3. CÈL·LULES GLIALS O ACOMPANYANTS: donen suport, aporten nutrients, protegeixen i aïllen les neurones
4. CÈL·LULES DE SCHWANN es disposen abraçant l’àxon d’algunes neurones, de manera que la mielina (sbst. de naturalesa lipídica) que porten les membranes d’aquestes cèl·lules actua d’aïllant i d’aquesta manera l’impuls nerviós avança ràpidament. Nòdul de Ranvier
12. EL CERVELL Controla i coordina el comportament i les accions voluntàries i coordina els altres centres nerviosos. A l’escorça s’analitzen les sensacions, es processen les dades i s’elabora una resposta. És la part més gran i en ell resideix la memòria, la capacitat de pensar i, per tant, de tenir un llenguatge significatiu i una capacitat creadora.
13. EL CEREBEL Intervé en el control dels músculs, l’equilibri i la postura del cos. Controla tot el que són moviments apresos, com caminar o muntar amb bicicleta
14. BULB RAQUIDI És el centre de control del ritme cardíac, el ritme respiratori, la pressió arterial, la deglució, els moviments peristàltics, etc. A més, provoca reflexos com ara la tos, el vòmit, el singlot i l’esternut. TÀLEM És una massa ovoidea, formada principalment per substància grisa, situada en el centre del cervell. Pel tàlem passen totes les vies sensitives (exepte les olfactives) abans d’arribar al cervell. HIPOTÀLEM És el centre de control del SN Autònom. Regula el funcionament de la hipòfisi (glàndula endocrina)
15. LA MEDUL·LA ESPINAL D'ella surten els nervis raquidis que innerven els músculs, glàndules i òrgans de la zona. Realitza dos funcions: a la seva substància gris es produeixen els reflexes espinals i per la substància blanca és per on es transmeten els impulsos nerviosos entre encèfal i la resta del cos.
16. SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC És el conjunt de nervis que connecten el SNC (l'encèfal i la medul·la espinal) amb les diverses parts del cos . Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda per un conjunt d’àxons, agrupats en fibres nervioses i reunides i associades en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu
19. ESQUEMA DEL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS La captació dels ESTÍMULS (externs i interns) la realitzen les cèl·lules sensorials (distribuïdes per la pell o formant part dels òrgans dels sentits), les quals tradueixen l'estímul en forma d'IMPULS NERVIÓS. Aquest impuls es transmet a través de les neurones fins a un CENTRE NERVIÓS (encèfal o medul·la espinal) on es produirà la integració de tots els impulsos nerviosos que hi arriben i, finalment, en surtirà un altre impuls nerviós que transmetrà la resposta més idònia a un òrgan efector.
20. ’Iѱʱ NERVIÓS La transmissió de l'impuls nerviós està polaritzada , de manera que sempre es realitza en un determinat sentit , des de la dendrita fins el soma i des d'aquí fins l'àxon L'impuls nerviós és un fenomen electroquímic. Les ones elèctriques originades com a conseqüència dels canvis iònics en les membranes neuronals constitueixen l'impuls nerviós que pot atènyer velocitats de fins 100 m / s.
21. Les neurones no estan connectades directament entre elles. Hi ha una separació anomenada SINAPSI. El senyal elèctric que arriba a l'element presinàptic , provoca l 'alliberament d'unes substàncies anomenades NEUROTRANSMISORS que travessen l’espai sinàptic i s'uneixen a un RECEPTOR ESPECÍFIC de la membrana de l'element postsinàptic que provocarà un canvi elèctric en la membrana. LA SINAPSI Neurona 1: element PRESINÀPTIC Neurona 2: element POSTSINÀPTIC
22. ACTE REFLEX: quan la resposta s’elabora en la medul·la espinal ACTE VOLUNTARI: es dóna quan la resposta s'elabora en el cervell