ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

dzDZԲüíپ

•
•
P
PauTB2

Conceptes bàsics de sociolingüística

Convert to study guideBETA

Transform any presentation into a summarized study guide, highlighting the most important points and key insights.

1 of 8
Download to read offline
VALENCIÀ SOCIOLINGÜÍSTICA SOCIOLINGÜÍSTICA CONCEPTES BÀSICS
Coexistència de dues llengües en un mateix parlant o en un grup social determinat. Pot ser individual, social o territorial. BILINGÜISME BILINGÜISME LLENGÜES EN CONCTACTE LLENGÜES EN CONCTACTE Les comunitats lingüístiques viuen en contacte, no aïllades. El coneixement de llengües possibilita la intercomunicació i l'enriquiment cultural dels pobles. El més normal és que dins d'un mateix estat convisquen diverses llengües.
Judicis de valor no racionals emesos sobre una llengua o sobre una varietat lingüística, generats per la ignorància o la malvolença, que responen a estereotips. PREJUDICIS LINGÜÍSTICS PREJUDICIS LINGÜÍSTICS AUTOODI AUTOODI El parlant d’una llengua es nega a utilitzar la pròpia llengua i adopta l’idioma dominant per un sentiment d’inferioritat causat per discriminació lingüística per part dels parlants d’una altra llengua considerada superior.
DIGLÒSSIA DIGLÒSSIA Situació que es produeix en una societat on conviuen dues llengües o més i una d’elles és considerada superior i té uns usos elevats culturalment i sociopolítica, mentre que l’altra o les altres s’usen per a funcions informals SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA La llengua pròpia (L1) és desplaçada de forma parcial o total per la forana (L2) en diversos àmbits d’ús. És un procés lent, de caràcter quantitatiu (nombre de parlants i freqüència d’ús) i qualitatiu (diferent distribució de funcions lingüístiques, normes i àmbits d’ús).
LLENGUA MINORITÀRIA LLENGUA MINORITÀRIA Llengua que disposa d’un nombre reduït de parlants ( a Europa, el suec amb 8 milions de parlants, per exemple). LLENGUA MINORITZADA LLENGUA MINORITZADA Llengua que veu restringits els seus àmbits d’ús i les seues funcions en benefici d’una altra llengua, la denominada dominant ( el català, l’èuskar o el gal·lés, per exemple).
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA Procés social pel qual una llengua minoritzada esdevé el mitjà habitual de comunicació privat i públic, formal i informal, oral i escrit, en el conjunt d’una societat. L’objectiu és que tota la població conega i use la llengua de forma habitual i en tots els nivells i àmbits d’ús. Els mitjans de comunicació i l’ensenyament constituiran els instruments fonamentals per a la normalització del seu coneixement.
NORMATIVITZACIÓ LINGÜÍSTICA NORMATIVITZACIÓ LINGÜÍSTICA Procés d’establiment de normes lingüístiques que té per objecte fer d’una llengua un instrument adequat per a la comunicació. La llengua ha de comptar amb una ortografia, una gramàtica normativa i un diccionari de la llengua. 1913 - Pomepu Fabra - Normes ortogràfiques del català 1932 - Normes de Castelló - Reconeixement de la variant valenciana dins la llengua catalana ACTUALMENT - òrgans competents en matèria lingüística: Institut d'Estudis Catalans - Acadèmia Valenciana de la Llengua - Universitat de les Illes Balears
El registre estàndard fa possible la difusió de la llengua, supera les diferències dialectals, i tots els parlants s’hi veuen identificats. ESTANDARDITZACIÓ ESTANDARDITZACIÓ LLEIALTAT LINGÜÍSTICA LLEIALTAT LINGÜÍSTICA Predisposició d’un parlant a no abandonar l’ús de la llengua pròpia mai, dins de la comunitat lingüística a què pertany.

More Related Content

dzDZԲüíپ

  • 2. Coexistència de dues llengües en un mateix parlant o en un grup social determinat. Pot ser individual, social o territorial. BILINGÜISME BILINGÜISME LLENGÜES EN CONCTACTE LLENGÜES EN CONCTACTE Les comunitats lingüístiques viuen en contacte, no aïllades. El coneixement de llengües possibilita la intercomunicació i l'enriquiment cultural dels pobles. El més normal és que dins d'un mateix estat convisquen diverses llengües.
  • 3. Judicis de valor no racionals emesos sobre una llengua o sobre una varietat lingüística, generats per la ignorància o la malvolença, que responen a estereotips. PREJUDICIS LINGÜÍSTICS PREJUDICIS LINGÜÍSTICS AUTOODI AUTOODI El parlant d’una llengua es nega a utilitzar la pròpia llengua i adopta l’idioma dominant per un sentiment d’inferioritat causat per discriminació lingüística per part dels parlants d’una altra llengua considerada superior.
  • 4. DIGLÒSSIA DIGLÒSSIA Situació que es produeix en una societat on conviuen dues llengües o més i una d’elles és considerada superior i té uns usos elevats culturalment i sociopolítica, mentre que l’altra o les altres s’usen per a funcions informals SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA La llengua pròpia (L1) és desplaçada de forma parcial o total per la forana (L2) en diversos àmbits d’ús. És un procés lent, de caràcter quantitatiu (nombre de parlants i freqüència d’ús) i qualitatiu (diferent distribució de funcions lingüístiques, normes i àmbits d’ús).
  • 5. LLENGUA MINORITÀRIA LLENGUA MINORITÀRIA Llengua que disposa d’un nombre reduït de parlants ( a Europa, el suec amb 8 milions de parlants, per exemple). LLENGUA MINORITZADA LLENGUA MINORITZADA Llengua que veu restringits els seus àmbits d’ús i les seues funcions en benefici d’una altra llengua, la denominada dominant ( el català, l’èuskar o el gal·lés, per exemple).
  • 6. NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA Procés social pel qual una llengua minoritzada esdevé el mitjà habitual de comunicació privat i públic, formal i informal, oral i escrit, en el conjunt d’una societat. L’objectiu és que tota la població conega i use la llengua de forma habitual i en tots els nivells i àmbits d’ús. Els mitjans de comunicació i l’ensenyament constituiran els instruments fonamentals per a la normalització del seu coneixement.
  • 7. NORMATIVITZACIÓ LINGÜÍSTICA NORMATIVITZACIÓ LINGÜÍSTICA Procés d’establiment de normes lingüístiques que té per objecte fer d’una llengua un instrument adequat per a la comunicació. La llengua ha de comptar amb una ortografia, una gramàtica normativa i un diccionari de la llengua. 1913 - Pomepu Fabra - Normes ortogràfiques del català 1932 - Normes de Castelló - Reconeixement de la variant valenciana dins la llengua catalana ACTUALMENT - òrgans competents en matèria lingüística: Institut d'Estudis Catalans - Acadèmia Valenciana de la Llengua - Universitat de les Illes Balears
  • 8. El registre estàndard fa possible la difusió de la llengua, supera les diferències dialectals, i tots els parlants s’hi veuen identificats. ESTANDARDITZACIÓ ESTANDARDITZACIÓ LLEIALTAT LINGÜÍSTICA LLEIALTAT LINGÜÍSTICA Predisposició d’un parlant a no abandonar l’ús de la llengua pròpia mai, dins de la comunitat lingüística a què pertany.