ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Ruta De Campredó 4

•
•
C
Clara Alvarez

Ruta pel terme de Campredó. Número 4. La ruta dels forns de calç.

1 of 8
Download to read offline
~ PLÀNOL: Ruta dels forns de calç Temps aproximat: 3 hores • Dificultat: mitja • Longitud: 10,2 km. 7 6 5 8 4 10 9 11 3 12 1. Església de Campredó 2 2. La Sirena 3. Casa Pintor Llop Marquès 13 4. Barranc de Rocacorba 5. Argilers de Campredó 6. Camí dels Xiprers 7. Conjunt dels forns de calç 8. Sifó del minitransvasament 9. Entrada a la sendera 10. Torre d’electricitat 11. Bassa del Mas de la Missa 12. Molí d’oli 14 13. Costa de la Pepa 14. Arribada a Campredó 1 15. Parròquia de Campredó 15
Ruta De Campredó 4
~ ELS FORNS DE CALÇ Temps aproximat: 3 hores • Dificultat: mitja • Longitud: 10,2 km. 1. Església de Campredó 2. La Sirena Sortim de la plaça de l’Església i pujant per l’Avinguda de don Álvaro prenem la via de servei que seguim en paral·lel a l’autovia. Si ens fixem, abans de creuar el barranc del pont trencat, a la nostra dreta, veurem unes runes del que va ser el darrer forn de calç en funcionament a Campredó. Com més endavant veurem uns forns complets, allí explicarem com funcionaven i per a què es feia servir la calç. Passem el barranc del pont la cruïlla, deixant el camí principal i trencat, deixem uns xipresos que la següent a la dreta. Passem per la queden a la nostra dreta i agafem el caseta del pintor Llop Marquès, el següent encreuament, abans d’arribar millor representant d’aquest gènere a la parada del bus: el camí de Font dels fills del nostre poble. Nascut a de Quinto. Campredó el 1873, mor a Barcelona Passem per davant de la caseta el 1970. Llop va ser un mestre en l’art de la Sirena, l’hort de Tupí i arribem de l’aquarel·la. Un pintor estrictament a la casa d’Agustina Ferreres, pugem paisatgístic que jugava amb la combinació de tonalitats verdoses i la blavor de l’aigua marina. Va estar influenciat pel corrent impressionista, la característica més evident del qual Ruta 4 | Els forns de calç era la representació de la llum per sobre dels colors, que donaven una aparença molt més 3. Casa del pintor Llop Marquès viva de la realitat representada. En el nostre poble es troben alguns quadres que són propietat privada així com d’altres que són de l’associació que porta el seu Obra de Llop Marquès nom. Llop Marquès 11
Arribem al barranc de Rocacorba que remuntarem, fins arribar a la via de servei. Per baix el pont, creuem l’autovia. Seguim el barranc a la dreta i el següent entrador a l’esquerra. Passarem per darrera la granja anant a buscar la casa de color rosa. Ull viu! No hem de remuntar. Al davant mateix de la porta d’entrada de la casa rosa surt una sendera que va vorejant en alçada el barranc, deixant unes perspectives a 4. Barranc de Rocacorba la dreta que ens permeten contemplar la profunditat del barranc i el conjunt de pinar i matoll que el poblen. Continuem tota la sendera fins creuar el barranc. Pugem a la dreta i hem arribat als argilers. La zona coneguda popularment com els ‘Argilers de Campredó’ és un espai que ocupa una superfície considerable on s’hi extreu argila des de fa moltes dècades. Aquesta activitat d’extracció porta associades tota una sèrie de modificacions del terreny, les quals ens donen a conèixer una sèrie de formacions geològiques de 5. Argilers de Campredó l’indret de gran interès educatiu. Així, en aquest lloc, es pot arribar a observar des d’antigues terrasses al·luvials del riu Ebre, fins el límit on arribava el mar fa milers d’anys. Seguint el camí principal deixem a la nostra esquerra el camí de Rocacorba i el camí dels Xiprers, fins arribar al camí del Ranxero, actualment el carrer principal del polígon “Catalunya Sud”. 6. Camí dels Xiprers Ruta 4 | Els forns de calç Girem a l’esquerra, i arribem a una rotonda de la que agafem la primera sortida a la dreta. Seguim el camí, deixarem a la nostra esquerra l’antic abocador comarcal i el camí alquitranat s’acaba. Seguint pel camí de terra, i abans de creuar el pont, a la nostra dreta ens queda el forn de calç de “Maso de la calcinera”. Val la pena arrimar-se a visitar-lo per veure una construcció gran i ampla en la que es poden observar tres forns de calç i encara es poden veure els sistemes 7. Conjunt dels forns de calç 12
començaven entre el gener i el febrer, quan no hi havia tanta feina agrícola. Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desem- brossant el bosc. El següent pas era la pesada feina d’arrencar la pedra amb pics i malls. Després es transportava la pedra i la llenya, per fer foc, amb els carros fins el lloc on era situat el forn, que constava de les següents parts: Forn de calç la més profunda és l’olla, on es porta a terme la combustió de la llenya i on com funcionaven. El forn de calç és queda emmagatzemat tot el residu de una cavitat circular feta de pedra i fang la combustió. Per damunt de l’olla es on es coïa pedra calcària per convertir- troba el cordó, un escaló damunt el qual la en calç. Antigament la calç era un es comença la volta del forn amb les material molt necessari, s’utilitzava en pedres calcàries que es convertiran en la construcció per a fer les parets -per a calç. Així per damunt del cordó hi ha el unir les pedres-, barrejada amb aigua i forn pròpiament dit que és troncocònic. argila o arena s’utilitzava per a arrebossar Les parets que el formen són el marge les façanes i emblanquinar les cases. del forn on s’allotja la pedra que s’ha També servia per a impermeabilitzar de convertir en calç. La corona és la les cisternes i safarejos així com per a rematada superior del forn -la cúpula-. desinfectar, i també tenia un ús agrícola A la part inferior es deixava una porta per a ensulfatar les plantes contra les o boca per introduir-hi la llenya. Quan plagues. El procés de transformació de començava l’encesa, ja no es podia la pedra en calç es feia per combustió, parar fins que el mestre calcinaire deia mitjançant un forn de forma rodona fet que la pedra era ben cuita. Un forn podia dins la terra o la roca. Es necessitaven estar de 8 a 10 dies encès fins que els temperatures d’entre 800ºC i 1000ºC entesos deien que ja era al seu punt. En perquè el carbonat càlcic s’alliberés aquell moment segellaven la boca del de l’anhídrid carbònic i passés a l’òxid forn i la part superior amb pedres i fang de calci, però per aconseguir aquest durant 4 o 5 dies més. Passat aquest procés es necessitava una preparació temps ja era a punt per desenfornar i llarga i feixuga. Aquestes tasques transportar la calç amb carros a la seva duraven al voltant d’uns tres mesos i destinació per al seu ús. Ruta 4 | Els forns de calç Boca per introduir la llenya al forn de calç 13
8. Sifó del minitransvasament 9. Entrada a la sendera Creuem el pont de l’autovia, girem en pujades i baixades fins arribar a una en direcció a Campredó i seguim per torre d’electricitat. Seguirem baixant, la via de servei, deixant a la nostra -atenció! és un lloc amb certa dificultat-, esquena l’autopista, fins que arribem a fins trobar una altra sendera que ve del una corba on trobem un tros de l’antiga sifó del minitransvasament. carretera, aquí trencarem a l’esquerra per un entrador de formigó, passarem per davant d’una caseta, i seguim tot recte fins que veiem la via. Anem a la dreta, en direcció al poble, i veurem un sifó del minitransvasament de l’Ebre, que deixarem a la nostra esquerra, i anem a buscar una caseta, després de la qual el camí fa una corba molt tancada. Pugem amunt, i al cap d’un moment, trencarem a l’esquerra. Baixem una suau pendent, i després d’una corba a l’esquerra, en uns 50 metres, buscarem una sendera que baixa a la nostra esquerra. La seguirem, 10. Torre d’electricitat Seguim paral·lels a la via i avancem antiga zona d’extracció d’argila, en la per aquest camí que ens portarà al que es poden trobar diferents espècies Raval del Pom. Si anem bé de temps, d’ànecs, i altres animals que acudeixen Ruta 4 | Els forns de calç podem fer una parada de contemplació allí a veure i a menjar. Com hi arribem a de la naturalesa: veurem una bassa, la bassa? 11. Bassa del Mas de la Missa 14
Seguint paral·lels a la via deixarem a la nostra esquerra uns túnels que la creuen. En arribar al tercer túnel veurem un tancat que alberga unes connexions del gas natural. Anem fins aquest tancat, trobarem la bassa i els tallats que són també una mostra interessant de les estratificacions del terreny que es mostren a causa de les excavacions que es van realitzar. Bassa del Mas de la Missa 12. Molí d’oli 13. Costa de la Pepa amb la casa de l’aube Retornem al camí paral·lel a la Per la vora del canal deixem dos via que ens portarà al Raval del Pom. masies a la nostra dreta. Arribem al pont Seguint recte trobarem el molí d’oli, de Mauri, deixant a l’esquerra la masia tombarem a l’esquerra i creuarem la que porta aquest nom. Seguim recte i via per dalt del pont, seguirem el camí trobem el hivernacles. Quan arribem al que ens porta a Font de Quinto i el camí asfaltat, “Avinguda de la Llum”, ja travessarem, passant per davant de la veurem l’estació de tren de Campredó. botigueta, la costa de la Pepa i l’antiga Enfilant pel carrer Benicarló arribem ermita de la Verge del Bon Viatge que una altra vegada al punt final que ha després va ser la taberna de Caquetilla, estat l’incici de la nostra quarta ruta. –també coneguda com la “casa de Ruta 4 | Els forns de calç l’aube”-. 14. Arribada a Campredó 15. Parròquia de Campredó 15
Ruta De Campredó 4

More Related Content

Ruta De Campredó 4

  • 1. ~ PLÀNOL: Ruta dels forns de calç Temps aproximat: 3 hores • Dificultat: mitja • Longitud: 10,2 km. 7 6 5 8 4 10 9 11 3 12 1. Església de Campredó 2 2. La Sirena 3. Casa Pintor Llop Marquès 13 4. Barranc de Rocacorba 5. Argilers de Campredó 6. Camí dels Xiprers 7. Conjunt dels forns de calç 8. Sifó del minitransvasament 9. Entrada a la sendera 10. Torre d’electricitat 11. Bassa del Mas de la Missa 12. Molí d’oli 14 13. Costa de la Pepa 14. Arribada a Campredó 1 15. Parròquia de Campredó 15
  • 3. ~ ELS FORNS DE CALÇ Temps aproximat: 3 hores • Dificultat: mitja • Longitud: 10,2 km. 1. Església de Campredó 2. La Sirena Sortim de la plaça de l’Església i pujant per l’Avinguda de don Álvaro prenem la via de servei que seguim en paral·lel a l’autovia. Si ens fixem, abans de creuar el barranc del pont trencat, a la nostra dreta, veurem unes runes del que va ser el darrer forn de calç en funcionament a Campredó. Com més endavant veurem uns forns complets, allí explicarem com funcionaven i per a què es feia servir la calç. Passem el barranc del pont la cruïlla, deixant el camí principal i trencat, deixem uns xipresos que la següent a la dreta. Passem per la queden a la nostra dreta i agafem el caseta del pintor Llop Marquès, el següent encreuament, abans d’arribar millor representant d’aquest gènere a la parada del bus: el camí de Font dels fills del nostre poble. Nascut a de Quinto. Campredó el 1873, mor a Barcelona Passem per davant de la caseta el 1970. Llop va ser un mestre en l’art de la Sirena, l’hort de Tupí i arribem de l’aquarel·la. Un pintor estrictament a la casa d’Agustina Ferreres, pugem paisatgístic que jugava amb la combinació de tonalitats verdoses i la blavor de l’aigua marina. Va estar influenciat pel corrent impressionista, la característica més evident del qual Ruta 4 | Els forns de calç era la representació de la llum per sobre dels colors, que donaven una aparença molt més 3. Casa del pintor Llop Marquès viva de la realitat representada. En el nostre poble es troben alguns quadres que són propietat privada així com d’altres que són de l’associació que porta el seu Obra de Llop Marquès nom. Llop Marquès 11
  • 4. Arribem al barranc de Rocacorba que remuntarem, fins arribar a la via de servei. Per baix el pont, creuem l’autovia. Seguim el barranc a la dreta i el següent entrador a l’esquerra. Passarem per darrera la granja anant a buscar la casa de color rosa. Ull viu! No hem de remuntar. Al davant mateix de la porta d’entrada de la casa rosa surt una sendera que va vorejant en alçada el barranc, deixant unes perspectives a 4. Barranc de Rocacorba la dreta que ens permeten contemplar la profunditat del barranc i el conjunt de pinar i matoll que el poblen. Continuem tota la sendera fins creuar el barranc. Pugem a la dreta i hem arribat als argilers. La zona coneguda popularment com els ‘Argilers de Campredó’ és un espai que ocupa una superfície considerable on s’hi extreu argila des de fa moltes dècades. Aquesta activitat d’extracció porta associades tota una sèrie de modificacions del terreny, les quals ens donen a conèixer una sèrie de formacions geològiques de 5. Argilers de Campredó l’indret de gran interès educatiu. Així, en aquest lloc, es pot arribar a observar des d’antigues terrasses al·luvials del riu Ebre, fins el límit on arribava el mar fa milers d’anys. Seguint el camí principal deixem a la nostra esquerra el camí de Rocacorba i el camí dels Xiprers, fins arribar al camí del Ranxero, actualment el carrer principal del polígon “Catalunya Sud”. 6. Camí dels Xiprers Ruta 4 | Els forns de calç Girem a l’esquerra, i arribem a una rotonda de la que agafem la primera sortida a la dreta. Seguim el camí, deixarem a la nostra esquerra l’antic abocador comarcal i el camí alquitranat s’acaba. Seguint pel camí de terra, i abans de creuar el pont, a la nostra dreta ens queda el forn de calç de “Maso de la calcinera”. Val la pena arrimar-se a visitar-lo per veure una construcció gran i ampla en la que es poden observar tres forns de calç i encara es poden veure els sistemes 7. Conjunt dels forns de calç 12
  • 5. començaven entre el gener i el febrer, quan no hi havia tanta feina agrícola. Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desem- brossant el bosc. El següent pas era la pesada feina d’arrencar la pedra amb pics i malls. Després es transportava la pedra i la llenya, per fer foc, amb els carros fins el lloc on era situat el forn, que constava de les següents parts: Forn de calç la més profunda és l’olla, on es porta a terme la combustió de la llenya i on com funcionaven. El forn de calç és queda emmagatzemat tot el residu de una cavitat circular feta de pedra i fang la combustió. Per damunt de l’olla es on es coïa pedra calcària per convertir- troba el cordó, un escaló damunt el qual la en calç. Antigament la calç era un es comença la volta del forn amb les material molt necessari, s’utilitzava en pedres calcàries que es convertiran en la construcció per a fer les parets -per a calç. Així per damunt del cordó hi ha el unir les pedres-, barrejada amb aigua i forn pròpiament dit que és troncocònic. argila o arena s’utilitzava per a arrebossar Les parets que el formen són el marge les façanes i emblanquinar les cases. del forn on s’allotja la pedra que s’ha També servia per a impermeabilitzar de convertir en calç. La corona és la les cisternes i safarejos així com per a rematada superior del forn -la cúpula-. desinfectar, i també tenia un ús agrícola A la part inferior es deixava una porta per a ensulfatar les plantes contra les o boca per introduir-hi la llenya. Quan plagues. El procés de transformació de començava l’encesa, ja no es podia la pedra en calç es feia per combustió, parar fins que el mestre calcinaire deia mitjançant un forn de forma rodona fet que la pedra era ben cuita. Un forn podia dins la terra o la roca. Es necessitaven estar de 8 a 10 dies encès fins que els temperatures d’entre 800ºC i 1000ºC entesos deien que ja era al seu punt. En perquè el carbonat càlcic s’alliberés aquell moment segellaven la boca del de l’anhídrid carbònic i passés a l’òxid forn i la part superior amb pedres i fang de calci, però per aconseguir aquest durant 4 o 5 dies més. Passat aquest procés es necessitava una preparació temps ja era a punt per desenfornar i llarga i feixuga. Aquestes tasques transportar la calç amb carros a la seva duraven al voltant d’uns tres mesos i destinació per al seu ús. Ruta 4 | Els forns de calç Boca per introduir la llenya al forn de calç 13
  • 6. 8. Sifó del minitransvasament 9. Entrada a la sendera Creuem el pont de l’autovia, girem en pujades i baixades fins arribar a una en direcció a Campredó i seguim per torre d’electricitat. Seguirem baixant, la via de servei, deixant a la nostra -atenció! és un lloc amb certa dificultat-, esquena l’autopista, fins que arribem a fins trobar una altra sendera que ve del una corba on trobem un tros de l’antiga sifó del minitransvasament. carretera, aquí trencarem a l’esquerra per un entrador de formigó, passarem per davant d’una caseta, i seguim tot recte fins que veiem la via. Anem a la dreta, en direcció al poble, i veurem un sifó del minitransvasament de l’Ebre, que deixarem a la nostra esquerra, i anem a buscar una caseta, després de la qual el camí fa una corba molt tancada. Pugem amunt, i al cap d’un moment, trencarem a l’esquerra. Baixem una suau pendent, i després d’una corba a l’esquerra, en uns 50 metres, buscarem una sendera que baixa a la nostra esquerra. La seguirem, 10. Torre d’electricitat Seguim paral·lels a la via i avancem antiga zona d’extracció d’argila, en la per aquest camí que ens portarà al que es poden trobar diferents espècies Raval del Pom. Si anem bé de temps, d’ànecs, i altres animals que acudeixen Ruta 4 | Els forns de calç podem fer una parada de contemplació allí a veure i a menjar. Com hi arribem a de la naturalesa: veurem una bassa, la bassa? 11. Bassa del Mas de la Missa 14
  • 7. Seguint paral·lels a la via deixarem a la nostra esquerra uns túnels que la creuen. En arribar al tercer túnel veurem un tancat que alberga unes connexions del gas natural. Anem fins aquest tancat, trobarem la bassa i els tallats que són també una mostra interessant de les estratificacions del terreny que es mostren a causa de les excavacions que es van realitzar. Bassa del Mas de la Missa 12. Molí d’oli 13. Costa de la Pepa amb la casa de l’aube Retornem al camí paral·lel a la Per la vora del canal deixem dos via que ens portarà al Raval del Pom. masies a la nostra dreta. Arribem al pont Seguint recte trobarem el molí d’oli, de Mauri, deixant a l’esquerra la masia tombarem a l’esquerra i creuarem la que porta aquest nom. Seguim recte i via per dalt del pont, seguirem el camí trobem el hivernacles. Quan arribem al que ens porta a Font de Quinto i el camí asfaltat, “Avinguda de la Llum”, ja travessarem, passant per davant de la veurem l’estació de tren de Campredó. botigueta, la costa de la Pepa i l’antiga Enfilant pel carrer Benicarló arribem ermita de la Verge del Bon Viatge que una altra vegada al punt final que ha després va ser la taberna de Caquetilla, estat l’incici de la nostra quarta ruta. –també coneguda com la “casa de Ruta 4 | Els forns de calç l’aube”-. 14. Arribada a Campredó 15. Parròquia de Campredó 15