�ݺ�ߣ

LA SOCIETAT A
COMARQUINAL
MORAL I ESTRUCTURA

1. CONSIDERACIONS GENERALS:
- Societat tradicionalista, conservadora i tancada.
- Profundament marcada per la religió.
- Matrimoni catòlic, indissoluble i fet per conveniència econòmica. Tot el
poder recau sobre l’hereu.
- Hipocresia i voluntat de guardar les aparences.
- Es fa safareig sobre la vida de tothom.
- Societat hostil als nouvinguts, gens partidària dels canvis.

II. ACTITUDS ASSOCIADES A
LA CLASSE
- Una senyora mai corre, i menys si surt
sola; és una caracterítica de la gent
ordinària (pàg. 79).
- Cadascú té un lloc predeterminat a taula
(pàg.81).
- Els criats no mereixen més respecte
que el que dicta la caritat cristiana
(pàg. 87).
- Les portes de les cases respectables
es tanquen suaument (pàg.87).
- El diner és un distintiu de respcte (pàg.
142)

III. RELIGIÓ
- Gran devoció religiosa
- Pecats habituals a les grans ciutats; París n’és un exemple:
“I la Muntanyola anomena París amb horror, perquè mig sap que en aquella
remota ciutat escandalosa es cometen una mena de pecats que fan estremir la
Teresa.” (pàg. 86)
- Cal complir els deures de tota “persona de bé”:
Anar a missa al matí, abans que res
Resar el rosari
Visitar els malalts pobres de la ciutat
- Es va a missa “per quedar bé” (Tomàs, pàg. 117)

IV. ACTES RELIGIOSOS
ENTERRAMENT DE LA TIA MADRONA
- Els coneguts van a la casa a mostrar el seu condol.
- Les monges del convent de les Mosteles vesteixen la morta.
- Es fa safareig sobre l’aventura de Laura i Pere.
- El canonge Grau aproﬁta per gestionar negocis.
- Tots parlen dels seus bons actes cristians mentre en Tomàs critica els sacerdots
de la ciutat.
VISITA A L’ERMITA DE ST. ROC
- Tarda del diumenge de Rams.
- Mn. Joan Serra aconsegueix que puguin visitar el retaule.
- Canten un coral de Bach i l’Elevació de Frescobaldi.

V. EL PAPER DE LA DONA
- Model tradicional d’esposa.
- Era educada en el sacriﬁci personal, submisa.
- Només servia per a educar els ﬁlls i organitzar la casa.
- Els homes sempre han de tenir raó, una dona no té poder per decidir
res sense un home.
- No és res sense un bon dot.
- És insòlit que una dona llegeixi el diari, com ho fa Laura (pàg. 135).
- Laura intenta reivindicar la seva voluntat, però l’entorn no ho permet.

VI. TRADICIONS I COSTUMS
- Els nuvis van a visitar els parents, començant pel cap de família
(Llibori). El compromís ﬁnalitza quan tota la família va a dinar a
casa dels nuvis.
- És motiu d’orgull tornar les safates de menjar quasi plenes
després d’un àpat.
- Dijous del te a casa dels Muntanyola.
- Tertúlia del capvespre de la vídua Torroella.

- Sexe plenament acceptat, però degradant, com en el cas de Tomàs i Pere.
- Sexe reprimit –Teresa i tot Comarquinal que ella simbolitza.
- Sublimació de l'instint sexual –el cas de mossèn "Ferro Vell"–,
representació de l'artista.
- La inﬁdelitat està mal vista, malgrat que és evident que molts homes la
practiquen.
- Intent de mantenir les aparences per part d’en Tomàs.
VII. INFIDELITAT I SEXUALITAT

VIII. COMARQUINAL
- Ciutat ancorada en el passat.
- Representa la tradició, els vells costums
que s’han de conservar.
- Societat de famílies.
- Crítica als altres i “quedar bé”.
- Aïlla i rebutja a qui no és com ells.
IX. BARCELONA
- Metròpoli moderna.
- És la modernitat i el vici, perdició
dels joves.
- Moral laxa i massa liberal.
- Els homes s’hi escapen.
- Les dones volen saber.
- Llibertat i independència.

X. CONLUSIONS
- Societat tradicionalista, conservadora i tancada.
- Hostil als nouvinguts, gens partidària dels canvis.
- Societat de famílies.
- Tot el que recau sobre l’hereu, però se l’intenta inﬂuir
per a interessos propis.
- Hipocresia i voluntat de guardar les aparences.

Fonts consultades:
- Laura a la ciutat dels sants, Miquel Llor. Editorial Educaula, col·lecció Les Eines
- http://www.escriptors.cat/autors/llorm
Realitzat per Marta Montpeyó, Col.legi Sant Miquel dels Sants. Vic. Literatura Catalana Prof. Sílvia Caballeria

�ݺ�ߣ

Societat a comarquinal

Convert to study guideBETA

More Related Content

Societat a comarquinal