Herbes , arbusts i arbres de fruits o fulles comestibles que es trovaben a la Via Verda de l'Ondara.
1 of 19
Download to read offline
More Related Content
Ruta identificació Via Verda de l'Ondara
1. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 1
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
Jornades De peus a terra
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres
comestibles
Via verda del riu Ondara, Tàrrega, 2 de juny de 2012
1. Allium ampeloprasum (cat. All de serp, all porrer, all porro,
porradell / cast. Ajo-puerro, puerro silvestre) ampelopraso –
porro de les vinyes
a. Es mengen els bulbs, les fulles i els brots crus en
amanida. És l’origen del porro. A Itàlia es cou sota les
cendres.
2. Amaranthus retroflexus (cat. Marxant gros, blet gros / cast.
Abrebujo, acederón, amaranto)
a. Les fulles tendres són excel·lents en amanida. Té un gust poc
pronunciat. Les fulles desenvolupades s’utilitzen com els
espinacs. Les llavors bullides formen un cereal molt nutritiu.
Es pot fer una farina per a preparar coques (“tortas”).
b. Moltes tribus nord-americanes utilitzen fulles i llavors
d’amarantàcies. Fins i tot eren cultivades.
3. Apium nodiflorum (cat. Agret, api de síquia, clenxot, creixenera,
créixens bords, gallassa / cast. Berrera, berraza)
a. S’utilitza com a verdura, especialment en remenats.
b. També per a amanides i gaspatxos.
4. Arundo donax (cat. Canya, canya de Sant Joan / cast. Carrizo,
bardiza, caña)
a. Els brots joves es poden consumir després de la seva
cocció, però no tenen un gust massa agradable.
b. Els grans també han estat consumits en algunes
regions franceses.
c. Conté DMT (dimetiltriptamina), l’al·lucinogen més
potent que existeix. Forma part de la mítica droga
indígena denominada “ayahuasca” o “yajé”.
5. Avena fatua (cat. cugula bord / cast. avena, avena brava,
avena falsa, avena fatua, avena loca)
a. Els grans de la cugula i de moltes altres civades es
consumien en altres temps en sèmoles i farines.
2. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 2
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
6. Beta vulgaris ssp. Maritima (cat. remolatxa,
bleda-rave / cast. acelga bravía, acelga colorada,
acelga común)
a. L’arrel blanca és carnosa i generalment
dolça, cuinada sempre ràpidament.
També es pot consumir crua, ratllada a les
amanides o cuita. Se’n pot fer puré. Les
fulles són una excel·lent verdura silvestre.
El pecíol de les fulles es pot utilitzar com
el dels cards.
7. Bryonia dioica (cat. nap coent, carbassina, colobrina, truca, tuca / cast. nueza blanca,
nueza morisca, nueza negra, uvas de perro)
a. Els brots joves encara es recol·lecten durant la primavera al Rosselló. Es couen
en aigua per a menjar-los com els espàrrecs.
Són perfectament inofensius i no tenen mal
gust.
b. Tota la planta és tòxica, especialment l’arrel i
els fruits. L’arrel és poderosament emètica,
purgant i irritant, a més a més de vesicant.
Els fruits poden provocar trastorns digestius
i nerviosos, de vegades molt greus. Quaranta
baies serien suficients per matar a un adult;
quinze a un infant. S’utilitzava com a avortiu.
8. Celtis australis (cat. Lledoner cast. Latonero, almez)
a. El fruit és una gominola que es menja molt madura tot i
que té poca carn. També es poden fer begudes, com per
exemple una deliciosa orxata.
9. Chenopodium album (cat. blet blanc, bledeta, bledó
bord, cendrosa / cast. armuelle, berza perruna, bledo,
cañizo)
a. Les fulles tenen un gust delicat i molt semblant
als espinacs, fins i tot, més gustós. Són la base per
a amanides i són excel·lents cuites al vapor. Les
llavors cuites –per tal d’eliminar saponines– es
poden utilitzar com a cereals o en papilla. Se’n
pot fer farina i barrejar-la amb blat.
b. A Amèrica del Nord, els indis nadius preparaven “pinole”, una espècie de papilla
de diverses llavors de diferents chenopodiums, triturades i cuites. També a
Rússia es consumia així.
3. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 3
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
c. Les llavors han estat trobades en jaciments neolítics del nord d’Europa, on
possiblement es cultivaven en aquells inicis de l’agricultura. A Mèxic o a la Índia
es venen les plantes joves i tendres com a hortalisses.
10.Conyza canadensis (cat. No hi ha denominació / cast. No hi
ha denominació)
a. Els brots joves bullits s’utilitzen al Japó com a
hortalissa.
b. Les fulles tenen un gust molt picant que recorda a
l’estragó. Es pot utilitzar com a substitut del pebre.
11.Cornus sanguinea (cat. Sanguinyol / cast. Cornejo)
a. Del fruit s’obté un abundant oli comestible.
b. En algunes regions d’Itàlia aquest oli s’utilitza
per a les sopes i fregits.
12.Crataegus monogyna / laeviagata (cat. Arç blanc, cirerer
de pastor, espinalb, espinaler, garguller / cast. Espino albar,
majuelo) (Crataegus significa fort)
a. Les fulles joves tendres es mengen crues, soles o en
amanida. Els pètals decoren plats.
b. Els fruits són comestibles tot i ser farinosos i insípids.
Es consumeixen sempre cuinats, després triturats en
puré i finalment barrejats amb farina. Poden
barrejar-se amb les gavarres.
13.Cynara cardunculus (cat. Card de formatjar, card d'herba, card
soler, carxofera borda, herba-col / cast. Alcaucil, cardo de comer,
cardo lechero)
a. Les flors són el tradicional quall per fer formatges
artesans, especialment amb llet d’ovella merina (Torta del
Casar)
14.Diplotaxis erucoides (cat. Ravenissa blanca / cast. Oruga
silvestre)
a. Fulles de gust picant. Són un excel·lent condiment. Es
poden consumir cuites com a verdura.
b. Es recol·lectaven a la primavera. Tenen una olor forta
que recorda a la rúcula.
c. Conté un heteròsid sulfurat. Convé no abusar-ne.
d. Utilitzat a Llenguadoc.
4. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 4
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
15.Dipsacus fullonum (cat. Cardó, pinta de moro / cast. Cardencha,
cardencha silvestre)
a. Les fulles joves s’utilitzen com a verdura, tot i que el seu
gust és marcadament amarg.
b. Els receptacles de les flors també es mengen crus o bullits.
16.Equisetum hyemale (cat. Aspreta / cast. Cola de caballo, cola de
invierno, cola de raposo)
a. Els brots són comestibles en amanida. Al Japó es
consumeixen al vapor. També es poden fer adobats.
b. És un potent antifúngic.
c. Degut al seu contingut en silici, antigament s’utilitzava com a
fregall.
d. Diürètic, hemostàtic i remineralizant.
17.Ficus carica (cat. Figuera / cast. Higuera)
a. Els fruits necessiten poca presentació.
b. Amb les fulles, picades o prenent forma de
cullera (igual que les tiges) s’obtenia un
apreciat quall que servia per a l’elaboració
de formatges.
c. Té un destacat vincle cultural amb el
cristianisme així com amb el budisme, ja
que Buda va jaure sota una figuera per
arribar a la il·luminació (Ficus religiosa).
18.Foeniculum vulgare (cat. Fonoll, herba de les vinyes / cast. Hinojo)
a. Els brots joves són sucosos, dolços i
perfumats. Són deliciosos crus i en
amanides. Les fulles poden menjar-se crues
o cuites. Serveixen per aromatitzar sopes,
hortalisses i cereals.
b. Les tiges joves pelades s’utilitzen com a
caramels vegetals. Les flors perfumen
delicadament postres, begudes i infusions.
Els fruits són un condiment tradicional del
peix. Realcen gustos salats o dolços.
c. Forma part del curri indi.
d. Serveix per aromatitzar xarops i licors amb la seva essència.
e. És un menjar típic de gladiadors. Els vencedors lluïen una corona de fonoll.
5. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 5
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
19.Fraxinus angustifolia (cat. Arbre ver, estanca sang,
fleix, freixe, freixera / cast. Fresno)
a. Els fruits tendres es conserven en vinagre o
sal després d’haver-se bullit per a eliminar la
seva amargor. S’utilitzen com les tàperes o
les olives.
20.Galactites tomentosa (cat. Calcida blanca, card
blanc, card de xeremeia, card trompeter / cast.
Galactites)
a. Les tiges joves s’han consumit des de
l’antiguitat crues, de vegades també bullides.
Són tendres, sucoses i ensucrades. S’utilitzen
també per a les amanides.
b. En algunes zones d’Itàlia s’utilitza fregida amb
mantega de porc.
21.Galium aparine (cat. Amor d'hortelà, apelagós, apelagosa, gafetets, garrotxa,
raspallengua, rèbola d'hortolà / cast. Amor de hortelano, azotalenguas, lapa, lárgalo.
presera)
a. Els brots molt joves poden cuinar-se al vapor i
servir-se amb una salsa com els espàrrecs. Tot i
que no és la millor verdura que existeix, té
l’avantatge que pot recol·lectar-se en abundància.
b. Els fruits constitueixen un succedani del cafè, ja
què, torrats i mòlts, posseeixen una olor que
recorda sorprenentment al del conegut
estimulant (són de la mateixa família). Tot i això,
per a obtenir el mateix gust cal fer-lo molt “carregat”... i, tot i que, creixen de
forma abundant, no són de les més fàcils de recol·lectar.
c. Les tiges i les fulles ganxudes servien en determinades regions per a filtrar la
llet després de la munyida.
d. També s’utilitzaven per a quallar la llet i obtenir formatge.
22.Helianthus tuberosus (cat. Patofa, nyàmera / cast. Alcachofa, patata de caña,
topinambo, tupinambo)
6. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 6
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
a. Els tubercles es preparen adobats en vinagre i vi.
b. També pot ser utilitzada per fer cremes, purés o fer-les rostides o al forn.
c. Introduïda a Europa a principis del s. XVII té un marcat gust a carxofa.
d. També es poden menjar crues.
e. Torrefactats són un succedani del cafè.
f. Les fulles joves es mengen com a verdura, també amb un marcat gust a carxofa.
g. Els brots joves són cruixents, sucosos i aromàtics.
23.Juncus acutus (cat. Jonc marí / cast. Junco
redondo)
a. A Sardenya el rizoma tendre es consumeix
cru.
b. A Sicília cuit.
24.Lactuca serriola (cat. Enciam bord / cast. Escarola, lechuga
silvestre)
a. Les fulles molt joves agrupades en brots de color verd
clar, es poden menjar en amanida si s’extreu el làtex,
extremadament amarg. Són tendres i cruixents.
b. Més tard, les fulles es tornen coriàcies i massa amargues
per ser consumides crues. Serà necessari bullir-les una o
dos vegades en aigua, i després podran preparar-se de
diferents maneres.
c. Els capítols decoren admirablement les amanides, però
el seu làtex és amarg.
d. Aquesta espècie és probablement l’ancestre de l’enciam
cultivat, que s’hauria originat a l’antic Egipte.
25.Lavatera arborea (cat. Malva, vauma / cast. Malva, malva
arbórea, malva gris)
a. Les fulles joves s’utilitzen com a verdura com les de la
malva, bullides i amb oli d’oliva i sal.
b. També es poden cuinar en sopes.
7. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 7
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
26.Lemna gibba/minor (cat. Llentia d'aigua, llentiol, pa de
granotes / cast. Lenteja de agua)
a. Es poden cuinar com a verdura o saltejar-les a la paella.
El seu gust és agradable.
b. A Polònia fins al segle XX es bullien per a després
saltejar-les amb mantega, crema o ous.
27.Lonicera japonica (cat. Llegabosc, lligabosc
japonès / cast. Madreselva)
a. Les flors, lleugerament perfumades, es
poden utilitzar en amanides i postres.
També es poden cristal·litzar amb sucre.
b. A Anglaterra s’elabora un vi a base d’arrels
seques i aigua.
c. Els fruits es consumeixen a Anatòlia i Creta.
28.Malva sylvestris (cat. Malva / cast. Malva silvestre)
a. Les fulles són molt tendres fins i tot passats
els seus primers dies. Les fulles més joves
són la base per a amanides. Que siguin
mucilaginoses les converteix en un excel·lent
ingredient per a sopes i fondues vegetals.
b. Les flors són decoratives. Els petits fruits són
consumits pels infants. Se’ls pot treure el
calze i afegir-lo a les amanides.
29.Medicago sativa (cat. Alfals / cast. Alfalfa)
a. Les fulles tenen un gust agradable bastant marcat. Són
bones crues en amanida o cuinades com una verdura.
Les flors també són comestibles i decoren les
amanides.
b. Les llavors es poden posar a germinar i els brots són
excel·lents.
c. És un aliment molt sa i de fama creixent.
30.Morus alba (cat. Morer blanc, morera blanca / cast.
Morera, morera blanca)
a. Puntualment cultivada.
b. Les fulles serveixen per alimentar els cucs de
seda.
8. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 8
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
31.Papaver rhoeas (cat. Babol, roella, rosella / cast. Amapola)
a. Els brots i les fulles joves es consumeixen en amanida,
igual que els pètals. Té aroma i gust a avellana.
b. Les llavors són molt oleaginoses i són utilitzades en
l’actualitat.
c. L’oli obtingut de les llavors és similar a l’oli d’oliva i no
és tòxic.
d. La varietat somniferum, el cascall, conté alcaloides
potentíssims.
32.Parietaria judaica/diffusa/officinalis (cat. Blet de
paret, herba caragolera, herba de la Mare de Déu / cast.
Albahaca de río, hierba caracolera, ortiguilla muerta)
a. Des de l’antiguitat els brots s’han consumit crus
per a les amanides o cuits com a verdura.
b. A Ligúria (Itàlia) la planta entra dins la
composició d’una sopa d’herbes silvestres, el
“preboggion”, també al Piemonte i al sur d’Itàlia.
33.Phragmites australis (cat. Canyís, canyot / cast. Caña, caña de río, cañizo)
a. Els indis d’Amèrica consumien els rizomes del canyís. Els aixafaven, els
pastaven en aigua i deixaven que es diposités per decantació el midó, utilitzat
després per a preparar papilles o coques.
b. Els brots molt joves i tendres poden
consumir-se crus o cuits.
c. Abans que la planta florís, els indis
recollien la tija, rica en sucres, per
assecar-la, polvoritzar-la i tamisar-la
en una farina que servia per a fer
pastissos. A més a més, les tiges
poden exsudar una goma dolça, una
gominola apreciada pels indis. També
en consumien els grans.
34.Picris echioides (cat. Arpell, arpellot / cast. Raspasayas,
raspalenguas)
a. La roseta basal és comestible crua, tot i que es
torna coriàcia ràpidament i requereix la seva
cocció.
b. També es poden cuinar i saltejar a la paella.
c. A Ligúria entren en la composició de la coca de
l’“erbiamai”.
d. A Grècia es mengen les fulles joves i les tiges
tendres.
9. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 9
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
35.Plantago major (cat. Plantatge / cast. Llantén,
sietenervios)
a. Les fulles molt joves són suficientment
tendres per a poder afegir-les crues en les
amanides. El seu gust, lleugerament amarg,
recorda sorprenentment al xampinyó. Les
fulles de més edat, més coriàcies, són molt
bones cuites, en sopa o com a verdura.
36.Rorippa nasturtium-aquaticum / Nasturtium officinale (cat.
Créixens, morritort d'aigua / cast. Berros, masturzo acuático)
(Officinale significa medicinal)
a. De gust lleugerament picant, es consumeixen les fulles
joves (les més properes a l’aigua i de forma arrodonida,
especialment el gran folíol terminal). Els brots tendres
amb tiges carnoses es consumien abans de la floració ben
rentats, tant cuits com crus en amanides i guisats, en
cremes i sopes. És una verdura molt reputada des de
l’antiguitat.
37.Rosa canina (cat. Gavarrera, roser caní / cast. Rosa silvestre)
a. Les flors decoren amanides i postres. Aromatitzen lleugerament.
b. Les gavarres s’utilitzen en xarops, confitures, gelatines, tisanes, seques i
triturades en cocció, fins i tot, en sopes,
particularment a Suècia. Les gelades les
reblaneixen de forma natural.
c. El puré també s’utilitza amb iogurt o
formatge blanc, o amb salsa de tomàquet
–i, no és broma-, amanit amb all i herbes
com a condiment per a acompanyar les
pastes i guarnir les pizzes.
d. Les fulles joves es poden afegir, amb
moderació, a les amanides, però són
astringents en excés.
38.Rubus ulmifolius/fruticosus (cat. Esbarzer, morera / cast. Zarzamora, mora)
a. Els brots joves poden fermentar-se
lleugerament per a preparar una
infusió semblant al té negre, que també
és fermentat. La fermentació potencia
l’aroma dels brots, que gairebé no són
astringents. S’emboliquen els brots
amb un drap humit durant uns quants
dies fins que s’ennegreixen i després
s’assequen per a conservar-los.
b. Els brots tendres crus són lleugerament
àcids i amargs.
10. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 10
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
c. Les flors s’afegeixen a amanides de fruites o verdures com a decoració.
d. Les mòres es consumeixen de totes les formes possibles i són de sobres
conegudes.
e. Per fermentació s’obté un agradable vi de móres. Serveixen per a aromatitzar
licors i vinagre.
f. Les tiges sense espines s’utilitzaven en cistelleria.
39.Rumex crispus (cat. Arengada de porc, llengua de bou,
roma / cast. Romaza crespa)
a. Les fulles joves serveixen per a amanides, però són
mucilaginoses en excés. Més desenvolupades, es
couen per eliminar la seva astringència. Tenen molt
gust i per això és una de les millors verdures
silvestres.
40.Salix alba (cat. Salze blanc / cast. Sauce blanco)
a. Els brots joves serveixen per a amanides o
cuinats com a verdura.
41.Sambucus ebulus (cat. Ébol, èvol / cast. Matapulgas,
sauquillo, yezgo)
a. Posa aquesta planta com a referència, per a què
tothom sigui conscient que és extremadament
tòxica.
42.Sambucus nigra (cat. Saüc / cast. Sauco)
a. Les flors aromatitzen deliciosament el vi, el
vinagre i les begudes en les que es maceren. Amb
elles es prepara un “vi” amb gust de moscatell. És
possible afegir-les crues, separades del seu
corimbe, en amanides o en postres. Les flors de
saüc són clàssiques en bunyols, i també serveixen
per a fer pastissos deliciosos. Les pomes
conservades sobre un llit de flors seques
adquireixen gust a pinya.
b. Amb els fruits es fan confitures i gelees una mica insípides, que milloren si se’ls
afegeix altres fruits de gust més marcat. També serveixen per preparar suc,
xarop, un vi espumós que envelleix bé, vinagre i “arrope”, una espècie de
confitura sense sucre que s’obté per evaporació del suc.
11. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 11
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
43.Scirpus holoschoenus (cat. Jonc, jonc boval bord /
cast. Junco, junco común)
a. A Catalunya la part subterrània és
considerada ensucrada i es mastega per
plaer.
b. Els rizomes han estat consumits a Àsia i
Amèrica del Nord des de l’antiguitat.
c. Es poden cuinar i deixar assecar per a
després elaborar una farina.
44.Silene vulgaris (cat. Colinxos / cast. Collejas, pamplinas, cornicuela)
a. Els brots joves són tendres i cruixents, dolços i
semblants als pèsols, cuits al vapor o en aigua. És
molt apreciada a Espanya, Alemanya, Itàlia o
Suïssa.
b. Es pot preparar en truita abans que apareixin les
seves flors.
c. Serveixen de divertiment als infants a l’utilitzar el
so dels calzes com un tret, petard, etc. Se’ls
anomena explotaculs, pistons, coets, etc.
45.Silybum marianum (cat. Card marià / cast. Cardo
mariano)
a. Les fulles es cuinen com a verdura o en
amanida sempre ben pelades. Les flors es
mengen crues després de pelar-les. Les llavors
també són comestibles.
46.Sonchus oleraceus (cat. Lletsó / cast. Cerraja, lechuguilla)
a. Els brots joves de color verd clar són tendres i saborosos.
Constitueixen excel·lents amanides. Les fulles
desenvolupades es couen com a verdura o en sopa, es
preparen de totes les formes possibles. Rarament són
amargues. El lletsó és una de les nostres millors verdures
silvestres.
47.Trifolium repens (cat. Trèvol blanc, ferratge bord, forratge bord,
tréfola, trevolet de prat / cast. Trébol blanco)
a. Les fulles sense el pecíol són bones crues en amanida o
cuinades com a verdura. Tenen un gust dolç i agradable. Les
flors s’afegeixen a amanides i postres. El nèctar els dóna un
gust ensucrat. Seques i mòltes es barrejaven amb la farina
per a fer pa.
12. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 12
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
48.Typha latifolia (cat. Boga, balca / cast. Totora, junco de esteras, espadaña, enea, anea,
bayón, bayunco, bohordo, henea, junco de la pasión, maza de agua)
a. La part interna i densa dels rizomes és molt
nutritiva. El seu gust és agradable però és fibrosa.
Es pot mastegar al natural o assecar-la, moldre-la i
tamisar-la per a obtenir-ne una farina.
b. La part interior dels brots joves, tendra i cruixent, té
un gust que recorda al dels “palmitos”. Es pot
degustar crua o lleugerament cuita al vapor.
c. Les flors femenines recollides abans que s’obrin
s’assemblen un mica a les espigues de panís. Es
separen del seu eix amb un ganivet per a preparar-les com altres verdures.
d. Les flors masculines produeixen en la maduresa importants quantitats d’un
magnífic pol·len groc or que es recol·lecta sacsejant les inflorescències damunt
d’una bossa. Pel seu gust i les seves virtuts nutritives, amb el pol·len
s’empolvoren els aliments. També es pot barrejar amb farina per fer pa o
pastissos.
49.Ulmus minor (cat. Om / cast. Olmo)
a. Els fruits encara verds es mengen directament
dels arbres. Les seves fulles tendres es poden
consumir com a verdura.
b. Està en extinció a causa d’un fong anomenat
Serastostomella ulmis (grafiosis)
50.Urtica dioica (cat. Ortiga / cast. Ortiga) (Urtica significa aguijón)
a. Les fulles joves es serveixen en amanides conjuntament amb altres plantes que
dissimulen el seu poder urticant. Picades, barrejades amb mantega i sal,
serveixen per a untar-se en panets.
b. La decocció concentrada de les seves fulles, servia per
a quallar la llet.
c. Les fulles es poden coure per a després fer truites o
guisats. A Escòcia les fulles són un aliment nacional
també sofregides amb ceba.
d. Molt riques en proteïnes. Un 9% en fresc i un 40% en
sec.
e. La fibra de les seves tiges ha estat utilitzada com a
teixit.
f. També s’ha utilitzat per a quallar llet i obtenir
formatge artesà.
51.Xanthium spinosum (cat. Espina-xoca bord / cast.
Arrancamoños, agarramoños)
a. Tot i no ser una planta comestible, és digne de
ressenyar que l’enginyer suís George de Mestral,
l’any 1941, es fixà en com les llavors quedaven
enganxades al seu gos a l’hora d’inventar el velcro.
13. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 13
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
Bibliografia recomanada
Per a introduir-se en l’etnobotànica
1. Atlas Ilustrado de Plantas Medicinales y Curativas. Susaeta Ediciones. Madrid.
2. AAVV: Atlas ilustrado de las hierbas y plantas aromáticas, medicinales y culinarias.
Susaeta Ediciones. Madrid.
3. AAVV: Remeis casolans amb herbes aromàtiques o medicinals de l’Urgell 2008. Consell
Comarcal de l’Urgell. Tàrrega (Lleida), 2008.
4. Albouy, Vincent: Petit atlas des plantes comestibles. La Martiniere Groupe.
5. Balasch, Enric; Ruiz, Yolanda: Atlas de Botánica Oculta de España y Portugal. Tikal
Ediciones. Madrid.
6. Bertrand, Annie-Jeanne i Bernard: La cuisine sauvage au jardin. De Borée. Paris
(França), 2002.
7. Bertrand, Annie-Jeanne i Bernard: La cuisine sauvage des haies et des talus. De Borée.
Paris (França), 2004.
8. Bertrand, Bernard; Collaert, Jean-Paul; Petiot, Eric: Plantas para curar plantas. La
Fertilidad de la Tierra Ediciones. Estella (Navarra), 2007.
9. Bonnier, Gaston; Layens, George de: Claves para la determinación de plantas vasculares.
Ediciones Omega. Barcelona, 2007.
10. Burnie, David: Plantas silvestres del mediterráneo. Guía visual de más de 500 especies.
Ediciones Omega. Barcelona, 1999.
11. Bustos, Iolanda: La millor cuina amb flors, plantes i fruits silvestres. Columna Edicions.
Barcelona, 2009.
12. Chinery, Michael: Guía de campo de las plantas silvestres. Editorial Blume. Barcelona,
1988.
13. Coombes, Allen J.: Manuales de identificación. Árboles. Ediciones Omega. Barcelona,
1999.
14. Couplan, François; Styner, Eva: Guía de las plantas silvestres comestibles y tóxicas. Lynx
Edicions. Barcelona, 2006.
15. Couplan, François; Veyrat, Marc: Herbier gourmand. Hachette pratique. Massonnens
(Suïssa), 1997.
16. Couplan, François: Cuisine sauvage. Sang De La Terre. France.
17. Couplan, François: Déguster les plantes sauvages. Sang De La Terre. France, 2007.
18. Couplan, François: Le régal végétal. Sang De La Terre. France.
19. Couplan, François: Salades sauvages. Sang De La Terre. France, 2011.
20. Creton, Alain: Plantes sauvages comestibles. Découverte Séqüoia. Colomars (França),
2011.
21. Durrell, Gerald i Lee: Guía del Naturalista. H. Blume Ediciones. Madrid, 1982.
22. Font Quer, Pío: Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. Grup Editorial 62 i
Ediciones Península. Barcelona, 2007.
23. Garnatge, Teresa; Muntané, Joan; Parada, Montserrat; Rigat, Montserrat; Vallès, Joan:
Plantes alimentàries del Pirineu català. Llibres de Muntanya, 24. Farell. Sant Vicenç de
Castellet, 2012.
24. Gausachs, Ramon: Les herbes remeieres Vol. I. De la cultura popular al fàrmac. Una
aproximació etnobotànica. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 2007.
25. Gausachs, Ramon: Les herbes remeieres Vol. II. De la cultura popular al fàrmac. Una
aproximació etnobotànica. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 2008.
14. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 14
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
26. Hunault, Isabelle: Plantes sauvages comestibles. Reconnaître et cuisiner 35 plantes
communes. Ulmer. Paris (França), 2011.
27. Kremer, Bruno P.: Árboles. Guías de naturaleza Blume. Blume. Barcelona, 2005.
28. Launert, Edmund: Guía de las plantas medicinales y comestibles de España y de Europa.
Ediciones Omega. Barcelona, 1982.
29. Lefrançois, Guy: Les plantes sauvages d’Emilie. Rando éditions. Ibos (França), 2010.
30. Llistosella, Jaume; Sànchez-Cuxart, Antoni: L’herbari. Arbres, arbusts i lianes. Edicions
Universitat de Barcelona. Barcelona, 2003.
31. Llistosella, Jaume; Sànchez-Cuxart, Antoni: L’herbari. Mates, herbes i falgueres.
Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona i Publicacions de la Universitat de
València. Barcelona, 2003.
32. Llongarriu, Marissa; Sala, Ester: Herbes remeieres de la Garrotxa. Recull de medicina
tradicional. Carme Simon, editora. Olot (Girona), 2007.
33. Loewenfeld, Claire; Back, Philippa: Guía de las hierbas y especias. Ediciones Omega.
Barcelona, 1980.
34. López González, Ginés A.: Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica y
Baleares (Especies silvestres y las cultivadas más comunes). Ediciones Mundi-Prensa.
Barcelona, 2002.
35. Pascual, Ramon: Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona, 2004.
36. Pascual, Ramon: Guia dels arbustos dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona, 2005.
37. Pedró Carulla, Rosa: Estudi etnobotànic de la comarca de l’Urgell. Agramunt (Lleida),
2008 (inèdit).
38. Royal Horticultural Society: Manual de identificación. Arbustos y trepadoras. Blume.
Barcelona, 1996.
39. Ruiz de la Torre, Juan: Árboles y arbustos de España. Salvat Editores. Barcelona, 1981.
40. Solé Sugranyes, Caterina: Fruits silvestres del Pirineu. Usos culinaris. Garsineu Edicions.
Tremp (Lleida), 2011.
Llibres per aprofundir
41. Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos...
42. Dioscórides, Pedanius. Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... 1651.
Biblioteca Digital. Real Jardín Botánico. CSIC.
43. Ni els toqui. Bolets tòxics més freqüents a Catalunya. Generalitat de Catalunya –
Departament de Sanitat i Seguretat Social. Barcelona, 1998.
44. Vocabulari [Forestal] català castellà anglès francès. Xarxa Vives d’Universitats. Castelló
de la Plana, 2010.
45. AAVV: Conserva ex situ de plantas silvestres. Obra Social La Caixa y Gobierno del
Principado de Asturias. 2008.
46. AAVV: Encyclopédie des Plantes Médicinales. Larousse. Paris (França), 2001.
47. AAVV: La dispensa in Cantina. Giunti Editora. Firenze (Itàlia), 2006.
48. AAVV: Minuto x minuto. Conservare frutta e verdura. Giunti Editora. Firenze (Itàlia),
2006.
49. Achá Cordero, Darío; Fontúrbel Rada, Francisco; Mondaca Gutiérrez, Diego; Zambrana
Flores, Iván: Introducción a la Botánica. Manual Universitario. Laboratorio de Biología
«San Calixto». La Paz (Bolivia), 1999.
50. Aduriz, Andoni Luis: Clorofilia. Cuadernos Mugaritz de Gastronomía. Donostia, 2006
15. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 15
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
51. Alcalá-Martínez, María del Rocío; Negrillo-Galindo, Ana María; Fernández López,
Carlos: El patrimonio etnobotánico de Jaén: entrevistas entre 1980 y 1992. Herbario
Jaén. Jaén, 1995.
52. Bañares Baudet, Ángel; Blanca, Gabriel; Güemes, Jaime; Moreno Saiz, Juan Carlos; Ortiz,
Santiago: Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España. Adenda 2010.
Dirección General de Medio Natural y Política Forestal (Ministerio de Medio Ambiente,
y Medio Rural y Marino) - Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas.
Madrid, 2010.
53. Baño, Pedro A. del: Guía de árboles urbanos autóctonos y alóctonos. Caja del
Mediterráneo. 2010.
54. Barrera Martínez, Ildefonso; Ron Álvarez, Mª Eugenia; Pajarón Sotomayor, Santiago;
Sidi Mustapha, Rahmani: Sáhara Occidental. Plantas y Usos. Estudio etnobotánico del
Sahara Occidental. Usos y costumbres del pueblo saharaui relacionados con los recursos
vegetales. Monografías de Botánica Ibérica nº 4. Jolube Editor y Consultor Ambiental.
Huesca, 2010.
55. Beggio, Valentina: Conserve di verdura. Edizioni Gribaudo. Terzo (Itàlia), 2008.
56. Beggio, Valentina; Fisher, Marta; Longo, Davide: Conserve. Edizioni Gribaudo. Terzo
(Itàlia), 2008.
57. Benito Alonso, José Luis: Catálogo florístico del Parque Nacional de Ordesa y Monte
Perdido (Pirineo aragonés). Monografías de Botánica Ibérica nº 5. Jolube Editor y
Consultor Ambiental. Huesca, 2009.
58. Benito Alonso, José Luis: La vegetación del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido
(Pirineo aragonés). Monografías de Botánica Ibérica nº 6. Jolube Editor y Consultor
Ambiental. Jaca (Huesca), 2010.
59. Blanca, Gabriel (Universidad de Granada); Cabezudo, Baltasar (Universidad de
Málaga); Cueto, Miguel (Universidad de Almería); Fernández López, Carlos
(Universidad de Jaén); Morales Torres, Concepción (Universidad de Granada): Flora
Vascular de Andalucía Oriental Volumen 1 SELAGINELLACEAE–CERATOPHYLLACEAE.
Consejería de Medio Ambiente. Junta de Andalucía. Sevilla, 2009.
60. Blanca, Gabriel (Universidad de Granada); Cabezudo, Baltasar (Universidad de
Málaga); Cueto, Miguel (Universidad de Almería); Fernández López, Carlos
(Universidad de Jaén); Morales Torres, Concepción (Universidad de Granada): Flora
Vascular de Andalucía Oriental Volumen 2 RANUNCULACEAE–POLYGALACEAE.
Consejería de Medio Ambiente. Junta de Andalucía. Sevilla, 2009.
61. Blanca, Gabriel (Universidad de Granada); Cabezudo, Baltasar (Universidad de
Málaga); Cueto, Miguel (Universidad de Almería); Fernández López, Carlos
(Universidad de Jaén); Morales Torres, Concepción (Universidad de Granada): Flora
Vascular de Andalucía Oriental Volumen 3 ROSACEAE–LENTIBULARIACEAE. Consejería
de Medio Ambiente. Junta de Andalucía. Sevilla, 2009.
62. Blanca, Gabriel (Universidad de Granada); Cabezudo, Baltasar (Universidad de
Málaga); Cueto, Miguel (Universidad de Almería); Fernández López, Carlos
(Universidad de Jaén); Morales Torres, Concepción (Universidad de Granada): Flora
Vascular de Andalucía Oriental Volumen 4 VERBENACEAE–ASTERACEAE. Consejería de
Medio Ambiente. Junta de Andalucía. Sevilla, 2009.
63. Blanco Castro, Emilio; Cuadrado Prieto, Clemente: Etnobotánica en Extremadura.
Estudio de La Calabria y La Siberia extremeñas. Emilio Blanco Castro i Centro de
Profesores y Recursos “Pintor Ortega” de Alcoba de los Montes.
16. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 16
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
64. Boa, Eric: Guía ilustrada sobre el estado de salud de los árboles. Reconocimiento e
interpretación de síntomas y daños. FAO. San Salvador (El Salvador), 2008.
65. Boudassou, Bénédicte; Trumel, Michèle (il·lustracions): Huertos con diseño. 20
proyectos originales para recrearse y cultivar hortalizas, plantas aromáticas, hierbas
medicinales… Ediciones Tutor. Madrid, 2008.
66. Braun-Blanquet, J.: La végétation alpiné des Pyrénées Orientales. Monografía de la
Estación de Estudios Pirenaicos y del Instituto Español de Edafología, Ecología y
Fisiología Vegetal. Barcelona, 1948.
67. Bueno, Mariano: Del huerto a la despensa. Cómo conservar de forma natural tus frutas y
hortalizas. RBA Libros. Barcelona, 2010.
68. Bueno, Mariano: Manual práctico del huerto ecológico. La Fertilidad de la Tierra
Ediciones. Estella (Navarra), 2010.
69. Burnett, Graham: Permacultura. Una Guía para Principiantes. Academia de
Permacultura, Cambium i Ediciones EcoHabitar. Teruel, 2006.
70. Cadevall y Diars, Joan; Sallent y Gotés, Àngel: Flora de Catalunya. Publicacions de
l’Institut de Ciències. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 1915.
71. Cambra, Jaume; Carreras, Jordi; Carrillo, Empar; Curcó, Antoni; Vigo, Josep (Centre
Especial de Recerca de Biodiversitat Vegetal Universitat de Barcelona); Gesti, Josep;
Vilar, Lluís (Departament de Ciències Ambientals Universitat de Girona): Manual dels
hàbitats de Catalunya. Volum III 2 Aigües continentals. Departament de Medi Ambient i
Habitatge. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2008.
72. Carazo-Montijano, María Matilde; Fernández López, Carlos: Catálogo de las plantas
vasculares de Andalucía y Marruecos Herbario Jaén. Jaén, 2006.
73. Carreras, Jordi; Carrillo, Empar; Ferré, Albert; Font, Xavier; Ninot, Josep M. (Centre
Especial de Recerca de Biodiversitat Vegetal Universitat de Barcelona); Font, Joan;
Gesti, Josep; Vilar, Lluís (Departament de Ciències Ambientals Universitat de Girona):
Manual dels hàbitats de Catalunya. Volum IV 3 Vegetació arbustiva i herbàcia (Vegetació
arbustiva). Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 2005.
74. Carreras, Jordi; Carrillo, Empar; Ferré, Albert; Font, Xavier; Ninot, Josep M.; Masalles,
Ramon M. (Centre Especial de Recerca de Biodiversitat Vegetal Universitat de
Barcelona); Font, Joan; Gesti, Josep; Vilar, Lluís (Departament de Ciències Ambientals
Universitat de Girona): Manual dels hàbitats de Catalunya. Volum V 3 Vegetació
arbustiva i herbàcia (Prats i pastures). Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2006.
75. Carreras, Jordi; Carrillo, Empar; Ferré, Albert; Masalles, Ramon M. (Centre Especial de
Recerca de Biodiversitat Vegetal Universitat de Barcelona): Manual dels hàbitats de
Catalunya. Volum VI 4 Boscos. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat
de Catalunya. Barcelona, 2006.
76. Carreras, Jordi; Masalles, Ramon M.; Ninot, Josep M.; Vigo, Josep (Centre Especial de
Recerca de Biodiversitat Vegetal Universitat de Barcelona): Manual dels hàbitats de
Catalunya. Volum VIII 8 Terres agrícoles i àrees antròpiques. Departament de Medi
Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2006.
77. Carrillo, Empar; Ferré, Albert; Font, Xavier; Masalles, Ramon M.; Ninot, Josep M.;
(Centre Especial de Recerca de Biodiversitat Vegetal Universitat de Barcelona); Font,
Joan; Gesti, Josep; Vilar, Lluís (Departament de Ciències Ambientals Universitat de
Girona): Manual dels hàbitats de Catalunya. Volum VII 5 Molleres i aiguamolls 6 Roques,
17. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 17
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
tarteres, glaceres, coves. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de
Catalunya. Barcelona, 2005.
78. Chaudet, Geneviève; Boixière, Ariane: Plantas descontaminantes. Editorial Océano.
Barcelona, 2010.
79. Cochand, Andree: Setas. Altorrey. Barcelona, 2001.
80. Colombo, Francesca; Del Soldato, Monica: Ricette di una vita. Le Conserve di Anna.
Conserve di verdura, marmellata e liquorini di una cuoca molto speciale. Edizioni del
Baldo. Verona (Itàlia), 2010.
81. Costa i Cuixart, Antonio Cipriano: Introducción a la flora de Cataluña y catálogo
razonado de las plantas observadas en esta región. Imprenta del Diario de Barcelona.
Barcelona, 1864.
82. Cots, Sol: De l’hort al rebost. Biblioteca Cordill Número 7. Grata Lectura. Barcelona,
2010.
83. Curcó, Antoni; Ferré, Albert (Centre Especial de Recerca de Biodiversitat Vegetal
Universitat de Barcelona); Font, Joan; Gesti, Josep; Vilar, Lluís (Departament de
Ciències Ambientals Universitat de Girona); Ballesteros, Enric (Centre d’Estudis
Avançats de Blanes – CSIC): Manual dels hàbitats de Catalunya. Volum II 1 Ambients
litorals i salins. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 2008.
84. Cushnie, John: Métodos de propagación de plantas. Técnicas y consejos para la
multiplicación de más de 1000 plantas. Ediciones Tutor. Madrid, 2007.
85. Dumée, Paul: Nouvel atlas de poche des Champignons comestibles et vénénaux. Série I.
Librairie des Sciences Naturelles León Lhomme. Paris (França), 1929.
86. Dumée, Paul: Nouvel atlas de poche des Champignons comestibles et vénénaux. Série II.
Librairie des Sciences Naturelles León Lhomme. Lot (França), 1932.
87. Fericgla, Josep M.: El bolet i la gènesi de les cultures. Gnoms i follets: àmbits culturals
forjats per l’Amanita muscaria. Editorial Alta Fulla. Barcelona, 1998.
88. Fernández López, Carlos: Fuentes para la flora de Jaén. Cooperativa Farmacéutica. Jaén,
1983.
89. Fernández López, Carlos: Revisiones de plantas vasculares de la Península Ibérica e
Islas Baleares. Un elenco hasta 1998. Herbario Jaén. Jaén, 2000.
90. Fernández López, Carlos; Amezcúa-Ogayar, Concepción: Plantas medicinales y útiles en
la península Ibérica 2.400 especies y 37.500 aplicaciones. Herbario Jaén. Jaén, 2007.
91. Fernández López, Carlos; Carazo-Montijano, Matilde; Hervás-Serrano, Juan Luis:
Materiales para la flora del Alto Guadalquivir (Centro Sur de la Península Ibérica).
Catálogo de la Flora vascular. Herbario Jaén. Jaén, 2006.
92. Fernández López, Carlos; Ortuño Moya, Isabel; Fernández-Ocaña, Ana María; Casado
Ponce, Damián; Camacho Simarro, Ana María: Nombres científicos y vulgares para 1.000
especies de plantas (Sur de la Península Ibérica). Herbario Jaén. Jaén, 2007.
93. Fernández-Pola, J.: Cultivo de plantas medicinales, aromáticas y condimenticias.
Ediciones Omega. Barcelona, 2001.
94. Fuentes, Teresa; Solé, Pau; Viñas, Laia; Rodríguez, Olga: Com fer un hort ecològic... amb
consells i dites de la gent gran de l’Urgell. Consell Comarcal de l’Urgell. Tàrrega (Lleida),
2011.
95. Gambassi, Cinzia: Verdure sottovento. Metodi e segreti della nonna per conservare gli
ortaggi tutto l’anno. Antonio Vallardi Editore. Milano (Itàlia), 2010.
96. Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; Llimona, Xavier; Bolets del Països Catalans i d’Europa.
Manual d’Identificació. Ediciones Omega. Barcelona, 2000.
18. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 18
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
97. Gómez Montabes, Virginia: Índices bioclimáticos de la provincia de Granada (Sur de la
Península Ibérica). Herbario Jaén. Jaén, 2007.
98. Goust, Jérôme: El placer de obtener tus semillas de hortalizas, flores, árboles y arbustos.
La Fertilidad de la Tierra Ediciones. Estella (Navarra), 2010.
99. Grey-Wilson, Christopher; Blamey, Marjorie: Guía de las flores alpinas de Europa.
Ediciones Omega. Barcelona, 1980.
100. Guillot Ortiz, Daniel: Flora ornamental española: aspectos históricos y principales
especies. Monografías de la revista Bouteloua. Jolube Editor y Consultor Ambiental.
Huesca, 2009.
101. Harding, Jennie: Las buenas Hierbas. Parragon Books Ltd. Bath (UK), 2011.
102. Jaén Pérez, Gloria: Los suelos de las terrazas del río Guadalquivir. Sector Andújar -
Villanueva de la Reina. Herbario Jaén. Jaén, 2009.
103. Lamaison, Jean-Louis; Polese, Jean-Marie: Atlas ilustrado de las setas. Susaeta
Ediciones. Madrid.
104. Lamontagne, Michèle i Jean Claude: Cultivar frutas del bosque. Tikal Ediciones. Madrid.
105. Lespinasse, Jean-Marie: El huerto más natural. Sin trabajar la tierra, con acolchados
permanentes. La Fertilidad de la Tierra Ediciones. Estella (Navarra), 2012.
106. Mainardi Fazio, Fausta: El libro del Huerto. Guía práctica ilustrada para la realización y
el cultivo. Editorial de Vecchi. Barcelona, 1995.
107. Mateo Sanz, Gonzalo: Flora de la Sierra de Albarracín y su comarca (Teruel). Fundación
Oroibérico y Jolube Consultor y Editor Ambiental. Noguera de Albarracín (Teruel) y
Jaca (Huesca), 2009.
108. Masson, Pierre: Biodinámica: guía práctica para agricultores y aficionados. La Fertilidad
de la Tierra Ediciones. Estella (Navarra), 2009.
109. Mestre, Rodrigo; Peris, Alfredo: El libro de las Conservas (I). Guía práctica ilustrada.
Ediciones Primera Plana. 2000.
110. Mestre, Rodrigo; Peris, Alfredo: El libro de las Conservas (II). Guía práctica ilustrada.
Ediciones Primera Plana. 2000.
111. Ortiz, Vicenç; García, Xavier: On són els arbres? Un passeig urbà. Ajuntament de Tàrrega
– Regidoria de Medi Ambient. Tàrrega (Lleida), 2005.
112. Pascual, Ramon: Guia dels bolet dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona, 2006.
113. Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. Pòrtic. Barcelona, 2003.
114. Pizzighella, Silvano; Zanoncelli, Anastasia: Conservare. Edizioni del Baldo. Verona
(Itàlia), 2009.
115. Poletti, Aldo: Plantas y Flores Medicinales I. Ediciones Parramon.
116. Rodríguez, J. L.: Guía de setas ibéricas. Fondo Natural. Ávila, 2005.
117. Romero Buján, María Inmaculada: Catálogo da flora de Galicia. Monografías do Ibader
1. Universidade de Santiago de Compostela. Lugo, 2008.
118. Saint-Clair, Maël de: Vinos medicinales y elixires. Susaeta ediciones. Madrid.
119. Sánchez de Lorenzo Cáceres, José Manuel: Los árboles en España. 1998-2002.
120. Serrano Garriga, Pere (Spora Serveis Ambientals): Patrimoni natural de Tàrrega.
Descoberta i itineraris. Ajuntament de Tàrrega. Tàrrega, 2009.
121. Sugden, Andrew: Diccionario ilustrado de la botánica. Editorial Everest.
122. Susmeli, Miriam; Zanoncelli, Anastasia: Conservare le verdure fare Marmellate
confetture e succhi. KeyBook. Cina (Itàlia), 2009.
123. Tejerina Gallardo, Álvaro: Usos y saberes sobre las plantas de Monfragüe. Etnobotánica
de la comarca natural. Itomonfragüe. Malpartida de Plasencia (Cáceres), 2007.
19. Arxiu Comarcal de l’Urgell – Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega
Ruta per a la identificació de fruits i verdures silvestres comestibles 19
David Moreno Madrid – davidmorenomadrid@gmail.com
124. Valdés, Benito; Talavera, Salvador; Fernández-Galiano, Emilio: Flora vascular de
Andalucía occidental 1. Ketres Editora. Barcelona, 1987.
125. Valdés, Benito; Talavera, Salvador; Fernández-Galiano, Emilio: Flora vascular de
Andalucía occidental 2. Ketres Editora. Barcelona, 1987.
126. Valdés, Benito; Talavera, Salvador; Fernández-Galiano, Emilio: Flora vascular de
Andalucía occidental 3. Ketres Editora. Barcelona, 1987.
127. Vázquez Molina, Gabriel: Recetario de medicina natural y remedios caseros. Txertoa
argitaletxea (Euskal Gaiak Abarka). Andoain, 2007.
128. Vigo, Josep; Carreras, Jordi; Ferré, Albert (editors): Manual dels hàbitats de Catalunya.
Volum I Introducció. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de
Catalunya. Barcelona, 2005.
129. Villar, Luis; Sesé, José Antonio; Ferrández, José Vicente: Atlas de la flora del Pirineo
aragonés I (Introducción. LYCOPODIACEAE-UMBELLIFERAE). Consejo de Protección de
la Naturaleza de Aragón e Instituto de Estudios Altoaragoneses. Huesca, 1997.
130. Villar, Luis; Sesé, José Antonio; Ferrández, José Vicente: Atlas de la flora del Pirineo
aragonés II (PYROLACEAE-ORCHIDACEAE. Síntesis). Consejo de Protección de la
Naturaleza de Aragón e Instituto de Estudios Altoaragoneses. Huesca, 2001.
131. Villar Ruiz de la Torre, Alfonso J. de; Melo Herráiz, Esther: Guía de plantas medicinales
del Magreb. Establecimiento de una conexión intercultural. Fundación Dr. Antonio
Esteve. Barcelona, 2010.
132. Weinrich, Christa: El Huerto ecológico del convento. Susaeta Ediciones. Madrid.
133. Wilson, Anne: Las hierbas imprescindibles. H Klickowski-onlybook, SL. Madrid, 2001.