. Què volen? Sobirania compartida Corts-corona, dret de propietat com a garantia d’ordre i sufragi censatari restringit, partidaris de l’autoritat i l’ordre social, drets limitats (premsa, opinió...) i defensen la confessionalitat de l’Estat Progressistes (Mendizábal, Esp artero, Prim) Progressistes: Qui són? Burgesia mitjana i petita, oficialitat mitjana militar i classes mitjanes urbanes. Què volen? Sobirania nacional i predomini del poder legislatiu, dret de propietat i sufragi censatari no tan restringit, enfortiment poders locals, amplis drets individuals, reforma agrària i limitació de la influència de l’església. Demòcrates Monàrquics (Amadeistes i Alfonsins) Republicans: -Federals (Pi i Margall) -Unitaris (Castelar) Demòcrates: Qui són? Classes populars urbanes. Què volen? Sobirania popular, sufragi universal masculí, cambra única, ampliació drets i llibertats, elecció ajuntaments i diputacions, presència de l’estat en l’ensenyament i beneficència. Llibertat de culte. Republicans: Defensa de la República com a opció més democràtica. Caràcter més social i popular.
  • 2. La construcció de l’Estat liberal (1833-1868) 6.4. La dècada moderada (1844-1854) i 6.5. El bienni progressista (1854-56) La construcció de l’Estat liberal travessa Dècada moderada (1844-54) destaca Eleccions 1844 i victòria electoral moderada (Narváez) Objectiu: estructurar el nou Estat a partir del liberalisme moderat (crear una legislació bàsica i normalitzar el funcionament de les institucions liberals) Constitució (1845): manté declaració drets i llibertats anteriors (restringides amb lleis posteriors), sobirania conjunta rei i Corts, molts poders a la Corona (nomenar ministres, dissoldre Corts, facultat de nomenar el Senat), restricció dret de vot (1% població). Concordat (1851): accepta desamortització, finançament públic del culte i el clergat Reforma política i administrativa: llei de funcionaris, enfortiment governs civils i militars, llei d’Administració Local (1845) (nomenament d’alcaldes per corona i governadors civils) Reforma fiscal i modernització hisenda (1845): contribució directa segons propietat. -unificació i codificació legal: Codi Penal (1848) i projecte de Civil amb voluntat unificadora Reformes educatives: recuperació de competències educatives per part de l’Estat i sistema nacional d’instrucció pública amb plans d’estudis únics (Llei Moyano) Creació Guardia Civil (1844). Unificació pesos i mesures i sistema mètric decimal 2ª guerra carlista (dels Matiners) (1846-9) i revolta dels sectors urbans demòcrates -autoritarisme a partir de 1852: descontentament social i d’un sector moderat Bienni progressista (1854-56) destaca Pronunciament de Vicálvaro i Manifest de Manzanares (1854) elaborat per la unió de progressistes i alguns moderats, al que s’afegeixen caps militars i aixecaments populars Espartero cap d’un govern de progressistes, unionistes i demòcrates: restaurar principis del progressisme. Desamortització béns de l’Estat, l’Església, ordes militars, confraries, institucions benèfiques i sobretot dels ajuntaments o comunals (1855, Madoz). Lleis de ferrocarrils i mines (1855), permetent el capital estranger. Reforestació, telègraf, ampliació carreteres, fomentar societats anònimes Agitació Social. Moviments radicals i obreristes (reducció impostos de consum, abolició quintes, millores salarials, reducció jornada treball; l’any 1856 va continuar amb destrucció collites, crema de fàbriques i revoltes populars) Discrepàncies coalició govern, dimissió Espartero i govern O’Donnell.