2. Van ser unes manifestacions sense procedents, és a dir, sense raó de protesta. Les revolucions van ser a l'Àfrica, al nord. La revolució de la democràcia va tenir l'ajuda dels Estats Units i ella que no la van ajudar va ser l' Unió Europea. La Unió Europea es va reunir per saber si ajudava o no a Tunísia i Egipte. Van pactar una solució pacífica i no li va fer rea al govern. Les revolucions i protestes.
3. La revolució democràtica àrab es veu com la més important de les protestes. Tunísia va ser ajudada pel exèrcit, tenien unes condicions de vida molt dures. Pedro Fuentes explica que els governs es van convertir en altres governs que no deixaven fer l'oposició política. Juan Goytisolo té unes altres causes de les condicions de vida, els hi falta llibertat, militars, infrastrucures. Manuel Castells va analitzar el perque no abans d'aquestes revolucions. LES CAUSES DE LES REVOLUCIONS.
4. La crisi a Egipte. El president d'Egipte va advertir una exploció com la de Tunísia. Les protestes van començar i es van allargar 18 dies. Aquella nit el govern d'egipte talla la conexió amb internet perque no es facin manifestacions. El dia següent la gent ja protestava pels carrers d'egipte. El president va declarar que faria un nou govern. El 2 de febrer van fer una anti-protesta contra els manifestants i ells van començar a atacar i asessinar uns als altres.
5. Situació de la manifestació per països. 9/10/10 - 5/2011 Sahara Occidental : protestes i atacs majors. 17/12/10 – 3/201a Tunísia : manifestacions al carrer, protestes en tot el país, atacs en les oficines del govern i contra la policia. 28/12/10 – 4/2011 Argelia: protestes al carrer. 13/1/11- 20/10/11 Libia : protestes en tot el país, violents atacs ente els manifestants i el govern. 14/1/11 – 3/11 Jordania: petites manifestacions als carrers. 17/1/11 – 5/11 Mauritania: inmulació. 17/1/11 – 4/11 Sudán: menors protestes. 17/1/11 – 5/11 Omán: protestes menors. 18/1/11 - Yemen: dicusions del govern amb el president, protestes als carrers. 21/1/11 – 6/11 Arabia Saudí: violencia als carrers 25/1/11 – 11/2/11 Egipte: protestes per tot el país, atacs contrs policia i oficines, atacs entre protestants i gent del govern. 26/1/11 - siria: protestes majors i molts morts. 30/1/11 - Líbano: protestes menors. 30/1/11 – 1/6 Marruecos: reclamen a un rei. 1/2/11 – 11/3/11 Yibuti: Protestes menors. 10/2/11 - Irak: protestes en diferents ciutats. 13/2/11 – 2/11 Somalia: protestes menors 14/2/11 - Baréin: protestes majors, ocupenespais públics. 14/2/11- Irán:protestes majors, ocupen espais públics 18/2/11 – 31/3/11 Kuwait: protestes menors
6. El 12 de febrer, van demanar els governs afectats que no utlitzin cap força contra els manifestants. El 21 de febrer, David Cameron es converteix en el primer que va visitar Egipte després de Mubarak, 10 dies abans. Va ser una noticia quan el minitre va aterrar al Caire deprés el que va pasar. L'IMPACTE INTERNACIONAL
