際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

T.2. elements del llenguatge visual.

A
Ana Blesa
1 of 26
Downloaded 47 times
TEMA 2 ELEMENTS DEL LLENGUATGE VISUAL
ELEMENTS BSICS DE L'EXPRESSI PLSTICA Totes les imatges que veiem representades estan formades pels elements bsics de l'expressi坦 plstica; el punt, la l鱈nea, el pla, la textura i el color. Aquests elements, sols o combinats, constitueixen un llenguatge propi amb les seves normes espec鱈fiques i permeten a l'autor transmetre idees, sensacions o sentiments als altres.
s important estudiar les caracter鱈stiques i regles fonamentals dels elements plstics per a expressar el nostre propi llenguatge plstic amb eficcia.
1. EL PUNT El punt 辿s l'element d'expressi坦 plstica m辿s simple i petit. La primera finalitat del punt 辿s indicar una posici坦. Encara que habitualment el punt es considera red坦, es pot representar amb diferents formes segons la funci坦 que tingui; per exemple, els punts gramaticals dels textos s坦n quadrats i petits per no distreure l'atenci坦. Tanmateix, el punt grfic emprat plsticament pot tenir superf鱈cie i els contorns irregulars.
Es considera que una forma 辿s un punt quan ocupa un espai molt menut sobre la superf鱈cie en qu竪 es dibuixa. Si sobrepassa una certa grandria, en comparaci坦 a les altres formes que l'envolten, es considera un pla.
Capacitat expressiva del punt El punt t辿 una capacitat il揃limitada per a representar imatges i expressar idees i emocions.per aix嘆 s'usen diversos efectes visuals com la concentraci坦, en qu竪 es distancien els uns dels altres. El punt t辿, a m辿s una gran for巽a d'atracci坦 visual, ra坦 per la qual 辿s molt efica巽 com a element compositiu i com a signe d'indicaci坦.
Observa en aquesta reproducci坦 com els caps dels personatges actuen com si foren punts que dirigeixen la nostra atenci坦 per tota l'escena.
Capacitat tridimensional del punt Variant adequadament les dimensions del punt les formes i els colors, es poden crear efectes visuals de profunditat espaial i de volum.
2. La linea Si a partir d'un punt movem el llapis en qualsevol direcci坦, el resultat 辿s una l鱈nia. Per aix嘆, la l鱈nia es defineix com un punt en moviment. La forma, el gruix i la textura de la l鱈nia depenen dels materials i de la manera com s'usen. Aquestes caracter鱈stiques estructurals compleixen diferents funcions i permeten a l'autor crear diferents sensacions visuals com ara profunditat, equilibri, for巽a, suavitat, etc.
Classificaci坦 de les l鱈nies Segons l'estructura, les l鱈nies es poden classificar en l鱈nies simples i l鱈nies compostes
Classificaci坦 de les l鱈nies Segons l'estructura les l鱈nies es poden classificar en l鱈nies simples i l鱈nies compostes. A. L鱈nees simples, s坦n les formades per un sol tra巽, ja sigui recte o corba. Es perceben directament, d'una sola mirada. B. L鱈nees compostes, estan formades per fragments de dues o m辿s l鱈nies rectes o corbes. Si volem visualitzar-les b辿, hem de despla巽ar la vista en diferents direccions . Una linea composta pot ser trencada, ondulada o mixta.
B.1. L鱈nees trencades, estan formades amb fragments de l鱈nees rectes
B.2. L鱈nees ondulades, estan formades amb fragments de l鱈nees corbes
B.3. L鱈nees mixtes, estan formades amb fragments de l鱈nees rectes i corbes
CAPACITAT EXPRESSIVA DE LA LNEA Les l鱈nies es poden tra巽ar en distintes direccions: vertical, horitzontal i inclinada (diagonal). Cadascuna d'aquestes direccions te un valor expressiu diferent. L鱈nees verticals: la direcci坦 vertical comunica un moviment ascendent o descendent, segons com s'usi. Produeix una sensaci坦 de visual creixement, d'elevaci坦 i d'equilibri
L鱈nees horitzontals: la direcci坦 horitzontal produeix sensacions visuals d'estabilitat, de calma i d'assossec; per嘆 un 炭s excessiu d'aquestes l鱈nies en un dibuix pot resultar mon嘆tom.
L鱈nees obliq端es o inclinades: la direcci坦 inclinada transmet el mxim grau d'inestabilitat i de moviment. Aquests dos aspectes donen a les l鱈nies inclinades un efecte visual de dinamisme.
3. El pla o la forma Un pla 辿s una superf鱈cie de dues dimensions; al巽ria i amplria, i t辿 posici坦 i direcci坦 en l'espai. Te嘆ricament el pla 辿s inifinit, per嘆 per a poder descriure'l visualment se li posem l鱈mits i aix嘆 d坦na lloc a les formes planes.
Classificaci坦 de les formes planes Poden ser de dues classes: geom竪triques i orgniques. A. Les formes geom竪triques obeeixen a lleis matemtiques. s per aix嘆 que tenen una gran capacitat per a produir sensacions visuals d'ordre i d'estabilitat. Hi ha tres formes planes geom竪triques bsiques: el cercle, el quadrat i el triangle equilter.
B. Les formes orgniques obeeixen a lleis naturals i poden adoptar infinites aparences. La sensaci坦 visual que produeixen 辿s de m辿s dinamisme que la de les formes geom竪triques.
Capacitat tridimensional del pla Una de les funcions principals del pla consisteix en crear volum. Aix嘆 ho aconsegueix mitjan巽ant la uni坦 de diverses formes planes en diferents direccions. El volum t辿 tres direccions: al巽ria, amplria i profunditat, i es pot representar sobre una superf鱈cie plana (dues dimensions) usant els elements plstics de manera adequada i amb diferents recursos grfics.
4. La textura La textura 辿s una qualitat de les superf鱈cies deguda a l'estructura material de l'objecte i que produeix diferents sensacions visuals i tctils. Podem distingir entre textures llises, suaus, aspres, granulades i rugoses. Per exemple, la superf鱈cie de la seda 辿s llisa i suau, i l'escor巽a d'un arbre 辿s aspra i rugosa. Els artistes usen les textures com un altre element plstic per aconseguir m辿s expressivitat en les seves obres.
Classificaci坦 segons l'or鱈gen Segons l'origen, podem classificar les textures en Textures naturals, aquelles que es troben en la natura. Textures artificials, aquelles que s坦n elaborades per l'辿sser hum de manera manual o mecnica.
Textures tctils S坦n aquelles que nom辿s es poden percebre mitjan巽ant el sentit del tacte. En la representaci坦 plstica, siga de pintura o d'escultura, es produeixen molts efectes de textures tctils combinant diferents materials o elaborant superf鱈cies amb els relleus desitjats.
Textures visuals S坦n aquelles que nom辿s es poden percebre mitjan巽ant el sentit de la vista. Reben tamb辿 el nom de textures grfiques, perqu竪 es tracta de fotografies o de representacions grfiques sobre paper o un altre material.
T竪cnica del frottage (fregament) La textura d'algunes superf鱈cies es pot reproduir mitjan巽ant la t竪cnica del frottage o fregament. Per aix嘆 es col揃loca un paper sobre el relleu de la superf鱈cie i s'hi passa de manera insistent un llapis de grafit o de color, de mina blana, pressionant- lo regularment amb l鱈nies molt juntes fins a obtenir la reproducci坦 desitjada.

More Related Content

T.2. elements del llenguatge visual.

  • 1. TEMA 2 ELEMENTS DEL LLENGUATGE VISUAL
  • 2. ELEMENTS BSICS DE L'EXPRESSI PLSTICA Totes les imatges que veiem representades estan formades pels elements bsics de l'expressi坦 plstica; el punt, la l鱈nea, el pla, la textura i el color. Aquests elements, sols o combinats, constitueixen un llenguatge propi amb les seves normes espec鱈fiques i permeten a l'autor transmetre idees, sensacions o sentiments als altres.
  • 3. s important estudiar les caracter鱈stiques i regles fonamentals dels elements plstics per a expressar el nostre propi llenguatge plstic amb eficcia.
  • 4. 1. EL PUNT El punt 辿s l'element d'expressi坦 plstica m辿s simple i petit. La primera finalitat del punt 辿s indicar una posici坦. Encara que habitualment el punt es considera red坦, es pot representar amb diferents formes segons la funci坦 que tingui; per exemple, els punts gramaticals dels textos s坦n quadrats i petits per no distreure l'atenci坦. Tanmateix, el punt grfic emprat plsticament pot tenir superf鱈cie i els contorns irregulars.
  • 5. Es considera que una forma 辿s un punt quan ocupa un espai molt menut sobre la superf鱈cie en qu竪 es dibuixa. Si sobrepassa una certa grandria, en comparaci坦 a les altres formes que l'envolten, es considera un pla.
  • 6. Capacitat expressiva del punt El punt t辿 una capacitat il揃limitada per a representar imatges i expressar idees i emocions.per aix嘆 s'usen diversos efectes visuals com la concentraci坦, en qu竪 es distancien els uns dels altres. El punt t辿, a m辿s una gran for巽a d'atracci坦 visual, ra坦 per la qual 辿s molt efica巽 com a element compositiu i com a signe d'indicaci坦.
  • 7. Observa en aquesta reproducci坦 com els caps dels personatges actuen com si foren punts que dirigeixen la nostra atenci坦 per tota l'escena.
  • 8. Capacitat tridimensional del punt Variant adequadament les dimensions del punt les formes i els colors, es poden crear efectes visuals de profunditat espaial i de volum.
  • 9. 2. La linea Si a partir d'un punt movem el llapis en qualsevol direcci坦, el resultat 辿s una l鱈nia. Per aix嘆, la l鱈nia es defineix com un punt en moviment. La forma, el gruix i la textura de la l鱈nia depenen dels materials i de la manera com s'usen. Aquestes caracter鱈stiques estructurals compleixen diferents funcions i permeten a l'autor crear diferents sensacions visuals com ara profunditat, equilibri, for巽a, suavitat, etc.
  • 10. Classificaci坦 de les l鱈nies Segons l'estructura, les l鱈nies es poden classificar en l鱈nies simples i l鱈nies compostes
  • 11. Classificaci坦 de les l鱈nies Segons l'estructura les l鱈nies es poden classificar en l鱈nies simples i l鱈nies compostes. A. L鱈nees simples, s坦n les formades per un sol tra巽, ja sigui recte o corba. Es perceben directament, d'una sola mirada. B. L鱈nees compostes, estan formades per fragments de dues o m辿s l鱈nies rectes o corbes. Si volem visualitzar-les b辿, hem de despla巽ar la vista en diferents direccions . Una linea composta pot ser trencada, ondulada o mixta.
  • 12. B.1. L鱈nees trencades, estan formades amb fragments de l鱈nees rectes
  • 13. B.2. L鱈nees ondulades, estan formades amb fragments de l鱈nees corbes
  • 14. B.3. L鱈nees mixtes, estan formades amb fragments de l鱈nees rectes i corbes
  • 15. CAPACITAT EXPRESSIVA DE LA LNEA Les l鱈nies es poden tra巽ar en distintes direccions: vertical, horitzontal i inclinada (diagonal). Cadascuna d'aquestes direccions te un valor expressiu diferent. L鱈nees verticals: la direcci坦 vertical comunica un moviment ascendent o descendent, segons com s'usi. Produeix una sensaci坦 de visual creixement, d'elevaci坦 i d'equilibri
  • 16. L鱈nees horitzontals: la direcci坦 horitzontal produeix sensacions visuals d'estabilitat, de calma i d'assossec; per嘆 un 炭s excessiu d'aquestes l鱈nies en un dibuix pot resultar mon嘆tom.
  • 17. L鱈nees obliq端es o inclinades: la direcci坦 inclinada transmet el mxim grau d'inestabilitat i de moviment. Aquests dos aspectes donen a les l鱈nies inclinades un efecte visual de dinamisme.
  • 18. 3. El pla o la forma Un pla 辿s una superf鱈cie de dues dimensions; al巽ria i amplria, i t辿 posici坦 i direcci坦 en l'espai. Te嘆ricament el pla 辿s inifinit, per嘆 per a poder descriure'l visualment se li posem l鱈mits i aix嘆 d坦na lloc a les formes planes.
  • 19. Classificaci坦 de les formes planes Poden ser de dues classes: geom竪triques i orgniques. A. Les formes geom竪triques obeeixen a lleis matemtiques. s per aix嘆 que tenen una gran capacitat per a produir sensacions visuals d'ordre i d'estabilitat. Hi ha tres formes planes geom竪triques bsiques: el cercle, el quadrat i el triangle equilter.
  • 20. B. Les formes orgniques obeeixen a lleis naturals i poden adoptar infinites aparences. La sensaci坦 visual que produeixen 辿s de m辿s dinamisme que la de les formes geom竪triques.
  • 21. Capacitat tridimensional del pla Una de les funcions principals del pla consisteix en crear volum. Aix嘆 ho aconsegueix mitjan巽ant la uni坦 de diverses formes planes en diferents direccions. El volum t辿 tres direccions: al巽ria, amplria i profunditat, i es pot representar sobre una superf鱈cie plana (dues dimensions) usant els elements plstics de manera adequada i amb diferents recursos grfics.
  • 22. 4. La textura La textura 辿s una qualitat de les superf鱈cies deguda a l'estructura material de l'objecte i que produeix diferents sensacions visuals i tctils. Podem distingir entre textures llises, suaus, aspres, granulades i rugoses. Per exemple, la superf鱈cie de la seda 辿s llisa i suau, i l'escor巽a d'un arbre 辿s aspra i rugosa. Els artistes usen les textures com un altre element plstic per aconseguir m辿s expressivitat en les seves obres.
  • 23. Classificaci坦 segons l'or鱈gen Segons l'origen, podem classificar les textures en Textures naturals, aquelles que es troben en la natura. Textures artificials, aquelles que s坦n elaborades per l'辿sser hum de manera manual o mecnica.
  • 24. Textures tctils S坦n aquelles que nom辿s es poden percebre mitjan巽ant el sentit del tacte. En la representaci坦 plstica, siga de pintura o d'escultura, es produeixen molts efectes de textures tctils combinant diferents materials o elaborant superf鱈cies amb els relleus desitjats.
  • 25. Textures visuals S坦n aquelles que nom辿s es poden percebre mitjan巽ant el sentit de la vista. Reben tamb辿 el nom de textures grfiques, perqu竪 es tracta de fotografies o de representacions grfiques sobre paper o un altre material.
  • 26. T竪cnica del frottage (fregament) La textura d'algunes superf鱈cies es pot reproduir mitjan巽ant la t竪cnica del frottage o fregament. Per aix嘆 es col揃loca un paper sobre el relleu de la superf鱈cie i s'hi passa de manera insistent un llapis de grafit o de color, de mina blana, pressionant- lo regularment amb l鱈nies molt juntes fins a obtenir la reproducci坦 desitjada.