1. LA SOCIETAT ROMANAEls habitants de lImperi es dividien en grups socials amb drets desiguals.La societat romana era oberta i permetia lascens de categoria social.
2. Ser un ciutad rom volia dir tenir dret a ...Dret a votar i a presentar-se a les eleccions.Dret al matrimoni.Dret a tenir propietats i a fer testament.Dret a ser protegit per la llei, etc.
3. Inicialment els ciutadans romans eren els homes lliures que vivien a la ciutat de Roma, la resta dhabitants dels territoris romans no eren ciutadans i nom辿s podien accedir a la ciutadania en el cas dhaver prestat serveis a Roma o en el cas de ser fill dun llibert. Ara b辿, lany 213 dC lemperador Caracal揃la va concedir la ciutadania romana a tots els habitants lliures de limperi.
4. ELS CIUTADANS ROMANSPatricisEren la minoria de la poblaci坦.Es consideraven descendents dels fundadors de Roma i es van convertir en les fam鱈lies m辿s riques i poderoses. Tenien terres, governaven la ciutat i ocupaven els crrecs m辿s alts de lex竪rcit.Amb les conquestes es van enriquir i van acumular moltes propietats.PlebeusEren la majoria de la poblaci坦.Eren pagesos, artesans i comerciants. Inicialment no tenien drets pol鱈tics i no podien ser magistrats o senadors. M辿s endavant van tenir representaci坦 pol鱈tica: el trib炭 de la plebs. Alguns plebeus es van enriquir amb les conquestes.
5. ELS NO CIUTADANS: EsclausUna persona podia perdre la llibertat i convertir-se en propietat duna altra persona.Els esclaus solien ser presoners de guerra, bot鱈 de pirates, fills desclau, fillets abandonats o venuts pels seus propis pares, delinq端ents, gent amb deutes, etc.Un esclau no tenia cap dret: no podia casar-se, ni tenir fam鱈lia ni tenir propietats. El seu amo tenia tots els drets sobre ell: podia decidir la vida o la mort, podia castigar-lo o torturar-lo.Feien tot tipus de feines, des de les m辿s qualificades metge, preceptor, gladiador, enginyer, administrador- fins a les que eren poc considerades miner, picapedrer, llaurador-. Alguns esclaus ascendien fins a ocupar llocs de gran responsabilitat alt crrec de ladministraci坦 imperial, administrador duna finca o una empresa.Les condicions de vida eren molt diferents: els esclaus dom竪stics vivien en habitacions separades de lrea dels amos, en canvi els esclaus rurals vivien encadenats en cel揃les col揃lectives.
6. ELS NO CIUTADANS: LlibertsUn esclau podia ser lliure si aix鱈 ho decidia el seu amo. Podia ser que lamo li hagu辿s concedit la llibertat despr辿s de molts anys de servei i de fidelitat, o tamb辿 podia ser que lesclau hagu辿s pagat la seva llibertat amb els seus diners o pertinences (peculi).Tenien dret a votar i a formar part de lex竪rcit, per嘆 no gaudien de tots els drets dun ciutad, per exemple no podien casar-se amb aquells que fossin nascuts lliures, no podien presentar-se a les eleccions , etc. Els fills dels lliberts, si naixien en llibertat, ja podien gaudir de tots els drets dun ciutad rom.El llibert es convertia en client del seu antic amo i estava obligat a mostrar respecte envers els seu amo i a treballar algunes jornades per a ell.Alguns lliberts depenents de lemperador o de ciutadans molt rics van arribar a posseir grans fortunes.
7. PATRONS I CLIENTSMolts ciutadans romans eren clients de ciutadans m辿s importants, que esdevenien patrons.El patr坦 garantia ajuda econ嘆mica i protecci坦 davant la just鱈cia al seus clients i, a canvi, aquests li devien respecte i serveis.El costum era que els clients fessin cua a lalba davant la casa del patr坦 per ser-hi acollits, retre-li homenatge i rebre aliments o diners.El nombre de clients que esperaven a la porta de la casa o que acompanyaven el seu patr坦 fins el f嘆rum era un indicador de la seva importncia i li donaven prestigi.
