Presentació que mostra la simbologia utilitzada en l'art per representar personatges bíblics, tant de l'Antic Testament com del Nou Testament. També està dedicada a les alumnes de 1r de Batxillerat de l'INS La Pobla de Segur.
18. La túnica de Josep, Diego Velázquez, 1630, Museu del Prado, Madrid
22. David, Donatello, 1440, Museu del Bargello, Florència
David i el cap de Goliat, Caravaggio, 1607, Kunsthistorisches
Museum, Vienna
David, Miquel Àngel, 1501-1504, Galeria de l’Acadèmia,
Florència
26. Isaac i Jacob, José de Ribera, 1637, Museu del Prado, Madrid
27. Somni de Jacob (Gn 28, 10-19)
Jacob va sortir de Beerxeba cap a la ciutat d'Haran. Quan el sol ja s'havia post, va arribar
en un indret i s'hi quedà per fer-hi nit. Va prendre una pedra, se la posà per capçal i va
dormir en aquell lloc. Tot somiant, va veure una escala que, des de terra, anava fins al cel.
Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven. El Senyor es trobava davant seu i li deia:
--Jo sóc el Senyor, Déu d'Abraham, el teu avantpassat, i Déu d'Isaac. La terra on dorms, la
donaré a tu i a la teva descendència. La teva descendència serà tan nombrosa com els
grans de pols de la terra. T'estendràs a orient i a occident, al nord i al sud. Totes les
famílies del país es valdran del teu nom i del nom dels teus descendents per a beneir-
se.Jo sóc amb tu. Et guardaré pertot arreu on aniràs i et faré tornar en aquesta terra. No
t'abandonaré que no hagi complert tot el que t'he promès.
Quan Jacob es desvetllà, va dir:
--Realment el Senyor és present en aquest lloc, i jo no ho sabia.
I ple de temor va exclamar:
--Que n'és, de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel.
Jacob es llevà de bon matí, va prendre la pedra que s'havia posat per capçal, la va plantar
com un pilar i la consagrà ungint-la amb oli. I donà a aquell lloc el nom de Betel (que vol
dir «casa de Déu»).
29. El sueño de Jacob, José de Ribera, 1639, Museu del Prado,
Madrid