Tainted love premi sant pere de ribes (2)
- 1. 0 XXVII Concurs Literari de Narrativa Curta Els Cinc Pins 2016 Sant Pere de Ribes Categoria dmbit nacional T鱈tol: Tainted love
- 2. 1 Magradava el teu cos. Mhi atreia com un vertigen, duna manera esbojarrada i impulsiva. La teva olor se mhi va arrapar a la pell com una llepassa i mai no me nhe pogut desempallegar; ni he volgut, ni ho he intentat, ni penso fer-ho, mai. s l炭nic que em queda. Lestendard duna 竪poca pret竪rita a la qual torno adesiara, una vegada i altra. El record del teu cos. Laroma. La flaire. Lolor. La ferum, matreviria a dir, de tan enamorat com nestava. I, tanmateix, avui que the tornat a veure, tot sembla com si res. Com si all嘆 que vam viure tots dos fos una mena de somni fictici. Una entel竪quia. Com si la ficci坦 no en form辿s part, tamb辿, de la realitat. La nostra realitat palpable, tctil, olfactiva, auditiva, gustativa, sensorial, sensitiva; de tessitura informe i indeleble. Tan adorablement captivadora dels sentits, com he experimentat avui que the tornat a veure. I the ensumat, olorat, i he repr竪s una emoci坦 antiga, i he tornat a sentir la pru誰ja vibrant a lest坦mac, com una guspira enlluernadora que menc辿n, mentotsola, membriaga, mextasia, i em perd, encara. Em perd, em perd, em perd. De bon comen巽ament, no hi va passar res. Res dextraordinari, vull dir. Una mirada furtiva, de tant en tant. Una conversa breu. Un comentari innocent. Hi coincid鱈em, en tantes coses... Compart鱈em. Confabulvem. Conspirvem. Un idil揃li afai巽onat de converg竪ncies i m炭tues atraccions. Gestos de complicitat. Per嘆 la cosa no podia passar daix嘆. A poc a poc, per嘆, ens vam embolicar. Gaireb辿 sense adonar-nos-en. Innocentment i maliciosa tamb辿. Com qui no vol la cosa. Per嘆 la cosa va i ve, i hi torna a la seva manera, fa la viu-viu de mica en mica, tot trenant una xarxa de complicitats sinuoses, un pont de sobreentesos indicibles. Fins que et vaig perdre el rastre, a la impensada. No vaig assistir a la festa de comiat. No hi vaig voler anar perqu竪 sabia qu竪 passaria, ho intu誰a. I si no va passar res va ser precisament perqu竪 no hi vaig acudir. Volia anar-hi per嘆 no en vaig tenir esma. No per manca de ganes. En tenia moltes. Totes. Sin坦 perqu竪... Despr辿s, vas desapar竪ixer de la meva vida com si mai no haguessis existit, com si no ens hag辿ssim conegut, com si al m坦n, tu i jo, no hi hagu辿ssim tingut cabuda, un espai teixit a c嘆pia din竪rcies vitals i coincid竪ncies f炭tils. Al cap dun temps ens vam retrobar. Quants anys havien passat? Tant se val! No hi fa res, aix嘆. No hi treu cap. Tot era igual. Lescenari i lembolcall. La teva fesomia dinconfusible arrelam morisca. Els blens dels teus cabells arrissats, negres com latzabeja, que et queien com
- 3. 2 una cascada daig端es tendres i escpoles per sobre el front, sense acabar dencegar-te els ulls del tot, deixant-hi una escletxa a trav辿s de la qual ata端llaves el m坦n. Lapamaves, tu, el m坦n, calculador empedre誰t com ets, pervers i obsessiu fins a lextenuaci坦, fins a sadollar-ten: de tot i del no-res ensems. I jo em trobava ja ara s鱈 indefensa i apoquida, extremament vulnerable. Em vaig amo誰nar una mica. Al teu costat se thi arrapava una criatura dolc鱈ssima que, duna hora lluny, es notava que tadmirava. Hi estava obnubilada. Nestava tant, de tu... Lhavies enlluernada amb quatre paraules i els teus malabars de seductor incorregible, tot amanyagant-la amb carantoines precises i oportunes, estrat竪gicament disposades sobre el camp de batalla. I ella se nhavia encaterinat, la gata maula... Shi deixava dur, com en una mar que et bressa a sotragades lentes, mesurades. Imaginava el seu cos travessat per tu amb una sageta, i el teu cos dhome esvelt, una escultura grega, una ncora solemne. I em mossegava els llavis. Mestremia nom辿s de pensar-hi. Mengelosia. Et vaig trobar igual, malgrat els anys. No havies perdut ni la llacor ni la bellesa; ans al contrari, m辿s assaonada que mai. Fruit de lexperi竪ncia i de laprenentatge. Tampoc no havia passat tant de temps, oi? D辿u anys no 辿s una eternitat, per嘆 pot capgirar les coses, establir-hi un abisme insondable. Es percebia que dominaves les situacions i que havies aconseguit adotzenar els impulsos en la mesura dels teus interessos, dosificant les emocions, llen巽ant a cor qu竪 vols petites lloances a la personeta que tacompanyava, per嘆 sense acabar de lliurar-thi del tot. Perqu竪 aquest era el verb adient, sens dubte, acompanyar, un vocable subsidiari i dependent, de poca al巽ria, i humiliant; en totes i cadascuna de les seves accepcions. Ella, sotmesa a la teva estricta i tirnica voluntat. Ella adoptant un posat de submissi坦 incondicional. Ella fent-te la cort. Ella fent-te la rosca. Ella fent-te la gara-gara. Tot alhora. I, tanmateix, jo notava que daix嘆, tu, ja no en treies suc. Cap ni una gota. Molt abans de lepisodi amb aquesta nineta insignificant, per嘆, ens vam retrobar. (Com me nhe pogut oblidar?) Quin par竪ntesi... Memorable, excepcional, extraordinari, 炭nic. Irrepetible? Va ser en una congregaci坦 damics. Se celebrava en un casalot enmig dels horts, a la vall, vora la mar. La mar que tot ho impregna i amera i enamora. Nom辿s havia passat un any llavors des de la darrera vegada. La darrera vegada que ens hav鱈em de trobar, i no, perqu竪 no hi
- 4. 3 vaig acudir. Ten recordes? Nom辿s havia passat un any des de llavors. Vam estar xerrant una llarga estona. Ens vam divertir bona cosa. Ens hi vam estar, aix鱈, xalant i rient, sense pressa, com si el temps no hagu辿s passat ni res ni ning炭 hi hagu辿s hagut entre nosaltres. Perqu竪 res no hi havia succe誰t, de fet. Res que ens hagu辿s comprom竪s encara, que ens hagu辿s somogut lnima, que hagu辿s remenat els fonaments de lordre. I res no havia passat perqu竪, un any enrere, jo no havia acudit a la festa, ja ho saps, tot i que tu mho havies insinuat subtilment, que hi an辿s. Vine, oh vida. Vine i despullam, vaig pensar que em deies sense dir-mho, nom辿s amb la mirada; no cal expressar-ho tot amb paraules, nom辿s suggerir-ho. Les atraccions es veuen de seguida, es palpen en lambient, impregnen latmosfera amb un tel fin鱈ssim de sinergies i part鱈cules qu鱈miques en suspensi坦. Estr嘆gens? Gestgens? Andr嘆gens? No s辿 ben b辿 quin terme hem demprar en aquest cas. Qu鱈mica? Amor i prou? Vam petar la xerrada, indiferents del m坦n i dels altres. Ignorant-los subrept鱈ciament, o a consci竪ncia. Arran daquell encontre, vam reprendre la comunicaci坦, el bescanvi de mots a trav辿s de la xarxa. I aix鱈 va ser com vam tibar el fil dAriadna, un altre cop, un dia en un poble qualsevol. Male誰t i benaurat poble engalipador i alhora redemptor, poble de la disbauxa i de la usura. Bell poble mediterrani de cases blanques i carrers empedrats amb vistes a la mar insomne. Poble de festival de cinema fantstic i sessi坦 cont鱈nua. Amb una esgl辿sia blanca i lluminosa vora mar. La llum que il揃luminava els contorns del teu cos retallat en una silueta mgica sobre les fa巽anes de cal巽 i els souvenirs de coloraines m炭ltiples: andr嘆mines in炭tils, fetitxes dun avenir nostlgic. La cita. Lexcusa. El pr嘆leg. El neguit. La tensi坦. La il揃lusi坦. Vam sopar. Deixar-shi anar. Un laissez faire, laissez passer aplicat al lliure mercat el de lamor. Lamor o la llibertat sense cotilles. Sense embuts. Sense normes i convencions estipulades. Deliberadament solt, lliure. Liberal, tu, fregant el llibertinatge, a prop嘆sit, frec a frec amb la pell, lal竪, les mans, el clatell, les cuixes, els turmells, lesquena, els cabells, el sexe, ais! Somiava amb aquesta llibertat absoluta de la carn, pregona, meravellosa... Fantasia il揃lus嘆ria de dos cossos estimulant-se a cegues, a les palpentes, a palpons. Eres a labast de les meves mans. I les teves eren 嘆ssies, grans, boniques, travessades per l鱈nies sinuoses, les de les venes. Febrils. Ens temptvem, intentvem, inventvem fent tentines t竪nues.
- 5. 4 Vam ballar en un local enmig la pla巽a. No hi havia ning炭. Nom辿s els amos del local i el DJ de torn que assajava per a la sessi坦 de la nit, un xitxarel揃lo vulgar, un figurant per a nosaltres, per a la nostra hist嘆ria. Els amos, una parella no gens convencional que res no ens havia de dir, discrets com eren, ells. I qu竪 nhavien de fer? Qu竪 ens havien de dir? Quin mal hi f竪iem? Quin retret li esqueia, al nostre capteniment? Era pur, innocent, natural, feli巽... Via lliure a la pista de ball! Gaireb辿 van punxar per a nosaltres, amb peticions de can巽ons incloses. Els amos i el DJ, actors per a una escenografia inventada, somniada. No recordo el detonant que ens hi va impulsar, que ens va llan巽ar definitivament a la pista. Potser Face to face, heart to heart? Quina can巽坦 m辿s demod辿, m辿s obsoleta i rid鱈cula i coent. Tecno pur i dur duna era remota. Per嘆 nhi van venir m辿s encara, al darrere, de can巽ons. Com dessucant una 竪poca baldera, la dels anys vuitanta, la nostra 竪poca, que ens havia deixat una empremta indeleble a la mem嘆ria. Heaven knows Im miserable now... Oh, linoblidable Morrissey! Icona sublim de la rebel揃lia ind嘆mita contra les pol鱈tiques nefastes de Margaret Thatcher: bruixa bastarda fastigosa. I aqu鱈 es van encendre totes les alarmes i van esclatar com un llamp tots els perills, com en una embranzida, una carcassa de fira enmig dun cel tatxonat destels, i es va obrir la caixa dels trons. Tainted Love? Oh, Mark Almond! Com sho feia aquest noi? Ens embolcallava. Ens embriagava. Ens aclaparava. Sentia el teu alenar a cau dorella. La m炭sica delirant. Els teus bra巽os literalment fent-me volar per la pista mentre sonava la tornada: Hold me! Hold me! Hold me! Hold me! Hold me! Oh, abra巽am! Oh, tocam! O, besam! Sentia lentrecuix vora el meu, frec a frec. Una dol巽a protuberncia. El teu sexe punyent, deler坦s, impetu坦s, lasciu, luxuri坦s, amorosit sexe dhome cepat i fort i viril... Ais! Magradava el teu cos. Mhi sentia atret com en un vertigen, duna manera esbojarrada i impulsiva. El teu sexe tibant, lluent, la vena a punt com una l鱈nia que mapuntava. El plaer que he preservat per sempre m辿s en la mem嘆ria, i en silenci, quan me nenyoro i mhi delecto amb el delicte del tacte de tocar-te encara en somnis. Un hostal de baixa estofa. Un amor clandest鱈. Una nit memorable. Irrepetible. Daquelles que deixen petjada en el cor, en lnima, en el dolor de saber que seria potser l炭nica nit. Perqu竪 despr辿s dels besos hi van restar els versos, lenyor, la tristesa. Hi va romandre una
- 6. 5 malenconia silenciosa i latent. Un amor per a tota la vida. I lad辿u. Say hello wave goodbye, la can巽坦 sempiterna del Mark, com una piconadora fent tremolar lnima contra el terra, i lesperit, i el cor, i el sexe, l辿sser sencer, tot bategant amb un ress嘆 inaudible i cadenci坦s. En vaig perdre el rastre; teu i de tant鱈ssima gent. Men vaig haver danar a Ciutat. Al poble lambient era irrespirable. Insofrible. I mhi ofegava. Agonitzava en aquells carrers estret鱈ssims de gent xafardera i costums esttics. De convencions mesurades i censades. Vaig voler tirar un vel per sobre els records, c坦rrer la cortina i fer desapar竪ixer duna revolada tot el passat. Duna manotada maldestra i irracional. Vaig fer marrada cap endavant, passant pgina de lahir, arrancant-la violentament i dolorosa de la meva vida. No en vaig tenir not鱈cies durant molt de temps, de tu; no me nhi arribaven, ni volia saber-ne res tampoc. Per a qu竪? Per a mossegar-me lnsia? Per a fer-me mala sang? I D辿u nhi do que men vaig fer, amb el record burxant-me lnima i recargolant-me el cor amb un tornav鱈s insidi坦s que em premia i mestrenyia la carn de lnima, com m辿s va m辿s profundament: nensumava la sentor, la pudor truculenta. Em soterrava, em colgava, menderrocava, em submergia en un pam de merda i de terra podrida. Una tomba sense lpida ni epitafi possible que ens dignifiqu辿s una mica. Fins que em va arribar la invitaci坦 laltre dia. The tornat a veure avui. Sabia que vindries. Un amic coincident. Una celebraci坦 familiar. Agafaves de la m el teu fill. (Suposo que era el teu fill.) No hem parlat. No calen les paraules. Per嘆 mhas mirat fuga巽ment. I en els teus ulls hi he vist encara com una espurna de llum. Duna llum antiga i vibrant, encisadora. Enlluernadora encara. Mhas reconegut, a pesar dels cabells llargs, de les mitges, dels pits que ara ostento amb orgull. Lorgull que es va desfermar aquella nit que em vaig deixar arrossegar pel vertigen que mha fet petja per a tota la vida. Mentre sona la can巽坦 com en un ritual tantes vegades repetit, dol巽a i amarga lletania que ressona dins del meu cap i atia encara lnsia, la mort, la vida, lamor: Tainted Love. Magradava el teu cos. Mhi atreia com un vertigen, duna manera esbojarrada i impulsiva.