Interculturalidad. Sociedad inclusiva. ACOEC. Saludale saludate. Campaña por el derecho a la salud de pueblos indígenas, desde un enfoque de equidad de género y diversidad cultural.
2. INTRODUCCIÓ
• Ha aumentat la presència de la població immigrant a les
nostres aules.
• La globalització ens ha fet avançar cap a la pluri-culturalitat.
• Però la realitat educativa és que no s’ha aconseguit la
igualtat total, sinò que generalment es menysprea, rebutja
o oblida la cultura minoritària, permetent només la
supervivència de les persones que s’adapten a la cultura
dominant.
3. • La Llei d’Extrangeria distingix entre nacionals i immigrants, resident i
irregular. Esta jerarquia de drets estableix dos fronteres: la que separa als
nacionals i residents per dalt dels de baix, els indocumentats, que els
estigmatitza i el convertix en pàries socials (Lucas1997).
• La Constitució Espanyola disposa que els extrangers gaudisquen dels
mateixos drets (excepte els polítics). La Llei d’Estrangeria manté un
tractament diferenciat entre espanyols i estrangers en quant a llibertat de
circulació, associació i residencia. Així esta llei està en contradicció amb la
Constitució, i per tant és altament qüestionables.
• Cap ésser humà és il·legal. JOSÉ SARAMAGO afirma que “la identitat
d’una persona no és el nom que té, el lloc on va néixer, ni la data que va
vindre al món. La identidad d’una persona consisteix simplement en ser i el
ser no pot ser negat”.
5. CONCEPTES
MULTICULTURALITAT
Descriu la realitat de les societats
en què coexistixen diferents
cultures.
INTERCULTURALITAT
Es tracta d’un projecte de
societat participativa en el qual
tots els grups socials treballen
amb interacció i interrelació
amb les minories culturalment
diferenciades.
6. JUSTIFICACIÓ
• L’etapa de l’educació secundària és on apareixen els conflictes més
difícils de resoldre, coincidint amb l’etapa de la pre-adolescència i
adolescencia. Es produix una reestructuració dels valors, per la qual
cosa la influència dels professors, família i amics es prou gran.
• Existeixen grans diferèncias entre els valors que es promulguen a
l’escola i els que es fomenten a les famílies i als mitjans de
comunciació
• Es necessite un projecte social global on s’aporten idees i accions
des dels diferents àmbits: de treball, institucions socials, educatives,
amb les famílies…
7. OBJETIUS
Respectar i tolerar les diferents formes d’entendre la
vida (creències morals o religioses distintes)
Valorar eos aspectes positius d’altres cultures
Entendre els valors de les diferents cultures
L’empatia i la capacitat per ficar-se al lloc de l’altre
La capacitat per resoldre conflictes socials mitjantçant la
reflexió, la comunicació i la negociació
9. ACTIVITATS
1- La carta
2- La crònica
3- La tela d’aranya
4- Els dols
5- Clarificació de valors
6- Dilemes morals
11. Les raons per les quals una persona decideix emigrar són
molt complexes
Objectius:
- Recordar les raons per les quals una persona decideix
emigrar.
- Quines conseqüències afectives té el projecte migratori per
als que s’en van i per als que es queden.
- Intentar imaginar allò que es sent al arribar a un país
desconegut.
Passos:
1- Escriure una carta de forma individual.
12. T’ajudem:
Imagina que fa 6 mesos que arribare a Espanya i escrius
una carta a un ser estimat:
- Et trobes en situació irregular i no coneixes ningú.
- Com et sents?
- Quines impressions tingueres en arribar a Espanya?
- Què trobes a faltar del teu lloc d’origen?
- Què és allò que més t’ha xocat?
- Què és allò que menys t’agrada?
13. Preguntes per a la reflexió:
- Què creus que espera una persona abans d’embarcar
cap un altre país?
- Com ens sentiriem en arribar a Espanya?
- Creus que es corresponen els sons amb la realitat?
- Què esperem dels habitants del nou país?
- Què intentaríem dir a les persones estimades?
15. • La majoria dels mitjans de comunicació ofereixen una visió
alarmista i traumàtica del fenòmen migratori, amb la
despersonalització dels protagonistes dels sucesos, imatges on es
mostren nàufrags en pateres, informació que relaciona:
IMMIGRACIÓ = DELINQÜÈNCIA
IMMIGRACIÓ = FRACÁS ESCOLAR
• La realitat de les persones immigrants es torna falsament
estereotipada.
16. Objectius:
• Aprendre a mirar de forma crítica les notícies que
apareixen als mitjans de comunicació,
individualtizant la realitat de cada una de les
persones immigrants
• Reconéixer la discriminació com una vulneració
de la dignitat humana
17. Passos:
• Analitzar per grups les imatges dels anuncis als
mitjans de comunicació que mostren persones
d’altres països de forma estereotipada (notícies a la
televisió, fotografies als periòdics, etc.)
• Seleccionar una imatge de premsa on aparega
alguna persona immigrant, relatar en primera persona
la seua vida, els motius del viatge, les persones que
va deixar al lloc d’origen, els seus somnis…
19. Les modernes migracions són, en cert sentit,
l’efecte de la globalització. Paradoxalment, al
mateix temps que les multinacionals s’han instalat
a tots els racòs del planeta, homogeneïtzant una
part important dels costums i del consum (cinema,
moda, menjars, etc), creix l’alarma per la pérduda
de la pròpia identitat davant l’arribada de persones
amb hàbits diferents. No obstant, no es
qüestionen les aportacions a l’àmbit cintífic o de
cultura històrica. Evidentement la cultura és més
que folklore o consum.
20. Objectius:
• Visualitzar elements d’altres països que hem
asumit com a propis
• Comprendre que les cultures són dinàmiques,
canviants i que poden enriquir les persones
• Desmitificar el xoc cultural i la pérduda
d’identitat de la societat d’acollida davant
l’arribada de persones immigrants
21. Material: una madeixa de llana
Passos:
1.- Els participantes se senten en cercle.
2.- El primer llança la madeixa a una companya o
company, sense soltar el fil, mentres diu en veu alta un
element importat d’altres cultures
3.- La madeixa es passa de ma en ma fins arribar a l’últim.
4.- Per a desembolicar-la es realitza la mateixa operació
però al contrari, anomenant elements de la cultura
espanyola que s’han exportat a altres països.
22. Preguntes per a la reflexió:
• Quins són els elements formulats com a positius i
quins com a negatius?. Per què aparenten tenir més
valor els que arriben de països com EEUU?
• Per què creus que alguns productes que venen de
fora han arribat a ser considerats com de la nostra
pròpia cultura?
• Cultura és sinònim de consum?
• A la actualitat és possible que les societats visquen
sense intercanvis culturals?
24. AVALUACIÓ DE LES DINÀMIQUES
• Com ens hem sentit?
Esta pregunta es realitza per poder parlar de sentiments
(amb el poc costum que tenim de parlar-ne)
• Que ha passat?
Es tracta de contar allò que ha ocurrit durant les
dinàmiques