ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

T1: Restauració / Economia i demografia

•Download as PPT, PDF•
•
FUNDACIÓ PRIVADA COLLSEROLA / Escola Frederic Mistral - Tècnic Eulàlia
FUNDACIÓ PRIVADA COLLSEROLA / Escola Frederic Mistral - Tècnic Eulàlia
Convert to study materialsBETA

Transform any presentation into ready-made study material—select from outputs like summaries, definitions, and practice questions.

1 of 20
Download to read offline
HISTÒRIA 2n Batxillerat TEMA 1: LA RESTAURACIÓ (1875 – 1931) 3ª part Evolució econòmica i demogràfica, 1875-31 (temes 4 i 5 llibre de text)
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i 5) 1. Pervivència d’una economia agrària (p. 98-99/130-131) 1.1 EVOLUCIÓ DE L’AGRICULTURA ESPANYOLA (XIX) - Sector majoritari, de baixíssima productivitat (p.98) i - Mecanització baixa, mà d’obra barata . Latifundisme i minifundisme - Fracàs desamortitzacions (XIX) - Estructura de la propietat . 1800 11 milions (72 % població agrària, ramadera) . 1900 18 milions (65 % població agrària, ramadera) . 1930 24 milions (45% població agrària, ramadera) CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA, RESUM 1.- Productivitat escassa. No modernització 2.- Estructura desigual propietat 3.- Mercat local 4.- Diferències regionals - mà d’obra jornalera Rendiments i productivitat per hectàrea . Mala qualitat terra i clima poc favorable 300 . Més producció menys productivitat 250 - Mercats locals = subsistència / Falta d’un mercat integrat (lligat a la industrialització) text pàg. 115 !!! Alem anya França 100 Dinam arca Holanda 50 0 . Latifundis cereals centre i sud . Mitjana propietat ,especialitzada al mediterrani, de vinya, olivera, fruita seca.. Itàlia 150 - Diferenciació regional . Mitjana propietat patata, blat moro al nord (cas especial a Galícia) Espanya 200 1890 1910 1930 58 55 61 Itàlia 156 161 180 Ale m anya 148 205 218 França 128 136 153 Dinam arca 140 202 270 Holanda 192 237 282 Espanya
DOCUMENT COMPLEMENTARI 3ª PART- TEMA 1: EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875-1931) LA “QÜESTIÓ SOCIAL” Fonthttp://www.hispanidad.info/tema51.htm En el primer tercio del siglo XX hay casi dos millones de jornaleros en que, junto con los familiares a su cargo, son casi la tercera parte de la población total. Respecto a la población activa, que era de 8'4 millones de trabajadores productivos, son casi la cuarta parte: el 23'8% en 1931. En 1860, había habido 2'35 millones de jornaleros, que eran casi la mitad de la población activa, que ascendía a 4'8 millones de trabajadores productivos: el 49%. Luego, están los recién escapados del hambre del jornalerismo al peonaje industrial sin cualificación con la emigración, a costa del desarraigo y de ser víctimas de las lacras sociales urbanas Les dificultats dels jornalers TORNAR
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) 1. Pervivència d’una economia agrària Espanya TORNAR POBLACIÓ ACTIVA PER SECTORS 1900 Espanya 1930 Terciari Terciari Secundari Primari Secundari Primari Estructura de la propietat a Espanya (1930) 1% 4% Grans propietaris Mitjans propietaris 95% Petits propietaris Rendes de la terra a Espanya (1930) 32% 43% 25% Grans propietaris Mitjans propietaris Petits propietaris
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i 5) 1. Pervivència d’una economia agrària (p. 98-99/130-131) 1.2 LA CRISI DE FINALS DE SEGLE XIX . Crisi 1880-1910 / Destaquen els efectes de... . Revolució transports ... Importacions cerealístiques massives (EUA, Rússia..) Enfonsament de preus . Fil.loxera i conflicte rabassaire Un paràsit que mata ceps / Catalunya 1879 Substitució per ceps americans Conflicte rabassaire: una autèntica divisió social / Intent dels propietaris d’imposar contractes més breus / Sindicat agrari: Unió Rabassaires (1893) 1.3 TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA CATALANA . Algunes diferències respecte de la resta d’Espanya . Mitjana propietat i règim d’emfiteusi . Creixent especialització al litoral (vinya, fruita seca): exportació . Millores tècniques: eines, adobs, noves rotacions, extensió regadiu.. . Petit mercat interior.. Intercanvi ciutat-camp / Acumulació relativa de capital . Cooperativisme, inicis XX
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5) 2. Les limitacions de la industrialització (p.100,101/104,105/132,133) INTRODUCCIÓ: RAONS QUE EXPLIQUEN EL RETARD INDUSTRIAL ESPANYOL 1. Manca de revolució agrícola 3. Altres . Desestabilització política . Retard demogràfic . Posició geogràfica (export/import) . Decisions foment ferrocarril ( Llei Ferrocarrils, 1855) CAPITALS Agricultura i mercat no integrats (p.115) Propietat mal repartida Nivells subsistència Baixes productivitats No genera suficients per INVERTIR EN ACTIVITATS INDUSTRIALS . Absència “esperit capitalista” 2. El capital dóna més rendibilitat si... . Decisions explotació minera (Llei de Bases Generals per la Mineria, 1868). Especulació financera . Infradotació matèries primeres i fonts energia Invertir en terres Invertir en deute públic Desincentiva Especulació immobiliària CATALUNYA/Àrees amb una petita classe mitjana de pagesos propietaris i/o arrendataris emfiteutes, acumulació petits capitals familiars, retorn capitals americans des del 1825-30 Es va ACUMULAR CAPITAL per...
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5) 2. Limitacions de la industrialització (p. 100,101/104,105/132,133) 2.1 LA INDÚSTRIA TEXTIL CATALANA (p. 100-101) Limitacions pròpies… Manca fonts energia i matèries primeres / limitacions mercat / escassos capitals / deficiències xarxa comunicacions / escàs sistema financer propi a) 1ª Etapa: Els inicis / Catalunya, pionera / 1830-60 .- Sector textil cotó .- Major disponiblitat de capitals (repatriació capitals de les colònies, modernització camp aporta primers capitals, antics artesans que acumulen capital) .- Incorporació tècniques i maquinària angleses (màquina vapor, importació carbó anglès i asturià, progressiva mecanització de filatura i tissatge) .- Els “vapors industrials” (Maresme, Barcelonès, Garraf..Ex: Vapor Vell i Nou, Bonaplata..) b) 2ª Etapa: 1860- finals XIX .- Guerra Secessió EUA.. “fam del cotó”.. Industrialització de la llana (Sabadell, Terrassa..) .- 1869.. Invent: turbina… energia hidràulica ..Les “colònies industrials” (i 2) .- Mecanització paper, suro, aiguardent… aparició química, metal.lúrgia.. Necessitava del PROTECCIONISME ARANZELARI per falta de COMPETITIVITAT COLÒNIES INDUSTRIALS. AMPLIACIÓ / Dos mètodes d’investigació històrica: l’arqueologia http://goo.gl/Q71sF i la història oral http://goo.gl/Esrxj
TORNAR La revolució agrícola és precedent i causa de la revolució industrial. •L’augment sostingut de producció i productivitat agràries contribueixen en tres maneres a la industrialització: •1.creen excedent per alimentar les ciutats, •2.creen excedent de població i promouen l’èxode rural; la mà d’obra necessària per la indústria, •3.la població rural i urbana consumeixen productes industrials. •A més, l’agricultura productiva permet acumular capitals (provinents de les vendes interiors o de les exportacions). •L’agricultura espanyola no va dur a terme satisfactòriament aquestes funcions. • Tortella, G.
Les colònies industrials TORNAR Ús de l’aigua com a font d’energia cal Per al funcionament de la roda hidràulica i la turbina Salts d’aigua aïllats dels nuclis urbans cal Construcció d’habitatges i serveis bàsics A partir de 1860, expansió de les colònies Ter i Llobregat A causa de Manca de carbó català Abundant mà d’obra Obres d’infraestructura barates Legislació sobre aigües adequada Els espais d’una colònia Espais productius (fàbrica, tallers, magatzems, oficines, canals i resclosa) Espais de residència i serveis (habitatges, botigues, cafè, casino, fonda, teatre, cinema, escoles, horts, galliners...) Espai de domini (Casa propietari, església...)
TORNAR
TORNAR
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5) 2. Limitacions de la industrialització (p. 100,101/104,105/132,133 i 135) . Centres de producció / MAPA PÀG 117!!! 2.2 i 2.3 SIDEROMETAL.LÚRGIA i MINERIA (p. 104 i 105) . Siderúrgia: Des de 1830 increment demanda ferro / escasssetat de ferro i de carbó de qualitat . Zones desenvolupament siderúrgic (Màlaga, Astúries, Biscaia) . Elevats costos elaboració, necessitat ajuts estatals i proteccionisme . Finals XIX: metal.lúrgia al P. Basc (acer), construcció naval (Biscaia, Ferrol, Cat) i ferroviària (Cat). 2.4 SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL i el paper de la BANCA (p. 132 , 133 i 135) . Finals XIX i Inicis XX . Electricitat (facilitats d’ús i trasllat) i noves indústries : química, alimentària, paperera, elèctrica, mecànica, siderúgica . Industria, Madrid . Una banca oligopòlica . Mineria . Escassa importància mineria fins 1868 / efectes pobres a l’economia . Llei de bases generals per la mineria (1868). Liberalització del sector = concessions per fer front al deute . major poder financer Madrid/P. Basc * Assoliment tardà d’un mercat integrat consolidat
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5) 2. Limitacions de la industrialització (p. 100,101/104,105/132,133 i 135) 2.5 PROTECCIONISME i LLIURECANVISME . Conceptes . Espanya: escàs mercat interior / cal exportar (2ª meitat XIX) / El proteccionisme català . Diferències interessos fins anys ‘90: terratinents vs industrials (lliurecanvisme vs. proteccionisme) . Les polítiques aranzelàries segons governs i dinàmica europea - Proteccionisme fins 1869 (Aranzel Figuerola) i lliurecanvisme 1869-91 - L’aranzel proteccionista de 1891 / Demanat per tots els productors - XX: els aranzels més alts d’Europa .. Pèrdua competitivitat
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) 3. Els transports: el ferrocarril (P. 102, 103 i 134) 3.1 CONSTRUCCIÓ XARXA FERROVIÀRIA 3.2 CARACTERÍSTIQUES i CONSEQÜÈNCIES Ferrocarril: clau per constituir un mercat integrat / S’aconsegueix parcialment Inicis 1848 (BCN-Mataró). El problema de l’amplada de via i l’orografia Llei de ferrocarrils 1855 ...... Intensa construcció creació S.A subvencions estatals que garantien beneficis mínims facilitat per importacions siderúrgiques estrangeres precipitació en la construcció. Objectiu: construir i cobrar tramat radial / desatenció perifèria / problema amplada via ! Expectatives d’inversió frustrades: crisi 1866 / Retorn a la construcció entre 1876 i 1885
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) 4. Evolució demogràfica (P. 96, 97, 126, 127, 128 i 129) HO TREBALLEU VOSALTRES!! ASPECTES A TENIR EN COMPTE . Comparativa ESPANYA -CATALUNYA . Evolució règim demogràfic al segle XIX i inicis XX (p. 96, 97, 126) . Distribució població (p. 96, 97 i 126) . Sectors econòmics (p 96, 97) . Moviment migratori camp – ciutat (p. 96, 97, 127) . Migracions exteriors ( 96 i 126) . Les ciutats (p 128 i 129) * Observar les diferències entre Catalunya i la resta d’Espanya pel que fa a les dinàmiques de migració.
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) 5.- Noves classes socials ( p. 97, 131, 136 i 137) HO TREBALLEU VOSALTRES!! OBSERVAR L’ EVOLUCIÓ D’UNA SOCIETAT TRADICIONAL a una SOCIETAT de MASSES . Els grups socials a l’ Espanya del XIX (p. 97) . Els grups socials a l’Espanya de principis del XX (p. 136) . La vida al camp (p. 131) . La vida a la ciutat (p. 137) * Tenir en compte la pervivència en amplíssims sectors de la població de valors col.lectius, culturals i religiosos tradicionals
T1: Restauració / Economia i demografia
Pàg. 116
TORNAR
Pàg. 117 TORNAR

More Related Content

T1: Restauració / Economia i demografia

  • 1. HISTÒRIA 2n Batxillerat TEMA 1: LA RESTAURACIÓ (1875 – 1931) 3ª part Evolució econòmica i demogràfica, 1875-31 (temes 4 i 5 llibre de text)
  • 2. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i 5) 1. Pervivència d’una economia agrària (p. 98-99/130-131) 1.1 EVOLUCIÓ DE L’AGRICULTURA ESPANYOLA (XIX) - Sector majoritari, de baixíssima productivitat (p.98) i - Mecanització baixa, mà d’obra barata . Latifundisme i minifundisme - Fracàs desamortitzacions (XIX) - Estructura de la propietat . 1800 11 milions (72 % població agrària, ramadera) . 1900 18 milions (65 % població agrària, ramadera) . 1930 24 milions (45% població agrària, ramadera) CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA, RESUM 1.- Productivitat escassa. No modernització 2.- Estructura desigual propietat 3.- Mercat local 4.- Diferències regionals - mà d’obra jornalera Rendiments i productivitat per hectàrea . Mala qualitat terra i clima poc favorable 300 . Més producció menys productivitat 250 - Mercats locals = subsistència / Falta d’un mercat integrat (lligat a la industrialització) text pàg. 115 !!! Alem anya França 100 Dinam arca Holanda 50 0 . Latifundis cereals centre i sud . Mitjana propietat ,especialitzada al mediterrani, de vinya, olivera, fruita seca.. Itàlia 150 - Diferenciació regional . Mitjana propietat patata, blat moro al nord (cas especial a Galícia) Espanya 200 1890 1910 1930 58 55 61 Itàlia 156 161 180 Ale m anya 148 205 218 França 128 136 153 Dinam arca 140 202 270 Holanda 192 237 282 Espanya
  • 3. DOCUMENT COMPLEMENTARI 3ª PART- TEMA 1: EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875-1931) LA “QÜESTIÓ SOCIAL” Fonthttp://www.hispanidad.info/tema51.htm En el primer tercio del siglo XX hay casi dos millones de jornaleros en que, junto con los familiares a su cargo, son casi la tercera parte de la población total. Respecto a la población activa, que era de 8'4 millones de trabajadores productivos, son casi la cuarta parte: el 23'8% en 1931. En 1860, había habido 2'35 millones de jornaleros, que eran casi la mitad de la población activa, que ascendía a 4'8 millones de trabajadores productivos: el 49%. Luego, están los recién escapados del hambre del jornalerismo al peonaje industrial sin cualificación con la emigración, a costa del desarraigo y de ser víctimas de las lacras sociales urbanas Les dificultats dels jornalers TORNAR
  • 4. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) 1. Pervivència d’una economia agrària Espanya TORNAR POBLACIÓ ACTIVA PER SECTORS 1900 Espanya 1930 Terciari Terciari Secundari Primari Secundari Primari Estructura de la propietat a Espanya (1930) 1% 4% Grans propietaris Mitjans propietaris 95% Petits propietaris Rendes de la terra a Espanya (1930) 32% 43% 25% Grans propietaris Mitjans propietaris Petits propietaris
  • 5. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i 5) 1. Pervivència d’una economia agrària (p. 98-99/130-131) 1.2 LA CRISI DE FINALS DE SEGLE XIX . Crisi 1880-1910 / Destaquen els efectes de... . Revolució transports ... Importacions cerealístiques massives (EUA, Rússia..) Enfonsament de preus . Fil.loxera i conflicte rabassaire Un paràsit que mata ceps / Catalunya 1879 Substitució per ceps americans Conflicte rabassaire: una autèntica divisió social / Intent dels propietaris d’imposar contractes més breus / Sindicat agrari: Unió Rabassaires (1893) 1.3 TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA CATALANA . Algunes diferències respecte de la resta d’Espanya . Mitjana propietat i règim d’emfiteusi . Creixent especialització al litoral (vinya, fruita seca): exportació . Millores tècniques: eines, adobs, noves rotacions, extensió regadiu.. . Petit mercat interior.. Intercanvi ciutat-camp / Acumulació relativa de capital . Cooperativisme, inicis XX
  • 6. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5) 2. Les limitacions de la industrialització (p.100,101/104,105/132,133) INTRODUCCIÓ: RAONS QUE EXPLIQUEN EL RETARD INDUSTRIAL ESPANYOL 1. Manca de revolució agrícola 3. Altres . Desestabilització política . Retard demogràfic . Posició geogràfica (export/import) . Decisions foment ferrocarril ( Llei Ferrocarrils, 1855) CAPITALS Agricultura i mercat no integrats (p.115) Propietat mal repartida Nivells subsistència Baixes productivitats No genera suficients per INVERTIR EN ACTIVITATS INDUSTRIALS . Absència “esperit capitalista” 2. El capital dóna més rendibilitat si... . Decisions explotació minera (Llei de Bases Generals per la Mineria, 1868). Especulació financera . Infradotació matèries primeres i fonts energia Invertir en terres Invertir en deute públic Desincentiva Especulació immobiliària CATALUNYA/Àrees amb una petita classe mitjana de pagesos propietaris i/o arrendataris emfiteutes, acumulació petits capitals familiars, retorn capitals americans des del 1825-30 Es va ACUMULAR CAPITAL per...
  • 7. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5) 2. Limitacions de la industrialització (p. 100,101/104,105/132,133) 2.1 LA INDÚSTRIA TEXTIL CATALANA (p. 100-101) Limitacions pròpies… Manca fonts energia i matèries primeres / limitacions mercat / escassos capitals / deficiències xarxa comunicacions / escàs sistema financer propi a) 1ª Etapa: Els inicis / Catalunya, pionera / 1830-60 .- Sector textil cotó .- Major disponiblitat de capitals (repatriació capitals de les colònies, modernització camp aporta primers capitals, antics artesans que acumulen capital) .- Incorporació tècniques i maquinària angleses (màquina vapor, importació carbó anglès i asturià, progressiva mecanització de filatura i tissatge) .- Els “vapors industrials” (Maresme, Barcelonès, Garraf..Ex: Vapor Vell i Nou, Bonaplata..) b) 2ª Etapa: 1860- finals XIX .- Guerra Secessió EUA.. “fam del cotó”.. Industrialització de la llana (Sabadell, Terrassa..) .- 1869.. Invent: turbina… energia hidràulica ..Les “colònies industrials” (i 2) .- Mecanització paper, suro, aiguardent… aparició química, metal.lúrgia.. Necessitava del PROTECCIONISME ARANZELARI per falta de COMPETITIVITAT COLÒNIES INDUSTRIALS. AMPLIACIÓ / Dos mètodes d’investigació històrica: l’arqueologia http://goo.gl/Q71sF i la història oral http://goo.gl/Esrxj
  • 8. TORNAR La revolució agrícola és precedent i causa de la revolució industrial. •L’augment sostingut de producció i productivitat agràries contribueixen en tres maneres a la industrialització: •1.creen excedent per alimentar les ciutats, •2.creen excedent de població i promouen l’èxode rural; la mà d’obra necessària per la indústria, •3.la població rural i urbana consumeixen productes industrials. •A més, l’agricultura productiva permet acumular capitals (provinents de les vendes interiors o de les exportacions). •L’agricultura espanyola no va dur a terme satisfactòriament aquestes funcions. • Tortella, G.
  • 9. Les colònies industrials TORNAR Ús de l’aigua com a font d’energia cal Per al funcionament de la roda hidràulica i la turbina Salts d’aigua aïllats dels nuclis urbans cal Construcció d’habitatges i serveis bàsics A partir de 1860, expansió de les colònies Ter i Llobregat A causa de Manca de carbó català Abundant mà d’obra Obres d’infraestructura barates Legislació sobre aigües adequada Els espais d’una colònia Espais productius (fàbrica, tallers, magatzems, oficines, canals i resclosa) Espais de residència i serveis (habitatges, botigues, cafè, casino, fonda, teatre, cinema, escoles, horts, galliners...) Espai de domini (Casa propietari, església...)
  • 12. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5) 2. Limitacions de la industrialització (p. 100,101/104,105/132,133 i 135) . Centres de producció / MAPA PÀG 117!!! 2.2 i 2.3 SIDEROMETAL.LÚRGIA i MINERIA (p. 104 i 105) . Siderúrgia: Des de 1830 increment demanda ferro / escasssetat de ferro i de carbó de qualitat . Zones desenvolupament siderúrgic (Màlaga, Astúries, Biscaia) . Elevats costos elaboració, necessitat ajuts estatals i proteccionisme . Finals XIX: metal.lúrgia al P. Basc (acer), construcció naval (Biscaia, Ferrol, Cat) i ferroviària (Cat). 2.4 SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL i el paper de la BANCA (p. 132 , 133 i 135) . Finals XIX i Inicis XX . Electricitat (facilitats d’ús i trasllat) i noves indústries : química, alimentària, paperera, elèctrica, mecànica, siderúgica . Industria, Madrid . Una banca oligopòlica . Mineria . Escassa importància mineria fins 1868 / efectes pobres a l’economia . Llei de bases generals per la mineria (1868). Liberalització del sector = concessions per fer front al deute . major poder financer Madrid/P. Basc * Assoliment tardà d’un mercat integrat consolidat
  • 13. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5) 2. Limitacions de la industrialització (p. 100,101/104,105/132,133 i 135) 2.5 PROTECCIONISME i LLIURECANVISME . Conceptes . Espanya: escàs mercat interior / cal exportar (2ª meitat XIX) / El proteccionisme català . Diferències interessos fins anys ‘90: terratinents vs industrials (lliurecanvisme vs. proteccionisme) . Les polítiques aranzelàries segons governs i dinàmica europea - Proteccionisme fins 1869 (Aranzel Figuerola) i lliurecanvisme 1869-91 - L’aranzel proteccionista de 1891 / Demanat per tots els productors - XX: els aranzels més alts d’Europa .. Pèrdua competitivitat
  • 14. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) 3. Els transports: el ferrocarril (P. 102, 103 i 134) 3.1 CONSTRUCCIÓ XARXA FERROVIÀRIA 3.2 CARACTERÍSTIQUES i CONSEQÜÈNCIES Ferrocarril: clau per constituir un mercat integrat / S’aconsegueix parcialment Inicis 1848 (BCN-Mataró). El problema de l’amplada de via i l’orografia Llei de ferrocarrils 1855 ...... Intensa construcció creació S.A subvencions estatals que garantien beneficis mínims facilitat per importacions siderúrgiques estrangeres precipitació en la construcció. Objectiu: construir i cobrar tramat radial / desatenció perifèria / problema amplada via ! Expectatives d’inversió frustrades: crisi 1866 / Retorn a la construcció entre 1876 i 1885
  • 15. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) 4. Evolució demogràfica (P. 96, 97, 126, 127, 128 i 129) HO TREBALLEU VOSALTRES!! ASPECTES A TENIR EN COMPTE . Comparativa ESPANYA -CATALUNYA . Evolució règim demogràfic al segle XIX i inicis XX (p. 96, 97, 126) . Distribució població (p. 96, 97 i 126) . Sectors econòmics (p 96, 97) . Moviment migratori camp – ciutat (p. 96, 97, 127) . Migracions exteriors ( 96 i 126) . Les ciutats (p 128 i 129) * Observar les diferències entre Catalunya i la resta d’Espanya pel que fa a les dinàmiques de migració.
  • 16. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) 5.- Noves classes socials ( p. 97, 131, 136 i 137) HO TREBALLEU VOSALTRES!! OBSERVAR L’ EVOLUCIÓ D’UNA SOCIETAT TRADICIONAL a una SOCIETAT de MASSES . Els grups socials a l’ Espanya del XIX (p. 97) . Els grups socials a l’Espanya de principis del XX (p. 136) . La vida al camp (p. 131) . La vida a la ciutat (p. 137) * Tenir en compte la pervivència en amplíssims sectors de la població de valors col.lectius, culturals i religiosos tradicionals