Tercer Taller de la Taula de Benestar Social de l'Alt Empord. 16.06.2011
Indicadors clau per al seguiment de les necessitats socials de la comarca.
1 of 16
Download to read offline
More Related Content
Taula bs Taller 3
1. Taula de Benestar Social de lAlt Empord Consorci de Benestar Social de lAlt Empord Xarxa Consultors Laia Monterde Claudia Vallv辿 xarxaconsultors@xarxaconsultors.com Figueres, 16/06/2011
2. Programa de la sessi坦 Part 1: Els indicadors socials: qu竪 s坦n i com definir-los Part 2: Dinmica de treball en grups per definir indicadors
3. Programa de la sessi坦 Part 1: Els indicadors socials: qu竪 s坦n i com definir-los Part 2: Dinmica de treball en grups per definir indicadors
4. Lavaluaci坦 de les necessitats socials Per qu竪 avaluem necessitats socials? Per poder dissenyar pol鱈tiques p炭bliques efectives Qu竪 s坦n les necessitats socials? Discrepncia entre una situaci坦 desitjada (el que hauria de ser) i la situaci坦 actual (el que 辿s) Que afecta a un col揃lectiu o grup dindividus Que implica una situaci坦 incompatible amb els valors admesos per la societat Que es pot solventar o paliar aplicant un recurs determinat
5. Les disfuncions entre oferta de serveis i demandes socials PROBLEMTICA SOCIAL OFERTA DE SERVEIS DEMANDA SOCIAL
6. Taula de Benestar Social Objectiu: Establir un canal de comunicaci坦 i participaci坦 dentitats en la definici坦 de les necessitats socials i la millora dels serveis de benestar social de la comarca. La taula de benestar social ha de servir per: Con竪ixer les necessitats socials Coordinar els recursos existents Formular propostes de millora Fer el seguiment de les necessitats socials 1 Con竪ixer 2 Coordinar 3 Millorar 4 Seguiment
7. Observatori Objectiu: Proporcionar informaci坦 peri嘆dica i actualitzada sobre levoluci坦 de les necessitats socials a la comarca, i sobre lactivitat dels serveis de benestar social. LObservatori tamb辿 ha de permetre recollir informaci坦 sobre lactivitat de les entitats socials de la comarca (problemtiques detectades, usuaris atesos, etc.). http://taulabenestarsocial.wordpress.com/
8. Com fem el seguiment de les necessitats socials? Per con竪ixer quines s坦n les necessitats socials i recursos disponibles utilitzem els indicadors. Els indicadors s坦n dades quantitatives Que ens serveixen per mesurar una realitat (p.ex. evoluci坦 duna problemtica determinada, grau compliment dels objectius previstos, ...) I que ens permeten disposar dinformaci坦 objectiva , evolutiva i comparable . Els indicadors s坦n necessaris per millorar. El que no es mesura no es pot controlar. El que no es controla no es pot gestionar
9. Per qu竪 ens poden servir els indicadors? Els indicadors ens poden servir per mesurar Lestat dun proc辿s ens permeten controlar si shan realitzat les accions necessries per lassoliment dels objectius (activitats realitzades, projectes, processos definits,...) La despesa econ嘆mica i leficcia ens permeten mesurar els costos, despeses, recursos, etc. i analitzar la relaci坦 entre els resultats obtingut i els recursos emprats. El grau dassoliment dun objectiu ens serveixen per mesurar el resultat final obtingut La qualitat del servei o producte , ajuden a mesurar el grau de satisfacci坦 del client o usuari final del servei.
10. Tipus dindicadors Els indicadors poden ser Simples si reflecteixen una quantitat directa resultat duna activitat. S坦n indicadors clssics daquesta mena el n尊 de persones ateses, els expedients tramitats, els cursos realitzats, el nombre de participants en unes proves de selecci坦, .... Compostos quan s坦n 鱈ndex resultat doperacions entre dos o m辿s variables, tals com unitats produ誰des per unitat de temps, hores dedicades per persona, expedients tramitats per unitat de temps (setmana, mes, any), proporci坦 de dones ateses, etc.
11. Requisits Per poder fer el seguiment correctament 辿s important que els indicadors siguin SMART : Espec鱈fics. Els indicadors que definim han de ser fcils dentendre per tothom: precisos, clars i breus Mesurables. I, sobre tot, ha de ser possible recollir la informaci坦 amb un esfor巽 raonable. Assolibles . Els indicadors que escollim han de ser possibles dobtenir, amb un esfor巽 raonable. Rellevants. Han daportar informaci坦 炭til per a la presa de decisions. Temporals. Els indicadors que recollim ens han de permetre realitzar comparacions en el temps. S M A R T
12. Exemples dindicadors Indicadors sobre el temps dexecuci坦 de les accions previstes (hores dedicades,...) Indicadors sobre el perfil dels usuaris dun servei (edat, sexe, origen, nivell destudis....) o el tipus de problemtica Indicadors sobre la crrega de treball destinada al proc辿s (global, per perfil professional, per persona,...) Indicadors sobre l activitat realitzada (nombre daccions, nombre de participants, hores per acci坦, hores per participant,...) Indicadors de seguiment del pressupost (volum de pressupost executat) i de recursos (n尊 de professionals,...) Indicadors de millora cont鱈nua (nombre de nous serveis, nombre de serveis renovats o modificats, nombre de canvis introdu誰ts en el proc辿s,....)
14. Programa de la sessi坦 Part 1: Els indicadors socials: qu竪 s坦n i com definir-los Part 2: Dinmica de treball en grups per definir indicadors
15. Dinmica de treball 1. Organitzeu-vos en quatre petits grups, segons el tipus de necessitats que cobriu / col揃lectius a qu竪 us adreceu. 2. Treballeu en petits grups: Quins s坦n els indicadors que necessitem per fer el seguiment de les necessitats socials a la comarca? Com els recollirem (qui, amb quins mitjans, cada quant....?) 3. Anomeneu un/a portaveu del vostre grup per a la posta en com炭 de la informaci坦 amb tot el grup.
16. Taula de Benestar Social de lAlt Empord Consorci de Benestar Social de lAlt Empord Xarxa Consultors Laia Monterde Claudia Vallv辿 xarxaconsultors@xarxaconsultors.com Figueres, 16/06/2011
Editor's Notes
#5: Per qu竪? Les pol鱈tiques p炭bliques de Benestar Social es proposen per donar resposta a les necessitats socials existents en el territori. Per dissenyar pol鱈tiques p炭bliques efectives 辿s fonamental fer un bon diagn嘆stic de quines s坦n aquestes necessitats o problemes socials. Qu竪? Existeix problemtica social quan es dona una discrepncia entre all嘆 que 辿s (estat actual) i all嘆 que hauria de ser (estat desitjat). Per poder parlar duna necessitat social 辿s necessari que: La problemtica afecti a un grup o col揃lectiu dindividu (carcter social) Que la problemtica sigui greu: estigui en contra del que la societat considera com a admisible Que la problemtica tingui una soluci坦: que una intervenci坦 pugui millorar la situaci坦 (total o parcialment) de lindividu que la pateix
#6: No confondre necessitat amb oferta de serveis ni amb demanda. El fet de que hi hagi una oferta de serveis no significa que aquesta necessariament cobreixi una necessitat. O el fet que hi hagi una demanda tampoc significa que hi hagi realment necessitat.... Diferents situacions possibles: Necessitat no coberta: no hi ha una demanda expressada, tot i que hi hagi la necessitat (pq. el col揃lectiu no coneix la exist竪ncia del servei, pq. el servei es percep de baixa qualitat...) Oferta de serveis innecessria: p.ex. places buides en centres de dia per a persones dependents en una zona rural, perqu竪 la utilitzaci坦 daquest recurs es considera un fracs familiar) Demanda necessria, per嘆 no atesa: p.ex. llistes despera. Demanda no necessria, per嘆 atesa: p.ex. persones grans que van al metge cada dia, sense necessitar-ho realment...
#9: En el nostre cas, el que busquem s坦n indicadors que ens permetin fer el seguiment de que sesta donant resposta a les necessitats socials de lAlt Empord que hem identificat.
#10: Per veure com estem donant resposta a les necessitats socials, els indicadors que necessitem tenen a veure amb: * si els serveis que oferim donen resposta a les necessitats que hem detectat * si les persones a qui estem oferint el servei tenen, realment, necessitat dels serveis que els oferim * si estem arribant a tota la poblaci坦 que necessita aquest servei * si els recursos que dediquem s坦n suficients per a donar resposta a la necessitat * si els usuaris es mostren satisfets amb el servei rebut....
#11: En aquesta sessi坦 ens centrarem, bsicament, en buscar indicadors simples. Els creuaments entre indicadors els definirem a posteriori.