ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

La producció agrària

•Download as DOCX, PDF•
•
marionacastillogarcia
marionacastillogarcia
1 of 6
Download to read offline
LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA UNITAT 2 1. L’ESPAI RURAL: L'espai rural és el que i dominen els usos agraris i pels assentaments petits, força integrats en el paisatge que els envolta. L'espai rural és condicionat per dos tipus de factors: -Factors físics → que condicionen l'espai rural són el clima, el relleu i la fertilitat dels sòls. → Clima (condicionat pel tipus de conreu, es un clima temperat i humit on si pot cultivar blat), relleu (condicionat pels usos del sòl, es un territori muntanyós on i es fàcil l’activitat ramadera) i fertilitat ( condicionat tan els usos agraris com els de conreu). -Factors humans→Són la densitat de població, el grau de desenvolupament econòmic i els fets històrics i culturals) → La densitat de població (condiciona la intensitat del aprofitament dels recursos).→ El grau de desenvolupament econòmic(condiciona les tècniques d’aprofitament dels recursos). →Els fets històrics i culturals (condicionen des del tipus d’explotació fins a la configuració del tipus del espai rural). Aquests factors determinen que s'hi adoptin maneres molt variades d'aprofitar els recursos. 2. L’ORGANITZACIÓ DEL ESPAI AGRÀRI: Així podem classificar l’espai rural segons quins siguin: Els tipus de parcel·les → Els camps oberts: no tenen cap separació entre si. Els camps closos: separats per tanques (arbres). Els bancals: sistema de feixes que s’adapten a la irregularitat del terreny. Les hortes: parcel·les petites, regades, dedicades acultius diversos. El sistema de cultiu→ El monocultiu: Si l’explotació es dedica al cultiu d’una única planta. El policultiu: Si l’explotació es dedica al cultiu de diverses plantes. El cultiu de secà s’hi només si utilitza l’aigua de pluja. El cultiu de regadiu: Si, a més, s’aprofita l’aigua de la pluja i els camps es reguen.
El cultiu de regadiu→ Cultius herbacis: com els cereals i les lleguminoses. Els cultius arbustius: com la vinya o l’avellaner. Els cultius arboris: Com l’olivera, l’ametller o els arbres fruiters. Els cultius de l’horta: Com els enciams, les tomaqueres, els pebrots o les albergínies. Els tipus de propietaris→ Propietari Individual: Quan l’explotació pertany a un sol propietari. Propietat col·lectiva: Quan l’explotació pertany a un grup o a tota la comunitat. (compartida propietari o comunal poble) Els règims d’explotació→ L’explotació es directa: quan qui explota la terra es el propietari. En el sistema d’arrendament: qui l’explota es un pagès que l’ha llogada al propietari per una suma de diners. En el sistema de parceria: qui l’explota es un pagès que, com a lloguer per la terra, dóna una part de la collita al propietari. L’extensió del propietari→ Latifundi: Si predominen les explotacions agràries de grans dimensions. Castella: Fill gran s’ho queda tot. / Catalunya: Hereu o pubilla 25%. / Galícia: 4 fills 4 parts del camp. Minifundi: Si predominen les explotacions agràries de dimensions més reduïdes. Els rendiments de l’explotació→ L’agricultura extensiva: que es basa en el conreu de grans superfícies amb rendiments baixos. L’agriculturaintensiva: que persegueix el màxim rendiments per unitat de superfície. La distinció de la producció→ L’agricultura de subsistència: Cobreix necessitats del camperol i de la petita comunitat que l’envolta. L’agricultura comercial: està orientada en la venda de mercats locals, nacionals o internacionals. 3. LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA: La nova agricultura: Als països rics, la producció agrària és suficient per a satisfer la demanda i fins i tot hi ha excedents. ( allò que sobra).Es basa en aquest factors:
-La forta capitalització: Invertir diners. -Noves tecnologies agràries: Cultiu intensiu d’hivernacles. -L’especialització dels conreus: Cada producte es conrea en un lloc que li resulta favorable. -Concentració parcel·lària: Eliminació dels camps tancats i la unió de petites parcel·les. -Constitució de cooperatives: Petits propietaris que augmenten les inversions i els costos de distribució dels productes agraris, (Fageda, Abacus, totes les marques de llets com la Llet Nostre...) L’agricultura comercial extensiva: Grans planures de monocultiu cerealista. (blat de moru). L’agricultura intensiva mixta: Típica d’Europa. Hi ha 2 tipus de paisatges agraris: Camps closos (blat de moro patates, mongetes, col i arbres fruiters) i camps oberts (blat, ordi, civada i farratges). L’agricultura mediterrània moderna:Es basa en l’extensió dels regadius i el cultiu de les noves terres. El reg controlat i de conreu obert, aprofiten al màxim l’aigua. SEMIESTABULACIÓ:guardar el bestiar en un lloc en concret ( a l’estable ) una part el temps a l’estable i l’altre part a camp obert. L’agricultura col·lectivista: Unitats agrícoles poc mecanitzades i amb mà d’obra abundant, els camperols vivien en espai comuns compartits i complien amb els objectius del Estat. 4. ELS PAISATGES AGRARIS ALS PAÏSOS POBRES: L’agricultura als països pobres: La producció no satisfà a la demanda, diversos fets: argument de la població, factors físics, colonització, manera d’inversió i inestabilitat política. L’agricultura de subsistència: La productivitat de la terra es mol baixa. La producció agrícola només pot cobrir les necessitats alimentàries de les famílies que hi treballen. L’agricultura de plantacions: Es bàsica i molt poc desenvolupada. Hi ha agut plantacions dedicades al monocultiu de productes per a l’explotació del 1r món. 5. Els recursos ramaders i forestals: La ramaderia extensiva: Es d’escàs nivell tecnològic que aprofita els grans espais poc aptes per a la agricultura, on els ramats pasturen lliurement.
La ramaderia intensiva: Evolució en la ramaderia tradicional associada a les explotacions d’agricultura mixta. El bestiar viu en granges tecnificades i mengen pinso. L’explotació del bosc: El principal producte que s’obté del bosc és la fusta, però també s’hi pot obtenir altres com: el suro, el cautxú, bolets, llenya, espàrrecs, minerals, fruits silvestres, cargols... -Les fustes comunes: són les d’arbres com el pi, el faig, el roure, el pollancre o l’avet. -Les fustes precioses: són les del cendra, el banús, el tec (ikea), la caoba, el sàndal o el palissandre. La majoria creixen en els boscos tropicals d’Àfrica i Àsia. L’explotació del bosc: el suro i el cautxú: El suro: que s’extreu de l’alzina surera. Portugal i España són els principals productors de suro en el món. El cautxú: compost elàstic que s’obté en forma d’emulsió, el làtex, que es troba a la saba d’algunes plantes. Principals productors, Malàisia, Indonèsia, Tailàndia, l’índia i el Brasil. 6. L’ESPAI RURAL EUROPEU: És ric i variat. En els paisatges mediterranis meridionals caracteritzats pel conreu de la trilogia (cereals, vinya i olivera) mediterrània i la producció hortícola. Hi ha un fort desenvolupament industrial i del fet que és més rendible (surt a compte o produeix diners) importar certs productes, com ara el blat, que no pas produir-los. Floricultura: Flors (tulipes, margarides...) Plana al·luvial: Delta del Ebre. Els paisatges agraris a España:es va modernitzar al s. XX i es caracteritza per els factors següents: -La reducció del nombre dels treballadors -La modernització de les explotacions. -La inversió de grans capitals. -La difícil tasca de la concentració parcel·lària. L’agricultura del sector mediterrani:L’agricultura de secà: formada per cereals, blat i ordi, vinya i olivera i extenses àrees de monocultiu.
L’agricultura de regadiu: formada per productes d l’horta, cultius industrials, com cotó, tabac i arròs. L’agricultura del sector cantàbric. 7. L’ESPAI RURAL CATALÀ: El sector primari a Catalunya es d0un 2’2 %, les activitats econòmiques del sector primari català són: l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal. Els paisatges agraris a Catalunya: Tenim una agricultura amplia i variada, tant de secà com de regadiu. Unaquarta part de la superfície de Catalunya és terra d’ús agrícola, i gairebé un terç són conreus de regadiu. Les principals àrees de conreu es localitzen a la Depressió Central, al delta de l’Ebre i a les planes del litoral. Les explotacions agràries catalanes són petites i tenen un procés de modernització semblant al de l’agricultura espanyola, però nosaltres vam ser primerencs en això. La Catalunya humida: A l’alt Pirineu i predomina l’explotació del bosc i la ramaderiasemiestabulada mixta (pagès que té bestiar i camps de conreu) i al fons de les valls es cultiven farratges, blat de moro i patates. L’explotació forestal, Catalunya, després de Portugal, es el segonproductormundial de suro. Regadiu: permet el conreu d’arbres fruiters, productes d’horta, arròs i cítrics. Cada vegada ni ha més. L’explotacióramadera:Es concentra a les comarques de la Depressió central, amb una producció noble de porcí i pollastre. 8. ELS RECURSOS PESQUERS: El mar una gran reserva d’aliments:Més del 90% de les captures pesqueres es fan al mar. Distingim tres tipus de pesca marítima: -La pesca litoral: Practicada per vaixells de poc tonatge que no s’allunyen gaire de la costa i tornen cada dia al port d’origen. -La pesca d’altura: Practicada per vaixells més grans, que fan sortides més enllà de 60 milles de la costa que duren entre una setmana i un mes.
-La pesca de gran altura: Practicada per vaixells de gran tonatge que fan expedicions que duren des d’uns quants mesos fins a un any. La pesca, un recurs limitat: Cada cop es va a pescar més i augmenten les captures de peixos del mar. Per això s’han hagut de aplicar normes com aquestes. -Pesca una quantitat de peixos limitada. -La mida que han de tenir els peixos pescats. -La suspensió temporal de l ‘activitat pesquera en algunes zones. -El control dels arcs de pesca, alguns han estat il·legals. La pesca a España: Es una gran tradició pesquera. Antigament, la flota pesquera espanyola va arribar a ser la tercera en importància del món. Però els temps han canviat, fins fa poc, això ha suposat la reducció de la flota pesquera espanyola i de les captures i ha provocat una crisi molt greu en el sector. La pesca a Catalunya: Com que hi ha costa, també ha sigut tradició pescar a Catalunya. Tenim molt bones característiques en el mar mediterrània. A Catalunya només es practica la pesca litoral, les gambes, llagostins, molls, sípies, calamars, anxoves...

More Related Content

La producció agrària

  • 1. LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA UNITAT 2 1. L’ESPAI RURAL: L'espai rural és el que i dominen els usos agraris i pels assentaments petits, força integrats en el paisatge que els envolta. L'espai rural és condicionat per dos tipus de factors: -Factors físics → que condicionen l'espai rural són el clima, el relleu i la fertilitat dels sòls. → Clima (condicionat pel tipus de conreu, es un clima temperat i humit on si pot cultivar blat), relleu (condicionat pels usos del sòl, es un territori muntanyós on i es fàcil l’activitat ramadera) i fertilitat ( condicionat tan els usos agraris com els de conreu). -Factors humans→Són la densitat de població, el grau de desenvolupament econòmic i els fets històrics i culturals) → La densitat de població (condiciona la intensitat del aprofitament dels recursos).→ El grau de desenvolupament econòmic(condiciona les tècniques d’aprofitament dels recursos). →Els fets històrics i culturals (condicionen des del tipus d’explotació fins a la configuració del tipus del espai rural). Aquests factors determinen que s'hi adoptin maneres molt variades d'aprofitar els recursos. 2. L’ORGANITZACIÓ DEL ESPAI AGRÀRI: Així podem classificar l’espai rural segons quins siguin: Els tipus de parcel·les → Els camps oberts: no tenen cap separació entre si. Els camps closos: separats per tanques (arbres). Els bancals: sistema de feixes que s’adapten a la irregularitat del terreny. Les hortes: parcel·les petites, regades, dedicades acultius diversos. El sistema de cultiu→ El monocultiu: Si l’explotació es dedica al cultiu d’una única planta. El policultiu: Si l’explotació es dedica al cultiu de diverses plantes. El cultiu de secà s’hi només si utilitza l’aigua de pluja. El cultiu de regadiu: Si, a més, s’aprofita l’aigua de la pluja i els camps es reguen.
  • 2. El cultiu de regadiu→ Cultius herbacis: com els cereals i les lleguminoses. Els cultius arbustius: com la vinya o l’avellaner. Els cultius arboris: Com l’olivera, l’ametller o els arbres fruiters. Els cultius de l’horta: Com els enciams, les tomaqueres, els pebrots o les albergínies. Els tipus de propietaris→ Propietari Individual: Quan l’explotació pertany a un sol propietari. Propietat col·lectiva: Quan l’explotació pertany a un grup o a tota la comunitat. (compartida propietari o comunal poble) Els règims d’explotació→ L’explotació es directa: quan qui explota la terra es el propietari. En el sistema d’arrendament: qui l’explota es un pagès que l’ha llogada al propietari per una suma de diners. En el sistema de parceria: qui l’explota es un pagès que, com a lloguer per la terra, dóna una part de la collita al propietari. L’extensió del propietari→ Latifundi: Si predominen les explotacions agràries de grans dimensions. Castella: Fill gran s’ho queda tot. / Catalunya: Hereu o pubilla 25%. / Galícia: 4 fills 4 parts del camp. Minifundi: Si predominen les explotacions agràries de dimensions més reduïdes. Els rendiments de l’explotació→ L’agricultura extensiva: que es basa en el conreu de grans superfícies amb rendiments baixos. L’agriculturaintensiva: que persegueix el màxim rendiments per unitat de superfície. La distinció de la producció→ L’agricultura de subsistència: Cobreix necessitats del camperol i de la petita comunitat que l’envolta. L’agricultura comercial: està orientada en la venda de mercats locals, nacionals o internacionals. 3. LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA: La nova agricultura: Als països rics, la producció agrària és suficient per a satisfer la demanda i fins i tot hi ha excedents. ( allò que sobra).Es basa en aquest factors:
  • 3. -La forta capitalització: Invertir diners. -Noves tecnologies agràries: Cultiu intensiu d’hivernacles. -L’especialització dels conreus: Cada producte es conrea en un lloc que li resulta favorable. -Concentració parcel·lària: Eliminació dels camps tancats i la unió de petites parcel·les. -Constitució de cooperatives: Petits propietaris que augmenten les inversions i els costos de distribució dels productes agraris, (Fageda, Abacus, totes les marques de llets com la Llet Nostre...) L’agricultura comercial extensiva: Grans planures de monocultiu cerealista. (blat de moru). L’agricultura intensiva mixta: Típica d’Europa. Hi ha 2 tipus de paisatges agraris: Camps closos (blat de moro patates, mongetes, col i arbres fruiters) i camps oberts (blat, ordi, civada i farratges). L’agricultura mediterrània moderna:Es basa en l’extensió dels regadius i el cultiu de les noves terres. El reg controlat i de conreu obert, aprofiten al màxim l’aigua. SEMIESTABULACIÓ:guardar el bestiar en un lloc en concret ( a l’estable ) una part el temps a l’estable i l’altre part a camp obert. L’agricultura col·lectivista: Unitats agrícoles poc mecanitzades i amb mà d’obra abundant, els camperols vivien en espai comuns compartits i complien amb els objectius del Estat. 4. ELS PAISATGES AGRARIS ALS PAÏSOS POBRES: L’agricultura als països pobres: La producció no satisfà a la demanda, diversos fets: argument de la població, factors físics, colonització, manera d’inversió i inestabilitat política. L’agricultura de subsistència: La productivitat de la terra es mol baixa. La producció agrícola només pot cobrir les necessitats alimentàries de les famílies que hi treballen. L’agricultura de plantacions: Es bàsica i molt poc desenvolupada. Hi ha agut plantacions dedicades al monocultiu de productes per a l’explotació del 1r món. 5. Els recursos ramaders i forestals: La ramaderia extensiva: Es d’escàs nivell tecnològic que aprofita els grans espais poc aptes per a la agricultura, on els ramats pasturen lliurement.
  • 4. La ramaderia intensiva: Evolució en la ramaderia tradicional associada a les explotacions d’agricultura mixta. El bestiar viu en granges tecnificades i mengen pinso. L’explotació del bosc: El principal producte que s’obté del bosc és la fusta, però també s’hi pot obtenir altres com: el suro, el cautxú, bolets, llenya, espàrrecs, minerals, fruits silvestres, cargols... -Les fustes comunes: són les d’arbres com el pi, el faig, el roure, el pollancre o l’avet. -Les fustes precioses: són les del cendra, el banús, el tec (ikea), la caoba, el sàndal o el palissandre. La majoria creixen en els boscos tropicals d’Àfrica i Àsia. L’explotació del bosc: el suro i el cautxú: El suro: que s’extreu de l’alzina surera. Portugal i España són els principals productors de suro en el món. El cautxú: compost elàstic que s’obté en forma d’emulsió, el làtex, que es troba a la saba d’algunes plantes. Principals productors, Malàisia, Indonèsia, Tailàndia, l’índia i el Brasil. 6. L’ESPAI RURAL EUROPEU: És ric i variat. En els paisatges mediterranis meridionals caracteritzats pel conreu de la trilogia (cereals, vinya i olivera) mediterrània i la producció hortícola. Hi ha un fort desenvolupament industrial i del fet que és més rendible (surt a compte o produeix diners) importar certs productes, com ara el blat, que no pas produir-los. Floricultura: Flors (tulipes, margarides...) Plana al·luvial: Delta del Ebre. Els paisatges agraris a España:es va modernitzar al s. XX i es caracteritza per els factors següents: -La reducció del nombre dels treballadors -La modernització de les explotacions. -La inversió de grans capitals. -La difícil tasca de la concentració parcel·lària. L’agricultura del sector mediterrani:L’agricultura de secà: formada per cereals, blat i ordi, vinya i olivera i extenses àrees de monocultiu.
  • 5. L’agricultura de regadiu: formada per productes d l’horta, cultius industrials, com cotó, tabac i arròs. L’agricultura del sector cantàbric. 7. L’ESPAI RURAL CATALÀ: El sector primari a Catalunya es d0un 2’2 %, les activitats econòmiques del sector primari català són: l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal. Els paisatges agraris a Catalunya: Tenim una agricultura amplia i variada, tant de secà com de regadiu. Unaquarta part de la superfície de Catalunya és terra d’ús agrícola, i gairebé un terç són conreus de regadiu. Les principals àrees de conreu es localitzen a la Depressió Central, al delta de l’Ebre i a les planes del litoral. Les explotacions agràries catalanes són petites i tenen un procés de modernització semblant al de l’agricultura espanyola, però nosaltres vam ser primerencs en això. La Catalunya humida: A l’alt Pirineu i predomina l’explotació del bosc i la ramaderiasemiestabulada mixta (pagès que té bestiar i camps de conreu) i al fons de les valls es cultiven farratges, blat de moro i patates. L’explotació forestal, Catalunya, després de Portugal, es el segonproductormundial de suro. Regadiu: permet el conreu d’arbres fruiters, productes d’horta, arròs i cítrics. Cada vegada ni ha més. L’explotacióramadera:Es concentra a les comarques de la Depressió central, amb una producció noble de porcí i pollastre. 8. ELS RECURSOS PESQUERS: El mar una gran reserva d’aliments:Més del 90% de les captures pesqueres es fan al mar. Distingim tres tipus de pesca marítima: -La pesca litoral: Practicada per vaixells de poc tonatge que no s’allunyen gaire de la costa i tornen cada dia al port d’origen. -La pesca d’altura: Practicada per vaixells més grans, que fan sortides més enllà de 60 milles de la costa que duren entre una setmana i un mes.
  • 6. -La pesca de gran altura: Practicada per vaixells de gran tonatge que fan expedicions que duren des d’uns quants mesos fins a un any. La pesca, un recurs limitat: Cada cop es va a pescar més i augmenten les captures de peixos del mar. Per això s’han hagut de aplicar normes com aquestes. -Pesca una quantitat de peixos limitada. -La mida que han de tenir els peixos pescats. -La suspensió temporal de l ‘activitat pesquera en algunes zones. -El control dels arcs de pesca, alguns han estat il·legals. La pesca a España: Es una gran tradició pesquera. Antigament, la flota pesquera espanyola va arribar a ser la tercera en importància del món. Però els temps han canviat, fins fa poc, això ha suposat la reducció de la flota pesquera espanyola i de les captures i ha provocat una crisi molt greu en el sector. La pesca a Catalunya: Com que hi ha costa, també ha sigut tradició pescar a Catalunya. Tenim molt bones característiques en el mar mediterrània. A Catalunya només es practica la pesca litoral, les gambes, llagostins, molls, sípies, calamars, anxoves...