2. Index
Introducci坦. 1
Biografia de larquitecte.. 2
Context hist嘆ric................................................................................ 3
Moviment al que pertany..................................................................... 4
Caracter鱈stiques de la seva obra........................................................ 5
Obres m辿s significatives..................................................................... 6-7-8
Comentari detallat d'una obra representativa.................................... 9
Materials i relaci坦 amb l'entorn............................................................ 10
Ordenaci坦 de l'espai i relaci坦 amb la persona.................................... 11
Conclusions...................................................................................... 12
Bibliografia........................................................................................... 13
3. Introducci坦
El Robert i jo ens hem repartit el treball de manera
equitativa, despr辿s hem ficat tot el treball en conjunt i
daquesta manera queden els mateixos parmetres en tota la
presentaci坦.
Hem fet una recerca de tots els punts per internet mirant en
diferents webs, i al recol揃lectar diferent informaci坦, classificarla i ordenar-la.
4. Biografia de
larquitecte
o
Santiago Calatrava Valls va n辿ixer a
Val竪ncia lany 1951.
o
Va iniciar al 1969 la carrera d'Arquitectura a la
Universitat Polit竪cnica de Val竪ncia.
o
Al poc temps es va traslladar a Su誰ssa, per
estudiar Enginyeria civil a la Escola
Polit竪cnica Federal de Zuric. Entre 1979 i
1981 es va doctorar en Ci竪ncies T竪cniques.
o
En 1981 va obrir el seu primer estudi
d'arquitectura i enginyeria civil a Zuric.
o
Un dels primers projectes que li va mer竪ixer
el reconeixement internacional va ser el de
l'estaci坦 ferroviria de Stadelhofen, a Zuric.
5. Context hist嘆ric
-
-
Guerra Civil (1939)
R竪gim Franquista (1939-1975)
La Guerra Freda i l'obertura a occident (19501959)
Espanya ingressa a lONU (1955)
Transici坦 a la democrcia i consolidaci坦 (19751982)
6. Moviment al
que pertany
o Pertany al futurisme, estil que
podem definir com a un dels
primers moviments de
l'avantguarda art鱈stica.
o Per a expressar el
moviment, repeteixen la
mateixa imatge, com si fos una
seq端竪ncia f鱈lmica, i aix嘆 ho van
anomenar simultane誰sme.
o De totes maneres, al ser un
arquitecte tant
contemporani, no podem definir
concretament el seu estil. El
que si que podem dir 辿s que les
seves formes parteixen duna
forma orgnica.
7. Caracter鱈stiques de la seva obra
o La obra de Calatrava 辿s senzilla i amb
elements repetitius, propi del futurisme.
o En la seva arquitectura es pot observar com hi
predomina el vidre de manera que entra la llum
dintre de ledificaci坦 i fa que lelement estigui
m辿s en contacte amb la natura i fa que doni
una sensaci坦 damplitud.
11. Comentari duna obra
Estaci坦 de Lyon
o
L'edifici de l'estaci坦 de Saint-Exup辿ry est formada principalment
d'acer, formig坦 armat i vidre.
o
L'estructura de gaireb辿 quaranta metres d'al巽ada 辿s la metfora d'un enorme
ocell que est辿n les ales per tapar-se o protegir les vies del tren.
o
Aquesta estructura de formig坦 i acer, tamb辿 pot ser interpretada com una
gorra o com el casc dherois m鱈tics.
12. Materials i relaci坦 amb
lentorn
Utilitza l'acer, el formig坦, i el vidre.
Les seves construccions s坦n vistoses i de formes
complicades.
Els principis estructurals que regeixen la seva arquitectura s坦n
sovint de gran simplicitat, per嘆 les solucions t竪cniques
aconsegueixen graus de sofisticaci坦 molt alts.
Malgrat la seva predilecci坦 pels esquemes sim竪trics, alguns
dels seus edificis presenten composicions asim竪triques, com
en la posici坦 dels arcs d'alguns dels seus ponts.
13. Ordenaci坦 de lespai
i relaci坦 amb la persona:
o El treball de Calatrava 辿s de grans dimensions ja que estem parlant
darquitectura escultural, aix嘆 vol dir que lhome ha de ser capa巽 dintroduir-se
en la obra.
14. Conclusions
o Santiago Calatrava 辿s reconegut
internacionalment com un dels
arquitectes que sobresurt de
forma particularment rellevant de
laspecte tradicional.
o Per嘆 Calatrava rep moltes
cr鱈tiques a les seves
construccions, pels elevats
pressupostos, alts costos de
manteniment, gran semblant
entre les seves construccions i
greus manques estructurals i
funcionals.