2. La ind炭stria: definici坦
Les activitats industrials inclouen tots
es processos i t竪cniques que
transformen les mat竪ries primeres en
productes elaborats o semielaborats.
En el sector secundari tamb辿 sinclou la construcci坦 (no la
donem en aquest tema)
3. Hist嘆ria
Antecedents:
Tallers artesans: on s'utilitzen ferramentes, lartes
sol fer tot el producte i les produccions senvien als
mercats locals.
Manufactures del S. XVIII , eren tallers amb molts
treballadors, de m辿s producci坦 i es feien productes
encarats a un mercat nacional o internacional (teixits,
porcellanes, tapissos, etc.).
La ind炭stria sorgeix a la Revoluci坦 Industrial a les
darreries del segle XVIII, amb laparici坦 de les fbriquesfbriques
que es caracteritzaran per:
1. L炭s de mquines
2. Lespecialitzaci坦 de la m dobra i la divisi坦 del
treball
3. Inversi坦 duna gran quantitat de capitals
-Va ser protagonitzada per la ind炭stria t竪xtil i
sider炭rgica.
-Es va produir un gran augment en la producci坦.
4. ELEMENTS DE PRODUCCI
INDUSTRIAL
FONTS DENERGIA
S坦n els recursos que susen com
a for巽a per a la transformaci坦
industrial (moure les mquines)
Poden ser:
No renovables
Renovables
MATRIES PRIMERES
S坦n els recursos que la ind炭stria transforma en
productes elaborats o semielaborats
Poden ser dorigen animal, vegetal o mineral
RECURSOS HUMANS (m dobra)
Els constitueixen les persones que aporten la seua for巽a o capacitat
de treball, que pot ser f鱈sic o intel揃lectual
R+ D+ I = FUTUR
RECERCA+ DESENVOLUPAMENT+INNOVACI= FUTUR
EL CAPITAL
s tot all嘆 que una empresa necessita per a la producci坦
industrial, com els materials, lenergia, les instal揃lacions (fbriques,
magatzems), la maquinria, els diners , etc
5. Mat竪ries primeres i fonts
denergia
Mat竪ries primeres:
dorigen animal (carn,
llana, seda, etc.)
dorigen vegetal (cot坦,
fusta, lli, fruita)
dorigen mineral (ferro,
coure,...).
Energies:
Les energies no renovables:
Carb坦 (antracita, hulla,
lignit i torba)
Hidrocarburs (petroli, gas
natural)
Lenergia nuclear (urani,
bori)
Les energies renovables:
Hidrulica
E嘆lica
Solar
Geot竪rmica
Mareomotriu
Biomassa
17. Altres classificacions:
Les ind炭stries tamb辿 es poden classificar des del punt de
vista tecnol嘆gic:
Les ind炭stries dalta tecnologia que es caracteritzen per:
Un alt nivell dinversi坦.
M dobra altament qualificada.
Important paper de les empreses multinacionals.
Vuit sectors clau: informtica, microelectr嘆nica,
telecomunicacions, biotecnologia, automatismes, lser i nous
materials, i energies renovables.
Es localitzen prop de les universitats i grans centres
dinvestigaci坦 (ELS PARCS TECNOLGICS).
Les ind炭stries tradicionals amb un nivell tecnol嘆gic baix.
18. Actualment els espais industrials solen agrupar-se en
rees o POLGONS INDUSTRIALS i en PARCS
TECNOLGICS (especialitzats en empreses dalta
tecnologia) al voltant de les rees urbanes
Pol鱈gon industrial de Torrellano (Elx)
Parc tecnol嘆gic de Paterna (Val竪ncia)
Parc tecnol嘆gic de Val竪ncia
20. ELS ESPAIS INDUSTRIALS
Distribuci坦 de la ind炭stria:
1. Pa誰sos centrals industrialitzats: Els que pertanyen al G8
(EUA, Jap坦, Alemanya, Gran Bretanya, Fran巽a, Canad,
Itlia i R炭ssia) i el pa誰sos que integren lOCDE (Alemanya,
Austrlia, A炭stria, B竪lgica, Canad, Dinamarca, Eslovquia (2000),
Espanya, USA, Finlndia, Fran巽a, Gr竪cia, Hongria (1996), Irlanda,
Islndia, Itlia, Jap坦, Luxemburg, M竪xic (1994), Noruega, Nova Zelanda,
Pa誰sos Baixos, Pol嘆nia (1996),Portugal, Regne Unit, Rep炭blica Txeca
(1995), Su竪cia, Su誰ssa i Turquia.
2. Pa誰sos de nova industrialitzaci坦: El sud-est asitic (els 4
dragons: Singapur, Hong Kong, Corea del Sud i Taiwan) o
NEI (Nous Estats Industrialitzats).
3. La ind炭stria del 3r m坦n o la dels pa誰sos perif竪rics est
orientada al consum, dep竪n tecnol嘆gicament del nord i t辿 un
fort component de capital estranger. Hi destaquen: el
Magrib, L鱈bia, Calcuta, Riu de la Plata, Ciutats australianes,
Golf p竪rsic, zones de lantiga URSS, Shangai, etc.
23. Els quatre dragons asitics
Deslocalizaci坦: es tracta duna fenomen que consisteix a
traslladar els centres de producci坦 a pa誰sos en vies de
desenvolupament que ofereixen:
M dobra abundant i barata
Lleis laborals toves
Inexist竪ncia de lleis medi ambientals
Pressi坦 fiscal molt baixa o nul揃la
Suficient nivell d'infraestructures.
Possibilitat dobtenir molts beneficis.
25. Medi ambient:
Les activitats industrials, juntament amb lextracci坦 de minerals i
recursos energ竪tics, s坦n les que provoquen m辿s impactes medi
ambientals. Els m辿s freq端ents s坦n:
Contaminaci坦 atmosf竪rica: pluja cida, disminuci坦 de la capa doz坦,
efecte hivernacle.
Contaminaci坦 de la hidrosfera: abocaments excessius de residus
tant als rius com als mars, contaminaci坦 de les aig端es subterrnies
Generaci坦 de residus perillosos: a les ind炭stries qu鱈miques i
dobtenci坦 denergia nuclear.
La ind炭stria i el medi ambient
27. *** Un altre problema s坦n les condicions dexplotaci坦 laboral en
qu竪 estan molts treballadors, aix鱈 com el treball infantil.
La cifra de muertos en el derrumbe de Bangladesh
supera los 1.000
viernes 10 de mayo de 2013
DACCA (Reuters)
La cifra de muertos por el derrumbe de una f叩brica en Bangladesh, el peor accidente industrial del mundo, super坦 los 1.000 y a炭n
podr鱈a haber m叩s cuerpos atrapados en el interior mientras los equipos de rescate luchan para poner fin a la operaci坦n de
salvamento.
Una serie de accidentes mortales en f叩bricas han centrado la atenci坦n mundial sobre las normas de seguridad en la industria de la
confecci坦n en Bangladesh. Alrededor de 2.500 personas fueron rescatadas de Rana Plaza, en el suburbio industrial de Savar, a unos
30 kil坦metros al noroeste de Dacca.
El desastre, que se cree habr鱈a sido ocasionado cuando se pusieron en marcha generadores durante un apag坦n, ha puesto el foco de
atenci坦n en los minoristas occidentales que utilizan la empobrecida naci坦n del sur de Asia como fuente de productos baratos. Los
talleres textiles pertenec鱈an a las compa単鱈as Phantom Apparels Ltd, New Wave Style Ltd, New Wave Bottoms Ltd y New Wave
Brothers Ltd que manufacturan prendas de vestir. Entre sus clientes est叩 Benetton, Wal-mart, y Disney, entre otras firmas
occidentales, como la espa単ola Mango.
La industria textil de Bangladesh, que supone alrededor del 80 por ciento de las exportaciones del empobrecido pa鱈s asi叩tico, ya ha
sufrido varios accidentes graves, como uno en noviembre del a単o pasado en el que murieron 112 personas.
