16. Anaves damunt l'herba de la prada
i volava el teu braç adolescent,
i pel filat de la raqueta alçada
travessava la llum del sol ponent.
La pau dominical tan desesmada
i ta faç d'angeleta i el rabent
joc seriós m’encisen la diada.
D'un rector reformat, à·岹Գ,
et veia filla; entorn del presbiteri
collies roses; contes de misteri
amaves i el blancatge i els infants.
Jo, oficial, de Singapur venia.
Alt, vermellenc, et feia cortesia...
Carros de fenc passaven odorants.