2. Recursos d’informació en Enginyeria Química [email_address] bibliotecnica.upc.edu/bib340/ Vilanova i la Geltrú, 20 de novembre 2009 Sessió de suport a l’assignatura TCOL Prof: Nati Salvado
3. Programa de la sessió: La recerca d’informació Selecció de les fonts d’informació Preparar una estratègia de cerca Bibliotècnica: la Biblioteca digital de la UPC Fonts d’informació en Enginyeria Química Pautes per a l’elaboració d’un treball acadèmic Serveis i Recursos d’informació a la Biblioteca de l’EPSEVG Recursos d’informació en Enginyeria Electrònica
4. La recerca d’informació L’habilitat per accedir, avaluar, organitzar i usar la informació és el que s’anomena alfabetització informacional
6. Manuals Monografies Diccionaris Enciclopèdies Revistes acadèmiques Revistes tècniques Actes de congressos E-prints Informes o R eports de recerca Normes tècniques Patents Projectes, Treballs finals de carrera , Tesines Tesis doctorals Catàlegs industrials Mapes I plànols … En paper o en versió electrònica! Selecció de les fonts d’informació : Tipologia documental
7. Catàlegs de biblioteques Bases de dades bibliogràfiques Cercadors especialitzats Directoris Portals web temàtics Professors i experts Selecció de les fonts d’informació : Eines de cerca d’informació
8. Preparar una estratègia de cerca Anomenem estratègia de cerca a la pregunta que fem a l’eina de recuperació d'informació per obtenir resultats. Per construir-la necessites els termes de cerca i elements per relacionar-los. Plantejament de la cerca
9. Preparar una estratègia de cerca Passos a seguir 1. Formular la necessitat d’informació Expresseu la matèria o tema en una frase concreta Exemple: Fisioteràpia en ancians que han patit fractura de fèmur 2. Identificar els conceptes clau Identifiqueu els conceptes més importants Exemple: Concepte 1: fisioteràpia Concepte 2: vells Concepte 3: fractura Concepte 4: fèmur
10. Preparar una estratègia de cerca 3. Elecció dels termes Triar els termes que poden representar millor els conceptes de la cerca (paraula clau) i destriar-les de les paraules buides. Busqueu sinònims. Terme 1 Terme 2 Terme 3 Terme 4 Fisioteràpia Vells Fèmur Fractura Teràpia manual Ancians Os femoral Luxació Massatge terapèutic Gent gran Dislocació Tercera edat
11. Preparar una estratègia de cerca A A B B B A 4. Combinació dels termes 4.1 Operadors booleans Són elements que permeten combinar els termes de cerca per refinar-la i recuperar exactament tot allò que volem. A = Fractura / B = Fèmur AND (I) Recupera aquells documents que contenen tots dos termes. Trobarà tots els documents que parlin de fractures de fèmur i prou, no trobarà els que parlin de fractures de tíbia, o de mà... OR (O) Recupera els documents que tenen qualsevol dels termes Trobarà tots els documents que parlin de fractures en qualsevol dels seus aspectes MÉS tots els documents que parlin del fèmur en qualsevol dels seus aspectes també. NOT (NO) Recupera els documents que contenen un terme però exclou tots els que contenen l’altre. Trobarà tots els documents que parlin de fractures de qualsevol tipus i en qualsevol dels seus aspectes EXCEPTE els que parlin de fractures de fèmur.
12. Preparar una estratègia de cerca 4. Combinació dels termes 4.1 Operadors booleans D’aquesta manera combinarem sinònims amb OR i termes diferents amb AND AND OR Així quedaria: (fisioteràpia OR teràpia manual OR massatge terapèutic) AND (vells OR ancians OR gent gran OR tercera edat) AND (fèmur OR os femoral) AND (fractura OR luxació OR dislocació) Terme 1 Terme 2 Terme 3 Terme 4 Fisioteràpia Vells Fèmur Fractura Teràpia manual Ancians Os femoral Luxació Massatge terapèutic Gent gran Dislocació Tercera edat
13. Preparar una estratègia de cerca 4. Combinació dels termes 4.2 Operadors de proximitat Són elements que permeten combinar els termes de cerca segons la seva posició (que estiguin en un mateix camp, que estiguin situats a no més de dues paraules, que estiguin en un mateix paràgraf, etc.) WITH Recupera aquells documents en els quals els dos termes es troben en el mateix camp. ADJ 1 Recupera els documents que tenen els dos termes, separats pel nombre de termes indicats amb el número. NEAR Recupera els documents que contenen els dos termes dins d’un mateix paràgraf o frase. “ ” Recupera la frase exacta que es troba entre cometes.
14. Preparar una estratègia de cerca 5. Ampliar la cerca Els truncaments i comodins són signes permeten cercar per l’arrel de la paraula o substituir-ne lletres. Ens eviten haver d’especificar les diferents variants o terminacions d'una paraula, simplificant així l'estratègia de la recerca. Els més comuns són: * ! ? $ # Exemple 1: terap* = teràpia, teràpies, terapèutic, terapeuta, etc. Exemple 2: fem?r* = fèmur, femoral, etc.
15. Preparar una estratègia de cerca 6. Limitar la cerca Ens permeten filtrar els resultat segons una o diverses característiques, acotant així el que estem buscant i eliminant resultats innecessaris. Alguns límits són: Geogràfic o cultural . P.e. Només resultats d’àmbit espanyol Idiomàtic . P.e. Només resultats en català Per camps . P.e. Efectuar la cerca només en el camp autor Per nombre de resultats . P.e. Només mostra els 10 primers Per grups d’edat . P.e. Resultats que facin referència a joves Per format del document . P.e. Només articles de revista
16. Preparar una estratègia de cerca 7. Executar la cerca i avaluar els resultats 7.1 Pertinença i exhaustivitat Cal analitzar si és necessari reformular la nostra estratègia de cerca. Alguns criteris que podem tenir en compte són la pertinença i la exhaustivitat . Pertinença Els resultats obtinguts s’ajusten a les nostres necessitats d’informació, és a dir, que ens són útils per al nostre treball, estudi. Exhaustivitat Recuperem tots els resultats, referents a la nostra necessitat d’informació, que hi ha a la base de dades.
17. Preparar una estratègia de cerca 7. Executar la cerca i avaluar els resultats 7.2 Sorolls i silencis Altres criteris que podem tenir en compte són el soroll i el silenci documentals. Soroll documental És la obtenció d’informació no rellevant per a la nostra cerca Silenci documental És la no obtenció d’informació rellevant per a la nostra cerca, que realment està continguda a la base de dades.
18. Preparar una estratègia de cerca haurem de REFORMULAR L’ESTRATÈGIA DE CERCA 8. Reformular l’estratègia de cerca i... començar de nou Si els resultats que hem obtingut són pobres… Si hem obtingut massa soroll documental o massa silenci… I en tot cas, si creiem que podem explotar més la base de dades…
19. Bibliotècnica: la biblioteca digital de la UPC Clica a bibliotecnica.upc.edu Cercant informació ?
20. Bibliotècnica: la biblioteca digital de la UPC Què hi trobarem: Catàleg de les biblioteques de la UPC Metalib (accés a les bases de dades de la UPC) UPCommons (dipòsit d’accés obert de la UPC) Servei d’Accés remot Accés als recursos i serveis de les biblioteques de la UPC Accés a les pàgines web de les Biblioteques de la UPC
22. El Catàleg de les biblioteques de la UPC Permet entre altres coses: Cercar els documents de les Biblioteques i guardar els resultats Accedir al registre personal de l’usuari Renovar els préstecs Realitzar autoreserves i consultar l’estat de les reserves Generar alertes periòdiques de les cerques guardades Consultar l’historial de cerques Cercar al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya Formular suggeriments ....
23. Metalib : el metacercador de la UPC amb accés temàtic a la informació
24. Característiques de les bases de dades de la UPC Bibliotècnica: Bases de dades 1. Es disposa de bases de dades especialitzades en les diferents matèries d’estudi de la UPC 2. Moltes són de pagament . La biblioteca abona una subscripció per a que els seus usuaris hi puguin accedir des de qualsevol ordinador de la UPC o des d’altres terminals a través del Servei d’Accés Remot Una base de dades és un conjunt d’informació especialitzada en un tema, organitzat i estructurat per a la seva posterior recuperació
26. Cerca avançada o quick search CSIC – ICYT cerca avançada Combinar diversos camps i diverses paraules dins d’un mateix camp amb els operadors booleans necessaris Bibliotècnica: Bases de dades
27. Cerca experta CSIC – ICYT Bibliotècnica: Bases de dades
29. Eines de cerca : Índexs i tesaurus Buscar els termes de cerca escollits a llistes de llenguatge controlat Per assegurar-se de que els termes buscats estan acceptats com a matèria a la base de dades D’aquesta manera la cerca serà més específica i els resultats més rellevants Bibliotècnica: Bases de dades
30. Refinament dels resultats Afegir termes per buscar entre els resultats , limitar els resultats per llengua, autor, termes específics, etc. Bibliotècnica: Bases de dades
31. Gestió dels resultats: Creació de llistes de referències marcades com a preferides Tris Online : marcar registres Bibliotècnica: Bases de dades
32. Tris Online : formats d’exportació Gestió dels resultats: Guardar, imprimir i/o exportar els resultats Bibliotècnica: Bases de dades
33. Serveis de valor afegit: Gravar estratègies de cerca Alertes dels nous continguts (per matèria) Alertes de citacions (per document) Alertes de sumaris electrònics (per publicació) Bibliotècnica: Bases de dades
34. Serveis de valor afegit: RSS RSS (Really Simple Syndication) Bibliotècnica: Bases de dades
36. Com connectar-se des de casa?: Servei d’accés remot als recursos de Bibliotècnica
37. Paraules clau en anglès sobre la temàtica tractada Keywords Autumn colours chemistry Autumn leaf Flavonoids Colour changes Pigment Leaf colour Leaves Carotenoids Anthocyanins Chlorophyll
38. Fonts d’informació recomanades per a Enginyeria química Nom de la font Tipus de font Àmbit temàtic Accés American Chemical Society Paquet ed.: revistes Accés al text complet Enginyeria química Bibliotècnica – Bases de dades Article Finder Bdd referencial Enginyeria química, Enginyeria dels materials Bibliotècnica – Bases de dades Biomed Central Bdd d’accés obert Enginyeria química, Ciències de la visió Bibliotècnica – Bases de dades ChemFinder Recurs web Enginyeria química http://chemfinder.cambridgesoft.com/ Chemistry Preprint Server Bdd d’accés obert Enginyeria química Bibliotècnica – Bases de dades ChemSpider Recurs web Enginyeria química http://www.chemspider.com/ CSIC - ICYT Bbdd referencial Enginyeria mecànica, Enginyeria electrònica i Telecomunicacions, Enginyeria química, Informàtica Bibliotècnica – Bases de dades Compendex Bbdd referencial Enginyeria mecànica, Enginyeria electrònica, Enginyeria química Bibliotècnica – Bases de dades
39. Fonts d’informació recomanades per a Enginyeria química Nom de la font Tipus de font Àmbit temàtic Accés Edicions UPC Paquet ed.: llibres Accés al text complet Multidisciplinar Bibliotècnica – Bases de dades Elsevier (ScienceDirect) Paquet ed.: revistes Accés al text complet Multidisciplinar Bibliotècnica – Bases de dades Elsevier (ScienceDirect) - eBooks Paquet ed.: llibres Accés al text complet Multidisciplinar Bibliotècnica – Bases de dades Environmental Chemistry, Health & Safety Bbdd referencial Desenvolupament humà i sostenible, Energies Bibliotècnica – Bases de dades Google scholar Cercador especialitzat Multidisciplinar http://scholar.google.es/ Inspec Bbdd referencial Enginyeria mecànica, Informàtica, Electrònica i telecomunicacions, So, imatge i multimèdia Bibliotècnica – Bases de dades JSTOR Paquet ed.: revistes Accés al text complet Multidisciplinar Bibliotècnica – Bases de dades NetLibrary Paquet ed.: llibres Accés al text complet Multidisciplinar Bibliotècnica – Bases de dades NormWeb Bbdd Accés al text complet Normativa (Normes UNE) Accés local a BCT, EPSEVG i EPSEB
40. Fonts d’informació recomanades per a Enginyeria química Nom de la font Tipus de font Àmbit temàtic Accés Oxford Reference Online Bbdd Accés al text complet Diccionaris Lingüístics Bibliotècnica – Bases de dades Royal Society of Chemistry Paquet ed.: revistes Accés al text complet Enginyeria química Bibliotècnica – Bases de dades RSC Publishing Recurs web Enginyeria química Bibliotècnica – Bases de dades SciFinder Scholar Bdd referencial (mitjançant instal·lació local) Enginyeria química, Enginyeria agroalimentària, Enginyeria dels materials Bibliotècnica – Bases de dades Scirus Cercador especialitzat Multidisciplinar http://www.scirus.com/srsapp/advanced/index.jsp?q1= Taylor & Francis Paquet ed.: revistes Accés al text complet Multidisciplinar Bibliotècnica – Bases de dades Web of knowledge Bbdd referencial Multidisciplinar Bibliotècnica – Bases de dades Wiley Interscience Paquet ed.: revistes Accés al text complet Multidisciplinar Bibliotècnica – Bases de dades
41. Suport i FAQ’s a Bibliotècnica Per a més informació consultar l’espai de suport de Bibliotècnica:
42. Consells per a una bona redacció Ordre de la frase: Subjecte + Verb + Predicat Utilitzar frases curtes i clares Fer paràgrafs de 4-8 línies o 30-80 paraules Utilitzar bé els signes de puntuació Utilitzar correctament els verbs: gerundis, concordància, passius, negatius Utilitzar un vocabulari clar i concís Respectar l’ordre lògic de les frases Dues coses bàsiques: brevetat i concreció El métode: buscar idees, estructurar, fer esborrany, redactar Pautes per fer un treball acadèmic
43. La llegibilitat Pautes per fer un treball acadèmic Llegibilitat alta = més entenedor Llegibilitat baixa = menys entenedor Paraules curtes i bàsiques Paraules llargues i complexes Frases curtes Frases llargues Llenguatge concret Llenguatge abstracte Estructures simples Subordinades i incisos Estructura S+V+P Ordre S,V,P alterat Variació tipogràfica Monotonia tipogràfica
44. Parts principals del treball Introducció És la part inicial del treball i constitueix la presentació del contingut. Cal indicar els objectius, justificació, hipòtesis de treball, metodologia, etc... Cos del treball És el desenvolupament del contingut del treball. Conclusions Són un element essencial del treball científic. Hi ha de constar els resultats de la recerca, les dades que se n’han deduït i les qüestions que poden haver quedat pendents. Bibliografia Llistat de la documentació consultada per elaborar el treball. Materials complementaris En el treball inclourem plànols i/o apèndixs, annexos, etc.. Pautes per fer un treball acadèmic
45. Bibliografia, referències bibliogràfiques i citacions La bibliografia és una llista ordenada de tots els documents que s’han utilitzat per elaborar el treball. Hi ha moltes pautes per citar els documents: MLA, The Chicago Manual of Style, Manual of the APA, norma ISO/690....Quan n’escollim una cal ser consistents. Cada tipus de document té un format específic per ser citat. Les referències bibliogràfiques són les fonts i les obres esmentades en la bibliografia: llibres, articles, webs, persones, vídeos... Les referències bibliogràfiques formen la bibliografia. Citacions dins el text quan s’indica l’autoria de la informació que en la qual t’has basat. Pot ser textual (s’usen “”) o no. Pautes per fer un treball acadèmic
46. Consells per citar un text: Sempre ha de constar l’autor i la font Quan es tracta d’un paràgraf de dos o tres línies es pot introduir en el text, sempre entre cometes (“”) Quan és un fragment llarg, es pot diferenciar de la resta del text donant- li més marge i una mida de lletra més petita. Les cites han de ser fidels: - No es pot eliminar una part del text sense avisar. Cal indicar-ho sempre amb tres punts suspensius (...) - Els nostres comentaris han d’aparèixer entre claudàtors [ ] - Si hi ha un error, s’ha de mantenir, però alertant el lector amb l’anotació [sic] - No cal fer una cita quan es tracta de nocions de coneixement universal. Pautes per fer un treball acadèmic
47. Bibliografia i referències bibliogràfiques Exemple de llibre Alsina, C.; Burgués, C.; Fortuny, J.M. Temes clau de geometria . Barcelona: UPC, 1992 Bolt, B. Matemáquinas : l as matemáticas que hay en la tecnología . Barcelona: Labor, 1992 Exemple d’article de revista Courant, R. Proofs without words . Mathware , 1999, núm.1, p.23-51 Ayza, J., Software de precisión y control. Automática e instrumentación, 2001, 322, p.101-116 Exemple de document electrònic Catacroc [ d isquet]: exercicis de català per a estrangers . Versió 1.0. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona,Gabinet de Llengua Catalana, 1994. Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques i Documentació. Bibliotècnica [en línia] : la biblioteca digital de la UPC . [Consulta: 5 abril 2005]. Disponible a: < http:// bibliotecnica.upc.es > Exemple de citacions dins el text “ Defendeos de las fotocopias: en cuanto las tengáis, leedlas y anotadlas”, aquest és el savi consell que dóna Umberto Eco (1982, 157)… En el nostre cas treballarem amb bases de dades estratificades (Blair 1988). Pautes per fer un treball acadèmic
48. Podeu consultar: Pautes per fer un treball acadèmic Portal web referent a tota la informació que necessites per fer el PFC E-PORTAL DEL SIP
49. APRÈN Bibliotècnica Dipòsit de Materials docents Préstec de portàtils Guia del projecte final de carrera (PFC) Formació en habilitats informacionals Laboratori Virtual d’Idiomes Serveis i Recursos d’informació a la Biblioteca de l’EPSEVG
50. INVESTIGA Servei d’Obtenció de Documents (SOD) Servei d’Informació Especialitzada (SIE) Servei d’Alertes Bibliogràfiques (SAB) Gestors de referències bibliogràfiques Servei NorWeb (Normes UNE) Formació a mida en habilitats informacionals Serveis i Recursos d’informació a la Biblioteca de l’EPSEVG
51. PUBLICA Servei de Propietat Intel·lectual (SEPI) UPCommons E-prints Revistes i Congressos FènixDoc Serveis i Recursos d’informació a la Biblioteca de l’EPSEVG
52. ESTIGUES AL DIA Distribució de Sumaris electrònics Bibliotècnica en RSS Novetats bibliogràfiques Tech: recursos d’informació en ciència i tecnologia Diari de la Biblioteca Facebook de la Biblioteca Serveis i Recursos d’informació a la Biblioteca de l’EPSEVG
53. Recursos d’informació en Enginyeria Química [email_address] bibliotecnica.upc.edu/bib340/ Vilanova i la Geltrú, 20 de novembre 2009 Sessió de suport a l’assignatura TCOL Prof: Nati Salvado
Editor's Notes
Tipologia de documents tècnics i científics
Tipologia de documents tècnics i científics
Tipologia de documents tècnics i científics Però la investigació científica és una activitat però no una activitat simple i única sinó complexa o procés constituït per un conjunt d’actuacions successives interelacionades. El procés d’investigació científica pretén, partint dels coneixements precedents, conceptualitzar la realitat, amb la finalitat d’obtenir i formular, mitjançant la observació i la sistematització metòdiques, representacions intel·lectuals que siguin expressió el més exacte possible de la realitat i contribueixin a engreixar el coneixement. Documentació : buscar primer les fonts on es troba el coneixement precedent que es necessita de base per començar. Després de trobar es fa la lectura i per poder sistematitzar tot el que s’ha llegit i consultat s’elaboren les fitxes de treball. Aquestes fitxes serveixen per: descriure bibliogràficament Resumir Reproduir parts del contingut que seran interessants pel nostre projecte Idees pròpies que se us acudeixin Investigació : és la fase en la qual s’observa la realitat estudiada i s’obté les dades pertinents. S’ha de concretar en el disseny o pla d’investigació i en la obtenció i tractament efectiu de les dades. Elaboració : és la fase en la qual es treballa sobre les dades resultants de la investigació i s’exposen els resultats. Es comuniquen a la comunitat científica i públic en general per possibilitar no només el seu coneixement sinó crítica i revisió. Sierra Bravo, R. Tesis doctorales y trabajos de investigación científica . Madrid: Paraninfo, 1996
[1] distingiu entre concepte i terme : el concepte és la idea (p. ex. “persona gran” i aquest concepte es pot representar amb diferents termes o paraules. P. ex. ancià, vell, tercera edat, avi...
Són paraules que la base de dades no indexa i el programa informàtic no reconeix, per tant no cal escriure-les en l’estratègia de cerca. Alguns exemples de paraules buides són: and, in, the, of, on, a ... Alguns recursos que et poden ser útils: Diccionaris de l’Enciclopèdia Catalana: http://www.grec.net Cercaterm (Termcat): http://www.termcat.net/cercaterm Altres: http://bibliotecnica.upc.edu La base de dades Pubmed (la més important del món en medicina) utilitza una mena de “diccionari” anomenat MESH: http://www.nlm.nih.gov/mesh Per representar el concepte de fisioteràpia el MESH fa servir l’encapçalament: physical therapy (speciality) o physical therapy modalities per representar les tècniques emprades en fisioteràpia.
El conjunt d’operadors booleans i el seu funcionament s’anomena lògica booleana. Aquesta lògica booleana entén els resultats com a conjunts que es poden combinar. [1] S’utilitza per reduir el nombre de resultats i obtenir aquells que realment responen a la teva necessitat d’informació. És l’operador més habitual i el que utilitzen per defecte els cercadors d’Internet. [2] Només s’’utilitza per ampliar el nombre de resultats. És útil per fer cerques per sinònims o termes en diferents idiomes.
Són diferents segons la base de dades que s’utilitzi
Àmbit geogràfic o cultural : limitar la nostra cerca a una país concret Àmbit idiomàtic : restringir la cerca a registres en una llengua concreta (anglès, alemany, ...) Camps d’informació recuperables : limitar la cerca per un camp recuperable. Per exemple: AU per cerques en el camp autor. TI per cerques en en camp títol. JN / SO per cerques en el camp font. PY per cerques en el camp any de publicació. Nombre de resultats : limitar la cerca a un nombre concret de resultats (50 registres per exemple)
Abans no trobem els resultats que esperem haurem d’anar refinant-la. No ens hem de desanimar forma part del procés!
Tipologia de documents tècnics i científics
3.3. Interfícies i opcions de cerca Cada base de dades disposa d’una interfície de cerca pròpia però totes elles comparteixen certes opcions i eines de cerca comunes que t’explicarem tot seguit. És molt important que abans de començar a fer una cerca consultis el manual de cada base de dades per conèixer les seves opcions: booleans, truncaments, índexs, etc. Els manuals que trobaràs et donen molta informació interessant sobre les possibilitats que t’ofereix la base de dades: les opcions de cerca que ofereix (bàsica i/o avançada) com seleccionar i visualitzar registres (fitxes) tipus d’operadors booleansG que et permet utilitzar opció de truncamentG i quin símbol empra aquesta base de dades (*, ?, !...) com enregistrar i/o imprimir els resultats de cerca i enregistrament idioma de la base de dades etcètera T’estalviaràs molt de temps i sabràs treure més profit a les bases de dades si, abans d’entrar a una d'elles, consultes el manual. Les biblioteques de la UPC han elaborat manuals de consulta ràpida (anomenats Fulls Accés ) de la majoria de bases de dades que pots consultar a Bibliotècnica ( http://bibliotecnica.upc.es/FullsAcces ).
3.3. Interfícies i opcions de cerca 3.3.2. Cerca avançada La opció de cerca més habitual que faràs servir en consultar bases de dades és la cerca avançada (també es pot dir “quick search” , “búsqueda por campos” , etc.) que et permet combinar diversos camps i diverses paraules dins d’un mateix camp amb els operadors booleans necessaris.
3.3. Interfícies i opcions de cerca 3.3.3. Cerca experta La cerca experta només és recomanable per a usuaris molt avesats a buscar informació en fonts especialitzades ja que t’obliga a escriure (i no a seleccionar d’un menú com en el cas de la cerca avançada) els operadors booleans necessaris, els camps on volem buscar, els límits temporals, etc.
3.3. Interfícies i opcions de cerca 3.3.4. Historial de cerca Una altra possibilitat de cerca que t’ofereixen algunes bases de dades és la de construir estratègies de cerca a partir de l’historial de l’usuari, és a dir, pots cercar diferents termes de forma independent i, a posteriori, combinar-los fent servir l’historial que la base de dades guarda de la teva recerca.
3.4. Eines de cerca 3.4.1. Índexs Algunes bases de dades ofereixen l’opció de buscar els termes de cerca que tu has escollit a llistes de llenguatge controlat; d’aquesta manera t’assegures que els termes buscats estan acceptats com a matèria o paraula clau a la base de dades i que, per tant, la teva cerca serà més específica i els resultats més pertinents.
3.4. Eines de cerca 3.4.2. Refinament dels resultats Certes bases de dades ofereixen la possibilitat de refinar els resultats obtinguts aplicant límits o afegint termes de cerca de forma senzilla en base a certes opcions que et proporciona la pròpia base de dades. Per exemple, Compendex et permet afegir termes, limitar els resultats obtinguts per idiomes, per anys o per autors, entre d’altres.
3.5. Gestió dels resultats 3.5.1. Creació de llistes personals Habitualment les interfícies de cerca ofereixen l’opció de marcar o desmarcar individualment cada referència per tal de crear una llista de resultats pertinents.
3.5. Gestió dels resultats 3.5.2. Gravar, imprimir i/o exportar els resultats La majoria de bases de dades ofereixen diferents opcions per salvar els resultats obtinguts; les opcions més habituals són gravar-los en un fitxer de text, enviar-los per correu electrònic o imprimir-los. L’ús d’aquestes opcions acostuma a ser molt intuïtiu, només has d’escollir l’opció que més et convingui segons el format d’exportació que més s’acosti a les teves necessitats. Els formats més habituals són: només citació bibliogràfica citació bibliogràfica i resum text complet (amb o sense citació bibliogràfica i resum) 3.5.3. Gestió de les referències bibliogràfiques Avui en dia, existeixen diferents programes de gestió de referències bibliogràfiques que et permeten organitzar els resultats de forma més òptima que no pas un simple fitxer de text. Actualment el programa de gestió de referències bibliogràfiques al qual pots accedir des de Bibliotècnica és Refworks; permet organitzar referències, importar-les/exportar-les directament des de les bases de dades, crear bibliografies, etc. (Estudiaràs aquest programa més a fons al Mòdul 8 d’Organització de la Informació). Cada base de dades utilitza un sistema diferent d’importació/exportació a Refworks que pots consultar a Bibliotècnica (http://bibliotecnica.upc.es/gestors/instruccions.asp).
3.6. Serveis de valor afegit 3.6.1. Gravar estratègies de cerca ScienceDirect, entre d’altres, permet gravar l’estratègia de cerca que has definit de forma que pots tornar a executar-la quan vulguis saber que s’ha publicat de nou sobre el teu àmbit d’estudi. ScienceDirect, a més de gravar, et permet crear una alerta que t’enviarà al correu electrònic que has especificat en registrar-te aquests nous continguts de forma automàtica. Habitualment pots definir la periodicitat de l’alerta i modificar-la a posteriori.
3.6. Serveis de valor afegit 3.6.5. RSS Habitualment les alertes de nous continguts, sumaris o d’altres feien servir com a mitjà de transferència d’informació el correu electrònic, però avui dia existeix un altre sistema més immediat i que t’estalviarà omplir massa la bústia amb missatges d’alerta: és l’RSS. RSS (Really Simple Syndication) és una senzilla interfície que et permet subscriure les novetats de fonts tan variades com blogs, diaris electrònics, bases de dades, agències de viatges, etc., no és pas un servei exclusiu del món de la informació científica. A ScienceDirect, per exemple, trobaràs que a més de les alertes via correu electrònic, també et donen la opció de subscriure-les via RSS. Els programes d’RSS acostumen a ser gratuïts i en podeu trobar fent una senzilla cerca a Internet, per exemple a Yahoo . A la pantalla de perfil personalitzat de ScienceDirect pots escollir aquesta opció per a cada alerta subscrita. Un cop instal·lat el programa al teu ordinador i subscrites les alertes, rebràs un avís en forma de finestreta a la barra d’eines (de l’estil del Messenger) cada cop que hi hagi una novetat. Has de tenir present que les opcions que t’hem presentat en aquest mòdul poden variar segons la base de dades que consultis.
Tipologia de documents tècnics i científics És la llista, ordenada alfabèticament, que conté les informacions que identifiquen tots els documents citats en el text o utilitzats per elaborar el treball. Hem d’evitar col·locar-hi documents que no tenen res a veure amb el tema tractat o els que no hem consultat. Recordar que hi ha un full d’acces (http://bibliotecnica.upc.es/FullsAcces/inici.asp) que explica com fer les referències per a documents impresos i un altres per a documents electrònics (URLs)
Tipologia de documents tècnics i científics Vegem ara les normes elementals per aconseguir una redacció eficaç, ràpida i senzilla. Es tracta de normes molt simples, però que en molts casos contradiuen el que tots hem après a l’escola. Recordem també que les normes que veurem a continuació són per als texts de tipus professional. Evidentment, als texts personals o els creatius la llibertat ha de ser total. Posar les idees més importants al principi Ordenar les paraules de forma adequada Deixar els complements llargs per al final No dir una cosa amb 10 paraules si pot dir-se amb 4 Evitar l’argot especialitzat, les paraules complicades i les frases buides Evitar el llenguatge abstracte i imprecís Hi ha molts escriptors especialitzats en explicar-se malament, en utilitzar moltes paraules i molt complicades per dir coses molt senzilles. Aquest és un vici que es pot anomenar “mala literatura” o “literatura barata”. Aprofundim ara en el tema de la concreció, és a dir, en la necessitat de ser concret. Desgraciadament, hi ha una munió de texts que tracten sobre temes abstractes i generals, i mai no arriben a tocar de peus a terra. Les dades són un element essencial d’un discurs. Cal donar, dades, dades, dades i encara més dades. Un segon tema és la brevetat. Per il·lustrar-ho, Dale Carnegie esmenta una tribu africana, de nom estrany, que fa anar una tècnica molt depurada: deixa parlar l’orador només mentre pot estar dret i aguantar-se sobre un peu. QUan el segon peu toca a terra, s’ha acabat. És un costum molt civilitzat. Tots hi guanyaríem, si s’apliqués entre nosaltres. Recopilar i tenir clar què volem dir Posar aquestes idees en ordre segons una determinada estructura No s’ha de donar per bo el primer que s’escriu Fer la versió definitiva
Tipologia de documents tècnics i científics Des dels EEUU s’ha fet extensiva la tècnica anomenada del Llenguatge Planer, a partir de la qual es planteja la necessitat que els texts siguin fàcilment comprensibles. És a dir: llegibles. El concepte de llegibilitat designa el grau de facilitat amb què es pot llegir, comprendre i memoritzar un escrit. La qualitat de l’expressió escrita no és una qüestió de caprici ni d’estètica. Les empreses i les institucions necessiten cada cop més ser competitives, i la millora de l’expressió escrita representa un gran estalvi de temps i esforços.
Tipologia de documents tècnics i científics Les Referències internes: Referències dins el text: quan a l’interior d’un text s’ha de fer referència a figures, taules, equacions, o a qualsevol altra part del mateix text, es fa la remissió posant entre parèntesis la paraula “vegeu” més la informació corresponent. Referències dins d’una il.lustració: quan es vol fer referència a un concepte que figura a l’interior d’una il.lustració es fa servir una crida. Referències dins una nota: quan el contingut d’una nota està molt relacionat amb el d’una precedent, es pot fer la remissió d’una nota a l’altra. Les Referències externes: -Referències a fonts bibliogràfiques: s’expressen d’una manera breu dins del text o com a nota final de la pàgina o del capítol que permet identificar la font d’on s’ha extret un fragment o una idea. -Referències a textos electrònics: cal tenir en compte que aquestes fonts són objecte d’actualització.
Pel que fa a la manera de fer constar l’autor i la font, els remetrem a l’Accés Com presentar una bibliografia, com citar un text , de la sèrie 6. Aprendre a aprendre Es poden repartir còpies i comentar-ho. Fer una citació dins del text Les referències d'obres d'un sol autor La forma més comuna de citar l'obra d'un autor és esmentar el cognom de l'autor i l'any d'edició de l'obra. En el nostre cas treballarem amb bases de dades estratificades (Blair 1988). Si el nom de l’autor forma part del redactat solament cal posar entre parèntesi la data d'edició de l'obra. … Negroponte (1995) ha realitzat una feina divulgadora… També s'hi pot incorporar la localització dins l'obra a què es fa referència: les pàgines, el capítol, el número de taula, etc. Aquestes informacions se separen amb comes. … l'operador fotogràfic en temps de transacció (Jensen 1993, 145) . Si se cita més d'un volum, aquests se separen amb una coma. (Salas 1995, 2: 168, 3: 119-123). Si es fa referència a més d'una obra d'un mateix autor, després del cognom de l'autor es posen els anys d'edició corresponents a les diverses obres separats amb comes. (Walker 1988, 1990, 1993) Si a més de l'any d'edició, se cita la localització, aquesta se separa amb una coma de l'any d'edició. El mètode de Plexousakis (1993, 35; 1996, 64) formula les restriccions d'integritat… Si es fa referència a diverses obres d'un mateix autor editades el mateix any, s'afegeix una lletra en minúscula a l'any d'edició (sense deixar cap espai). A la figura 5.1 podem veure com els tretze operadors temporals d'Allen (1983a) es poden expressar en… S’utilitzen cometes quan s’incorporen al treball fragments curts agafats directament del text citat. Els fragments llargs citats textualment es donen en un paràgraf sagnat, amb un cos de lletra més petit. “ Defendeos de las fotocopias: en cuanto las tengáis, leedlas y anotadlas”, aquest és el savi consell que dóna Umberto Eco (1982, 157) … Les referències d'obres de diferents autors Si en una mateixa citació hi ha més d'una referència, s'escriuen totes dins del mateix parèntesi, separades amb un punt i coma. … vam estudiar la semàntica de les regles d'integritat temporals (Sistac 1994; Martín 2000) . Dos autors amb el mateix cognom es diferencien per les inicials. Si es fa referència a diverses obres d'un dels autors, els anys d'edició se separen amb comes. Seguint la cronologia presentada (Snodgrass 1990, 1992, 1993; Stam 1991), emmarcarem les primeres… Si a més del cognom i de l'any d'edició se citen les pàgines, o altres informacions, les diverses obres d'un mateix autor se separen amb un punt i coma, i els diversos autors se separen amb un punt. (Jensen 1992, 52; 1996, fig. 4. Soon 1993, 2: 25-26) Les referències d'obres de més d'un autor Si una mateixa obra és responsabilitat de dos o tres autors, s'esmenta el cognom de tots. Si l'obra és de dos autors, els cognoms se separen amb la conjunció i. Si l'obra és de tres autors, el cognom del primer i el del segon se separen amb una coma, i el cognom del segon i el del tercer se separen amb la conjunció i. Altres aplicacions d'aquest model són en l'àrea de les bases de dades deductives (Teniente i Olivé 1992) . Si una mateixa obra és responsabilitat de més de tres autors, se cita el cognom del primer i s'hi afegeix l'abreviatura et al. Aquests quatre criteris (Doucet et al. 1997) ens ajudaran… Si en un mateix text hi pot haver confusió entre grups d'autors que comencen pel mateix cognom, se cita el cognom del segon autor. La versió del mètode (Mayol, Sistac et al. 1998) va ser implementada directament en un sistema Prolog. Les referències d'obres que s'entren pel títol En el cas de les obres que a la llista de la bibliografia s'entren pel títol, a la citació en lloc del cognom de l'autor es consigna el títol abreujat de l'obra. ...al llarg d'aquells anys estudiats (Catalogue of courses on Nuclear Energy, 1961) . Per veure algun exemple es pot repartir una fotocòpia del llibre: Umberto Eco. (1994). Como se hace una tesis . Barcelona: Gedisa. A les pàgines 194-195 hi ha un exemple que recull molts dels consells de la diapositiva.
Tipologia de documents tècnics i científics És la llista, ordenada alfabèticament, que conté les informacions que identifiquen tots els documents citats en el text o utilitzats per elaborar el treball. Hem d’evitar col·locar-hi documents que no tenen res a veure amb el tema tractat o els que no hem consultat. Recordar que hi ha un full d’acces (http://bibliotecnica.upc.es/FullsAcces/inici.asp) que explica com fer les referències per a documents impresos i un altres per a documents electrònics (URLs)
![Recursos d’informació en Enginyeria Química [email_address] bibliotecnica.upc.edu/bib340/ Vilanova i la Geltrú, 20 de novembre 2009 Sessió de suport a l’assignatura TCOL Prof: Nati Salvado](https://image.slidesharecdn.com/tcol-091117132324-phpapp02/85/Sessio-Tcol-2-320.jpg)
![Consells per citar un text: Sempre ha de constar l’autor i la font Quan es tracta d’un paràgraf de dos o tres línies es pot introduir en el text, sempre entre cometes (“”) Quan és un fragment llarg, es pot diferenciar de la resta del text donant- li més marge i una mida de lletra més petita. Les cites han de ser fidels: - No es pot eliminar una part del text sense avisar. Cal indicar-ho sempre amb tres punts suspensius (...) - Els nostres comentaris han d’aparèixer entre claudàtors [ ] - Si hi ha un error, s’ha de mantenir, però alertant el lector amb l’anotació [sic] - No cal fer una cita quan es tracta de nocions de coneixement universal. Pautes per fer un treball acadèmic](https://image.slidesharecdn.com/tcol-091117132324-phpapp02/85/Sessio-Tcol-46-320.jpg)
![Bibliografia i referències bibliogràfiques Exemple de llibre Alsina, C.; Burgués, C.; Fortuny, J.M. Temes clau de geometria . Barcelona: UPC, 1992 Bolt, B. Matemáquinas : l as matemáticas que hay en la tecnología . Barcelona: Labor, 1992 Exemple d’article de revista Courant, R. Proofs without words . Mathware , 1999, núm.1, p.23-51 Ayza, J., Software de precisión y control. Automática e instrumentación, 2001, 322, p.101-116 Exemple de document electrònic Catacroc [ d isquet]: exercicis de català per a estrangers . Versió 1.0. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona,Gabinet de Llengua Catalana, 1994. Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques i Documentació. Bibliotècnica [en línia] : la biblioteca digital de la UPC . [Consulta: 5 abril 2005]. Disponible a: < http:// bibliotecnica.upc.es > Exemple de citacions dins el text “ Defendeos de las fotocopias: en cuanto las tengáis, leedlas y anotadlas”, aquest és el savi consell que dóna Umberto Eco (1982, 157)… En el nostre cas treballarem amb bases de dades estratificades (Blair 1988). Pautes per fer un treball acadèmic](https://image.slidesharecdn.com/tcol-091117132324-phpapp02/85/Sessio-Tcol-47-320.jpg)
![Recursos d’informació en Enginyeria Química [email_address] bibliotecnica.upc.edu/bib340/ Vilanova i la Geltrú, 20 de novembre 2009 Sessió de suport a l’assignatura TCOL Prof: Nati Salvado](https://image.slidesharecdn.com/tcol-091117132324-phpapp02/85/Sessio-Tcol-53-320.jpg)