Tecnicas de restauración de aguas subterráneas
- 1. Tècniques de restauració d’emplaçaments contaminats ç COLGEOCAT 09/05/2012 BLOC 1: PRINCIPIS GENÈRICS Sessió 1. Recull de tècniques de restauració d’aigües subterrànies Roberto Espínola Cazorla Departament d C D t t de Coordinació Hid di ió Hidrogeològica i Recuperació d’A üíf lò i R ió d’Aqüífers Unitat de Recuperació i Millora d’Aqüífers Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
- 2. Íٷ 1. Tècniques Ex situ vs In situ 2. Tècniques Ex Situ 3. Tècniques In Situ 4. Rendiment 5. Taules resum 2
- 3. 1 Tècniques Ex situ vs In situ 3
- 4. TÈCNIQUES EX SITU Ex Situ : Implica l’extracció l’aigua subterrània del seu emplaçament original per tractar-la g p GENERALITATS: • Cal aportar energia externa (per bombar l’aigua) • Tècniques més intrusives • Produeixen transferència de contaminants • Assoleixen nivells de qualitat més baixos • Rendiments limitats • Més cares de mantenir 4
- 5. TÈCNIQUES IN SITU In Situ : no Implica l’extracció l’aigua subterrània del seu emplaçament original per tractar-la g p GENERALITATS: • No cal bombament (no E externa) • Tècniques poc intrusives • Poden aconseguir la destrucció total dels contaminats • Poden actuar sobre fraccions adsorbides al sòl • Poden assolir objectius de qualitat més ambiciosos • Manteniment més econòmic 5
- 6. 2 Tècniques Ex situ 6
- 7. Tècniques Ex Situ EXTRACCIÓ DE CONTAMINANTS SISTEMA DE GESTIÓ TRACTAMENT GESTIÓ 7
- 8. Tècniques Ex Situ EXTRACCIÓ DE CONTAMINANTS 8
- 9. Tècniques Ex Situ BOMBAMENT I TRACTAMENT (PUMP & TREAT) Extracció d’aigua subterrània contaminada Tractament de l’influent Gestió de l’efluent 9
- 10. Tècniques Ex Situ PUMP & TREAT 10
- 11. Tècniques Ex Situ PUMP & TREAT Restauració (extracció de contaminants del medi) Objectius Genèrics Contenció dels contaminants (barrera hidràulica) Zones de Captura Pou a protegir 11
- 12. Tècniques Ex Situ PUMP & TREAT CONFIGURACIONS OPERATIVES: Bombament directe ESPESSORS IMPORTANTS DE FASE LLIURE 12
- 13. Tècniques Ex Situ PUMP & TREAT CONFIGURACIONS OPERATIVES: Doble bombament ESPESSORS REDUITS DE FASE LLIURE Inconvenient: Grans volums d’aigua a tractar d’ i t t 13
- 14. Tècniques Ex Situ PUMP & TREAT Aspectes i A t importants d l P t t del Pump & T t Treat: • Àmpliament utilitzat 70s – 90s p • Eficaç per extreure una gran quantitat de contaminant dissolt en les fases inicials d’ una restauració. • Adient pels principals contaminants de les aigües subterrànies (Hcs i dissolvents) • Generació de volums molt grans d’aigua a tractar. • Gran dificultat per assolir objectius de qualitat ambiciosos (aigua potable) potable). • Poc efectiu per arrossegar LNAPL i DNAPL. • A llarg termini comporta elevats costos de manteniment i d’operativitat. • Efecte rebot 14
- 15. Tècniques Ex Situ PUMP & TREAT Efecte rebot: Cas real EVOLUCIÓ DE LA CONCENTRACIÓ DE PCE Efecte rebot Fase activa (bombament) 15
- 16. Tècniques Ex Situ PUMP & TREAT Efecte rebot: Saturació residual 16
- 17. Tècniques Ex Situ PUMP & TREAT Efecte rebot: Difusió en matriu (típic DNAPL) ( ) 17
- 18. Tècniques Ex Situ PUMP & TREAT EDAR o similar Gestió de l’efluent Abocament a medi: riu llera reinjecció a l’aqüífer riu, llera, l aqüífer 18
- 19. Tècniques Ex Situ SOIL VAPOR EXTRACTION (SVE) Extracció de gas del sòl mitjançant buit Tractament de l’influent Gestió de l’efluent 19
- 20. Tècniques Ex Situ SVE SOIL VAPOR EXTRACTION + (SVE) - Sistema económico Reducción máxima 90% Infraestructura sencilla Poco efectivo a baja k Aplicable bajo difi i A li bl b j edificios, etc t Poco eficaz en medio anisótropo Fácil combinación con otros sistemas 20
- 21. Tècniques Ex Situ SVE SOIL VAPOR EXTRACTION (SVE) Restauració (extracció de contaminants del medi) Objectius Genèrics Olors en edificis Contenció dels contaminants: Atmosferes explosives 21
- 22. Tècniques Ex Situ AIR SPARGING + SOIL VAPOR EXTRACTION (SPARGING + SVE) Injecció d’aire en la zona saturada j Extracció de gas del sòl mitjançant buit g j ç Tractament de l’influent Gestió de l’efluent 22
- 23. Tècniques Ex Situ SPARGING + SVE + - Sistema económico No aplicable con fase libre Infraestructura sencilla Poco eficaz en acuíferos confinados Fácil combinación con otros sistemas Poco efectivo a baja k, alta % arcilla No N requiere t t i t agua i tratamiento Ineficaz en suelos estratificados I fi l t tifi d 23
- 24. Tècniques Ex Situ SPARGING + SVE Versatilitat en les configuracions 24
- 25. Tècniques Ex Situ AIR SPARGING + SVE + BIOVENTING Injecció d’aire + nutrients en el subsòl Extracció de gas del sòl mitjançant buit g j ç Tractament de l’influent Gestió de l’efluent 25
- 26. Tècniques Ex Situ SVE + BIOVENTING (+ AIR SPARGING) Bioventing: Adició de nutrients per fomentar l’activitat biològica 26
- 27. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES SKIMMERS Captació de producte lliure Extracció manual del producte acumulat Extracció automàtica del producte acumulat (SKIMMERS PASSIUS) (SKIMMERS ACTIUS) Tractament de l’influent Gestió de l’efluent l efluent 27
- 28. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES SKIMMERS Restauració (extracció de contaminants del medi): • Adient per HC pesats i viscosos Objectius • Adient per fase lliure de poc gruix Genèrics • Fases finals d’una restauració Contenció dels contaminants: Barreres absorbents (aigües superficials) 28
- 29. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES PASSIUS SKIMMERS PASSIU OLEÒFIL O Ò 29
- 30. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES PASSIUS SKIMMERS PASSIU OLEÒFIL 30
- 31. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES PASSIUS DETALL DEL CAPÇAL SKIMMERS PASSIU SKIMMERS PASSIU OLEÒFIL GRAVETAT 31
- 32. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES PASSIUS SKIMMER ABSORBENT: • Un cop saturat amb HC cal substituir-lo per un de nou • Adient per hidrocarburs pesats i petits espessors d’ HC p p p p 32
- 33. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES PASSIUS SKIMMER ABSORBENT 33
- 34. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES ACTIUS La purga del HC recuperat es f amb t fa b una bomba pneumàtica Bomba pneumàtica de purga 34
- 35. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES ACTIUS CINTA SENSE FI Adient per HC pesats 35
- 36. Tècniques Ex Situ DPE EXTRACCIÓ MULTI FASE (Dual Phase E t ti ) (D l Ph Extraction) Extracció de fase gas i fase líquida g q Tractament de l’influent T t t d l’i fl t (ambdues fases) Gestió de l’efluent (ambdues fases) 36
- 37. Tècniques Ex Situ DPE EXTRACCIÓ MULTI FASE 37
- 38. Tècniques Ex Situ DPE EXTRACCIÓ MULTI FASE BUIT FOCALITZAT BUIT EN CAPÇAL (FASE LÍQUID-GAS) (FASE LÍQUID-GAS) 38
- 39. Tècniques Ex Situ DPE EXTRACCIÓ MULTI FASE Aspectes i A t importants d l DPE t t del DPE: p • Combinació “millorada” de P&T + SVE: més flexible i operatiu • Aconsegueix elevades taxes d’extracció: actua sobre Fase liure + dissolt + Gas • Adient per medis de baixa permeabilitat • Versàtil a l’hora d’acomodar-ho a les característiques del “Site” • Dificultat per aplicar en llocs amb fluctuacions importants del nivell d’aigua • Equip més car i tecnològicament més complex • Manteniment més costós (dues línies de tractament) • Poc aconsellable en medi d’alta permeabilitat (elevat volum d’aigua a tractar..) 39
- 40. Tècniques Ex Situ TRACTAMENT 40
- 41. Tècniques Ex Situ TRACTAMENT Processos Processos P fisicoquímics biològics Separació per gravetat Bioreactors Adsorció Stripping Precipitació/Coagulació/Floculació 41
- 42. Tècniques Ex Situ Torre aireació: Stripping (típic COVs) PCE, TCE, PCE TCE BTEX AGUAS CONTAMINADAS CON COMPUESTOS VOLÁTILES • S b b el agua a la parte alta Se bombea l l t lt de la torre stripping • Se inyecta aire a presión en la base de la torre stripping pp g • Los contaminantes se arrastran por la acción del aire a contracorriente • Se filtra el aire y el agua tratada en carbón acti o (si es necesario) activo 42
- 43. Tècniques Ex Situ PUMP & TREAT Tractaments: Stripping (típic COVs) Material • Inert (polipropilè) • Genera elevada porositat •G Genera gran superfície d contacte fí i de 43
- 44. Tècniques Ex Situ PUMP & TREAT Tractaments: Stripping (típic COVs) PCE, TCE, PCE TCE BTEX 44
- 45. Tècniques Ex Situ PUMP & TREAT Tractaments: Stripping (típic COVs) 45
- 46. Tècniques Ex Situ SEPARADOR D’HIDROCARBURS Entrada de l’influent Decantació de sorres i D t ió d d’hidrocarburs Gestió dels hidrocarburs segregats t 46
- 47. Tècniques Ex Situ SEPARADOR D’HIDROCARBURS Obturador per flotació SEPARADOR PER COALESCÈNCIA HC d decantat t t HC separat Desarenador Filtre 47 coalescent
- 48. Tècniques Ex Situ SEPARADOR D’HIDROCARBURS Regulats per les normes: Norma DIN 1999 y normas europeas UNE-EN 858-1 y UNE-EN 858-2 Rendiment de reducció de fins un 90%. Concentració d’HC de sortida: ≤ 5 mg/l g 48
- 49. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT Entrada de l’influent (Gas o aigua) Adsorció de contaminants Gestió del carbó saturat Abocador Recuperació tèrmica 49
- 50. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT Material amb elevada porositat (diàmetre de poro >2 - <50 nm) Material amb una molt elevada superfície específica 500 - 1500 m2/g Elevada capacitat d’adsorció inespecífica (adsorbent universal) Adient per adsorbir molècules apolars i de gran volum (HC) Aplicable a tractaments de gas i de líquids 50
- 51. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT 51
- 52. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT Filtres per tractament d’aire 52
- 53. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT Filtres per tractament d’aigua 53
- 54. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT Especificacions spec cac o s tècniques 54
- 55. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT Regeneració del carbó activat Bàsicament per tractament tèrmic: Destrucció de COVs adsorbits Destrucció d’un 5-10% de C que cal reposar El rendiment del carbó regenerat es lleugerament inferior 55
- 56. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT 56
- 58. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT 58
- 59. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ (+ Coagulació+Floculació) Entrada de l’influent Modificació de les característiques físiques i químiques de l’aigua (pH, Eh..) Variació de fase dels contaminants: de dissolts a sòlids insolubles Gestió de fangs Abocador Recuperació 59 dels metalls
- 60. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ + Coagulació+Floculació Col·loides: Partícules de molt baix diàmetre que romanen de forma permanent en suspensió i que necessiten d’un canvi d’estat per poder agregar-se i separar-se d l’ i de l’aigua. 60
- 61. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ + Coagulació+Floculació Coagulació: Procés d’alteració de l’equilibri de càrregues en la part més superficial de les partícules col·loïdals per evitar el rebuig elèctric. Partícula neutra en conjunt, però amb Partícula neutra en conjunt i en la seva part la superfície elèctricament desequilibrada (carga -) més superficial 61
- 62. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ + Coagulació+Floculació Substàncies Coagulants: 62
- 63. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ + Coagulació+Floculació Floculació: Procés d’agregació de partícules (coalescència) per generar flòculs de gran mida amb l’objectiu d’afavorir la seva segregació de l’aigua. 63
- 64. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ (+ Coagulació+Floculació) La P L Precipitació química és el procés tradicional per eliminar metalls i it ió í i é l é t di i l li i t ll pesats en aigües. Els agents precipitants típics són: OH-, S= i a vegades C03-2 Els metalls s’ eliminen com: Hidròxids Sulfurs Carbonats 64
- 65. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ + Coagulació+Floculació La solubilitat dels metalls pesats en dissolució presenta un mínim, generalment a pH alcalins. Cr i Zn són amfòters, és a dir, presenten una solubilitat alta tant en condicions alcalines i àcides. 65
- 66. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ + Coagulació+Floculació Qualitat assolible i tipus de precipitació 66
- 67. Tècniques Ex Situ GESTIÓ 67
- 68. Tècniques Ex Situ GESTIÓ D’EFLUENTS Gestió a Medi: • a llera • a curs d’aigua •at terreny GESTIÓ EFLUENTS • reinjecció a l’aqüífer TRACTAMENTS Gestió en infraestructura: • a EDAR o similar 68
- 69. Tècniques Ex Situ GESTIÓ D’EFLUENTS GESTIO A MEDI: Cal autorització de l’administració hidràulica (RDL 1/2001) Model d’autorització d’abocament a Catalunya d autorització d abocament • L’organisme competent és l’ ACA • Cal fer una “Declaració d’Abocament” • Dades del titular (CCAE, raó social...) • Breu resum del procés de generació • Anàlisi quantitatiu i qualitatiu de l’aigua a abocar l aigua • Cabals i regim d’abocament (estacional, continu..) • Coordenades del punt d’abocament L’ACA autoritza o rebutja la sol·licitud • Pot imposar controls específics • L sensibilitat d l punt d’ b La ibilit t del t d’abocament pot condicionar l resposta d t t di i la t de l’administració. 69
- 70. Tècniques Ex Situ GESTIÓ D’EFLUENTS GESTIO A MEDI: Reinjecció: • La injecció dels efluents de tractament en l’aqüífer facilita les alternatives l aqüífer de gestió. • Generació d’un circuit tancat que “renta” la zona focus. Inconvenients: • Modificacions dels equilibris piezomètrics • Mobilització Incontrolada de massa contaminant. • Ineficàcia del bombament per no captació del plomall en la seva totalitat 70
- 71. Tècniques Ex Situ GESTIÓ D’EFLUENTS GESTIO A EDAR: Cal autorització de l’administració actuant Les administracions actuants poden ser: ACA Ajuntaments Entitats Supramunicipals: • Entitats Metropolitanes • Consells Comarcal Regulat pel Decret 130/2003 “Reglament dels serveis públics de sanejament” Les administracions actuants poden imposar límits més restrictius 71
- 72. Tècniques Ex Situ GESTIÓ D’EFLUENTS GESTIO A EDAR: Límits abocament Decret 130/2003 72
- 73. Tècniques Ex Situ GESTIO A EDAR: GESTIÓ D’EFLUENTS Límits abocament Decret 130/2003 73
- 74. 3 Tècniques In situ 74
- 75. Tècniques In Situ A) BIOREMEDIACIO B) ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA (ANM) C) BARRERES REACTIVES PERMEABLES (BRP) D) OXIDACIÓ QUÍMICA In Situ (ISCO) 75
- 76. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓ “Tècnica l’objectiu de la qual és la degradació, transformació i/o Tècnica l objectiu degradació immobilització dels contaminants mitjançant processos biològics” Empra microorganismes autòctons de l‘ aqüífer. Por fer P f servir microorganismes aliens a l’ üíf però especialitats en el i i i li l’aqüífer ò i lit t l contaminant objectiu (Bioconcentració). Es poden alterar les condicions naturals de l‘ aqüífer per afavorir el metabolisme microbià, Ex: adició de nutrients, de substrat (Bioestimulació). 76
- 77. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓ ACA “Guia de bioremediació d’ HC derivats del petroli” p 77
- 78. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓ CAPACITAT DE BIODEGRADACIO 78
- 79. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓ AVANTATGES Es pot destruir completament el contaminant (restarien els productes de degradació) No hi ha transferència de contaminants Generalment és més ràpid que el P&T Generalment més barat que d’altres alternatives Pot tractar contaminants adsorbits i dissolts Pot actuar a la zona focus i al llarg del plomall d’afecció d afecció 79
- 80. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓ INCONVENIENTS A vegades no s’assoleix la destrucció total dels contaminants s assoleix Es poden generar compostos més tòxics que l’inicial Alguns contaminants són resistents a la biodegradació Alguns contaminants poden ser tòxics pels propis microorganismes Proliferació incontrolada de microorganismes La biodegradació de compostos orgànics pot ocasionar la mobilització d’espècies inorgàniques com As o Mn L’alteració de les condicions redox de l’aigua o de l’abastament de sustrat g pot afectar l’efectivitat aigües avall 80
- 81. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓ Condicions aeròbiques HCs petroli (BTEX) BIOREMEDIACIÓ Condicions anaeròbiques COVs halogenats 81
- 82. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓ DESHALOGENACIÓ DESHA OGENACIÓ REDUCTIVA Es requereixen condicions reductores en el medi El DNAPL actua com a receptor d’electrons Cal un donador d’electrons efectiu i evitar en el que sigui possible la d electrons competència d’altres acceptor d’electrons (nitrat, sulfato, O2, CO2, Fe+3) 82
- 83. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓ DESHALOGENACIÓ DESHA OGENACIÓ REDUCTIVA Donadors d’electrons són: lactat, etanol, glucosa.. , ,g Cal tenir cura de que el procés sigui complet (evitar CV). Els compostos “fill” presenten valor Koc progressivament menors (baixa capacitat d’adsorció i major solubilitat = més facilitat per la seva remoció) d adsorció remoció). Cometabolisme: Quan el compost objectiu es degradat per una enzima (cofactor) generada durant el metabolisme d’un altre compost. En aquest cas la degradació del DNAPL no rendeix cap benefici a l’organisme. 83
- 84. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓ BIOREMEDIACIÓ DE COVS x NO HABITUAL HABITUAL 84
- 85. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓ CONFIGURACIÓ DE SISTEMES DE RESTAURACIÓ Gran variabilitat segons les particularitats de l’emplaçament objectiu: Ex: Biobarreres Injecció de nutrients i 02 mitjançant piezòmetres per mineralitzar contaminants en medi aeròbic aeròbic. 85
- 86. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA Conjunt de processos naturals físics, químics i biològics que contribueixen a reduir o atenuar les concentracions de contaminants. Inclou processos: • No destructius: dispersió, dilució, sorció, immobilització, volatilització •D t Destructius: ti decaïment d ï t radioactiu, di ti hidròlisis, hid òli i i transformació t f ió i degradació biològica. 86
- 87. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA ACA “Guia d’ Atenuació Natural monitoritzada” 87
- 88. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA + + - Fraccions en els hidrocarburs comercials més habituals 88
- 89. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA 89
- 90. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA 90
- 91. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA METODOLOGIA I ENFOC Fase I. Model conceptual i avaluació preliminar del cas: descripció detallada del cas, incloent-hi informació de la font de contaminació, del flux subterrani , , i la hidrologia, i l’extensió i transport dels contaminats, així com de l’entorn i dels receptors potencials. Fase II. avaluació de l’atenuació: aplicació i desenvolupament de les línies d’evidència que mostrin i quantifiquin el comportament del plomall. • Lí i d’ idè i primària: sèries d d d Línia d’evidència i ài èi de dades espacials i t i l temporals per conèixer l èi l’estabilitat, expansió o retracció del plomall. • Línies d’evidència secundària: dades geoquímiques que evidencien la transformació es d e dè c a secu dà a geoqu ques e de c e a t a s o ac ó dels contaminats al medi. • Línies d’evidència opcionals: dades microbiològiques, assaigs de laboratori, o altres tipus d’ ti d’assaig que aportin altres i di i d’ t i ti lt indicis d’atenuació d l contaminants ió dels t i t 91
- 92. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA METODOLOGIA I ENFOC Fase III. Monitoreig a llarg termini: verificació i seguiment de l’atenuació; detecció de canvis punts d’alarma i/o assoliment dels objectius de canvis, remediació. En cas que s’assoleixin els objectius, podrà finalitzar-se el cas. 92
- 93. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA 93
- 94. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA ANM no recomanada ANM recomanada 94
- 95. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA Xarxa de control 95
- 96. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA XARXA DE CONTROL Xarxa control ANM Xarxa control estàndard à 96
- 97. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA PARÀMETRES A CONTROLAR 97
- 98. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA PARÀMETRES A CONTROLAR 98
- 99. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES Intercepció del flux d’aigua subterrània Actuació sobre el contaminant objectiu (zona reactiva) Gestió de fangs Monitoreig de l’eficàcia 99
- 100. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES Model conceptual 100
- 101. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES CARACTERÍSTIQUES Í Mètode passiu (no cal aportar energia) p ( p g ) No hi ha transferència de contaminants a altres medis Tecnologia assequible No hi ha emissions de CO2 emissions Costos de manteniment baixos PROCESSOS Deshalogenació reductiva g Redox Millora biorremediació Sorció S ió Control pH 101
- 102. Tècniques In Situ BRP CONFIGURACIONS TÍPIQUES BRP 102
- 103. Tècniques In Situ Contaminants tractables en BRP 103
- 104. Tècniques In Situ COVs halogenats tractables COV h l t t t bl amb Feo 104
- 105. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES Materials emprats en processos de sorció 105
- 106. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES Materials emprats en processos de millora de la bioremediació 106
- 107. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES Materials reactius 107
- 108. Tècniques In Situ Materials reactius 108
- 109. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES TRACTAMENT DE COVs HALOGENATS AMB ZVI (Feo) REDOX Fe : Feº: e- donnor DNAPLs: e- acceptor 109
- 110. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES TRACTAMENT DE Cr VI Reducció de Cr+6 a Cr+3 mitjançant Feo i precipitació d hidròxids d’hidròxids 110
- 111. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES Material M t i l reactiu: F o ti Fe 111
- 112. Tècniques In Situ Rasa d’intercepció: Material reactiu: Feo 3%: 112
- 113. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICA In Situ Adició de compostos d’alta capacitat oxidant Destrucció i/o transformació dels D t ió i/ t f ió d l contaminants Monitoreig de l’eficàcia 113
- 114. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICA COMPOSTOS OXIDANTS • Permanganat: MnO4- • Peròxid d’ hidrògen: H2O2 + Feo (Reacció Fenton) • Persulfat: S2O8-2 • Ozò: O3 114
- 115. Tècniques In Situ 115
- 116. Tècniques In Situ 116
- 117. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICA 117
- 118. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICA Permanganat: MnO4- PCE TCE DCE CV MnO2 (sòlid): = Pèrdues de permeabilitat en la BRP 118
- 119. Tècniques In Situ Reacció Fenton OXIDACIÓ QUÍMICA ·OH: radical hidroxil. Oxidant inespecífic molt reactiu. Te molt baixa capacitat de mobilització: implica que H2O2 i Fe+2 han d’estar alhora en el matei lloc mateix lloc. Es fan servir estabilitzants per perllongar la capacitat reactiva del H2O2 i Fe+2 119
- 120. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICA Reacció F t R ió Fenton Avantatges 120
- 121. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICA Reacció F t R ió Fenton Limitacions 121
- 122. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICA Configuracions operatives: Recirculació 122
- 123. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICA Configuracions operatives: Allib C fi i ti Alliberador puntual d’ id t d t l d’oxidant 123
- 124. 4 Rendiment 124
- 125. Rendiment Rendiment e d e t 125
- 126. Rendiment Efectivitat de del sistema 126
- 127. 5 Taules resum 127
- 128. 128
- 129. 129
- 130. 130
- 131. 131
- 132. 132