ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

úS responsable i segur d’internet definitiu (1) (1)

•
•
Vicky del Rio
Vicky del Rio

us responsable d'internet

1 of 15
Download to read offline
                ÚS RESPONSABLE I  SEGUR D’INTERNET                      Primer de magisteri,  TIC aplicades a l’educació primària.  Professora: Lina Escandell Bonnín  Treball: informe tema 2      Alumnes grup de feina:  VICTORIA DEL RÍO O’CONNOR  GUILLEM MARTORELL MIR  MARTA QUESADA PALMER  DAVID HERNÁNDEZ RAMÓN  1 
      ÚS RESPONSABLE I SEGUR D’INTERNET  “Quins perills té l’ús irresponsable i insegur d’Internet per part dels alumnes de primària i  com fer que aquest ús sigui més segur i responsable?”.      INTRODUCCIÓ  És aquesta una societat en la qual les noves tecnologies tenen cada vegada un paper més  important en les relacions entre individus i en la que aquests de cada vegada entren més i  més en contacte amb aquestes tecnologies, en fan un ús més massiu i a una edat cada  vegada menor. Per aquest motiu es fa necessària una acció coordinada per part de les  institucions, de les escoles i de les famílies en el sentit de procurar un ús correcte i sense  perills per part dels individus de menor edat ,i en el nostre cas, dels nins i nines en edat  d’escolarització primària. Aquesta acció coordinada ha de partir d’estudis que donin una  idea fefaent del perquè i el com s’utilitzen aquestes noves tecnologies de la comunicació i  d’esbarjo, quines són les pautes d’ús i quins són estadísticament els perills més comuns a  que es poden enfrontar els menors. És per aquest motiu que la investigació realitzada s’ha  enfocat en els termes següents: Quin ús fan majoritàriament els nins de la xarxa, a quins  perills es poden enfrontar, com fer que aquest ús sigui el més segur possible fent que els  preadolescents tenguin les eines per a discernir quins usos i quines accions han de ser les  prioritàries per al seu jo internauta. També ens hem centrat en quins papers han de jugar  tant els professionals de l’educació, les famílies dels nins i nines i la societat en general i  com fer que aquesta s’impliqui en la tasca que constitueix fer de la xarxa una eina de feina i  d’oci segura i sense riscos per als preadolescents.                    2 
MARC TEÒRIC  Els tres punts principals en els quals hem basat la nostra recerca han estat: en primer lloc  quins són el usos de la xarxa que fan el preadolescents, en segon lloc quins perills són els  més comuns amb que es poden enfrontar els menors en l’ús d’Internet i per últim, quines  eines o procediments es poden dur a terme des de diferents àmbits per a poder prevenir  aquests perills, com per exemple l’escola, la família, la societat, el nin…    Ens hem centrat, en primer lloc, en la recerca d'informació relacionada amb els usos que fan  de la xarxa els preadolescents ja que només sabent quines són les característiques  d'aquest ús es podran entendre quins han de ser els aspectes a tenir en compte a l’hora de  plantejar­se qualsevol línia d’acció per a millorar­lo. Només sabent quins usos o hàbits que  no són ni segurs ni fets amb responsabilitat són els més comuns entre els preadolescents  podrem arribar a plantejar quines han de ser les accions a dur a terme des de diferents  àmbits de la societat i des de l’escola en particular.    Segons l’estudi desenvolupat per Bringué, Sádaba i Tolsa (citats per Tejedor, 2012) el 82%  de les llars amb fills d’entre 10 i 18 anys tenen un ordinador connectat a Internet i el 71%  dels nins afirmen haver tingut experiències en el ciberespai. En el mateix informe s’estableix  que la majoria dels menors dediquen més d’una hora a Internet, fet que s’intensifica els  caps de setmana, en el qual l’ús sobrepassa les dues hores diàries en molts dels casos.    Mirant les dades recollides a l’estudi de Serrano (2013) els infants comencen als dos anys a  utilitzar Internet però als 5 anys ja comencen a navegar sols; al voltant dels 7 i els 8 anys,  creix el seu interès per la web i entren a xats públics confiant amb totalitat. Més tard, dels 9  als 12 anys, volen més independència i es converteixen en experts sabent com trobar­ho tot  a la web.    Per altra banda, si comparem els estudis concrets realitzats a l’estat espanyol,  com per  exemple a Navarra i a Alacant podem apreciar les següents dades:  Segons l’estudi realitzat per Fernández, Peñalba y Irazábal(2015) sobre una mostra de 364  alumnes de diversos col∙legis de Navarra, el 97,5% afirmen tenir un ordenador a casa seva,  un 29,4% dels alumnes afirmen tenir­ne un per ells mateixos i un 72,4% afirma emprar  internet sense la supervisió d’un adult.  3 
També, segons el FOBSIC(2010), el 3,1% dels menors catalans accepta contactar amb  desconeguts i segons estudis, el 22% dels pares no parlen amb els seus fills dels riscos que  pot haver.    S’ha de tenir en compte que l’ús de les xarxes per part dels menors té tant aspectes positius  com aspectes que poden arribar a ser negatius. Entre els aspectes positius podem trobar  els usos responsables d’eines com els xats.    “Els xats i els fòrums són sales virtuals on es mantenen converses. Els participants  d’un fòrum poden estar agrupats  segons un interès o tema, com per exemple el  futbol o el programa de televisió favorit. És un espai excel∙lent per conèixer  persones de tots els punts del món i per aprendre coses sobre qualsevol tema. El  fet de poder comunicar­se amb una persona o amb grups de persones fa dels  fòrums un dels llocs més freqüentats a la xarxa, especialment pels infants i  adolescents”. (Serrano, 2013).    Entre els aspectes negatius o que es poden millorar hi trobam els aspectes referents a la  percepció que tenen els alumnes dels perills a que es poden enfrontar en l’ús quotidià  d’Internet :    “Els alumnes no són del tot conscients que quan pugen una fotografia a Internet                              estan perdent el control d’aquesta imatge (...) cap tendria una conversa amb un                          adult desconegut al carrer, però no s’han aturat a pensar massa que poden arribar                            a trobar­se amb la mateixa situació a Internet ja que hi ha persones que no                              coneixen que poden contactar­los mitjançant una xarxa social i que no poden estar                          segurs de “qui es troba a l’altre costat” (...) la majoria no tenen del tot clar que tota                                    la informació que faciliten a les xarxes es queda allà i que mai podran estar segurs                                de qui la veurà” (Romero, 2013).    Per altra banda cal prendre consciència dels perills amb que es poden trobar els nins i nines  quan fan ús de les possibilitats que la xarxa els ofereix. Entre aquests perills s’han de  destacar els dos més comuns i que tenen una major repercussió social, que segons el  currículum MIL de la UNESCO (citat per Tejedor i Pulido, 2012) són el grooming i el  ciberassetjament.  4 
El bullying es defineix com l’assetjament entre iguals que, quan aquest es produeix  mitjançant interaccions online, es coneix com a ciberassetjament. Entre els impactes  emocionals que sofreixen més habitualment les víctimes del bullying es troben: depressions,  baixa autoestima, un impacte molt negatiu en el seu desenvolupament emocional i, en  l’últim extrem, el suïcidi. (Tejedor i Pulido, 2012)    A espanya segons les dades que hem seleccionat com a les que ens donen una informació  més útil per a la nostra recerca (Garmendia, Garitaonandia, Martínez i Casado, 2011) “el  16% dels menors entre 9 i 16 anys afirmaven haver sofert bullying tant offline com online.    El grooming, “aquest concepte fa referència a les interaccions realitzades prèviament a  l’abús sexual per part de l’assetjador per a guanyar­se la confiança del menor i aixì accedir  a establir una cita o trobada sexual, que generalment finalitza en abús, Kierkegaard,2008  (citat per Tejedor i Pulido, 2012).  Per altra banda, segons el projecte EUKidsOnline (citat per Arribas, 2013) els riscos  relacionats amb els menors i l’ús d’Internet poden estar relacionats per una banda amb  l’agressivitat i la violència, que pot arribar a manifestar­se en comportaments violents i/o  agressius que moltes vegades desemboquen en accions d’assetjament i bullying.  També podem trobar els que estan relacionats amb l’àmbit sexual i que es poden manifestar  tan en el consum i distribució de contingut pornogràfic que es pot trobar a la xarxa com en el  grooming, que com hem apuntat abans consisteix en el conjunt de les accions de contacte  prèvies a l’assetjament sexual.  Si parlam de valors, els alumnes es poden trobar amb continguts de caire racista o que  incitin a l’odi, per altra banda es facilita que els menors puguin entrar en contacte amb  persones que els persuadeixin ideològicament.  Per últim, són de cada vegada més habituals les pràctiques de marketing encobert dutes a  terme per les empreses privades. Aquestes pràctiques es basen moltes vegades en el mal  ús que fan de les dades personals dels internautes, vigilant tant les seves accions en les  diferents xarxes socials com escrutant els historials de navegació per tal d’aprofitar­se de la  informació privilegiada que en poden extreure per al seu profit econòmic.              5 
Un altre tipologia d’ús poc segur de la xarxa que s’ha d’evitar és el “vamping”,    “els nins aprofiten la calma de la nit per a gaudir de la seva vida digital sense  interrupcions (...) diversos estudis apunten que els adolescents dormen 90 minuts  menys dels recomanats (...) permet als adolescents socialitzar de la forma i  intensitat que necessiten. Sense interrupcions ni supervisió, la nit els ofereix  aquesta oportunitat que, a més a més, coincideix amb l’última etapa del dia, amb el  qual poden també complir amb la “obligació” de contar tot el que ha passat al final  de la seva jornada.” (Anònim, 2014)    Una primera aproximació a les eines i procediments que es poden dur a terme per a la  prevenció dels riscs i perills d’Internet ens porta a  discernir els papers i rols diferents que  han de tenir tant els nins, les escoles i les famílies i les institucions i governs i la societat en  general. Només amb la implicació, la interacció i la integració de tots aquests agents com a  unitat conjunta d’acció es podrà tenir una incidència real i efectiva en la millora dels usos  que fan els nins i nines d’Internet. En definitiva de fer de la xarxa i el seu ús quelcom segur i  positiu per als nostres preadolescents. És per això que s’han de tenir clares tant les funcions  de cada un d’aquests agents com de les interaccions necessàries i profitoses.    Així doncs, per part dels alumnes, segons UNICEF (citat per Tejedor i Pulido, 2012) “a  l’empoderar als menors com a agents de promoció d’usos creatius d’ Internet i de superació  dels riscs online, formant a altres menors o fins i tot a la seva pròpia comunitat,  s’aconsegueix una major efectivitat en els programes (...) l’empoderament dels menors  enfront els riscos citats ha de ser inclòs com una de les línies bàsiques de qualsevol  currículum educatiu. (...) S’han de dissenyar estratègies educatives globals per afiançar les  competències online son similars, encara que difereixen tant en el procés com en les  conseqüències.”    Per part dels mestres podem diferenciar entre actuacions que tenguin com a objectiu:    “comptar amb docents capaços de moure’s amb solvència i autonomia en  l’escenari que introdueix la WEB 2.0 i, en general, a Internet (...) el professor  ha de conèixer el contingut dels principals acords, tractats, declaracions i  altres tipus de documents que, a nivell internacional o nacional, han contribuït  a legislar i/o reglamentar les qüestions relatives a la presència i els possibles  6 
usos dels nins en el ciberespai (Tejedor i Pulido, 2012)”.        Per un altre costat propiciar altres actuacions que possibilitin que els docents tinguin la  capacitat d’introduir de manera efectiva i activa les possibilitats de la xarxa en la seva tasca  diària, aplicant­les no només a les etapes d’indagació i investigació, sinó que les usin en la  elaboració de materials didàctics i en la creació d’activitats.    Per a aquest efecte estableixen tres ítems en l’acció educativa i en referència amb les TIC i  la xarxa que s’han de tenir en compte:    ­ En primer lloc s’han d’establir mecanismes de mediació en els processos de  consulta d’informació i de l’ús general que fan els menors d’Internet. Aquests  mecanismes de mediació han de tenir com a objectiu l’alfabetització digital mediàtica  d’aquests usuaris.    ­ En segon lloc s’han de propiciar accions en les que es desenvolupi l’autonomia en  l’aprenentatge per part dels docents en referència a l’escenari de la xarxa. Es tracta  de la formació del pensament crític del professorat. Segons Giraux ( citat per  Tejedor i pulido, 2012) el professorat ha de tenir accés a la literatura científica de  major rigor i reconeixement per a poder exercir la seva tasca de docent de manera  crítica. En aquest sentit els professors haurien de centrar­se en treballar les  competències mediàtiques des de la reflexió crítica de l’ús que fan de la xarxa els  nins. Discernir quins són els riscos reals i quins no, quins són els missatges claus en  matèria de prevenció i quins són una pèrdua de temps per la seva poca efectivitat.  Implementar aquesta formació a les famílies, aprofundint en els espais d’interacció  entre les famílies i el professorat per fer que ambdós col∙lectius estiguin millor  preparats.  ­ En tercer lloc l’aplicació de plantejaments transversals i continuats en la concepció i  el disseny del currículum que ha de contemplar un enfocament transversal i que  potenciï i estimuli la reflexió crítica en referència a la relació entre Internet i el  preadoescents. Per altra banda treballar decididament les  competències  relacionades amb l’alfabetització mediàtica i informacional dels nins i nines i de les  famílies.      7 
En referència a com podem treballar des de l’escola per a fer que els alumnes usin la xarxa  de manera responsable s’ha d’evitar incidir exclusivament en els aspectes negatius que pot  produir aquest ús. L’acció educativa ha d’incloure al seu currículum l’ús de les xarxes des  d’un enfocament productiu, segur i responsable.    En aquest sentit De Haro (2010) defineix les xarxes socials que permeten crear­ne  d’independents de les altres i que proporcionen un entorn aïllat de la resta d’internautes com  els elements d’Internet més apropiats per a l’activitat educativa. De Haro anomena 6 tipus  de xarxes socials que poden tenir un impacte positiu en els processos d’aprenentatge i que  són:  1. Xarxes d’assignatures.  2. Xarxes de centres educatius i grups per a crear comunitats internes.    3. Grups  com a llocs de consulta de dubtes i d’activitat acadèmica d’una assignatura.  4. Grups  com a taulells d’anuncis de l’assignatura.  5. Grups  d’alumnes.  6. Turorització de treballs.    A banda de treure un rendiment acadèmic dels usos proposats per aquest autor, es  proporcionen eines i s’afavoreixen accions d’ús responsable de la Web 2.0 i per altra banda  es proporcionen entorns d’aprenentatge i cooperació entre iguals i es promou l’alfabetització  mediàtica dels alumnes.    Per una altre costat  és molt important el paper que ha d’exercir la família sobre l’àmbit  tecnològic, i que serà fonamental per evitar o minimitzar els perills que implica l’ús de la  xarxa.    ”És important que s’estableixin regles per a l’ús d’Internet per part dels fills i ser  conscients de les activitats en línia que realitzen. A la xarxa hi ha usuaris  malintencionats o inclús criminals. És necessari advertir­los de que han de ser  precabuts amb els estranys a Internet. Mai han de proporcionar informació  personal. Principalment no han de: donar­li a ningú la seva contrasenya, fer plans o  reunir­se amb algú que hagin conegut per Internet, respondre a missatges que els  confonguin o els facin sentir incòmodes, fer ús de grosseries o enviar missatges  malintencionats en línea (...) Les principals recomanacions són: instal∙lar l’ordinador  en la sala, convertir l’exploració a Internet en una activitat familiar, convidar­lis a que  8 
coneguin la xarxa i les teves activitats en aquesta, ubicar l’ordinador en un ambient  compartit per la família, evitar que els atlots estiguin en internet durant la nit i  navegar i xatejar algunes vegades amb els seus fills.”(Romero, 2013)      Per part de la societat, tant en referència a les empreses privades com el govern, aquests  agents poden aportar i promocionar una sèrie de pautes o oferir uns programes o  campanyes de prevenció com en el cas de la Policía Nacional i unes quants empreses  privades de antivirus com Norton, McAfee, Kaspersky y Panda Security, que s’han juntat per  fer una campanya de concienciació i prevenció dels perills en Internet i el cibercrim, o el  paper que fa la policia als col∙legis fent xerrades. (Anònim, 2014)      METODOLOGIA  En quant a la metodologia utilitzada per a realitzar la recerca hem de diferenciar els  diferents estadis basats en les passes que es troben a la graella del Big 6. En primer lloc  hem decidit quina és la necessitat informativa que hem de cobrir i quina és la pregunta que  podem fer­nos i que sigui la que doni la resposta més satisfactòria a la nostra necessitat  informativa. Una vegada hem tingut clara la pregunta hem seleccionat quines seran les font  d’informació més adequades per a la nostra recerca. Hem conclòs que les millors eines per  a dur­la a terme són els cercadors (Google Acadèmic, Bing, etc.) i la biblioteca de la UIB,  tant la virtual com la física.  Tenint en compte les característiques de cada una d’aquestes bases de dades i els motors  de cerca d’informació hem utilitzat els descriptors més adequats a cada un d’ells. Aquests  descriptors han estat:      ­ Ús responsable internet and preadolescents.  ­ Ús xarxes socials and preadolescents.    ­ Riscos and Internet and alumnes and primària  ­ Ús irresponsable d’internet and preadolescents.  ­ Estudis and  pautes ús Internet and menors.  ­ Estudis and pautes ús Xarxes socials and alumnes and primària.      9 
Per a fer una primera selecció dels documents a utilitzar per a fer la recerca hem utilitzat el  programa Mendeley, que ha filtrat de manera significativa els resultats obtinguts en la  recerca amb els cercadors. Cada un de nosaltres ha seleccionat diferents recursos i al final  n’ha compartit tres al grup de feina. Una vegada compartides aquestes fonts d’informació,  cada un dels membres del grup hem procedit a la lectura crítica i científica de la informació  continguda a dos d’aquests documents, elegint els continguts més adients per a la nostra  tasca i subratllant les parts dels textos que hem considerat més importants. D’altra banda  s’han seleccionat diverses parts de cada text que poguessin ser usades per a la  referenciació i la citació en el nostre informe.  Una vegada acabat aquest procés de recerca i tria de la informació hem fet una posada en  comú de la informació seleccionada i s’ha consensuat quina és la més adequada per a  contestar cada una de les preguntes formulades al principi de la recerca, de manera que de  cada un dels documents estudiats ha estat emprat, d’una manera o d’altra,  en la realització  de l’informe.    A les següents gràfiques indicam tant el número de documents consultats i referenciats,  com de la tipologia de documents consultats i els percentatges de cada un d’ells.        10 
            CONCLUSIONS  Una vegada realitzada la tasca de recerca, recopilació i estudi de la informació en referència  a la pregunta inicial del treball podem extreure les següents conclusions:      ­ En primer lloc podem concloure que l'ús d’Internet per part dels nins i nines de  primària i en concret de les possibilitats de la WEB 2.0 està cada vegada més estès i  que se n’han diversificat tants els usos com els llocs i dispositius que usen els nins a  l’hora d’interactuar amb la xarxa.      11 
­ També hem pogut comprovar, sempre segons les dades obtingudes, que en un  percentatge molt elevat els menors tenen accés i fan ús d’Internet sense la  supervisió dels adults, ja siguin els familiars o els docents. Aquest fet fa que els nins  i nines moltes vegades s'enfrontin en solitari als perills i riscos que es troben a la  xarxa pels quals no es troben preparats, i que a la vegada existesqui un gran  reconeixement per part dels progenitors, dels usos reals que en fan els seus fills i  dels perills als que s’enfronten.    ­ Segons les referències estretes de l’article d’en Romero(2013) hem arribat a certes  conclusions en front a la pregunta de quins són els perills amb els quals els menors  poden entrar en contacte a la xarxa. Uns dels principals perills amb més impacte,  referent amb la pederàstia, esmenta la gran quantitat de menors que són enganyats  via Internet per mantenir reunions no virtuals amb persones les quals “no són qui  diuen ser”. Altres perills destacats de la xarxa són la pèrdua de privacitat sobre la  informació compartida a la web, agreujat per el fet de que la gran majoria no són  conscients del que representa aquest fet.      ­ Els riscos tipificats com els més habituals segons la documentació consultada són el  ciberassetjament o assetjament entre iguals i el grooming, en ambdós casos els  efectes emocionals que poden produir en els alumnes poden ser molt negatius i en  alguns casos han duit a algun alumne al suïcidi.  ­ Les accions i activitats encaminades a reduir i eradicar aquests perills en l’ús  d’Internet i que vulguin tenir una efectivitat real han d’implicar tant els alumnes, com  les famílies i la comunitat educativa, així com les institucions pertinents i la societat  en general.    ­ En quant a l’acció que s’ha de dur a terme des de l’escola i per part dels docents ha  de venir precedida per una acció que asseguri que els docents tinguin un domini  acurat de les eines de la Web 2.0 , que coneguin les seves característiques  principals, i que tinguin una formació adequada en referència a les accions a  realitzar per evitar els riscos del mal ús de les xarxes per part dels seus alumnes,  així com d’estratègies efectives a dur a terme una vegada detectat un problema.    ­ L’acció dels docents ha d’estar encaminada en primera instància a la prevenció dels  riscos, i a fomentar un ús responsable d’Internet. Per a aquest efecte s’han de  12 
dissenyar no només activitats específiques per a estudiar i entendre les noves  tecnologies i els seus usos sinó que han de treballar aquests continguts d’una  manera transversal per així millorar­ne la eficiència.      REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:  ● Romero, Isabel. (13 de Novembre de 2013). ¿Cómo usan los niños las redes  sociales? [​Enredando por la red].​Recuperat de  http://www.enredandoporlared.com/como­usan­los­ninos­las­redes­sociales/  ● Covelli, Monica. (2012). Uso adecuado de las redes sociales y el internet  [Colegio La Salle]. Recuperat de  http://www.lasallebga.edu.co/web/index.php/publicaciones/157­uso­adecuado­ de­las­redes­sociales­y­el­internet  ● García, Ana. Belén. (3 de septembre de 2013). El uso de internet por parte  de  los alumnos de primária. Sus riesgos y como evitarlos. Universidad de  Valladolid, Valladolid. Recuperat de  http://cerro.cpd.uva.es/bitstream/10324/3838/1/TFG­O%2090.pdf  ● Tejedor, Santiago i Pulido, Cristina. (Uno de Octubre de 2012). Retos y  riesgos del uso de Internet por parte de los menores. ¿Cómo  empoderarlos?.  Universidad de Huelva, Huelva. Recuperat de  http://rabida.uhu.es/dspace/bitstream/handle/10272/6151/Retos_y_riesgos_del_ uso_de_Internet.pdf?sequence=2  ● Fernández, Javier., Peñalba, María. Alicia., Irazibal, Itziar. (2015). Hábitos de  uso y conductas de riesgo en Internet en la preadolescencia. ​Comunicar​.  Recuperat de  http://www.revistacomunicar.com/indice/articulo.php?numero=44­2015­12  ● Anònim. (10 de novembre de 2015). Campaña de concienciación y prevención  sobre los peligros en Internet y el cibercrimen. ​Canarias7​. Recuperat de  http://www.canarias7.es/articulo.cfm?id=39610  ● Anònim. (20 d’agost de 2014). Vamping: adolescentes aprovechan la calma de  la noche para disfrutar de su vida digital sin injerencias. Recuperat de  https://riesgosinternet.wordpress.com/  ● Serrano, María. (2013). Seguretat a Internet per a infants i adolescents.  Recuperat de​ ​http://www.cugat.cat/docs/seguretat_internet.pdf    13 
● CESICAT. (2013). ​Protecció de menors. Navegació segura​. Recuperat de  http://www.internetsegura.cat/baixades/Proteccio%20de%20menors.pdf  ● Vitoria­Gasteiz. (2010). Educar a los menores en el uso sin riesgo de internet.  Recuperat de  http://www.vitoria­gasteiz.org/wb021/http/contenidosEstaticos/adjuntos/es/28/9 5/32895.pdf  ● Anónimo.(2015, febrer,10). ​Cinco recursos para que enseñes a tus alumnos de  Primaria a navegar por Internet con seguridad [ Aula Planeta]. Recuperat de  http://www.aulaplaneta.com/2015/02/10/agenda/cinco­recursos­para­que­ensen es­tus­alumnos­de­primaria­navegar­por­internet­con­seguridad/  ● Montes, Antonia. (2010, decembre). Un buen recurso escasamente utilizado,  las TIC en las aulas de educación primaria. Hekademos. Recuperat de  file:///C:/Users/Martha/Downloads/Dialnet­UnBuenRecursoEscasamenteUtilizad o­3745686.pdf  ● Comisión de libertades e informática. (2008). Manual práctico de las  tecnologías de la información de 9 a 11 años. Recuperado de  http://www.avpd.euskadi.eus/s04­5249/es/contenidos/informacion/documentos _difusion/es_difusion/r01hRedirectCont/contenidos/noticia/2009_01/es_090421 /adjuntos/TIC9_11_es.pdf  ● Valdivia, Paloma. (2012). Propuestas de actividades en el aula sobre  prevención de riesgos y navegación segura en Internet. ​ݺߣshare​.  Recuperado de http://es.slideshare.net/pali_to/lluvia­de­actividades   ● De Lanuza, Juan. (2015, novembre, 12). Uso seguro y responsable de  Internet. ​Fapar​. Recuperat de  http://www.fapar.org/escuela_padres/ayuda_padres_madres/uso_internet_reco mendaciones.htm  ● Anónim (2015). Teachers and professionals. Childnet international.  http://www.childnet.com/teachers­and­professionals  ● Omatos, Antonio. (10 de febrero de 2015). Propuesta de trabajo con vídeos  para el uso responsable de las redes sociales. Blog de Antonio Omatos.  Recuperat de  http://www.aomatos.com/2015/02/propuesta­de­trabajo­con­videos­para­el­uso­ responsable­de­las­redes­sociales/      14 
            15 

More Related Content

úS responsable i segur d’internet definitiu (1) (1)