![Viure, per a ell, 辿s no morir. M辿s que el tros de pa que ha dalimentar-los, a ell i la seva fam鱈lia, m辿s que lampolla de vi que per un moment deu privar-lo de la consci竪ncia dels seus pesars, lobrer no pret辿n res, no espera res. Si voleu saber com viu, aneu, per exemple, al carrer del Fems, que est, gaireb辿 exclusivament, ocupat per aquesta classe; entreu ajupits en una daquestes clavegueres obertes al carrer i situades per sota del seu nivell. Cal haver baixat a aquests passadissos on laire 辿s humit i fred com en una cova; ... per fer-se una idea del sentiment pen坦s que hom experimenta en entrar a casa daquests miserables obrers. Entreu si la pudor f竪tida que es respira no us fa retrocedir. Aneu amb compte perqu竪 el terra desigual no est pavimentat ni enrajolat, o almenys els maons estan coberts dun gruix tan gran de greixum que no es poden descobrir. I veureu aquests tres o quatre llits inclinats i mal sostinguts [...]. s aqu鱈 on amb freq端竪ncia sense foc a lhivern, sense sol durant el dia, a la llum duna espelma de resina a la nit, els homes treballen durant 14 hores per un salari de 15 o 20 sous. A. GUEPIN: Nantes al segle XIX , 1825.](https://image.slidesharecdn.com/societat-industrial-1222896333059436-8/85/Societat-Industrial-3-320.jpg)
Societat Industrial
- 1. Societat industrial Societat de classes Societat urbana Igualtat jur鱈dica, per嘆 desigualtat econ嘆mica Definida per la posici坦 econ嘆mica Burgesos Proletaris Escenari de canvis pol鱈tics, socials, culturals i dels conflictes socials Remodelaci坦 urban鱈stica Gran burgesia (aristocratitzaci坦) Petita burgesia (artesans i comerciants) Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...) Valors burgesos Treball, estalvi, propietat, her竪ncia cohesi坦 familiar, defensa de lordre establert Classe dominant (juntament amb lantiga aristocrcia) xode rural LA SOCIETAT INDUSTRIAL Es defineix per dividida classificats Identificats per Eren la Producte del Introducci坦: La societat industrial
- 2. Treballador que nom辿s 辿s propietari de la seva for巽a de treball Dures condicions de vida i de treball Llargues jornades laborals Males condicions de treball Dones i nens amb sous m辿s baixos Disciplina laboral estricta Nul揃la legislaci坦 laboral Excedent de m dobra (barata) Males condicions de vida (alimentaci坦, roba ...) Problemes dhabitatge Problemes descolaritzaci坦 Analfabetisme Treball infantil Mortalitat alta (sense seguretat social) Explotaci坦 Prendre consci竪ncia daquesta explotaci坦 辿s Prendre consci竪ncia de classe Quan passa aix嘆 comen巽a lorganitzaci坦 de sindicats i partits, sota la influ竪ncia de diverses ideologies socialistes Moviment Obrer LA SOCIETAT INDUSTRIAL Proletaris Pateixen Sinicia el
- 3. Viure, per a ell, 辿s no morir. M辿s que el tros de pa que ha dalimentar-los, a ell i la seva fam鱈lia, m辿s que lampolla de vi que per un moment deu privar-lo de la consci竪ncia dels seus pesars, lobrer no pret辿n res, no espera res. Si voleu saber com viu, aneu, per exemple, al carrer del Fems, que est, gaireb辿 exclusivament, ocupat per aquesta classe; entreu ajupits en una daquestes clavegueres obertes al carrer i situades per sota del seu nivell. Cal haver baixat a aquests passadissos on laire 辿s humit i fred com en una cova; ... per fer-se una idea del sentiment pen坦s que hom experimenta en entrar a casa daquests miserables obrers. Entreu si la pudor f竪tida que es respira no us fa retrocedir. Aneu amb compte perqu竪 el terra desigual no est pavimentat ni enrajolat, o almenys els maons estan coberts dun gruix tan gran de greixum que no es poden descobrir. I veureu aquests tres o quatre llits inclinats i mal sostinguts [...]. s aqu鱈 on amb freq端竪ncia sense foc a lhivern, sense sol durant el dia, a la llum duna espelma de resina a la nit, els homes treballen durant 14 hores per un salari de 15 o 20 sous. A. GUEPIN: Nantes al segle XIX , 1825.
- 4. Cigrons, 125 g. 0,12 Carn, 250 g. 0,50 Dinar Cansalada, 72 g. 0,15 Verdura, 遜 quilo 0.08 TOTAL DIARI 3,97 Els dies feiners de lany, descomptats els 67 festius, s坦n 298, que, a ra坦 de 2,5 ptes. de jornal, donen un resultat de 745 ptes. Vivint amb el m鱈nim per no morir-se de fam, una fam鱈lia proletria gasta, a lany, 1449 ptes, i suposant que treballi cada dia de lany, en guanya 745. El d竪ficit anual ser de 704. I cal tenir en compte que no shi han incl嘆s ni les despeses per malaltia ni les de vestir, perqu竪 ja he dit que anem mig despullats. SALARICH, J.: Higiene del tejedor. O sea, medios f鱈sicos y morales para evitar las enfermedades y procurar el bienestar de los obreros ocupados en hilar y tejer el algod坦n. Vic, 1858. DESPESES DUNA FAMLIA OBRERA Amb c竪ntims Casa 0,50 Pa, 2 quilos, a 36 cts. 0,72 Carb坦, 1 quilo 0,23 Esmorzar (caf竪 amb llet) 0,36 Carn, 250 g. 0,50 Patates, 他 de quilo 0,12 Oli, 125 g. 0,24 Sopar Llum, oli mineral 0,10 Sab坦 i altres 0,25 Tabac 0,10 TOTAL DIARI 3,97