際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Sintaxi ppoint, de LSantacruz

Download as PPT, PDF
M
montsecdn
1 of 17
Download to read offline
SINTAXI LA CATEGORIA SINTCTICA
SINTAXI La sintaxi d坦na compte de les relacions que sestableixen entre les paraules per tal de generar sintagmes i oracions. De manera que amb un nombre alt鱈ssim per嘆 limitat dunitats (les paraules) i una s竪rie tamb辿 limitada de regles (les regles sintctiques) podem generar un infinit nombre de missatges ling端鱈stics complexos (textos).
CATEGORIA SINTCTICA El concepte de categoria 辿s un concepte que ens serveix per a ordenar les paraules per classes segons una s竪rie de caracter鱈stiques relacionades amb: el significat, la forma i la funci坦
Categories (o calaixos per a ordenar paraules) Determinant (Det) Nom (N) Pronom (Pron) Adjectiu (Adj) Verb (V) Adverbi (Adv) Preposici坦 (Prep) Conjunci坦 (Conj) I tamb辿: Possessius (Poss) Numerals (Num) Indefinits (Ind) Relatius (Rel) Interrogatius (Int)
DETERMINANT Es tracta duna categoria gramatical que exerceix principalment la funci坦 de determinar un nom, despecificar-ne i precisar-ne el significat. Hi ha larticle, que precedeix el nom i hi concorda en g竪nere i nombre. Darticle, nhi ha determinat o definit (el, la, els, les), i indeterminat o indefinit (un, una, uns, unes) Hi ha els demostratius, que indiquen la proximitat de lelement a qu竪 es refereix el nom que modifiquen Aquest, aquesta, aquests, aquestes Aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes Aquell, aquella, aquells, aquelles Hi ha tamb辿 les formes este, esta, estos, estes; i eixe, eixa, eixos, eixes
NOM El nom 辿s la categoria gramatical amb qu竪 es designen tota mena dentitats, concretes i abstractes (aix嘆 辿s, persones, animals, coses i idees) Es tracta duna categoria que presenta variaci坦 de g竪nere i nombre. s, per tant, com els determinants, variable. s el nucli del sintagma nominal. Marta, Joan, cam鱈, gos, amic, tristesa, motxilla, amor, company, records, alcaldessa, alumne, individu, etc. s坦n elements de la categoria nom
PRONOM Es tracta duna categoria els elements de la qual substitueixen altres elements, generalment sintagmes i oracions. Quan el pronom fa refer竪ncia a la persona gramatical del discurs sanomenen pronoms personals. Aquests poden ser forts (jo, mi, n坦s, tu, vost辿, v坦s, ell, ella, nosaltres, vosaltres, vost辿s, ells, elles) o febles (em, et, ens, l, etc.). Alguns daquests pronoms (el, la, els, les) juntament amb daltres (en, ho, hi) poden no ser personals, 辿s a dir, no fer refer竪ncia a les persones gramaticals del discurs. Daquests pronoms tamb辿 sen diu febles.
ADJECTIU s la categoria gramatical que acompanya el nom i nindica una qualitat o caracter鱈stica. Tamb辿 辿s una categoria variable. Concorda en g竪nere i nombre amb el nom a qu竪 acompanya (la casa roja i no *la casa roig). s nucli del sintagma adjectival. Roig, violent, informe, tranquil揃la, embriac, fred, n嘆mada, gris, alegre, etc. s坦n elements de la categoria adjectiu.
VERB El verb 辿s la categoria gramatical que expressa exist竪ncia, estats, accions, processos dun subjecte. s una categoria variable (conjugaci坦, persona, nombre, temps, mode, aspecte) s el nucli del sintagma verbal i, per tant, del predicat verbal. Hi ha verbs atributius (ser, estar, semblar o par辿ixer) i predicatius (la resta: c坦rrer, dormir, saltar, canviar, etc.).
ADVERBI Es tracta duna categoria els elements de la qual modifiquen, afegint alguna informaci坦 circumstancial, el verb, ladjectiu, un altre adverbi o tota una oraci坦. Es tracta duna categoria invariable. s el nucli del sintagma adverbial. Hi ha adverbis: De lloc: ac鱈, all, amunt, avall, arrere, avant, baix, dins, on, enlloc, fora, lluny, prop, etc. De temps: abans, ahir, aleshores, anit, dem, encara, hui, despr辿s, ja, mai, tard, sovint, prompte, etc. (hi ha tamb辿 les locucions adverbials de temps com ara: a hores dara, a punt, a vegades, de moment, de seguida) De quantitat: almenys, bastant, gens, massa, menys, m辿s, mig, molt, nom辿s, prou, tan, quasi, etc. ( i locucions com: a m辿s a m辿s, a munt坦) De manera: formes acabades en ment: freq端entment, rpidament, alegrement; aix鱈, b辿, com, corrents, mal, millor, pitjor, tot, etc. (i les locucions: a cegues, a colp calent, a contracor, a la babal) Dafirmaci坦, de dubte i de negaci坦: s鱈, no, fins, tamb辿, potser, tampoc (o les locucions: de segur, per descomptat, si de cas, de cap manera).
PREPOSICI Categoria invariable els elements de la qual s坦n nucli del sintagma preposicional. No tenen un significat massa definit, m辿s aviat funcionen de nexe entre diferents elements ling端鱈stics. A, amb, de, en, per, per a, cap a, contra, davall, des de, des de, entre, fins, malgrat, segons, sense, sobre, ultra, vers, vora. Hi ha tamb辿 una s竪rie de locucions preposicionals com ara: a causa de, a trav辿s de, per mitj de, quant a
CONJUNCI s la categoria gramatical que enlla巽a oracions o elements duna mateixa oraci坦. Com la preposici坦 o ladverbi, 辿s una categoria invariable. I, ni, o, aix鱈 i tot, sin坦, tanmateix, amb tot, altrament, doncs, de manera que, ni tan sols, que, abans que, fins que, des que, mentre, quan, com que, perqu竪, per tal que, si, com, com si, encara que, tot i que
POSSESSIUS Indiquen propietat o pertinen巽a respecte de lelement a qu竪 fa refer竪ncia el nom que modifiquen. Mon, ma, el meu, el teu, les nostres, els vostres, les seues, etc. Presenten, com es veu, variaci坦 de g竪nere i nombre.
NUMERALS Expressen quantitat exacta, ordre, fracci坦, o multiplicaci坦. Cardinals: zero, un, dos, dues, tres noranta un mili坦. Ordinals: primer, segon, tercerdes辿, onz辿, dotz辿trenta-dos辿 Partitius: mig, mitja, quart, ter巽, sisena, dotzena, d竪cim M炭ltiples: doble, triple, qudruple c竪ntuple
INDEFINITS Determinen el nom amb el m鱈nim de precisi坦. Alg炭, algun, alguna cosa, altre, altri, cada, acadsc炭, cadascun, cap, cert, meteix, ning炭, qualsevol, res, tal, tot, tothom, un Com es veu, nhi ha de variables i dinvariables.
RELATIUS Els pronoms relatius realitzen una doble funci坦: enllacen elements i en substitueixen. En tenim de variables i dinvariables. Qu竪, qui, on, qual, la qual cosa, cosa que.
INTERROGATIUS La funci坦 dels interrogatius 辿s preguntar sobre les persones i les coses. Tamb辿 susen en frases admiratives o exclamatives. Qu竪, qui, quin, quant, on, quan, com. Tamb辿 nhi ha de variables i dinvariables.

More Related Content

Sintaxi ppoint, de LSantacruz

  • 2. SINTAXI La sintaxi d坦na compte de les relacions que sestableixen entre les paraules per tal de generar sintagmes i oracions. De manera que amb un nombre alt鱈ssim per嘆 limitat dunitats (les paraules) i una s竪rie tamb辿 limitada de regles (les regles sintctiques) podem generar un infinit nombre de missatges ling端鱈stics complexos (textos).
  • 3. CATEGORIA SINTCTICA El concepte de categoria 辿s un concepte que ens serveix per a ordenar les paraules per classes segons una s竪rie de caracter鱈stiques relacionades amb: el significat, la forma i la funci坦
  • 4. Categories (o calaixos per a ordenar paraules) Determinant (Det) Nom (N) Pronom (Pron) Adjectiu (Adj) Verb (V) Adverbi (Adv) Preposici坦 (Prep) Conjunci坦 (Conj) I tamb辿: Possessius (Poss) Numerals (Num) Indefinits (Ind) Relatius (Rel) Interrogatius (Int)
  • 5. DETERMINANT Es tracta duna categoria gramatical que exerceix principalment la funci坦 de determinar un nom, despecificar-ne i precisar-ne el significat. Hi ha larticle, que precedeix el nom i hi concorda en g竪nere i nombre. Darticle, nhi ha determinat o definit (el, la, els, les), i indeterminat o indefinit (un, una, uns, unes) Hi ha els demostratius, que indiquen la proximitat de lelement a qu竪 es refereix el nom que modifiquen Aquest, aquesta, aquests, aquestes Aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes Aquell, aquella, aquells, aquelles Hi ha tamb辿 les formes este, esta, estos, estes; i eixe, eixa, eixos, eixes
  • 6. NOM El nom 辿s la categoria gramatical amb qu竪 es designen tota mena dentitats, concretes i abstractes (aix嘆 辿s, persones, animals, coses i idees) Es tracta duna categoria que presenta variaci坦 de g竪nere i nombre. s, per tant, com els determinants, variable. s el nucli del sintagma nominal. Marta, Joan, cam鱈, gos, amic, tristesa, motxilla, amor, company, records, alcaldessa, alumne, individu, etc. s坦n elements de la categoria nom
  • 7. PRONOM Es tracta duna categoria els elements de la qual substitueixen altres elements, generalment sintagmes i oracions. Quan el pronom fa refer竪ncia a la persona gramatical del discurs sanomenen pronoms personals. Aquests poden ser forts (jo, mi, n坦s, tu, vost辿, v坦s, ell, ella, nosaltres, vosaltres, vost辿s, ells, elles) o febles (em, et, ens, l, etc.). Alguns daquests pronoms (el, la, els, les) juntament amb daltres (en, ho, hi) poden no ser personals, 辿s a dir, no fer refer竪ncia a les persones gramaticals del discurs. Daquests pronoms tamb辿 sen diu febles.
  • 8. ADJECTIU s la categoria gramatical que acompanya el nom i nindica una qualitat o caracter鱈stica. Tamb辿 辿s una categoria variable. Concorda en g竪nere i nombre amb el nom a qu竪 acompanya (la casa roja i no *la casa roig). s nucli del sintagma adjectival. Roig, violent, informe, tranquil揃la, embriac, fred, n嘆mada, gris, alegre, etc. s坦n elements de la categoria adjectiu.
  • 9. VERB El verb 辿s la categoria gramatical que expressa exist竪ncia, estats, accions, processos dun subjecte. s una categoria variable (conjugaci坦, persona, nombre, temps, mode, aspecte) s el nucli del sintagma verbal i, per tant, del predicat verbal. Hi ha verbs atributius (ser, estar, semblar o par辿ixer) i predicatius (la resta: c坦rrer, dormir, saltar, canviar, etc.).
  • 10. ADVERBI Es tracta duna categoria els elements de la qual modifiquen, afegint alguna informaci坦 circumstancial, el verb, ladjectiu, un altre adverbi o tota una oraci坦. Es tracta duna categoria invariable. s el nucli del sintagma adverbial. Hi ha adverbis: De lloc: ac鱈, all, amunt, avall, arrere, avant, baix, dins, on, enlloc, fora, lluny, prop, etc. De temps: abans, ahir, aleshores, anit, dem, encara, hui, despr辿s, ja, mai, tard, sovint, prompte, etc. (hi ha tamb辿 les locucions adverbials de temps com ara: a hores dara, a punt, a vegades, de moment, de seguida) De quantitat: almenys, bastant, gens, massa, menys, m辿s, mig, molt, nom辿s, prou, tan, quasi, etc. ( i locucions com: a m辿s a m辿s, a munt坦) De manera: formes acabades en ment: freq端entment, rpidament, alegrement; aix鱈, b辿, com, corrents, mal, millor, pitjor, tot, etc. (i les locucions: a cegues, a colp calent, a contracor, a la babal) Dafirmaci坦, de dubte i de negaci坦: s鱈, no, fins, tamb辿, potser, tampoc (o les locucions: de segur, per descomptat, si de cas, de cap manera).
  • 11. PREPOSICI Categoria invariable els elements de la qual s坦n nucli del sintagma preposicional. No tenen un significat massa definit, m辿s aviat funcionen de nexe entre diferents elements ling端鱈stics. A, amb, de, en, per, per a, cap a, contra, davall, des de, des de, entre, fins, malgrat, segons, sense, sobre, ultra, vers, vora. Hi ha tamb辿 una s竪rie de locucions preposicionals com ara: a causa de, a trav辿s de, per mitj de, quant a
  • 12. CONJUNCI s la categoria gramatical que enlla巽a oracions o elements duna mateixa oraci坦. Com la preposici坦 o ladverbi, 辿s una categoria invariable. I, ni, o, aix鱈 i tot, sin坦, tanmateix, amb tot, altrament, doncs, de manera que, ni tan sols, que, abans que, fins que, des que, mentre, quan, com que, perqu竪, per tal que, si, com, com si, encara que, tot i que
  • 13. POSSESSIUS Indiquen propietat o pertinen巽a respecte de lelement a qu竪 fa refer竪ncia el nom que modifiquen. Mon, ma, el meu, el teu, les nostres, els vostres, les seues, etc. Presenten, com es veu, variaci坦 de g竪nere i nombre.
  • 14. NUMERALS Expressen quantitat exacta, ordre, fracci坦, o multiplicaci坦. Cardinals: zero, un, dos, dues, tres noranta un mili坦. Ordinals: primer, segon, tercerdes辿, onz辿, dotz辿trenta-dos辿 Partitius: mig, mitja, quart, ter巽, sisena, dotzena, d竪cim M炭ltiples: doble, triple, qudruple c竪ntuple
  • 15. INDEFINITS Determinen el nom amb el m鱈nim de precisi坦. Alg炭, algun, alguna cosa, altre, altri, cada, acadsc炭, cadascun, cap, cert, meteix, ning炭, qualsevol, res, tal, tot, tothom, un Com es veu, nhi ha de variables i dinvariables.
  • 16. RELATIUS Els pronoms relatius realitzen una doble funci坦: enllacen elements i en substitueixen. En tenim de variables i dinvariables. Qu竪, qui, on, qual, la qual cosa, cosa que.
  • 17. INTERROGATIUS La funci坦 dels interrogatius 辿s preguntar sobre les persones i les coses. Tamb辿 susen en frases admiratives o exclamatives. Qu竪, qui, quin, quant, on, quan, com. Tamb辿 nhi ha de variables i dinvariables.