ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Segona República (resum)

•Download as DOCX, PDF•
•
H
hankezhou
1 of 3
Downloaded 36 times
LA II REPÚBLICA (31-39) Integrat pels que havien signat el pacte de St. Sebasti{. El 14 d’abril del 31 es proclama una república i Alfons XIII marxa del país. Convocar unes eleccions d’on surti una Constitució. Abans de les eleccions ja estan actuant com a govern aplicant: - camp: recupera la reivindicació de Marx: la jornada limitada a 8h, els jornalers del municipi tenen preferència per ser contractats, dret a que l’Estat pugui expropiar les terres d’un Govern pagès que no en treu benefici. provisional -educació: hi ha molta població analfabeta així que s’obren (31) Pretén moltes escoles públiques i els professors havien de tenir experiència. -exèrcit: s’identifica amb la monarquia així que es jubila als generals que són els més monàrquics, es tanca una escola militar de Saragossa i es crea la Gu{rdia d’Assalt per assegurar-se que hi havia algun cos armat protector de la república. -religió: s’allunya de la població. Eleccions: guanya elPSOE  formar Corts Constituents i redactar una Constitució més progressista. Article 1: defineix Espanya com una república democràtica de treballadors de tota classe i constitueix un estat integral compatible amb l’autonomia de les regions (no hi ha estats federals). Declara l’estat no confessional. Forma d’Estat: república integral Separació de poders proposat per Montesquieu per evitar la Constitució corrupció. * ESQUEMA APUNTS Bienni republicana Sobirania nacional o popular. reformador (31) Sufragi universal (homes + dones). Els progressistes no volien (31-33) Contingut que votessin les dones perquè eren més de dretes. Organització territorial. Declara regions autònomes perquè era el que permetia l’Estatut. L’ajuntament no invertir{ en l’església, s’il·legalitzaran els jesuïtes, prohibiran que l’església eduqui. Presidents:Niceto Alcalá Zamora (dretes) i Azaña (esquerres) Integrants del govern Azaña, aprofitant per eliminar militars i càrrecs que anaven en contra la República com: -Ministres del PSOE (Indalecio Prieto, F. Largo Caballero, F. De los Ríos) -ministres del Partit Republicà Radical Socialista (Marcel·lí Domingo) -ministres de l’Acció Republicana (José Giral) -ministres de la ORGA (Casares Quiroga) De la reforma agrària: Consolida la proposta del govern provisional creant la IRA que feia una llista de les terres Govern productives per expropiar-les i posar-les a la disposició de constitucio- jornalers i indemnitzant el propietari. nal (31 – 33) (fracassa perquè no hi ha suficients diners) Lleis que Estatut d’Autonomia de Cat. Azaña sap que la República s’ha apliquen proclamat gràcies als catalans, així que els hi vol donar autonomia. Quan es declara la República, Catalunya ja té un Estatut i Azaña el defensa, però Sanjurjo no. De Congregacions: elimina jesuïtes, pressupost públic de l’església, Concordat, l’església no educa,reconeix el matrimoni. Totes les lleis generen una polèmica  la crisi del govern Azaña. -relacions amb el cap d’Estat (Alcalà) i el cap de govern (Azaña). Per què -fets de Casas Viejas (gener del 33): els camperols de Cadis ocupen les Bienni comença una terres, expulsen els terratinents i assalten la caserna de la G.Civil.  el conservador etapa govern envia la Gu{rdia d’Assalt i es sufoca la revolta. Alguns camperols (33 – 36) conservadora? es tanquen en una cabana i la Guàrdia la crema  Azaña està mal informat i defensa l’actuació de la Gu{rdia d’Assalt  dimissió Azaña.
FALANGE ESPAÑOLA DE LAS JONS: resultat de fusionar-se la JONS (JuntasOfensivas Nacional Sindicalista) nascuda el 31 i el líder era O. Redondo i la FALANGE ESPAÑOLA del 33 amb José Antonio Primo de Rivera. Característiques: -poca rellevància espanyola -Franco el farà partit únic CEDA creada el 33 liderat per Gil Robles. Es basa en l’Acción Popular. Reorganització Eleccions del 33: les campanyes electorals van ser molt dures. partits dretes Mesures de la dreta: -tirar enrere mesures d’Azaña del camp  augmentar vots terratinents -treure de la presó militars que Azaña havia empresonat (amnistia) -retirar els articles de la Constitució com el de la religió. Resultat: el partit més votat és la CEDA però com que no té majoria absoluta s’uneix amb els radicals de LerrouxGovern Radicals Cedistes Qui formarà el nou govern?: Alcalà decideix que el president ha de ser Lerroux perquè Gil no era molt centrat, sinó que era força radical. Primer govern Lerroux (33-34): la crisi d’aquest govern és l’amnistia de Sanjurjo genera una crisi política Govern Samper (34). Alcalà Zamora canvia Lerroux per Samper (del mateix partit de Lerroux). L’octubre del 34 dimiteix perquè no té el suport de la CEDA Segon govern de Lerroux: CEDA va dir que donaria suport a Lerroux si deixava entrar 3 ministres de la CEDA al govern per controlar algunes àrees. Conseq. Govern Lerroux -els d’esquerres (CNT, PSOE, ERC) fan la revolució del 34 perquè veien que el govern esdevindria autoritari (inici de feixisme) -focus revolucionaris: Madrid (organitzada per la UGT  s’empresonen els líders socialistes), Catalunya (Companys aprofita que els governs de dretes volien eliminar la Constitució  es detenen els membres de la ERC de la Generalitat) i Astúries (els vaguistes, que són miners, estan armats i proclamen la República Socialista Asturiana  durant 3 dies estan en mans dels vaguistes, que formen l’exèrcit vermell  Espanya ho veu com una guerra civil i Franco i Godel intervenen ). Per què es té una mala imatge de la centre-dreta? -repressió que ha fet Franco contra les revoltes -judicis que s’han fet sense garanties -tortures per poder treure informació -el govern ha retallat drets com la llibertat d’expressió (censura) -es canvia 7 vegades de govern en 2 anys -bloqueig de la reforma Agrària Preparació del -el govern bloqueja l’Estatut basc Front Popular -s’inclouen personatges poc democr{tics a l’exèrcit Què fa caure el govern de Lerroux? L’esc{ndol de l’estraperlo (ruleta trucada dissenyada per Strauss i Pearl per utilitzar en casinos. Els dissenyadors diuen que Lerroux l’havia legalitzat  corrupció). Governs posteriors: no tenen força i duren molt poc. Convocació electoral: Alcalà convoca eleccions el 36 i es produeix la polarització. Guanya el PSOE. Interpretació Esquerres: volen fer canvis reformistes dels resultats Dretes: No accepten els resultats ni les reformes que reimplanten del Govern del de les eleccions bienni reformador Front Ministres Alcalà inclou ministres de tots els partits del front popular Popular Reforma agrària: s’expropien les terres (esquerres) Educació: creació d’escoles, separació de l’església, formació dels profes (36) Prioritats Amnistia de presos polítics: hi ha socialistes que promouen la revolta del 34, ERC, etc. Recuperació de l’Estatut gallec i basc i de la Generalitat de Catalunya.
Dimissió Alcalà: Azaña (que estava molt cabrejat amb ell perquè no l’havia Canvis recolzat en CasasaViejas) fa públic que Alcal{ no s’ha ajustat a les lleis. polítics en Azaña president de la República: Azaña escull a Quiroga per ser el el poder president de govern. Els de dretes comencen a fer revoltes en contra dels resultats de les eleccions. Episodis: -àmbit camp: els camperols es revolten i els jornalers fan vaga. -àmbit religiós: semblants a la Setmana Tràgica però a petita escala - polític: es fan atemptats polítics per part de les organitzacions extremistes. Primavera Assassinat del tinent Castillo (de la Gu{rdia d’Assalt, negra esquerres). El maten els falangistes i els carlins. Atemptats Assassinat de Calvo Sotelo: el maten els de la Guàrdia d’Assalt com a venjança i perquè és la gran esperança de la dreta Més diferència (enfrontament) entre dretes i esquerres Conseq. Els generals decideixen fer un cop d’Estat. No hi ha enfrontaments però si que es radicalitzar les idees. Apareixen nous Catalunya partits com la POUM i el PSUC . Després de les eleccions, els militars i polítics de dretes planegen com treure del poder a Azaña, qui està impulsant mesures de caire esquerrà. No tots els militars estan en contra d’Azaña, sinó que estan dividits en: -UME (Unión Militar Española: dretes). Volen la caiguda d’Azaña -UMRA (Unión Militar Republicana Antifascista: esquerres) Conspiraci El govern Azaña allunya els militars més perillosos de la UME ó militar Divisió per evitar un cop d’Estat. Ex: Franco a Canàries militars Cop d’Estat: el govern s’oblida de Mola (militar una mica perillós) a Pamplona i es posa d’acord amb la Falange Española, els carlins i la Renovación Española per fer un cop d’Estat començant a Melilla i després a la península i actuar amb violència si era necessari. L’assassinat de Calvo Sotelo (dretes) accelera el cop d’Estat i és iniciat per Franco (juliol 36)

More Related Content

Segona República (resum)

  • 1. LA II REPÚBLICA (31-39) Integrat pels que havien signat el pacte de St. Sebasti{. El 14 d’abril del 31 es proclama una república i Alfons XIII marxa del país. Convocar unes eleccions d’on surti una Constitució. Abans de les eleccions ja estan actuant com a govern aplicant: - camp: recupera la reivindicació de Marx: la jornada limitada a 8h, els jornalers del municipi tenen preferència per ser contractats, dret a que l’Estat pugui expropiar les terres d’un Govern pagès que no en treu benefici. provisional -educació: hi ha molta població analfabeta així que s’obren (31) Pretén moltes escoles públiques i els professors havien de tenir experiència. -exèrcit: s’identifica amb la monarquia així que es jubila als generals que són els més monàrquics, es tanca una escola militar de Saragossa i es crea la Gu{rdia d’Assalt per assegurar-se que hi havia algun cos armat protector de la república. -religió: s’allunya de la població. Eleccions: guanya elPSOE  formar Corts Constituents i redactar una Constitució més progressista. Article 1: defineix Espanya com una república democràtica de treballadors de tota classe i constitueix un estat integral compatible amb l’autonomia de les regions (no hi ha estats federals). Declara l’estat no confessional. Forma d’Estat: república integral Separació de poders proposat per Montesquieu per evitar la Constitució corrupció. * ESQUEMA APUNTS Bienni republicana Sobirania nacional o popular. reformador (31) Sufragi universal (homes + dones). Els progressistes no volien (31-33) Contingut que votessin les dones perquè eren més de dretes. Organització territorial. Declara regions autònomes perquè era el que permetia l’Estatut. L’ajuntament no invertir{ en l’església, s’il·legalitzaran els jesuïtes, prohibiran que l’església eduqui. Presidents:Niceto Alcalá Zamora (dretes) i Azaña (esquerres) Integrants del govern Azaña, aprofitant per eliminar militars i càrrecs que anaven en contra la República com: -Ministres del PSOE (Indalecio Prieto, F. Largo Caballero, F. De los Ríos) -ministres del Partit Republicà Radical Socialista (Marcel·lí Domingo) -ministres de l’Acció Republicana (José Giral) -ministres de la ORGA (Casares Quiroga) De la reforma agrària: Consolida la proposta del govern provisional creant la IRA que feia una llista de les terres Govern productives per expropiar-les i posar-les a la disposició de constitucio- jornalers i indemnitzant el propietari. nal (31 – 33) (fracassa perquè no hi ha suficients diners) Lleis que Estatut d’Autonomia de Cat. Azaña sap que la República s’ha apliquen proclamat gràcies als catalans, així que els hi vol donar autonomia. Quan es declara la República, Catalunya ja té un Estatut i Azaña el defensa, però Sanjurjo no. De Congregacions: elimina jesuïtes, pressupost públic de l’església, Concordat, l’església no educa,reconeix el matrimoni. Totes les lleis generen una polèmica  la crisi del govern Azaña. -relacions amb el cap d’Estat (Alcalà) i el cap de govern (Azaña). Per què -fets de Casas Viejas (gener del 33): els camperols de Cadis ocupen les Bienni comença una terres, expulsen els terratinents i assalten la caserna de la G.Civil.  el conservador etapa govern envia la Gu{rdia d’Assalt i es sufoca la revolta. Alguns camperols (33 – 36) conservadora? es tanquen en una cabana i la Guàrdia la crema  Azaña està mal informat i defensa l’actuació de la Gu{rdia d’Assalt  dimissió Azaña.
  • 2. FALANGE ESPAÑOLA DE LAS JONS: resultat de fusionar-se la JONS (JuntasOfensivas Nacional Sindicalista) nascuda el 31 i el líder era O. Redondo i la FALANGE ESPAÑOLA del 33 amb José Antonio Primo de Rivera. Característiques: -poca rellevància espanyola -Franco el farà partit únic CEDA creada el 33 liderat per Gil Robles. Es basa en l’Acción Popular. Reorganització Eleccions del 33: les campanyes electorals van ser molt dures. partits dretes Mesures de la dreta: -tirar enrere mesures d’Azaña del camp  augmentar vots terratinents -treure de la presó militars que Azaña havia empresonat (amnistia) -retirar els articles de la Constitució com el de la religió. Resultat: el partit més votat és la CEDA però com que no té majoria absoluta s’uneix amb els radicals de LerrouxGovern Radicals Cedistes Qui formarà el nou govern?: Alcalà decideix que el president ha de ser Lerroux perquè Gil no era molt centrat, sinó que era força radical. Primer govern Lerroux (33-34): la crisi d’aquest govern és l’amnistia de Sanjurjo genera una crisi política Govern Samper (34). Alcalà Zamora canvia Lerroux per Samper (del mateix partit de Lerroux). L’octubre del 34 dimiteix perquè no té el suport de la CEDA Segon govern de Lerroux: CEDA va dir que donaria suport a Lerroux si deixava entrar 3 ministres de la CEDA al govern per controlar algunes àrees. Conseq. Govern Lerroux -els d’esquerres (CNT, PSOE, ERC) fan la revolució del 34 perquè veien que el govern esdevindria autoritari (inici de feixisme) -focus revolucionaris: Madrid (organitzada per la UGT  s’empresonen els líders socialistes), Catalunya (Companys aprofita que els governs de dretes volien eliminar la Constitució  es detenen els membres de la ERC de la Generalitat) i Astúries (els vaguistes, que són miners, estan armats i proclamen la República Socialista Asturiana  durant 3 dies estan en mans dels vaguistes, que formen l’exèrcit vermell  Espanya ho veu com una guerra civil i Franco i Godel intervenen ). Per què es té una mala imatge de la centre-dreta? -repressió que ha fet Franco contra les revoltes -judicis que s’han fet sense garanties -tortures per poder treure informació -el govern ha retallat drets com la llibertat d’expressió (censura) -es canvia 7 vegades de govern en 2 anys -bloqueig de la reforma Agrària Preparació del -el govern bloqueja l’Estatut basc Front Popular -s’inclouen personatges poc democr{tics a l’exèrcit Què fa caure el govern de Lerroux? L’esc{ndol de l’estraperlo (ruleta trucada dissenyada per Strauss i Pearl per utilitzar en casinos. Els dissenyadors diuen que Lerroux l’havia legalitzat  corrupció). Governs posteriors: no tenen força i duren molt poc. Convocació electoral: Alcalà convoca eleccions el 36 i es produeix la polarització. Guanya el PSOE. Interpretació Esquerres: volen fer canvis reformistes dels resultats Dretes: No accepten els resultats ni les reformes que reimplanten del Govern del de les eleccions bienni reformador Front Ministres Alcalà inclou ministres de tots els partits del front popular Popular Reforma agrària: s’expropien les terres (esquerres) Educació: creació d’escoles, separació de l’església, formació dels profes (36) Prioritats Amnistia de presos polítics: hi ha socialistes que promouen la revolta del 34, ERC, etc. Recuperació de l’Estatut gallec i basc i de la Generalitat de Catalunya.
  • 3. Dimissió Alcalà: Azaña (que estava molt cabrejat amb ell perquè no l’havia Canvis recolzat en CasasaViejas) fa públic que Alcal{ no s’ha ajustat a les lleis. polítics en Azaña president de la República: Azaña escull a Quiroga per ser el el poder president de govern. Els de dretes comencen a fer revoltes en contra dels resultats de les eleccions. Episodis: -àmbit camp: els camperols es revolten i els jornalers fan vaga. -àmbit religiós: semblants a la Setmana Tràgica però a petita escala - polític: es fan atemptats polítics per part de les organitzacions extremistes. Primavera Assassinat del tinent Castillo (de la Gu{rdia d’Assalt, negra esquerres). El maten els falangistes i els carlins. Atemptats Assassinat de Calvo Sotelo: el maten els de la Guàrdia d’Assalt com a venjança i perquè és la gran esperança de la dreta Més diferència (enfrontament) entre dretes i esquerres Conseq. Els generals decideixen fer un cop d’Estat. No hi ha enfrontaments però si que es radicalitzar les idees. Apareixen nous Catalunya partits com la POUM i el PSUC . Després de les eleccions, els militars i polítics de dretes planegen com treure del poder a Azaña, qui està impulsant mesures de caire esquerrà. No tots els militars estan en contra d’Azaña, sinó que estan dividits en: -UME (Unión Militar Española: dretes). Volen la caiguda d’Azaña -UMRA (Unión Militar Republicana Antifascista: esquerres) Conspiraci El govern Azaña allunya els militars més perillosos de la UME ó militar Divisió per evitar un cop d’Estat. Ex: Franco a Canàries militars Cop d’Estat: el govern s’oblida de Mola (militar una mica perillós) a Pamplona i es posa d’acord amb la Falange Española, els carlins i la Renovación Española per fer un cop d’Estat començant a Melilla i després a la península i actuar amb violència si era necessari. L’assassinat de Calvo Sotelo (dretes) accelera el cop d’Estat i és iniciat per Franco (juliol 36)