際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Stramonium catala

Juan Etchegoyen
Juan Etchegoyen
1 of 68
Download to read offline
STRAMONIUM V鱈ctor Ma単osa
2 Aquesta obra est subjecta a una llic竪ncia de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons
3 STRAMONIUM 5 PEIXOS QUE BULLEN ALS SOMNIS 19 CARA B 29 DETENTE BALA 41 MANQUE PIERDA 49 BITCOLA 55 NOTES 67
4
5 STRAMONIUM Anci 辿s lamor que ens arrossega, anciana tamb辿 la teua curta vida. Beu -fill meu- les nostres llgrimes perqu竪 s坦n els dies que et celebrem. Jorge Brotons, La ra坦 de le s竪quies. Cataroja, 2006.
6 Com arrencar un fill de les urpes duna maledicci坦, dun treball m鱈tic, dun dolor que li precedeix? Com no inocular-li m辿s ombra de la que ja lentela? aquest vestigi, aquest esquin巽.
7 Fill mirall, estramoni, a vegades homes estranys et visiten, comptam entre ells: nu tarribo i tremolo per tu, tremolo sempre.
8 Mirar-lo damagat mentre juga al mateix pati a on jo tamb辿. Abstret i maldestre, movent objectes, xerrant sol en el seu trfec. Dos dells es creuen ara i ambd坦s apareixen asseguts a terra. No els cal sortir de lendins on s坦n per reprendre el seu treball sense fi, posant veus, cadasc炭, als seus personatges insondables.
9 Ara que ja 辿s aspre el teu cabell, qu竪 et semblaria jugar a lamagatall sense una declaraci坦 formal de guerra? Baixa, doncs, la veu i el puny, perfecta refutaci坦 de Cop竪rnic, i d坦nat el gust dhabitar-te.
10 que haurs de transitar-te haur辿 de transitar-me com qui travessa com qui travessa un camp de mines. un camp de mines.
11 s aix鱈: camines, embegut duna confian巽a primera i ara ets fang ensagnat amb el ventre obert dessota els n炭vols.
12 Com peces dargila que m炭tuament es pressionen donant-se forma luna en laltra, laltra en luna, a tu mabra巽o, en tu em fonc, en tu falleixo.
13 Filla, el teu germ i jo estem tant estrets aqu鱈 dins nostre que tu, que thabites tant plcida, ets un misteri per a nosaltres. Diguens, qu竪 hem daprendre? Est bo el dit polze?
14 La seva veu 辿s un desig destiu: cristall tenyint de sol les tovalles, el so de la tarda que declina, la mesura, la determinaci坦. D on prov辿 aquesta reminisc竪ncia? Per qu竪 es dissipa?
15 Vetllar-vos la febre, mestratge en el ritme del vostre al竪. Cada variaci坦 delimita el meu espant i el meu desllast. Tot el que estimo oscil揃la, jo mateix s坦c un p竪ndol: sempre en moviment, sempre all mateix.
16 Els bra巽os estesos sobre el cap, aix鱈 dormint. Mans enlaire! No escapareu daqu鱈 tant fcilment!
17 De matinada, a les quatre, laire era ser竪 (i el silenci), una espessor clida surava. A les sis, els falciots esclataven en el desfici de la cacera. I a les set, una garsa em discutia si suc de taronja o caf竪. Tot aix嘆 es bressola en la vostra respiraci坦 abans que retorneu, i sesvaneix en omplir-se de llum el finestral, i de xiscles les tasses.
18 A la casa arribar el fred i el silenci de les hores primeres sense falciots. Desapareixer la llum, i els dies sompliran de bassals i de fatiga. Voldries viure tota la vida a lempara del biaix de sol, quan lestiu irradia les tardes a les places. Voldries viure extenuat i plet嘆ric sota aquesta llum i en la crid嘆ria. Sempre 辿s aix鱈, sempre es mouen parts precioses de mi quan mallunyo. Aquesta vegada per嘆, vull fixar aquesta llum als ulls, i agrair-vos-la, i que irradi誰 endins, i que perduri.
19 PEIXOS QUE BULLEN ALS SOMNIS
20 Tot aix嘆 em recorda una altra nostlgia, una llum vaga, les restes difuses dun somni recent. Llevar-se mastegant encara unes paraules demorades Quan anomeno els ngels em venen ganes de plorar. Per嘆 fins i tot aix嘆 i qualsevol indici, tota certesa de qualsevol nit sanir diluint una i una altra vegada, inassolible.
21 No era cert que amb el seu aleteig, els peixos fessin cr辿ixer les onades del riu. Per嘆 al somni i encara en despertar, les onades vibraven de certesa i els peixos bullien per sota.
22 (a la cuina, mentre prepara caf竪) Hauries descoltar aquesta m炭sica incre誰ble que surt de les meves dents i el meu al竪, en somnis. Tot all嘆 que tamb辿 s坦c i oblido.
23 Al somni, la meva filla ho era tamb辿 del meu pare. Les seves paraules eren una llum del futur, i una taula rasa. Reparaci坦, una possible.
24 El teu correu em remet a llum t竪nue de Hammersh淡i, lepifania de la pols en suspensi坦. Tots aquests m坦ns, aquesta pl竪tora revelada, que es bressolen complaguts en els seus v嘆rtexs, indolents i fascinats com lhome a qui embolcallen, i en qui s炭bitament reverbera una nostlgia, veus, pregries, fragments (desapareix). Queda un esclat, una fulguraci坦, la certesa del besllum i de linstant: un eco. Veus, pregries, fragments.
25 Vilhelm Hammersh淡i, St淡vkornenes dans i solstr奪lerne (1900)
26 ELL DIU totes aquestes putades: els fills p嘆stums, tots aquells que ens parteixen, rams de flors a les carreteres. Per no parlar de les mutilacions que ens infligim i que consents. I LALTRE sempre tacostes, sempre tallunyes, sempre oscil揃lant, sempre escindit, tu, tu: la meva llum. ES TROBEN Com el llibre descatalogat que vaig estar buscant per tot arreu i que hagu辿s hagut de robar daquell lloc a on ning炭 no li feia cas, ara apareixes?
27 Fes com la boira que aquest mat鱈 ensordia la terra. Baixa la veu, calla potser, defuig la finitud de les paraules i els seus bucles. No intentis explicar-te, ni al揃ludir als anys de necessari aprenentatge, perqu竪 cadascuna de les pedres amb les que tapedaces 辿s un silenci. Fes com la boira que aquest mat鱈 ensordia la terra embevent les nostres petjades. I deixa a D辿u en pau all a on estigui.
28 Al cap i a la fi D辿u entra i surt de lnima dels homes, i jo entro a la seva nima tamb辿 com sentra a les botigues els dissabtes humits doctubre. Lnima de D辿u 辿s una dependenta cansada tenim el que busca, per嘆 no s辿 si ens queda de la seva talla.
29 CARA B
30 La lluita engreixa, diu la meva terapeuta, i 辿s taxativa: vol que maprimi. I a m辿s, pret辿n recompondre la meva nima com es recompon un gerro despr辿s dun cop de pilota. Per嘆 les peces a la seves mans s坦n com les pedres dels rius que cavalquen les unes sobre les altres i totes elles sobre laigua, i no res en elles encaixa excepte la seva rodonesa testarruda i solipsista.
31 poder dir que les meves conviccions no s坦n roques, que no les llen巽ar辿 contra. Que no vull mantenir-me ferm, en aix嘆, ni en all嘆. Que no s坦n roques, ni tan sols grava, ni sorra encara. Que no res en elles sedifica, que no res en elles perdura, que ning炭 en elles no embarranca, que els ulls de ning炭 no enceguen.
32 o potser deixar que el temps avanci, cr辿ixer en ell suficientment per arribar a tu sense desig ni mem嘆ria.
33 Cous el caldo els divendres quan 辿s fosc. Els vegetals i tot all嘆 que 辿s cruel i no ha de ser anomenat, disposats segons una lit炭rgia consagrada a deus menors. Receptes penjades dels armaris de la cuina, exvots per dies de fatiga. Tot demana temps. Els fills dormen, ella sel va endur lluitant. Ara estar adormida el seu costat, i segurament no tornar, no aquesta nit. Torn per lebullici坦 i les advert竪ncies treu-te aquesta roba, que tagafar olor (no te la treus). Taixeques per retirar lescuma, i tornes al llibre sota el fluorescent, sentinella dall嘆 que passa dessota els dies, i persisteix.
34 Un fill perdut al supermercat 辿s una porta oberta a una por atvica, una angoixa quantificable, una massa s嘆lida a lestomac. Per la seva pell morena, la meva mare creia que els meus avis lhavien robada del carro duns gitanos, i jo temo pels mecanismes que lunivers engega per compensar antics greuges. La secci坦 de joguines 辿s un passad鱈s desert, una policromia estrident, i la veu del tigre, una s炭plica majudes a trobar la lletra D? abra巽am, testimo. Tots aqu鱈 supliquem majudes a trobar un nen amb un jersei vermell? A la fi et trobo, of竪s i plor坦s (s辿 que amb tu, per sempre m辿s tindr辿 por), majudes a trobar la lletra D? abra巽am, testimo. D辿u meu, D辿u meu, quines joguines tant soles.
35 Res a veure amb el vi que anit celebrrem. El sabor daquest encara recorda la geografia aspra duna fulla de parra. Res a veure amb el vi amb el que anit ens celebrrem. El vi que ens enlla巽ava les frases, demorant-les el temps prec鱈s als llavis per alliberar-les lleument marejades. El vi danit era com nosaltres: fills dobrers conreats per fills de mestres. Penso, per嘆, que van fer un bon treball amb nosaltres, al cap i a la fi ho van fer, tots ells. Sou un miracle, ebri de vosaltres, us dic. Sou un miracle. M辿s tard, al llit, encara sentia la nostra conversa arrapada a les parets, obstinada a persistir: veus, ac炭fens, interfer竪ncies. Vas veure el partit? El segle XX ha estat una pura acumulaci坦 de mal. No hi ha manera, aix嘆 passa perqu竪 som un pa鱈s petit. Hauries descoltar aquest disc. El quist de l炭ter 辿s maligne. Sou un miracle.
36 ADORACI NOCTURNA. Saboca al mirall i dona forma una altra vegada al cabell. Amunt i avall, sovint desapareix del rectangle de llum de la fa巽ana. s aleshores que la seva ombra perdura a les nostres parpelles, tal com abans sens encenia a les pupil揃les. Sagita, nom辿s satura, breument, per retornar al mirall i a la forma. La foscor de lestudi 辿s un recer i un emboscat a on dos homes que pensen massa es deixen ferir. Dissipada lexcitaci坦 inicial, no decidida a vestir-se ni a revelar-se, ens deixem endur pel cansament. Alg炭 fa notar labs竪ncia de so a lescena: cinema mut, diu un; adoraci坦, diu laltre.
37 Mira ara als nanos submergits als seus exmens sota la llum dels fluorescents, tamb辿. All these people drinking lovers spit als auriculars (somriures quan tels has posat). Els veus deturats en el temps ingrvids en la densitat de la m炭sica que els embolcalla, il揃luminats i irradiants alhora. Bell鱈ssims, no cal dir-ho.
38 3竪me. COLE LMENTAIRE SAINT-MARTIN. Massa temps els llibres than mal educat. Massa temps han estat la lent amb la que has bastit la mirada enfora. Saps per嘆, que aquesta no 辿s manera de sostenir-li la mirada al m坦n. Si, massa temps han estat una lent. Una lent que ara, en la veu de la filla, fa ressonar tantes altres i tantes vegades la mateixa pregunta. Han estat, si, una lent amarga, i la veu de la filla 辿s tant dol巽a i tant ferma. Els llibres i la lent amarga que et retorna les veus de les criatures abatudes en el temps, ne les oublions jamais. Les paraules de la filla, un glop que tinunda la boca de veus, ne les oublions jamais. Algunes delles freq端entaven aquesta escola, ne les oublions jamais. Algunes delles van partir des daquesta estaci坦, ne les oublions jamais.
39 AQUELL ESTIU passava, incr竪dul, per sota del teu balc坦, i els geranis, vius, deien de les teves mans. Costa explicar com 辿s de dif鱈cil acostar-se a un home esquin巽at sense trencar-se un mateix. Jo mirava els geranis, i sabia, o creia saber, que les teves mans encara en tenien cura. I aix嘆 era suficient.
40 Insuportable inclinaci坦 del sol al desembre, aquesta llum fatigada que es desgrana al dits i em retorna reflectit a la pantalla com una ombra que es mou sota les equacions. Ets el mateix, no cal dir-ho: segueixes tenint tanta por. Si et veiessis com et veig jo, va dir ella. Per嘆 aquesta viol竪ncia als ulls 辿s nova. Torna dall on sigui que ests, va dir. Ja torno, ja torno, encara que trigui una vida sencera.
41 DETENTE BALA El m辿s trist 辿s anar-ten de casa una matinada de primavera sense cap auguri que hi tornars aviat El castanyer davant la casa plantat pel pare creix a ulls veients la mare 辿s petita i pots dur-la en bra巽os Tadeusz R坦甜ewicz, Udols dun llop de paper. La Pobla Llarga, 2010. Traducci坦 de Josep-A. Ysern i Lagarda.
42 Bull坦s, para quentar as mans tam辿n, e co leite pola ma単叩. A folla m叩is pequena, e o froito daqueles bosques dos que fuches arrincada. Aqueles bull坦s, queiman agora nas mi単as mans e a luz daquelas 叩rbores nos ollos. Eu intento entrar nela coma unha bolboreta: obstinada, cega.
43 Bull坦s, per escalfar les mans tamb辿, i amb llet al mat鱈. La fulla m辿s petita i el fruit dels boscos dels que vas ser arrencada. Aquells bull坦s cremen ara a les meves mans i la llum dels arbres als ulls. Jo intento entrar en ella, s坦c una papallona: obstinada, cega.
44 Como o que cos鱈an as nais ao peito dos fillos dunha terra queimada e can鱈bal, un Detente bala debeulle parecer ao seu pai. Detente bala ante a mi単a filla, a filla bala que disparo. Detente bala, que a鱈nda hai tempo para o tren. V辿n pequena, v辿n, que estes rapaces faranche unhas preguntas. Detente bala, Sarria, Monforte, Ponferrada... Detente bala, los chicos, los buenos chicos de la Falange expenden certificados de estudios primarios en la estaci坦n. Cuatro preguntas bastan. Detente bala 叩 vista destas letras. Ent坦n, o meu av坦, que xamais posu鱈u unha arma disparou a cegas a s炭a tenra bala en sa鱈r o tren cara a unha terra como a s炭a, queimada e can鱈bal.
45 Com el que cosien les mares al pit dels fills d'una terra cremada i can鱈bal, un Detente bala li devia semblar al seu pare. Detente bala davant la meva filla, la filla bala que disparo. Detente bala, que encara hi ha temps per al tren. Vine petita, vine, que aquests nois et faran unes preguntes. Detente bala, Sarria, Monforte, Ponferrada... Detente bala, los chicos, los buenos chicos de la Falange expenden certificados de estudios primarios en la estaci坦n. Cuatro preguntas bastan. Detente bala a la vista daquestes lletres. Llavors, el meu avi, que mai no va posseir una arma va disparar a cegues la seva tendra bala en sortir el tren cap a una terra com la seva, cremada i can鱈bal.
46 Les teves mans sobre la mquina, la oraci坦 als llavis, La por i la oraci坦 s坦n dues germanes que la vora de les teves dents cusen.
47 Impl鱈citament ho era, per嘆 mai no vaig percebre lamena巽a de lolor que el greix i els metalls deixaven al blau. La bata que els divendres portaves a casa.
48 Nom辿s et vaig con竪ixer per les converses que ella intentava mentre dinvem. Eres llavors un personatge del seu univers de mquines i cossos espatllats. Et veig ara a la fotografia que aleshores va publicar Cambio 16, quan la pilota de goma i tu us vreu creuar a lespai i el temps. Els teus companys et vetllaren el coma, com una gurdia de fulles tremoloses. Fins i tot ella, la fulla m辿s petita. Daquells anys de joventut i ferro, el dos vreu conservar la tremolor com el residu dun univers incipient i violent. Vint anys despr辿s, davant del teu cos en runes, ella torn a al揃ludir a la coincid竪ncia del teu i un cos celest de goma dura. I tamb辿 et va recordar quan el cos duna fulla tr竪mula va coincidir amb el duna mquina bell鱈ssima. Dos rails, espai. Cinquanta anys, temps.
49 MANQUE PIERDA
50 El barri saixecava per sobre duna riera assassina, entre fbriques i esplanades abandonades a la ferralla i la runa. Els carrers sense asfalt s坦n ara una possibilitat i a lhora una extensi坦 sotmesa a la llum. Tamb辿 ho s坦n el seu revers, la m炭sica extraterrestre que precedia lafilador, i tot el rovell del drapaire, aterridor, atvic.
51 Els pensaments li naixien cada any. Precisos, meticulosos, aprofitant qualsevol esquerda a la paret del seu pati encalat, nacen solos, no los planto. Tot el que es petit sobstina, tant desig i tanta sort.
52 Hi ha flors, 辿s clar, i els corrals, tal com els recordo, al fons. Assegut en un gra坦 del pati. Dec tenir quatre anys, potser no encara, i la meva expressi坦 辿s, com explicar-la? el que voldria saber dir, 辿s com minquieta que ja aleshores massembl辿s tant a mi.
53 MANQUE PIERDA El Bar Jos辿 era el temple duna comunitat per a la que jo hi estava destinat, a laltar del qual hi havia una declaraci坦 torbadora. Jo encara no havia llegit res, ni res no sabia, per嘆 mastegava aquelles paraules com un dictamen taoista. Manque pierda, manque pierda.
54 s avui que uns versos em retornen les esplanades que feien del raval una illa, i tamb辿 els ametllers, sempre amena巽ats pel costum dobrir-se a deshora. Em pregunto qu竪 hi havia de cert en el neguit del pare, la gla巽ada, i qu竪 dun fred arrapat als anys i ja infiltrat per sempre. El meu pare i els ametllers i tots els arbres de m炭sculs tensos que saferren a les costures duna terra bandejada, i que callen. s avui que el fred i uns versos em retornen els ametllers, i el neguit. Sempre es deshora per tanta bellesa.
55 BITCOLA Stramonium La paternitat com un flux democions desbocades; una percepci坦 alterada; un estat de difuses revelacions tamb辿. Daqu鱈 estramoni (Datura Stramonium), planta de la qual se nextreu un potent alcaloide emprat per induir experi竪ncies de consci竪ncia alterada i que 辿s tamb辿 el nom dun medicament homeoptic. Anciana 辿s tamb辿 la teva curta vida. El vers de Jorge Brotons ressona al meu cap. Els observes i no pots deixar de pensar en les reminisc竪ncies dun altre m坦n de les que parla Melville. Els nens, mentre mamen, fixen plcidament la mirada m辿s enll del pit, com si portessin a un temps dues vides diferents de tal manera que mentre prenen l'aliment de la carn, el seu esperit encara s'esplaia en les reminisc竪ncies d'un altre m坦n. Jorge Brotons. La ra坦 de les s竪quies. Editorial Afers, 2006; Herman Melville, Moby Dick. Cap鱈tol 87, "La gran armada". Ell diu, i laltre, es troben. No hi va haver m辿s retrets aquella tarda, els cossos es van distendre, es van prendre una mica el p竪l i els va semblar ir嘆nic haver acabat entrant al Caf竪 de lAlian巽a. Van dir que es tornarien a veure per嘆, com al vers de Carver, cadasc炭 sendins en la seva vida, i amb el temps, en els seus antics rancors. Raymond Carver, The projectile/El proyectil a: Todos Nosotros. Traducci坦 de Jaime Priede. Bartleby, 2006.
56 Dios entra y sale del alma del hombre. Subratlles una frase de la novel揃la de Sa炭l Bellow Herzog (Gal叩xia Gutenberg, 2008). Herzog, en refer竪ncia a la filosofia de Martin Buber afirma que Dios entra y sale del alma del hombre. Y los hombres entran y salen de las almas de los dem叩s seres humanos. A veces entran y, de paso, se meten en camas ajenas. Adoraci坦 nocturna Fa temps que tho volia ensenyar. Em t辿 fora de mi tio. Seriosament, no em puc concentrar ni fer res. Em resulta impossible treballar a lestudi. I si, nestic segur, vaja nha de ser plenament conscient que se la veu. Ni baixa mai la persiana, ni tanca el llum. La veus o no? Si, i tant. Ara es pujar els pantalons duna sola estrebada, voil. Tho tens estudiat, eh? Avui no sembla que tingui cap prop嘆sit concret, no tindrem lespectacle complet. Res... suposo que es limita tornar- me boig. H嘆stia, per嘆 els blocs estan molt separats, segurament ni deu pensar que se la veu. Per嘆 com que ni deu pensar que se la veu.? A m辿s hi ha un fet definitiu: nom辿s baixa la persiana de lhabitaci坦 quan porta algun paio a casa. Llavors si, llavors la baixa. La seva companya fa igual per嘆 es talla una mica m辿s, la dona m辿s gran que viu amb elles no, ella sempre baixa les persianes. Si nen, ho admeto, 辿s hipn嘆tic, i aix嘆 sense que la tia es despiloti. Tentenc, aix鱈 no hi ha manera de concentrar-se. Escolta, quanta estona portem aix鱈? vint minuts? mitja hora?...
57 mmmh... sest b辿 aqu鱈, en la foscor... De deb嘆 que tens els llibres ordenats per ordre alfab竪tic? Si, ests al costat de Thomas Mann. Fa vint minuts que estem clavats aqu鱈, haur鱈em danar a sopar. s massa gay per tu la pizzeria que the comentat quan ven鱈em? No, mest perfecte, anem a on tu diguis. Joder nen, joder... al costat de Thomas Mann. Escolta, t辿 alguna cosa mgica aix嘆 de poder observar la vida daquesta paia. Ho hauries daprofitar cony, aqu鱈 tens una hist嘆ria. Timagines el que deuen dir elles? Potser s坦n elles les que testudien, el paio del davant 辿s acollonant, li fots un parell de pits al davant i el tens petrificat durant hores, i laltra pobre, si mai no porta una tia a casa... Tu si que no portes mai una tia a casa. Anem a sopar. Test b辿 la pizzeria que the comentat quan ven鱈em? Mest b辿 tot. Els nois ven巽uts. Per嘆 el cert 辿s que no faig broma, i la veu de Feist (Lovers spit) acabar sonant als auriculars mentre ells redacten als seus exmens. Una can巽坦 que has trobat a la banda sonora del film Half Nelson. Impossible no sentir una tendresa aclaparadora. Setmanes despr辿s trobars aquest poema de Josep Maria Uy, del que subratlles els darrers versos. L'ANGLE (aula de tarda a l'institut) Hopper veu la ratlla i un punt de sol On la figura de cara mira La llum en angle que gira Al costat de ning炭, tot sol.
58 Hopper 辿s aqu鱈, rere la cortina De la ratlla horitzontal de l'institut A l'hivern, a la tarda, a les quatre Mentre cada alumne s'examina De les coses que li diuen, i s坦n teatre. Hopper mostra la ratlla de blau Segant l'ocre daurat de la fa巽ana Que el sol de tramuntana fixa als ulls. Mentre, baixa lenta, en el curs de l'angle, La llum blanca, qui la mira, la tarda Fosa en l'ombra dels nois ven巽uts. J.M. Uy. nima Civil, 2000-2007. Proa, 2008; Ryan Fleck, Half Nelson. Thinkfilm, 2006; Lover's Spit, a: Broken Social Scene, Bee Hives, 2004. 3竪me. S鱈, els llibres s坦n les teves lents. I ara penses en la filla i en els nens imaginats per la Goldberg jugant a la guerra als Jardins de Luxemburg, ara fa setanta anys. A estat per嘆, davant de la placa que tha revingut, com una glopada, la pregunta de la filla: ara, aix嘆 ser casa nostra?. Certament, els llibres than mal educat. De 1942 1944 plus de 11000 enfant furent d辿port辿s de France par les nazis avec la participation active du gouvernement fran巽ais de Vichy et assassin辿s dans les camps de la mort parce que n辿s juifs. Plus de 500 de ces enfants vivaient dans le 3竪me. Nombre dentre eux on fr辿quent辿 l辿cole 辿l辿mentaire Saint-Martin. Ne les oublions jamais. Le 17 mai 2003. Lea Goldberg. Cartas desde un viaje imaginario. Traducci坦 de Raquel Garc鱈a Lozano. Pre-Textos, 2006; Text duna placa a lcole 辿l辿mentaire Saint- Martin, 3辿me Paris.
59 Arnes. Lac嘆nic, vestit com sempre amb tipus Garamond, en Josep Gerona et diu que Papers de Verslia es proposa fer un treball a partir de lobra po竪tica de Rilke, i et convida a contribuir-hi. Com a possible condici坦 inicial et passa un fragment del Quadern de Malte Laurids Brigge. La proposta den Josep tarriba en un moment en que revises una i una altra vegada uns textos al voltant dels teus pares, al voltant dels seus dies de segrest i dalegria. En contrast amb les seves vides saquejades, el teu privilegi taclapara i tavergonyeix. La llum del teus pares et fulgeix a mans i et crema. s una llum que et fascina i tobsedeix, i que a voltes tomple de rbia. Ara mateix ets una arna atrapada per lobjecte de la seva fascinaci坦. En altres paraules: que sovint em retorneu i la blanor dels meus dies maclapara. Voldria creure aleshores que s坦c un palimpsest, i que en viure treno els meus dies sobre la tinta lluminosa dels vostres. Potser 辿s per aix嘆 que, en trenar-les, les paraules senreden sobre nusos de tinta antiga: veus cabdellades amb desordre. Jo podria esclafar els nusos, com ho faria amb les ll辿menes als vostres cabells, i encegar-me del fulgor de les vostres veus al seu esclat. I s辿 que intentaria entrar en aquesta llum a cops, com una papallona que sobstina. A cops.
60 Voldria doncs, saber passar les mans pels nusos d嘆cilment i sense rbia, descabdellar les veus i deixar-les ressonar en mi com un brunzit que finalment perdura en la caixa que el cont辿. Jo seria la caixa, lespai difan a on vosaltres i potser aix嘆 fos suficient. a: Diversos autors. Rainer Maria Rilke. Papers de Verslia, 2011. Una fotografia Sabadell permaneci坦 pr叩cticamente paralizada durante el pasado d鱈a 23. Se calcula que m叩s de ciento veinte empresas, escuelas, comercios y servicios p炭blicos pararon en se単al de protesta por la actuaci坦n de las fuerzas de orden p炭blico, que han causado varios heridos en las manifestaciones pasadas en pro de mejores condiciones para los maestros de la localidad, la ense単anza gratuita, la dimisi坦n del alcalde de la localidad, Burrull, y la constituci坦n de un "Ayuntamiento provisional democr叩tico". Cambio 16, n炭m. 221 (1 de mar巽 de 1976), pgina 7.
61
62 Manque pierda El barri saixecava per sobre duna riera assassina, a誰llat per les naus industrials i les esplanades, i efectivament, el Bar Jos辿 era el temple duna comunitat per la qual jo estava destinat. Al bar, darrere del mostrador-altar i a manera de retaule, presidia la congregaci坦 lescut triangular del Real Betis Balompi辿, sota del qual hi havia la declaraci坦 torbadora: VIVA EL BETIS MANQUE PIERDA Aunque pierda?, aunque pierda? Encara hi havia una mica de claror a fora quan es va anar la llum del barri sencer. Aleshores, un taumat炭rgic Jos辿, davant una congregaci坦 esc竪ptica, va fer que sil揃lumin辿s lescut i lestr竪pit. Aquesta 辿s la 炭nica que no sha apagat al poble! Ho veus nen? ho veus? Mireu la cara que posa el nen. Fa un temps vaig recordar aix嘆 al meu pare, encara il揃luminat per aquell triangle. Sen recordava vagament: ah si, aquell escut llumin坦s que funcionava a piles. Has arribat a laltra ciutat. Has arribat a laltra ciutat. Cent quil嘆metres al nord i amb les butxaques de labric buides. Massa feina, i per tant no thas endut feina. Massa tedi, i per tant has deixat els llibres a casa. Arribes a la ciutat que mai no ser teva amb el neguit de no trobar-te a gust enlloc, del que parla Jordi Botella, que sempre vetlla a lentrada de lestomac, a lentrada dun mes de febrer.
63 En arribar a la mediocritat Trobes el lloc que sempre defugires. Ni arrere ni avant, ni amunt ni avall: Aquest 辿s el punt on restes imm嘆bil. (si almenys la voluntat, potser l'atzar, Fera d'aquest carrer un altre estatge... Si ens deixaren, almenys, en mans del vent... Hi hauria alg炭n indret on ser en pau?) (Jordi Botella). Has entrat buscant Antenas de Zagajevski, per嘆 la teva misantropia no et permet abordar directament les noies que ara endrecen atabalades. Alg炭 ha arribat darrere del mostrador i ha preguntat amb veu de plom fos Qu竪 cony fa aix嘆 aqu鱈? i dos veus han respost Un moment, ara mateix ho endrecem: ni tan sols al parad鱈s, la pau. Descartat denfilar-se pels prestatges, ni dadre巽ar-se a les noies, descartat darribar-te a laltra llibreria que acostumes, decideixes abandonar la idea de Zagajewski i et decideixes per la veu del seu traductor. En arribar a la pla巽a de la independ竪ncia et quedes a soles amb la pgina 19, i tamb辿 a tu la mem嘆ria et mena als camps i als ametllers banyats pel sol. s un dia r炭fol, al mat鱈 ja he dencendre el llum per no topar amb els objectes que lentament em van definint. El campanar vist des de la finestra Segueix tocant les hores, els quarts
64 En el seu ritme indeturable. I al voltant Ruscos il揃luminats. Tamb辿 ells es defineixen. Aqu鱈 els dies de sol es poden marcar als calendaris. I veus que hi ha poques creus. Lexercici involuntari de la mem嘆ria em mena Als camps de vinya, als ametllers banyats pel sol, Quan esperen les petites gla巽ades que els amena巽aran de mort. Amarats duna lluita f竪rria i constant. Penso en els ametllers. Penso en la vida que sescola al marge del dia r炭fol, duna llum que busquem al marge daquesta grisor encesa del cel. (Xavier Farr辿). Els versos den Xavier Farr辿, la lluita f竪rria i constant dels ametllers than fet pensar de nou en el teu pare, en el barri, en la resist竪ncia. Els arbres i la resist竪ncia. Com Amikhai, consigno que els meus paisatges shan anat esborrant darrera meu seguint un mapa exacte. Nom辿s els arbres han resistit per les costures dels descampats. Dies despr辿s, al seu quadern de pensament urgent, has descobert que en Josep Gerona tamb辿 consigna la no persist竪ncia del paisatge, i alguna cosa m辿s que aquest furt es fa evident. La seva resist竪ncia et reconforta. R嘆nega, harmoniosa figuera, et retrobo avui m辿s demacrada presidint com una reina vella la fa巽ana, mig en runes i vestida nom辿s amb lherbam anrquic; pel roser flanquejada i pels lliris que broten sense motiu,
65 nom辿s pel vell costum de celebrar la primavera. The vist semblant a com tu eres en la meva joventut, com un pla fix que obre i tanca la pel揃l鱈cula duna vida, un bell tel坦 de fons per a deixar lliscar els cr竪dits amb els noms de tothom escrits amb bona lletra, florentine garamond o book antiga. Casa, reixa, figuera, mheu fet pensar en mi mateix perqu竪 heu sobreviscut en la vostra voluntat envoltades de tanta construcci坦 moderna com heu fet perviure el vostre clarobscur enmig de tanta llu誰ssor i tant de luxe. La vostra resist竪ncia em reconforta feli巽 de ser capa巽 de copsar-ne el miracle de lombra, i encara m辿s, agra誰t perqu竪 el vostre silenci mha perm竪s dialogar amb vosaltres i amb mi veient-me des de fora, com voldria, sense caure en la temptaci坦 dels vells: posar-se de model. (Josep Gerona) Jordi Botella. Disciplina. Am坦n Belinch坦n, 1990; Xavier Farr辿. Recerca (poema i) a: La disfressa dels arbres. Quaderns Crema, 2008; Adam Zagajewski. Antenas. Traducci坦 de Xavier Farr辿. Acantilado, 2007; Yehuda
66 Amijai. Poemas de Jerusal辿n (poema XI) a: Detr叩s de todo esto se oculta una gran felicidad. Traducci坦 de Raquel Garc鱈a Lozano. La poes鱈a se単or hidalgo, 2004; El poema de Josep Gerona es troba a lentrada del dia 23 de mar巽 de 2010 a Josep Germ, bloc de pensament urgent, http://josepgerma.blogspot.com
67 NOTES Una versi坦 del poema Ell diu... va apar竪ixer a la plaquette per aquell ondular indec鱈s, N炭m. Sense, Hivern 2007; i Detente bala va apar竪ixer a la plaquette subjugat per les d嘆cils arrels, N炭m. X, Tardor 2009, ambdues publicades per Papers de Verslia. La fotografia de la pintura de V. Hammersh淡i 辿s dOle Woldbye i Pernille Klemp, pertany a la col揃lecci坦 de pintors danesos del museu Ordrupgaard. http://www.ordrupgaard.dk
68 Desembre de 2011

More Related Content

Stramonium catala

  • 2. 2 Aquesta obra est subjecta a una llic竪ncia de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons
  • 3. 3 STRAMONIUM 5 PEIXOS QUE BULLEN ALS SOMNIS 19 CARA B 29 DETENTE BALA 41 MANQUE PIERDA 49 BITCOLA 55 NOTES 67
  • 4. 4
  • 5. 5 STRAMONIUM Anci 辿s lamor que ens arrossega, anciana tamb辿 la teua curta vida. Beu -fill meu- les nostres llgrimes perqu竪 s坦n els dies que et celebrem. Jorge Brotons, La ra坦 de le s竪quies. Cataroja, 2006.
  • 6. 6 Com arrencar un fill de les urpes duna maledicci坦, dun treball m鱈tic, dun dolor que li precedeix? Com no inocular-li m辿s ombra de la que ja lentela? aquest vestigi, aquest esquin巽.
  • 7. 7 Fill mirall, estramoni, a vegades homes estranys et visiten, comptam entre ells: nu tarribo i tremolo per tu, tremolo sempre.
  • 8. 8 Mirar-lo damagat mentre juga al mateix pati a on jo tamb辿. Abstret i maldestre, movent objectes, xerrant sol en el seu trfec. Dos dells es creuen ara i ambd坦s apareixen asseguts a terra. No els cal sortir de lendins on s坦n per reprendre el seu treball sense fi, posant veus, cadasc炭, als seus personatges insondables.
  • 9. 9 Ara que ja 辿s aspre el teu cabell, qu竪 et semblaria jugar a lamagatall sense una declaraci坦 formal de guerra? Baixa, doncs, la veu i el puny, perfecta refutaci坦 de Cop竪rnic, i d坦nat el gust dhabitar-te.
  • 10. 10 que haurs de transitar-te haur辿 de transitar-me com qui travessa com qui travessa un camp de mines. un camp de mines.
  • 11. 11 s aix鱈: camines, embegut duna confian巽a primera i ara ets fang ensagnat amb el ventre obert dessota els n炭vols.
  • 12. 12 Com peces dargila que m炭tuament es pressionen donant-se forma luna en laltra, laltra en luna, a tu mabra巽o, en tu em fonc, en tu falleixo.
  • 13. 13 Filla, el teu germ i jo estem tant estrets aqu鱈 dins nostre que tu, que thabites tant plcida, ets un misteri per a nosaltres. Diguens, qu竪 hem daprendre? Est bo el dit polze?
  • 14. 14 La seva veu 辿s un desig destiu: cristall tenyint de sol les tovalles, el so de la tarda que declina, la mesura, la determinaci坦. D on prov辿 aquesta reminisc竪ncia? Per qu竪 es dissipa?
  • 15. 15 Vetllar-vos la febre, mestratge en el ritme del vostre al竪. Cada variaci坦 delimita el meu espant i el meu desllast. Tot el que estimo oscil揃la, jo mateix s坦c un p竪ndol: sempre en moviment, sempre all mateix.
  • 16. 16 Els bra巽os estesos sobre el cap, aix鱈 dormint. Mans enlaire! No escapareu daqu鱈 tant fcilment!
  • 17. 17 De matinada, a les quatre, laire era ser竪 (i el silenci), una espessor clida surava. A les sis, els falciots esclataven en el desfici de la cacera. I a les set, una garsa em discutia si suc de taronja o caf竪. Tot aix嘆 es bressola en la vostra respiraci坦 abans que retorneu, i sesvaneix en omplir-se de llum el finestral, i de xiscles les tasses.
  • 18. 18 A la casa arribar el fred i el silenci de les hores primeres sense falciots. Desapareixer la llum, i els dies sompliran de bassals i de fatiga. Voldries viure tota la vida a lempara del biaix de sol, quan lestiu irradia les tardes a les places. Voldries viure extenuat i plet嘆ric sota aquesta llum i en la crid嘆ria. Sempre 辿s aix鱈, sempre es mouen parts precioses de mi quan mallunyo. Aquesta vegada per嘆, vull fixar aquesta llum als ulls, i agrair-vos-la, i que irradi誰 endins, i que perduri.
  • 19. 19 PEIXOS QUE BULLEN ALS SOMNIS
  • 20. 20 Tot aix嘆 em recorda una altra nostlgia, una llum vaga, les restes difuses dun somni recent. Llevar-se mastegant encara unes paraules demorades Quan anomeno els ngels em venen ganes de plorar. Per嘆 fins i tot aix嘆 i qualsevol indici, tota certesa de qualsevol nit sanir diluint una i una altra vegada, inassolible.
  • 21. 21 No era cert que amb el seu aleteig, els peixos fessin cr辿ixer les onades del riu. Per嘆 al somni i encara en despertar, les onades vibraven de certesa i els peixos bullien per sota.
  • 22. 22 (a la cuina, mentre prepara caf竪) Hauries descoltar aquesta m炭sica incre誰ble que surt de les meves dents i el meu al竪, en somnis. Tot all嘆 que tamb辿 s坦c i oblido.
  • 23. 23 Al somni, la meva filla ho era tamb辿 del meu pare. Les seves paraules eren una llum del futur, i una taula rasa. Reparaci坦, una possible.
  • 24. 24 El teu correu em remet a llum t竪nue de Hammersh淡i, lepifania de la pols en suspensi坦. Tots aquests m坦ns, aquesta pl竪tora revelada, que es bressolen complaguts en els seus v嘆rtexs, indolents i fascinats com lhome a qui embolcallen, i en qui s炭bitament reverbera una nostlgia, veus, pregries, fragments (desapareix). Queda un esclat, una fulguraci坦, la certesa del besllum i de linstant: un eco. Veus, pregries, fragments.
  • 26. 26 ELL DIU totes aquestes putades: els fills p嘆stums, tots aquells que ens parteixen, rams de flors a les carreteres. Per no parlar de les mutilacions que ens infligim i que consents. I LALTRE sempre tacostes, sempre tallunyes, sempre oscil揃lant, sempre escindit, tu, tu: la meva llum. ES TROBEN Com el llibre descatalogat que vaig estar buscant per tot arreu i que hagu辿s hagut de robar daquell lloc a on ning炭 no li feia cas, ara apareixes?
  • 27. 27 Fes com la boira que aquest mat鱈 ensordia la terra. Baixa la veu, calla potser, defuig la finitud de les paraules i els seus bucles. No intentis explicar-te, ni al揃ludir als anys de necessari aprenentatge, perqu竪 cadascuna de les pedres amb les que tapedaces 辿s un silenci. Fes com la boira que aquest mat鱈 ensordia la terra embevent les nostres petjades. I deixa a D辿u en pau all a on estigui.
  • 28. 28 Al cap i a la fi D辿u entra i surt de lnima dels homes, i jo entro a la seva nima tamb辿 com sentra a les botigues els dissabtes humits doctubre. Lnima de D辿u 辿s una dependenta cansada tenim el que busca, per嘆 no s辿 si ens queda de la seva talla.
  • 30. 30 La lluita engreixa, diu la meva terapeuta, i 辿s taxativa: vol que maprimi. I a m辿s, pret辿n recompondre la meva nima com es recompon un gerro despr辿s dun cop de pilota. Per嘆 les peces a la seves mans s坦n com les pedres dels rius que cavalquen les unes sobre les altres i totes elles sobre laigua, i no res en elles encaixa excepte la seva rodonesa testarruda i solipsista.
  • 31. 31 poder dir que les meves conviccions no s坦n roques, que no les llen巽ar辿 contra. Que no vull mantenir-me ferm, en aix嘆, ni en all嘆. Que no s坦n roques, ni tan sols grava, ni sorra encara. Que no res en elles sedifica, que no res en elles perdura, que ning炭 en elles no embarranca, que els ulls de ning炭 no enceguen.
  • 32. 32 o potser deixar que el temps avanci, cr辿ixer en ell suficientment per arribar a tu sense desig ni mem嘆ria.
  • 33. 33 Cous el caldo els divendres quan 辿s fosc. Els vegetals i tot all嘆 que 辿s cruel i no ha de ser anomenat, disposats segons una lit炭rgia consagrada a deus menors. Receptes penjades dels armaris de la cuina, exvots per dies de fatiga. Tot demana temps. Els fills dormen, ella sel va endur lluitant. Ara estar adormida el seu costat, i segurament no tornar, no aquesta nit. Torn per lebullici坦 i les advert竪ncies treu-te aquesta roba, que tagafar olor (no te la treus). Taixeques per retirar lescuma, i tornes al llibre sota el fluorescent, sentinella dall嘆 que passa dessota els dies, i persisteix.
  • 34. 34 Un fill perdut al supermercat 辿s una porta oberta a una por atvica, una angoixa quantificable, una massa s嘆lida a lestomac. Per la seva pell morena, la meva mare creia que els meus avis lhavien robada del carro duns gitanos, i jo temo pels mecanismes que lunivers engega per compensar antics greuges. La secci坦 de joguines 辿s un passad鱈s desert, una policromia estrident, i la veu del tigre, una s炭plica majudes a trobar la lletra D? abra巽am, testimo. Tots aqu鱈 supliquem majudes a trobar un nen amb un jersei vermell? A la fi et trobo, of竪s i plor坦s (s辿 que amb tu, per sempre m辿s tindr辿 por), majudes a trobar la lletra D? abra巽am, testimo. D辿u meu, D辿u meu, quines joguines tant soles.
  • 35. 35 Res a veure amb el vi que anit celebrrem. El sabor daquest encara recorda la geografia aspra duna fulla de parra. Res a veure amb el vi amb el que anit ens celebrrem. El vi que ens enlla巽ava les frases, demorant-les el temps prec鱈s als llavis per alliberar-les lleument marejades. El vi danit era com nosaltres: fills dobrers conreats per fills de mestres. Penso, per嘆, que van fer un bon treball amb nosaltres, al cap i a la fi ho van fer, tots ells. Sou un miracle, ebri de vosaltres, us dic. Sou un miracle. M辿s tard, al llit, encara sentia la nostra conversa arrapada a les parets, obstinada a persistir: veus, ac炭fens, interfer竪ncies. Vas veure el partit? El segle XX ha estat una pura acumulaci坦 de mal. No hi ha manera, aix嘆 passa perqu竪 som un pa鱈s petit. Hauries descoltar aquest disc. El quist de l炭ter 辿s maligne. Sou un miracle.
  • 36. 36 ADORACI NOCTURNA. Saboca al mirall i dona forma una altra vegada al cabell. Amunt i avall, sovint desapareix del rectangle de llum de la fa巽ana. s aleshores que la seva ombra perdura a les nostres parpelles, tal com abans sens encenia a les pupil揃les. Sagita, nom辿s satura, breument, per retornar al mirall i a la forma. La foscor de lestudi 辿s un recer i un emboscat a on dos homes que pensen massa es deixen ferir. Dissipada lexcitaci坦 inicial, no decidida a vestir-se ni a revelar-se, ens deixem endur pel cansament. Alg炭 fa notar labs竪ncia de so a lescena: cinema mut, diu un; adoraci坦, diu laltre.
  • 37. 37 Mira ara als nanos submergits als seus exmens sota la llum dels fluorescents, tamb辿. All these people drinking lovers spit als auriculars (somriures quan tels has posat). Els veus deturats en el temps ingrvids en la densitat de la m炭sica que els embolcalla, il揃luminats i irradiants alhora. Bell鱈ssims, no cal dir-ho.
  • 38. 38 3竪me. COLE LMENTAIRE SAINT-MARTIN. Massa temps els llibres than mal educat. Massa temps han estat la lent amb la que has bastit la mirada enfora. Saps per嘆, que aquesta no 辿s manera de sostenir-li la mirada al m坦n. Si, massa temps han estat una lent. Una lent que ara, en la veu de la filla, fa ressonar tantes altres i tantes vegades la mateixa pregunta. Han estat, si, una lent amarga, i la veu de la filla 辿s tant dol巽a i tant ferma. Els llibres i la lent amarga que et retorna les veus de les criatures abatudes en el temps, ne les oublions jamais. Les paraules de la filla, un glop que tinunda la boca de veus, ne les oublions jamais. Algunes delles freq端entaven aquesta escola, ne les oublions jamais. Algunes delles van partir des daquesta estaci坦, ne les oublions jamais.
  • 39. 39 AQUELL ESTIU passava, incr竪dul, per sota del teu balc坦, i els geranis, vius, deien de les teves mans. Costa explicar com 辿s de dif鱈cil acostar-se a un home esquin巽at sense trencar-se un mateix. Jo mirava els geranis, i sabia, o creia saber, que les teves mans encara en tenien cura. I aix嘆 era suficient.
  • 40. 40 Insuportable inclinaci坦 del sol al desembre, aquesta llum fatigada que es desgrana al dits i em retorna reflectit a la pantalla com una ombra que es mou sota les equacions. Ets el mateix, no cal dir-ho: segueixes tenint tanta por. Si et veiessis com et veig jo, va dir ella. Per嘆 aquesta viol竪ncia als ulls 辿s nova. Torna dall on sigui que ests, va dir. Ja torno, ja torno, encara que trigui una vida sencera.
  • 41. 41 DETENTE BALA El m辿s trist 辿s anar-ten de casa una matinada de primavera sense cap auguri que hi tornars aviat El castanyer davant la casa plantat pel pare creix a ulls veients la mare 辿s petita i pots dur-la en bra巽os Tadeusz R坦甜ewicz, Udols dun llop de paper. La Pobla Llarga, 2010. Traducci坦 de Josep-A. Ysern i Lagarda.
  • 42. 42 Bull坦s, para quentar as mans tam辿n, e co leite pola ma単叩. A folla m叩is pequena, e o froito daqueles bosques dos que fuches arrincada. Aqueles bull坦s, queiman agora nas mi単as mans e a luz daquelas 叩rbores nos ollos. Eu intento entrar nela coma unha bolboreta: obstinada, cega.
  • 43. 43 Bull坦s, per escalfar les mans tamb辿, i amb llet al mat鱈. La fulla m辿s petita i el fruit dels boscos dels que vas ser arrencada. Aquells bull坦s cremen ara a les meves mans i la llum dels arbres als ulls. Jo intento entrar en ella, s坦c una papallona: obstinada, cega.
  • 44. 44 Como o que cos鱈an as nais ao peito dos fillos dunha terra queimada e can鱈bal, un Detente bala debeulle parecer ao seu pai. Detente bala ante a mi単a filla, a filla bala que disparo. Detente bala, que a鱈nda hai tempo para o tren. V辿n pequena, v辿n, que estes rapaces faranche unhas preguntas. Detente bala, Sarria, Monforte, Ponferrada... Detente bala, los chicos, los buenos chicos de la Falange expenden certificados de estudios primarios en la estaci坦n. Cuatro preguntas bastan. Detente bala 叩 vista destas letras. Ent坦n, o meu av坦, que xamais posu鱈u unha arma disparou a cegas a s炭a tenra bala en sa鱈r o tren cara a unha terra como a s炭a, queimada e can鱈bal.
  • 45. 45 Com el que cosien les mares al pit dels fills d'una terra cremada i can鱈bal, un Detente bala li devia semblar al seu pare. Detente bala davant la meva filla, la filla bala que disparo. Detente bala, que encara hi ha temps per al tren. Vine petita, vine, que aquests nois et faran unes preguntes. Detente bala, Sarria, Monforte, Ponferrada... Detente bala, los chicos, los buenos chicos de la Falange expenden certificados de estudios primarios en la estaci坦n. Cuatro preguntas bastan. Detente bala a la vista daquestes lletres. Llavors, el meu avi, que mai no va posseir una arma va disparar a cegues la seva tendra bala en sortir el tren cap a una terra com la seva, cremada i can鱈bal.
  • 46. 46 Les teves mans sobre la mquina, la oraci坦 als llavis, La por i la oraci坦 s坦n dues germanes que la vora de les teves dents cusen.
  • 47. 47 Impl鱈citament ho era, per嘆 mai no vaig percebre lamena巽a de lolor que el greix i els metalls deixaven al blau. La bata que els divendres portaves a casa.
  • 48. 48 Nom辿s et vaig con竪ixer per les converses que ella intentava mentre dinvem. Eres llavors un personatge del seu univers de mquines i cossos espatllats. Et veig ara a la fotografia que aleshores va publicar Cambio 16, quan la pilota de goma i tu us vreu creuar a lespai i el temps. Els teus companys et vetllaren el coma, com una gurdia de fulles tremoloses. Fins i tot ella, la fulla m辿s petita. Daquells anys de joventut i ferro, el dos vreu conservar la tremolor com el residu dun univers incipient i violent. Vint anys despr辿s, davant del teu cos en runes, ella torn a al揃ludir a la coincid竪ncia del teu i un cos celest de goma dura. I tamb辿 et va recordar quan el cos duna fulla tr竪mula va coincidir amb el duna mquina bell鱈ssima. Dos rails, espai. Cinquanta anys, temps.
  • 50. 50 El barri saixecava per sobre duna riera assassina, entre fbriques i esplanades abandonades a la ferralla i la runa. Els carrers sense asfalt s坦n ara una possibilitat i a lhora una extensi坦 sotmesa a la llum. Tamb辿 ho s坦n el seu revers, la m炭sica extraterrestre que precedia lafilador, i tot el rovell del drapaire, aterridor, atvic.
  • 51. 51 Els pensaments li naixien cada any. Precisos, meticulosos, aprofitant qualsevol esquerda a la paret del seu pati encalat, nacen solos, no los planto. Tot el que es petit sobstina, tant desig i tanta sort.
  • 52. 52 Hi ha flors, 辿s clar, i els corrals, tal com els recordo, al fons. Assegut en un gra坦 del pati. Dec tenir quatre anys, potser no encara, i la meva expressi坦 辿s, com explicar-la? el que voldria saber dir, 辿s com minquieta que ja aleshores massembl辿s tant a mi.
  • 53. 53 MANQUE PIERDA El Bar Jos辿 era el temple duna comunitat per a la que jo hi estava destinat, a laltar del qual hi havia una declaraci坦 torbadora. Jo encara no havia llegit res, ni res no sabia, per嘆 mastegava aquelles paraules com un dictamen taoista. Manque pierda, manque pierda.
  • 54. 54 s avui que uns versos em retornen les esplanades que feien del raval una illa, i tamb辿 els ametllers, sempre amena巽ats pel costum dobrir-se a deshora. Em pregunto qu竪 hi havia de cert en el neguit del pare, la gla巽ada, i qu竪 dun fred arrapat als anys i ja infiltrat per sempre. El meu pare i els ametllers i tots els arbres de m炭sculs tensos que saferren a les costures duna terra bandejada, i que callen. s avui que el fred i uns versos em retornen els ametllers, i el neguit. Sempre es deshora per tanta bellesa.
  • 55. 55 BITCOLA Stramonium La paternitat com un flux democions desbocades; una percepci坦 alterada; un estat de difuses revelacions tamb辿. Daqu鱈 estramoni (Datura Stramonium), planta de la qual se nextreu un potent alcaloide emprat per induir experi竪ncies de consci竪ncia alterada i que 辿s tamb辿 el nom dun medicament homeoptic. Anciana 辿s tamb辿 la teva curta vida. El vers de Jorge Brotons ressona al meu cap. Els observes i no pots deixar de pensar en les reminisc竪ncies dun altre m坦n de les que parla Melville. Els nens, mentre mamen, fixen plcidament la mirada m辿s enll del pit, com si portessin a un temps dues vides diferents de tal manera que mentre prenen l'aliment de la carn, el seu esperit encara s'esplaia en les reminisc竪ncies d'un altre m坦n. Jorge Brotons. La ra坦 de les s竪quies. Editorial Afers, 2006; Herman Melville, Moby Dick. Cap鱈tol 87, "La gran armada". Ell diu, i laltre, es troben. No hi va haver m辿s retrets aquella tarda, els cossos es van distendre, es van prendre una mica el p竪l i els va semblar ir嘆nic haver acabat entrant al Caf竪 de lAlian巽a. Van dir que es tornarien a veure per嘆, com al vers de Carver, cadasc炭 sendins en la seva vida, i amb el temps, en els seus antics rancors. Raymond Carver, The projectile/El proyectil a: Todos Nosotros. Traducci坦 de Jaime Priede. Bartleby, 2006.
  • 56. 56 Dios entra y sale del alma del hombre. Subratlles una frase de la novel揃la de Sa炭l Bellow Herzog (Gal叩xia Gutenberg, 2008). Herzog, en refer竪ncia a la filosofia de Martin Buber afirma que Dios entra y sale del alma del hombre. Y los hombres entran y salen de las almas de los dem叩s seres humanos. A veces entran y, de paso, se meten en camas ajenas. Adoraci坦 nocturna Fa temps que tho volia ensenyar. Em t辿 fora de mi tio. Seriosament, no em puc concentrar ni fer res. Em resulta impossible treballar a lestudi. I si, nestic segur, vaja nha de ser plenament conscient que se la veu. Ni baixa mai la persiana, ni tanca el llum. La veus o no? Si, i tant. Ara es pujar els pantalons duna sola estrebada, voil. Tho tens estudiat, eh? Avui no sembla que tingui cap prop嘆sit concret, no tindrem lespectacle complet. Res... suposo que es limita tornar- me boig. H嘆stia, per嘆 els blocs estan molt separats, segurament ni deu pensar que se la veu. Per嘆 com que ni deu pensar que se la veu.? A m辿s hi ha un fet definitiu: nom辿s baixa la persiana de lhabitaci坦 quan porta algun paio a casa. Llavors si, llavors la baixa. La seva companya fa igual per嘆 es talla una mica m辿s, la dona m辿s gran que viu amb elles no, ella sempre baixa les persianes. Si nen, ho admeto, 辿s hipn嘆tic, i aix嘆 sense que la tia es despiloti. Tentenc, aix鱈 no hi ha manera de concentrar-se. Escolta, quanta estona portem aix鱈? vint minuts? mitja hora?...
  • 57. 57 mmmh... sest b辿 aqu鱈, en la foscor... De deb嘆 que tens els llibres ordenats per ordre alfab竪tic? Si, ests al costat de Thomas Mann. Fa vint minuts que estem clavats aqu鱈, haur鱈em danar a sopar. s massa gay per tu la pizzeria que the comentat quan ven鱈em? No, mest perfecte, anem a on tu diguis. Joder nen, joder... al costat de Thomas Mann. Escolta, t辿 alguna cosa mgica aix嘆 de poder observar la vida daquesta paia. Ho hauries daprofitar cony, aqu鱈 tens una hist嘆ria. Timagines el que deuen dir elles? Potser s坦n elles les que testudien, el paio del davant 辿s acollonant, li fots un parell de pits al davant i el tens petrificat durant hores, i laltra pobre, si mai no porta una tia a casa... Tu si que no portes mai una tia a casa. Anem a sopar. Test b辿 la pizzeria que the comentat quan ven鱈em? Mest b辿 tot. Els nois ven巽uts. Per嘆 el cert 辿s que no faig broma, i la veu de Feist (Lovers spit) acabar sonant als auriculars mentre ells redacten als seus exmens. Una can巽坦 que has trobat a la banda sonora del film Half Nelson. Impossible no sentir una tendresa aclaparadora. Setmanes despr辿s trobars aquest poema de Josep Maria Uy, del que subratlles els darrers versos. L'ANGLE (aula de tarda a l'institut) Hopper veu la ratlla i un punt de sol On la figura de cara mira La llum en angle que gira Al costat de ning炭, tot sol.
  • 58. 58 Hopper 辿s aqu鱈, rere la cortina De la ratlla horitzontal de l'institut A l'hivern, a la tarda, a les quatre Mentre cada alumne s'examina De les coses que li diuen, i s坦n teatre. Hopper mostra la ratlla de blau Segant l'ocre daurat de la fa巽ana Que el sol de tramuntana fixa als ulls. Mentre, baixa lenta, en el curs de l'angle, La llum blanca, qui la mira, la tarda Fosa en l'ombra dels nois ven巽uts. J.M. Uy. nima Civil, 2000-2007. Proa, 2008; Ryan Fleck, Half Nelson. Thinkfilm, 2006; Lover's Spit, a: Broken Social Scene, Bee Hives, 2004. 3竪me. S鱈, els llibres s坦n les teves lents. I ara penses en la filla i en els nens imaginats per la Goldberg jugant a la guerra als Jardins de Luxemburg, ara fa setanta anys. A estat per嘆, davant de la placa que tha revingut, com una glopada, la pregunta de la filla: ara, aix嘆 ser casa nostra?. Certament, els llibres than mal educat. De 1942 1944 plus de 11000 enfant furent d辿port辿s de France par les nazis avec la participation active du gouvernement fran巽ais de Vichy et assassin辿s dans les camps de la mort parce que n辿s juifs. Plus de 500 de ces enfants vivaient dans le 3竪me. Nombre dentre eux on fr辿quent辿 l辿cole 辿l辿mentaire Saint-Martin. Ne les oublions jamais. Le 17 mai 2003. Lea Goldberg. Cartas desde un viaje imaginario. Traducci坦 de Raquel Garc鱈a Lozano. Pre-Textos, 2006; Text duna placa a lcole 辿l辿mentaire Saint- Martin, 3辿me Paris.
  • 59. 59 Arnes. Lac嘆nic, vestit com sempre amb tipus Garamond, en Josep Gerona et diu que Papers de Verslia es proposa fer un treball a partir de lobra po竪tica de Rilke, i et convida a contribuir-hi. Com a possible condici坦 inicial et passa un fragment del Quadern de Malte Laurids Brigge. La proposta den Josep tarriba en un moment en que revises una i una altra vegada uns textos al voltant dels teus pares, al voltant dels seus dies de segrest i dalegria. En contrast amb les seves vides saquejades, el teu privilegi taclapara i tavergonyeix. La llum del teus pares et fulgeix a mans i et crema. s una llum que et fascina i tobsedeix, i que a voltes tomple de rbia. Ara mateix ets una arna atrapada per lobjecte de la seva fascinaci坦. En altres paraules: que sovint em retorneu i la blanor dels meus dies maclapara. Voldria creure aleshores que s坦c un palimpsest, i que en viure treno els meus dies sobre la tinta lluminosa dels vostres. Potser 辿s per aix嘆 que, en trenar-les, les paraules senreden sobre nusos de tinta antiga: veus cabdellades amb desordre. Jo podria esclafar els nusos, com ho faria amb les ll辿menes als vostres cabells, i encegar-me del fulgor de les vostres veus al seu esclat. I s辿 que intentaria entrar en aquesta llum a cops, com una papallona que sobstina. A cops.
  • 60. 60 Voldria doncs, saber passar les mans pels nusos d嘆cilment i sense rbia, descabdellar les veus i deixar-les ressonar en mi com un brunzit que finalment perdura en la caixa que el cont辿. Jo seria la caixa, lespai difan a on vosaltres i potser aix嘆 fos suficient. a: Diversos autors. Rainer Maria Rilke. Papers de Verslia, 2011. Una fotografia Sabadell permaneci坦 pr叩cticamente paralizada durante el pasado d鱈a 23. Se calcula que m叩s de ciento veinte empresas, escuelas, comercios y servicios p炭blicos pararon en se単al de protesta por la actuaci坦n de las fuerzas de orden p炭blico, que han causado varios heridos en las manifestaciones pasadas en pro de mejores condiciones para los maestros de la localidad, la ense単anza gratuita, la dimisi坦n del alcalde de la localidad, Burrull, y la constituci坦n de un "Ayuntamiento provisional democr叩tico". Cambio 16, n炭m. 221 (1 de mar巽 de 1976), pgina 7.
  • 61. 61
  • 62. 62 Manque pierda El barri saixecava per sobre duna riera assassina, a誰llat per les naus industrials i les esplanades, i efectivament, el Bar Jos辿 era el temple duna comunitat per la qual jo estava destinat. Al bar, darrere del mostrador-altar i a manera de retaule, presidia la congregaci坦 lescut triangular del Real Betis Balompi辿, sota del qual hi havia la declaraci坦 torbadora: VIVA EL BETIS MANQUE PIERDA Aunque pierda?, aunque pierda? Encara hi havia una mica de claror a fora quan es va anar la llum del barri sencer. Aleshores, un taumat炭rgic Jos辿, davant una congregaci坦 esc竪ptica, va fer que sil揃lumin辿s lescut i lestr竪pit. Aquesta 辿s la 炭nica que no sha apagat al poble! Ho veus nen? ho veus? Mireu la cara que posa el nen. Fa un temps vaig recordar aix嘆 al meu pare, encara il揃luminat per aquell triangle. Sen recordava vagament: ah si, aquell escut llumin坦s que funcionava a piles. Has arribat a laltra ciutat. Has arribat a laltra ciutat. Cent quil嘆metres al nord i amb les butxaques de labric buides. Massa feina, i per tant no thas endut feina. Massa tedi, i per tant has deixat els llibres a casa. Arribes a la ciutat que mai no ser teva amb el neguit de no trobar-te a gust enlloc, del que parla Jordi Botella, que sempre vetlla a lentrada de lestomac, a lentrada dun mes de febrer.
  • 63. 63 En arribar a la mediocritat Trobes el lloc que sempre defugires. Ni arrere ni avant, ni amunt ni avall: Aquest 辿s el punt on restes imm嘆bil. (si almenys la voluntat, potser l'atzar, Fera d'aquest carrer un altre estatge... Si ens deixaren, almenys, en mans del vent... Hi hauria alg炭n indret on ser en pau?) (Jordi Botella). Has entrat buscant Antenas de Zagajevski, per嘆 la teva misantropia no et permet abordar directament les noies que ara endrecen atabalades. Alg炭 ha arribat darrere del mostrador i ha preguntat amb veu de plom fos Qu竪 cony fa aix嘆 aqu鱈? i dos veus han respost Un moment, ara mateix ho endrecem: ni tan sols al parad鱈s, la pau. Descartat denfilar-se pels prestatges, ni dadre巽ar-se a les noies, descartat darribar-te a laltra llibreria que acostumes, decideixes abandonar la idea de Zagajewski i et decideixes per la veu del seu traductor. En arribar a la pla巽a de la independ竪ncia et quedes a soles amb la pgina 19, i tamb辿 a tu la mem嘆ria et mena als camps i als ametllers banyats pel sol. s un dia r炭fol, al mat鱈 ja he dencendre el llum per no topar amb els objectes que lentament em van definint. El campanar vist des de la finestra Segueix tocant les hores, els quarts
  • 64. 64 En el seu ritme indeturable. I al voltant Ruscos il揃luminats. Tamb辿 ells es defineixen. Aqu鱈 els dies de sol es poden marcar als calendaris. I veus que hi ha poques creus. Lexercici involuntari de la mem嘆ria em mena Als camps de vinya, als ametllers banyats pel sol, Quan esperen les petites gla巽ades que els amena巽aran de mort. Amarats duna lluita f竪rria i constant. Penso en els ametllers. Penso en la vida que sescola al marge del dia r炭fol, duna llum que busquem al marge daquesta grisor encesa del cel. (Xavier Farr辿). Els versos den Xavier Farr辿, la lluita f竪rria i constant dels ametllers than fet pensar de nou en el teu pare, en el barri, en la resist竪ncia. Els arbres i la resist竪ncia. Com Amikhai, consigno que els meus paisatges shan anat esborrant darrera meu seguint un mapa exacte. Nom辿s els arbres han resistit per les costures dels descampats. Dies despr辿s, al seu quadern de pensament urgent, has descobert que en Josep Gerona tamb辿 consigna la no persist竪ncia del paisatge, i alguna cosa m辿s que aquest furt es fa evident. La seva resist竪ncia et reconforta. R嘆nega, harmoniosa figuera, et retrobo avui m辿s demacrada presidint com una reina vella la fa巽ana, mig en runes i vestida nom辿s amb lherbam anrquic; pel roser flanquejada i pels lliris que broten sense motiu,
  • 65. 65 nom辿s pel vell costum de celebrar la primavera. The vist semblant a com tu eres en la meva joventut, com un pla fix que obre i tanca la pel揃l鱈cula duna vida, un bell tel坦 de fons per a deixar lliscar els cr竪dits amb els noms de tothom escrits amb bona lletra, florentine garamond o book antiga. Casa, reixa, figuera, mheu fet pensar en mi mateix perqu竪 heu sobreviscut en la vostra voluntat envoltades de tanta construcci坦 moderna com heu fet perviure el vostre clarobscur enmig de tanta llu誰ssor i tant de luxe. La vostra resist竪ncia em reconforta feli巽 de ser capa巽 de copsar-ne el miracle de lombra, i encara m辿s, agra誰t perqu竪 el vostre silenci mha perm竪s dialogar amb vosaltres i amb mi veient-me des de fora, com voldria, sense caure en la temptaci坦 dels vells: posar-se de model. (Josep Gerona) Jordi Botella. Disciplina. Am坦n Belinch坦n, 1990; Xavier Farr辿. Recerca (poema i) a: La disfressa dels arbres. Quaderns Crema, 2008; Adam Zagajewski. Antenas. Traducci坦 de Xavier Farr辿. Acantilado, 2007; Yehuda
  • 66. 66 Amijai. Poemas de Jerusal辿n (poema XI) a: Detr叩s de todo esto se oculta una gran felicidad. Traducci坦 de Raquel Garc鱈a Lozano. La poes鱈a se単or hidalgo, 2004; El poema de Josep Gerona es troba a lentrada del dia 23 de mar巽 de 2010 a Josep Germ, bloc de pensament urgent, http://josepgerma.blogspot.com
  • 67. 67 NOTES Una versi坦 del poema Ell diu... va apar竪ixer a la plaquette per aquell ondular indec鱈s, N炭m. Sense, Hivern 2007; i Detente bala va apar竪ixer a la plaquette subjugat per les d嘆cils arrels, N炭m. X, Tardor 2009, ambdues publicades per Papers de Verslia. La fotografia de la pintura de V. Hammersh淡i 辿s dOle Woldbye i Pernille Klemp, pertany a la col揃lecci坦 de pintors danesos del museu Ordrupgaard. http://www.ordrupgaard.dk