Ricard
- 2. NOMS En catal patates, cre誰lles, trumfes o trumfos. En castell patata. En angl竪s potatoes ORIGEN La patata 辿s un cultiu procedent de la regi坦 andina. Per炭, Xile, Bol鱈via i Equador, son pa誰sos on es cultiva des de fa mil揃lennis. A mitjan segle XVI els conqueridors espanyols portaren per primera vegada patates a Europa. Des dEspanya la patata sestengu辿 mpliament a tot Europa, si b辿 tamb辿 arribaren directament des del seu lloc dorigen a Anglaterra, des don, a la fi del segle XVII, foren exportades a Am竪rica del Nord.
- 3. COMPOSICI Per cada 100 grams. Aigua 75 g Magnesi 0,046mg Energia 77,2 kcal Calci 0,022 mg Greix 0,1 g Vitamina A (com Betacarot竪) 5 UI Prote誰na 1,5 g Vitamina C 10 mg Hidrats de carboni 17,5 g Vitamina B1 (Tiamina) 0,5 mg Fibra 4 g Vitamina B2 ( Riboflavina) 1 mg Potassi 0,531 mg Vitamina B3 (Niacina) 6,3 mg F嘆sfor 0,110 mg Vitamina B6 ( Piridoxina) 0,2 mg Ferro 0,002 mg Vitamina E 0,1mg Sodi 0,038 mg cid f坦lic 44 mcg VITAMINES La patata t辿 vitamina A, que genera els pigments necessaris per al funcionament de la retina. i exerceix un paper important en el desenvolupament duna bona visi坦, especialment en pres竪ncia de poca llum. Tamb辿 es pot requerir per a la reproducci坦 i la lactncia. T辿 Vitamina B1, fonamental per la salut de nervis y m炭sculs. Vitamina B6 necessria per la producci坦 de prote誰nes i la prevenci坦 de infeccions. T辿 vitamina C, que ajuda a frenar lartrosi, ajusta lexc辿s de colesterol, accelera la cicatritzaci坦 de les fractures 嘆ssies. Per aix嘆 辿s tant important menjar patates.
- 4. PROPIETATS Protectora del fetge i de las funcions de la ves鱈cula biliar. Excel揃lent estimulant digestiu, di端r竪tic i per tant molt 炭til per a problemes de retenci坦 de l鱈quids. Reductora del colesterol i el greix a la sang. Interessant pels diab竪tics pel seu contingut en insulina, substancia que limita la concentraci坦 de sucre a la sang despr竪s dels menjars.
- 5. DESCRIPCIO DE LA PLANTA
- 6. La patatera 辿s una planta herbcia, tuberosa i perenne. El sistema aeri est format per diverses tiges, amb branques i fulles compostes, que pot arribar a mesurar fins a un metre dal巽ada. Les fulles s坦n compostes, pinnatipartides amb fol鱈ols que combinen uns de mida gran amb daltres de mida petita. A lextrem superior de les tiges poden apar竪ixer les infloresc竪ncies, amb flors disposades en cima de diversos colors. Les flors es presenten agrupades i s坦n blanques o violetes amb uns estams grocs molt visibles, semblats a les daltres com el tomquet o lalberg鱈nia, amb cinc s竪pals i una corol揃la de, formada per cinc p竪tals soldats. Els fruits s坦n unes baies de color verd, que recorden un tomquet petit i que contenen fins a 300 llavors. Aquest fruit cont辿 grans quantitats de solanina, un alcaloide t嘆xic que els fa no comestibles. Es caracteritza per presentar tiges modificades a la part subterrnia en
- 7. forma de tubercles comestibles. El tubercle es troba situat a lextrem dun estol坦 es a dir, duna tija subterrnia de desenvolupament horitzontal, i ell mateix forma una tija subterrnia i, alhora, un 嘆rgan de reserva. VARIETATS A tot el mon hi ha registrades unes 1.300 varietats de patates. Es classifiquen com a primerenques, recollides entre abril i juny, de pell molt fina i carn blanca i ferma. En aquest grup es troba la Jaerla. Les semitardanes s坦n les recollides entre setembre i octubre. Exemples son les varietats Monalisa, Bintje i Desir辿e. Les patates tardanes son de carn mes groga, es recullen a partir de novembre. En aquest grup es troba la Kennebec. A Catalunya, el Solson竪s ha estat hist嘆ricament el planter de patates per a altres comarques. Tot i que la varietat Kennebec 辿s la mes productiva, la del Bufet 辿s la de m辿s prestigi.
- 8. LLUM La intercepci坦 de llum pel cultiu dep竪n de la intensitat lum鱈nica, de larquitectura del fullatge, de ledat de les fulles i del percentatge de s嘆l cobert pel fullatge El proc辿s fotosint竪tic sefectua quan els raigs de sol incideixin sobre la totalitat de les fulles verdes i no sobre el s嘆l nu. TEMPERATURA El tubercle en lat竪ncia, inicia la brotada i emerg竪ncia en forma lenta a 5 属C i es maximitza als 14-16 属C. Aix嘆 辿s important en considerar l竪poca de plantaci坦 ja que aquesta sha diniciar quan la temperatura del s嘆l hagi assolit al menys 7-8 属C. Durant el desenvolupament del cultiu la planta forma seva rea foliar profusament a temperatures de 20-25 属C. Temperatures sobre els 37 属C afecten el proc辿s fotosint竪tic en augmentar excessivament la respiraci坦. En climes m辿s calorosos, les patates se solen sembrar a principis de primavera, ja que les gelades no atacaran la planta. La millor temperatura 辿s 14-16 属C. Les patates m辿s primerenques triguen entre 12 i 14 setmanes a madurar, entre 15 i 18 setmanes les segones m辿s primerenques i entre 18 i 22 les normals. En efectuar la plantaci坦 la temperatura del s嘆l ha de ser superior als 7 尊 C, amb unes temperatures nocturnes relativament fresques.
- 9. TIPUS DE SOL Les condicions de cultiu varien duna varietat a una altra, per嘆 en general prefereix s嘆ls rics en humus, solts i sorrencs. POCA DE PLANTAR Com hem vist dep竪n del tipus de varietat de la patata: primerenca, semitardana o tardana i del lloc on es plantin. Al maresme la patata primerenca es comen巽a a plantar al gener, es generalitza al febrer i al mar巽 es sembra a les zones mes fredes. REG Generalment el m竪tode de reg emprat en el cultiu de la patata 辿s el daspersi坦. El reg en llocs calorosos quan els tubercles estan ja desenvolupats ser m鱈nim, ja que molta aigua podrir les patates noves. Les alternances de per鱈odes secs i humits donen lloc a modificacions en la velocitat de engrossiment dels tubercles, ja que s坦n lorigen de certs defectes com esquerdes, solcs, estrenyiments, etc.
- 10. COLLITA Les patates es cullen quan les mates sassequen naturalment o b辿 despr辿s daplicar-los un tractament qu鱈mic dessecant (aix嘆 pot ser necessari per evitar que les mates malaltes infectin els tubercles). La maduresa del tubercle coincideix amb el seu mxim contingut de mat竪ria seca i amb la p竪rdua del 70% de les fulles de les plantes. Cal tenir en compte, daltra banda, que els tubercles que es cullen madurs acumulen menys sucres quan semmagatzemen, mentre que si es cullen massa aviat el contingut de sucres augmenta. La collita consisteix a arrencar els tubercles i recollir-los posteriorment. Es pot mecanitzar totalment o parcialment i es poden utilitzar diversos tipus de mquines. POSIBLES MALALTIES La patata 辿s un cultiu molt susceptible a plagues, malalties i virosis. La millora gen竪tica ha tingut un paper essencial en la protecci坦 contra aquests flagells. Entre les diverses plagues que ataquen la patata cal destacar, per la seva importncia hist嘆rica, lescarabat de la patata.
- 11. s interessant de remarcar que a Catalunya ja es compta amb programes per protegir el conreu de malalties, basats en el seguiment de les condicions climtiques. Per lluitar contra les virosis 辿s necessari produir la llavor en llocs adequats. Per aquesta ra坦, sobretot, la producci坦 de patata de sembra ha esdevingut una activitat productiva important en el sistema de producci坦 daquest conreu. TIPUS DE REPRUDUCCIO Floreix entre juliol i setembre, les flors es presenten agrupades en cimes i s坦n blanques o violetes amb uns estams grocs molt visibles, semblats a les daltres solancies com el tomquet o lalberg鱈nia, amb cinc s竪pals i una corol揃la, formada per cinc p竪tals soldats. La pol揃linitzaci坦 辿s de tipus entom嘆fila (per insectes), normalment 辿s creuada o tamb辿 es pot donar lautopol揃linitzaci坦. Els fruits s坦n unes baies de color verd, que recorden un tomquet petit i que contenen fins a 300 llavors. Aquest fruit cont辿 grans quantitats de solanina, un alcaloide t嘆xic que els fa no comestibles. Si se sembren les llavors sense eliminar la substncia mucilaginosa que les recobreix, no germinen. Per嘆 fins i tot si es retira aquesta substncia, la producci坦 que sobt辿 de papes sembrades per llavor 辿s molt heterog竪nia, perqu竪 en una planta tetraploide la variabilitat de la descend竪ncia 辿s molt alta.
- 12. Per aix嘆 es prefereix fer una multiplicaci坦 vegetativa, plantant els tubercles (la sembra de llavors susa quasi exclusivament per obtenir noves varietats). Els tubercles que van a fer de "llavor" no han de presentar lesions ni s鱈mptomes de malalties i preferentment haurien dhaver passat un temps exposats a llum indirecta per a que es posin verdes i les tiges no es desprenguin amb facilitat. Es dipositen en la terra a solcs poc profunds i prop del fertilitzant, ja que emeten poques arrels.
- 13. RECEPTA: BRA DE PATATA. Ingredients: (per a 4-6 persones) 1 alberg鱈nia escalivada 3 patates grans 2 cebes petites escalivades 1 moniato cullerades doliveda 4 ous de gallina durs i un rovell dou sal 2 llaunes de tonyina costa Per a la maionesa: anxoves de lEscala costa 150 ml doli olives sense pinyol costa suc de llimona 1 pebrot vermell escalivat
- 14. Preparaci坦 Es pelen les patates i el moniato, es netegen i es bullen durant uns 20 minuts fins que siguin cuites. Reservem una mica de laigua on les bullim. Tot seguit, saixafen amb una forquilla o el passa pur辿. Per tal que lligui una mica m辿s, shi afegeixen algunes cullerades de laigua on les hem bullit. Teniu en compte que no ha de quedar un pur辿 l鱈quid o sin坦 no es podr enrotllar. Al damunt duna superf鱈cie, es col揃loca un tros de paper film, i al damunt shi ext辿n el pur辿 uniformement. En un bol, shi barregen les olives tallades a rodanxes, les anxoves tallades a trossets petits, el pebrot, lalberg鱈nia i les cebes escalivades tallades ben petites, els ous durs tamb辿 tallats i 1 o 2 cullerades doliveda. Es barreja b辿, i saboca al damunt del pur辿 de patata. A continuaci坦 es cargola com un bra巽 de gitano, i es reserva a la nevera fins al moment de servir perqu竪 agafi consist竪ncia. - Per a la maionesa: En el pot de la batedora el竪ctrica, shi barreja el rovell dou amb una cullerada de suc de llimona. Safegeix loli poc a poc, i batem amb el t炭rmix fins que espesseixi, i es corregeix de sal. Just abans de servir, senretira el paper film, i es decora el bra巽 amb unes tires de pebrot vermell escalivat, els ous de guatlla oberts per la meitat i unes olives. I sacompanya duna mica de maionesa.
- 15. PRESSUPOST DEL PLAT He mirat els preus dels productes de la recepta i els resultats son aquests: 3 patates grans costen 030 1 alberg鱈nia escalivada costa 050 1 moniato costa 030 2 cebes petites escalivades costen 4 ous de gallina durs i un rovell dou 1 costen 1 Pot doliveda costa 1 2 llaunes de tonyina costen 2 sal costa 050 anxoves de lEscala costen 2 Per a la maionesa: olives sense pinyol costen 1 150 ml doli 050 1 pebrot vermell escalivat costa suc de llimona 1 1 Preu total dels productes per a 4 persones 辿s: 1210 Preu per una persona :320
- 16. La patata: una viajera incansable Vamos a hacer un recorrido en el tiempo y vamos a descubrir la historia del tub辿rculo. Hace 8000 a単os en Am辿rica del Sur los pueblos andinos inician el cultivo de la patata. Grandes difusores de la patata fueron los marinos, de los barcos de la 辿poca como el primeros en apreciarla como escorbuto. En 1532 los espa単oles alimento, ya que ayudaba a no tener conquistan Per炭 y en 1537 enfermedades frecuentes en los descubren la patata. La patata se introdujo en Europa a trav辿s de Sevilla, primero como ornamento o curiosidad, despu辿s para alimentar al ganado y, finalmente, como alimento de indigentes y de las clases m叩s pobres. De Sevilla paso a Roma, y de Roma a Inglaterra e
- 17. Irlanda, de donde volvi坦 a America del Norte. En el siglo XIV la patata ya era popular en Italia, Alemania, Polonia y Rusia. Pero no en Francia, hasta el siglo XVII, cuando en la mano de obra base para la Parmentier, que la conoci坦 como industrializaci坦n. prisionero de los prusianos, se las ingeni坦 para que se popularizara en El 辿xito de la patata fue tambi辿n Francia, las cultiv坦 en un huerto y fuente de tragedia ya que una plaga puso guardias, haciendo creer a sus destruy坦 en Irlanda todas las vecinos que era un bien muy cosechas de patata entre 1846 y preciado, dejando que por las 1848, provocando una gran noches se las robaran. hambruna en la que murieron cerca de un mill坦n de irlandeses, Hay autores que consideran que la emigrando muchos m叩s a los EE.UU. introducci坦n de la patata en Europa fue fundamental para el proceso de En el verano de 1853, George Crum, industrializaci坦n, ya que consigui坦 que trabajaba como chef en un alimentar a una masa de poblaci坦n restaurante de Nueva York, donde pobre que acabar鱈a convirti辿ndose serv鱈an patatas fritas al estilo
- 18. Frances, pero un cliente las rechazo autom叩ticamente, convirti辿ndose en por que las encontr坦 demasiado uno de los aperitivos m叩s populares del mundo. En el siglo XX la patata se convirti坦 en un alimento mundial. El salto final lo realiz坦 una empresa canadiense, McCain, que en 1957 comenz坦 a gruesas. Crum le prepar坦 otras m叩s producir patatas congeladas. En la finas, pero tampoco le gustaron. actualidad McCain tiene f叩bricas en Entonces el chef hizo unas patatas todos los continentes y suministra lo m叩s finas posibles para que el una tercera parte de las patatas cliente no pudiera ni pincharlas con congeladas que se consumen en todo el tenedor. El resultado fue el mundo. sorprendente: le encantaron. Muy A partir de 1960 el cultivo de la pronto se convirtieron en una patata se expandi坦 a los pa鱈ses en especialidad del restaurante. Sin desarrollo, como India, China y el embargo, no se popularizaron hasta frica subsahariana, en los que va 1920, con el invento de una m叩quina ganando importancia. que pelaba y cortaba las patatas
- 19. Grafica de temperatura Temperatura 25 20 15 Temperatura 10 5 0 1a Abril 2a Abril 3a Abril 4a Abril 1a Maig 2a Maig 3a Maig 4a Maig 1a Juny Precipitacions 120 100 80 60 Precipitacions 40 20 0 1a 2a 3a 4a 1a 2a 3a 4a 1a Abril Abril Abril Abril Maig Maig Maig Maig Juny Creixement de la patatera 40 35 30 25 creixement en 20 cm 15 10 5 0 1a 2a 3a 4a 1a 2a 3a 4a 1a Abril Abril Abril Abril Maig Maig Maig Maig Juny
- 20. Recull literari I 辿s evident que lhome ve de la patata, En catal Can巽坦 de la patata, de la patata. Lhome probe de la patata (la trinca) Eh ! Ah ! Patata, patata, patata, patatera. Mulata! Patata, patata. Diu la teoria de levoluci坦, I 辿s que la patata sempre ha zigot que venim dels micos, QUINA ABERRACI! ai ! un "assuntu" molt pelut. I 辿s evident que lhome ve de la patata, Eh ! Ah ! de la patata, de la patata. Patata, patata, patata, patatera. I 辿s evident que 'home ve de la patata, Patata, patata. de la patata, de la patata. Que ja Adam i Eva va ser una enredada!, Sembla estrafolria aquesta teoria, que no era una poma, que era una patata! ... per嘆 es funda en uns fets que veiem cada dia: Eh ! Ah ! Hi ha moltes patates que estan mig grillades, Patata, patata, patata, patatera. igual com els homes ho estan a Patata, patata. vegades, Pren una patata i aix鱈 cara a cara Quan veiem que un home t辿 un nas que mira-la amb tendresa i digues-li, mare ! esparvera tots diem: "refotre, quina patatera!". Que cada vegada que fem estofat Les patates velles sarruguen de pell, no ens donem compte de lassassinat igual que tot "cristu" quan es torni vell. I 辿s que la patata 辿s el nostre sost辿n I 辿s evident que lhome ve de la patata, la f竪cula, es veu, 辿s un gran aliment. de la patata, de la patata.
- 21. Per aix嘆 quan et moris ... I 辿s evident que lhome ve de la patata, et dir el moss竪n ... de la patata, de la patata. In F竪cula feculorum. AMN ! I 辿s evident que lhome ve de la patata, Eh ! de la patata, de la patata. En castell Can巽坦 Al corro de la patata Al corro de la patata comeremos ensalada En angles como comen los se単ores Pel揃l鱈cula naranjitas y limones 臓Achup辿! 臓Achup辿! Mr.potato 臓Sentadita me qued辿! Poema 臓Qu辿 simple y sencilla eres tortilla, de exquisita patata! 臓Tortilla de huevo y patata! Batida de huevo, fritura de patata Mezcla batida en unida fritura Baile de tango de huevo y patata. Danza culinaria de redondas patatas, bailando en la sarten, tortilla, De la pel揃l鱈cula toy-story la danza de la tortilla de patata