1. Sociologia de lEducaci坦
EDUCACI FORMAL I INFORMAL
El curr鱈culum ocult
EL PAPER DE LEDUCACI EN LA SOCIETAT
EXPLICACIONS SOBRE LES DIFERNCIES EN
LXIT ESCOLAR
EL SISTEMA EDUCATIU A ESPANYA
LENSENYAMENT A EUROPA
UNA ULLADA CRTICA: LA SITUACI A
ESPANYA
LA SITUACI A CATALUNYA
LA UNIVERSITAT
Lespai europeu deducaci坦 superior
2. Sociologia de lEducaci坦
Les societats modernes estableixen un
sistema educatiu per a transmetre de
generaci坦 en generaci坦 els seus valors,
normes, coneixements, habilitats. En
aquest sentit, leducaci坦 constitueix una
forma estructurada de socialitzaci坦.
3. EDUCACI FORMAL
El sistema educatiu constitueix
lanomenada educaci坦 formal
T辿 lloc a trav辿s del curr鱈culum oficial
Inclou mat竪ries com filosofia, literatura,
matemtiques, angl竪s, art, tecnologia, etc
Es produeix en mbits p炭blics: CEIPS,
IES, Universitats.
Privats o concertats: col揃legis, o
universitats privades
4. El curr鱈culum ocult
All嘆 que sapr竪n a lescola sense que consti
expl鱈citament en el curr鱈culum oficial.
Inclou regles, rutines i valors.
Lescola 辿s una organitzaci坦 jerrquica com la
societat.
Els alumnes shabituen a acceptar el control
social a trav辿s de lautoritat.
Lescola ensenya sup嘆sits que sostenen
lordre social imperant: la competitivitat.
Generalment, ni els professors ni els alumnes
sadonen daquesta part oculta del curr鱈culum,
que sassumeix inconscientment.
5. El paper de leducaci坦 en la
societat
Dues teories contraposades:
Els funcionalistes
Els marxistes
6. Els funcionalistes
Punt de vista positiu respecte a leducaci坦.
Paper molt important en la societat en preparar
als estudiants per a les professions que
encaixen m辿s en les seves aptituds i capacitats.
Paper fonamental com agent de socialitzaci坦 .
Els nens i joves aprenen la cultura, els valors i
les normes de la societat en que viuen.
Les escoles com agents de control social:
generant el comportament socialment esperat,
lobedi竪ncia i la puntualitat que posteriorment hauran
de desenrotllar en la seva vida adulta.
7. Els marxistes
El sistema educatiu no ofereix igualtat
doportunitats per a tots.
Ha estat especialment dissenyat per a afavorir
la classe privilegiada i refor巽ar les desigualtats
existents.
Lescola actua com a agent de control social,
com un mirall de la societat capitalista:
una organitzaci坦 jerrquica, amb una desigual
distribuci坦 del poder.
amb una s竪rie de regles per mantenir lautoritat, en
la qual els alumnes aprenen a acceptar el statu quo,
辿s a dir, la societat tal com 辿s.
8. DIFERNCIES EN LXIT ESCOLAR
Certs grups socials obtenen pitjors
resultats i tenen menors probabilitats
daccedir a estudis superiors.
Existeix un debat sobre si l竪xit o fracs
escolar est relacionat amb factors
hereditaris o mediambientals.
9. I vosaltres....
Qu竪 penseu que 辿s el que influeix m辿s,
lher竪ncia, la gen竪tica? O la societat,
lorigen social, la classe social a la que
pertanys, lambient?
Pensa 3 o 4 arguments per defensar cada
posici坦
10. xit escolar i intel揃lig竪ncia
natural
L竪xit escolar t辿 a veure amb la intel揃lig竪ncia
natural, la qual 辿s hereditria.(?)
Les difer竪ncies en l竪xit acad竪mic es deuen al
fet que la gent posseeix diferents graus de
capacitat intel揃lectual. (?)
La teoria contrria argumenta que l竪xit o fracs
escolar est relacionat amb el medi social dels
alumnes i amb factors com el g竪nere, la classe
social, el grup damics, la situaci坦 familiar i la
pr嘆pia organitzaci坦 escolar. (?)
11. Ambient social dels alumnes
La classe social i el g竪nere han estat
considerats tradicionalment, com factors
decisius en els resultats acad竪mics.
Se solia culpar als professors de tractar de
manera distinta i minusvalorar els alumnes de
classes baixes i les alumnes en general, en
relaci坦 als nois de classe mitja i alta, dels quals
sesperava un gran futur.
El major 竪xit acad竪mic de les alumnes i la
major pres竪ncia femenina a la universitat ha fet
replantejar la q端esti坦, en termes exclusivament
de classe social.
12. Fracs escolar i classe social
Els alumnes de classe baixa tendeixen a
fracassar m辿s a lescola.
Presenten major taxa dabsentisme
escolar.
Accedeixen en menor proporci坦 a la
universitat.
Els soci嘆legs busquen explicacions en el
rerafons social que envolta lalumnat.
13. Explicacions del factor social
del fracs
les males condicions a la casa:
no comptar amb una habitaci坦 pr嘆pia amb espai i
tranquil揃litat per a estudiar.
els valors familiars:
menors expectatives per als fills,
cert fatalisme de cara al futur,
tend竪ncia a acceptar la gratificaci坦 immediata dun
treball.
d竪ficit cultural familiar en comparaci坦 amb els
alumnes de classe mitja.
14. Expectatives de classe mitja
Els alumnes de classe mitja, en canvi, solen
comptar amb el seu propi espai per a estudiar,
incl嘆s ordinador, Internet, majors facilitats per
a comprar llibres, tenir professors particulars.
Els seus pares tenen majors expectatives
respecte a ells, coneixen com funciona el
sistema educatiu, estan m辿s interessats en els
seus progressos.
El nivell cultural familiar 辿s m辿s alt: a les cases
hi ha llibres, m炭sica i altres mitjans
audiovisuals, es visiten museus, sassisteix a
concerts, es poden resoldre dubtes o ajudar en
els deures.
15. Lambient escolar
Els professors, des duna 嘆ptica de classe
mitja, tendeixen a etiquetar els alumnes a
partir del seu comportament, la seva forma de
vestir o les seves maneres.
Els alumnes amb bon comportament tenen
m辿s probabilitats de ser considerats bons
alumnes i rebre majors atencions.
Si el professorat etiqueta un alumne com a
irremeiable, aquest t辿 majors probabilitats
dautoconv竪ncer-se de letiqueta adjudicada,
de tal manera que es compleixi la profecia que
han fet sobre ell.
16. El grup amb qui sajunta
lalumne
El grup diguals exerceix una forta
influ竪ncia i pressi坦 sobre ell.
Alguns grups dalumnes amb un alt grau
de fracs escolar generen una contracultura oposada als objectius escolars,
que tendeix a mantenir-los en una situaci坦
de rebuig permanent, de la qual resulta
extremadament dif鱈cil sortir-ne.
17. El sistema educatiu a Espanya
El 1857, la llei Moyano declarava
lensenyament primari general i obligatori.
La Segona Rep炭blica va instaurar
lensenyament gratu誰t i laic, trencat per la
guerra civil i el r竪gim instaurat arran della.
El 1938, batxillerat de set cursos i examen
destat. Es va abolir lensenyament laic i
gratu誰t, simposava el castell com a 炭nica
llengua per a lensenyament.
Lany 1949 es va crear el batxillerat laboral i el
1953 es va dividir el batxillerat en elemental
(quatre cursos) i superior (dos cursos) i un curs
preuniversitari.
18. Ley General de Educaci坦n
(1970)
Educaci坦 pre-escolar (0-6),
Educaci坦 General Bsica (dels 6 als 14 anys)
a continuaci坦 es passava a la Formaci坦
Professional (amb Certificat o Graduat dEGB) o
al Batxillerat Unificat i Polivalent (nom辿s amb el
Graduat) que durava tres anys i al que seguia el
Curs dOrientaci坦 Universitria (COU
vigent fins els anys 90
19. Educaci坦 i marc
constitucional
La Constituci坦 de 1978 va establir les bases
duna educaci坦 democrtica.
Completada per diverses lleis, de les quals
destaca la LODE, de 1984, (govern del PSOE)
que va establir la gratu誰tat en tots els centres
sostinguts amb fons p炭blics i la gesti坦
participativa dels centres p炭blics i privats
finan巽ats amb fons p炭blics.
Per altra part, les Comunitats Aut嘆nomes han
anat assumint compet竪ncies en educaci坦 (avui
el MEC nom辿s gestiona Ceuta i Melilla, a part
de les compet竪ncies generals).
20. La LOGSE (1990)
La LOGSE (govern del PSOE) el nou sistema
educatiu, sinicia amb leducaci坦 infantil, no
obligat嘆ria, formada per dos cicles: 1-3 anys, i 36 (aquest darrer gratu誰t als centres p炭blics) que
a
Catalunya
ha
acabat
escolaritzant
prcticament el 100% de la poblaci坦.
Segueix un per鱈ode deducaci坦 obligat嘆ria,
dividit en dues etapes: Primria (6-12 anys) i
Secundria Obligat嘆ria (12-16 anys).
Despr辿s es pot accedir a leducaci坦 t竪cnicoprofessional de grau mitj o b辿 al batxillerat (1618): Educaci坦 postobligat嘆ria.
21. La LOCE, (2002)
La Llei Orgnica de Qualitat de lEnsenyament
(govern del PP) preveia:
Consideraci坦 de leducaci坦 infantil de primer
cicle (0-3 anys) com a assistencial,
Gratu誰tat de leducaci坦 infantil (3-6 anys),
Implantaci坦 de dos itineraris (un t竪cnicoprofessional i un altre cient鱈ficohuman鱈stic) a
tercer curs i tres itineraris a quart
Reduir a tres les modalitats del batxillerat
Una Prova General de Batxillerat (PGB) pel t鱈tol
de Batxiller i accedir a la universitat.
prcticament no es va aplicar
22. La LOE, abril del 2006
govern del PSOE.
recupera el carcter educatiu del primer cicle de
lEducaci坦 Infantil.
Introdueix els programes de diversificaci坦 curricular, si
lalumne no est en condicions de passar a 3r dESO.
quan faci 16 anys i no obtingui el Graduat de lESO o b辿
en tingui 15 i amb lacord de pares i tutors podr cursar
Programes de qualificaci坦 professional inicial.
Mant辿 lestructura en tres modalitats del batxillerat,
suprimeix la PGB i queda la Prova dAcc辿s a la
Universitat (PAU), per嘆 el t鱈tol de batxiller no requereix
cap prova espec鱈fica.
El nou principi rector 辿s lEducaci坦 al llarg de la vida.
23. Lensenyament a Europa (1)
Segons dades de lOficina Estad鱈stica de les
Comunitats Europees (EUROSTAT), en els 炭ltims 30
anys shan produ誰t notables millores en el sistema
educatiu.
Els alumnes que cursen lensenyament obligatori a la
UE s坦n 40 milions.
Els que cursen lensenyament secundari no obligatori
arriben a 12 milions i un 30% de joves entre 15 i 19
anys participen en programes de formaci坦
ocupacional.
Tot i que lensenyament obligatori comen巽a als 6 anys,
el 100% dels nens de 4 anys estan escolaritzats a
Espanya, B竪lgica i Fran巽a.
El nombre de professors del sistema educatiu europeu
辿s de 6 milions, el que suposa un 4% de la poblaci坦
ocupada.
24. Leducaci坦 a la UE(2)
A leducaci坦 superior el nombre de dones
supera el dhomes a la UE, per嘆 el
nombre dhomes 辿s m辿s gran en les
carreres t竪cniques i el de dones a les
human鱈stiques i ci竪ncies de la salut.
Les dones tamb辿 s坦n minoritries als
programes de formaci坦 ocupacional,
respecte als homes.
25. Educaci坦 i feina a la UE (3)
Cada cop s坦n m辿s els joves que prologuen els
seus estudis.
La incorporaci坦 al m坦n laboral 辿s m辿s tardana,
el primer lloc de treball no sadquireix fins als 25
anys, de mitjana.
Cada cop m辿s es veu en lensenyament una
iniciaci坦 a la inserci坦 laboral.La seva validesa ve
donada pel grau dhabilitats prctiques que
lalumne adquireix per la seva execuci坦 al m坦n
laboral.
Lempresa sestalvia temps i diners en la
formaci坦 dels seus treballadors.
26. Leducaci坦 a Espanya : una
ullada cr鱈tica (1)
Un dels indicadors m辿s importants de la
qualitat de vida dun pa鱈s 辿s el seu nivell
educatiu.
Leducaci坦 permet a la ciutadania
desenvolupar el potencial de cada 辿sser
hum i a m辿s facilita la seva articulaci坦
amb la societat, incloent el mercat de
treball, element clau pel desenvolupament
econ嘆mic dun pa鱈s.
27. Leducaci坦 a Espanya : una
ullada cr鱈tica (2)
Espanya t辿 un dels nivells educatius m辿s baixos
de la Uni坦 Europea (UE); el 60% de la poblaci坦
t辿 un nivell educatiu igual o menor que els
estudis primaris.
Quan va morir el dictador, el 82% de la poblaci坦
tenia una educaci坦 menor de sis anys. Aix嘆
desmenteix largument de les forces
conservadores que diuen que la dictadura va
modernitzar Espanya.
El 1975 la despesa p炭blica educativa era un
miserable 175% del PIB.
28. Leducaci坦 a Espanya : una
ullada cr鱈tica (3)
Avui, el percentatge de gent entre 25 i 34 anys, que t辿
m辿s de 10 anys descolaritzaci坦, 辿s del 57%, 辿s un
progr辿s indubtable, per嘆 la mitjana de la OCDE 辿s dun
74%, i en els pa誰sos del nord dEuropa, de tradici坦
socialdem嘆crata arriba al 91%.
La despesa p炭blica educativa encara 辿s molt baixa.
A Espanya el percentatge de nens i joves educant-se 辿s
inferior al de la resta de la UE.
A Espanya hi ha polaritzaci坦 educativa. Baixa despesa
p炭blica educativa i gran extensi坦 de lescola privada.
Cap altre pa鱈s de la UE t辿 un percentatge tan elevat al
sector privat.
29. Leducaci坦 a Espanya : una
ullada cr鱈tica (4)
La despesa p炭blica en beques per als
estudiants 辿s la m辿s baixa de la UE.
El percentatge de fills de classe treballadora no
qualificada que realitza estudis superiors a
Espanya 辿s dun 8%, un dels m辿s baixos de la
UE.
En contra del que diu el pensament liberal
espanyol (conservador) que lequitat i lefici竪ncia
estan en conflicte, la realitat ens diu que la
primera 辿s la condici坦 per a la segona.
30. Informe de la OCDE-PISA
El darrer informe (2003) assenyala que Espanya
辿s un dels pa誰sos on la classe social dels pares
辿s m辿s determinant de les possibilitats
educatives dels joves.
La comprensi坦 lectora literria i cient鱈fica i el
coneixement matemtic s坦n claus per a la
competitivitat econ嘆mica.
A Espanya el coneixement acad竪mic en aquests
mbits, tant de lescola p炭blica com de la
privada, est molt per sota de la mitjana de la
UE.
31. Ensenyament desigual: Les escoles catalanes no arriben als
objectius educatius proposats per la Uni坦 Europea
Les desigualtats educatives a l'escola catalana s坦n cada cop m辿s grans i aix嘆
significa allunyar-se dels objectius europeus previstos per al 2010, segons un estudi
fet per la Fundaci坦 Jaume Bofill.
L'estudi analitza la situaci坦 de Catalunya respecte dels objectius que va fixar la Uni坦
Europea per al 2010. Un d'aquests era aconseguir que un 85% dels joves d'entre 20 i
24 anys acabessin l'ensenyament postobligatori (batxillerat o FP). Aquest
percentatge, per嘆, se situava l'any 2004 en un 65%. D'altra banda, es pret辿n tamb辿
que el nombre de joves d'entre 18 i 24 anys que no hagin acabat l'ESO sigui el m辿s
redu誰t possible, d'un 10% com a mxim. En aquest aspecte, Catalunya tampoc no
compleix els criteris europeus, ja que el percentatge de joves que no superen aquest
nivell 辿s d'un 30%. Nom辿s Malta i Portugal treuen una puntuaci坦 pitjor.
Un aspecte que cal tenir en compte sobre l'ensenyament catal 辿s la poca inversi坦
p炭blica en educaci坦: un 2,82% del PIB, que representa la meitat que la mitjana
estatal. En canvi, la despesa de les fam鱈lies en educaci坦 辿s molt elevada pel fort pes
de l'escola privada. En aquest sentit, si l'alumne 辿s aut嘆cton, l'estatus socioecon嘆mic
dels pares 辿s alt, el seu nivell d'estudis 辿s universitari, la llengua que es parla a casa
辿s el catal i t辿 m辿s probabilitats d'estar escolaritzat en el sector privat. Tanmateix, el
sector p炭blic acull m辿s del 80% dels alumnes estrangers.
LA VANGUARDIA El diari dels estudiants (dilluns, 29 de maig de 2006)
32. La universitat
El proc辿s de Bolonya: lEspai Europeu dEducaci坦 Superior (EEES).
Volem establir un espai europeu deducaci坦 superior basat en els
principis de qualitat i transpar竪ncia. Cal valorar la riquesa del nostre
patrimoni i diversitat cultural per fer una aportaci坦 genu誰na a una
societat basada en el coneixement. Ens comprometem a defensar
el principi de responsabilitat p炭blica per a leducaci坦 superior en el
context de les societats modernes complexes. At竪s que leducaci坦
superior se situa en el punt de conflu竪ncia de la recerca, leducaci坦
i la innovaci坦, tamb辿 辿s la clau de la competitivitat europea...
Comunicat de la Confer竪ncia de Ministres
Europeus Responsables de leducaci坦 Superior.
Bergen , 19-20 maig de 2005
33. LEspai Europeu dEducaci坦
Superior
LEspai Europeu dEducaci坦 Superior neix amb
la declaraci坦 de la Sorbona (1998).
Europa no ha de ser nom辿s lEuropa de leuro,
els bancs i leconomia, sin坦 que ha de ser
tamb辿 lEuropa del Coneixement.
Lobjectiu 辿s que estigui totalment implementat
pel 2010. De moment el proc辿s lhan subscrit 45
pa誰sos.
34. El capital hum
Hi ha un concepte que inspira el conjunt de
lanomenat proc辿s de Bolonya, 辿s el de capital
hum.
El capital hum 辿s lestoc de poblaci坦 amb
formaci坦 i qualificaci坦.
El capital hum seria el fet que explicaria que
les societats amb un major nivell de qualificaci坦
tinguin un creixement econ嘆mic i demogrfic
m辿s rpid.
35. Els estudis universitaris
El sistema com炭 a tot Europa vol facilitar la
mobilitat i la inserci坦 laboral.
Lobjectiu final: Crear un sistema deducaci坦
superior que formi professionals altament
qualificats, tecnol嘆gicament aptes, dotats per a
la recerca, amb habilitats i coneixements
multidisciplinaris, vocaci坦 per laprenentatge al
llarg de la vida i capacitat dadaptaci坦 a una
societat en permanent canvi.
36. Els nous t鱈tols universitaris
Grau: 3-4 anys de formaci坦 acad竪mica bsica,
suficient per a lexercici professional, o seguir
estudiant (180-240 cr竪dits).
Postgrau:
Master: Especialitzaci坦 acad竪mica, professional o
investigadora. Durada 1-2 anys. M鱈nim de 120
cr竪dits.
Doctor: Estudis eminentment acad竪mics. Aprovar
300 cr竪dits entre les dues etapes anteriors. Aprovar
la tesi doctoral.
37. Estudis innovadors
CRDITS EUROPEUS (ECTS):
Sistema europeu de transfer竪ncia de cr竪dits (ECTS)
Comptabilitzen tant les hores lectives com el temps dedicat a
lestudi, realitzaci坦 de treballs i prctiques, preparaci坦 de
proves davaluaci坦 i permeten lhomologaci坦 dels estudis a
nivell europeu.
COMPETNCIES:
Conjunts de sabers t竪cnics, metodol嘆gics, socials, 竪tics i
participatius que un professional ha de poder acreditar.
Gen竪riques: Daplicaci坦 en diversos camps del coneixement
com ara la capacitat de treball en equip o la presentaci坦 i
gesti坦 de projectes, idiomes i 炭s de les TIC.
Espec鱈fiques: Les pr嘆pies de la professi坦 dels estudis.
38. Canvis que representa el nou
model
lEducaci坦 Superior 辿s un b辿 social i hem de
lluitar perqu竪 segueixi essent aix鱈.
Un dels canvis m辿s espectaculars 辿s el canvi de
plantejament: Abans es deia busquem una
formaci坦 per a tota la vida i ara lEEES
planteja laprenentatge al llarg de la vida.
Planteja un nou model educatiu informacional,
centrat en el proc辿s de transfer竪ncia de la
informaci坦 del docent a lalumne, per passar a
un model daprenentatge transformacional,
orientat a laprenentatge al llarg de la vida.
