2. COM ACTUAR QUAN ENS TROBEM DAVANT CONDUCTES IMPULSIVES
A tenir en compte:
No 辿s tant que no vulguin sin坦 que no poden. Un cop activats no saben parar-se.
Quan li raonem solen penedir-se i es comprometen a no tornar-hi. No menteixen,
fins i tot a ells els sobta recaure-hi!
Si amb la seva conducta aconsegueix el que vol, pot aprendre a manipular a
trav辿s della.
La nostra actitud,
Comprendre aquesta manca de control de limpuls, sense permetre que aquest
no tingui unes conseq端竪ncies.
No entrar en raonaments o discussions en el moment dactivaci坦 del nen.
Esperar que el nen estigui tranquil per aplicar les conseq端竪ncies.
Mantenir-nos serens i tranquils, per嘆 alhora contundents i decidits.
No fer judicis negatius sobre el nen sin坦 sobre la seva actitut. Mostrar que se li
ofereix ajuda per millorar-ho.
3. AQUESTS NENS SOVINT NECESSITEN QUE ELS EXPLIQUEM
EL QUE ELS PASSA I QUE ELS DOTEM DEINES QUE ELS
PERMETIN PER ELLS MATEIXOS REGULAR, EN LA MESURA
DEL POSSIBLE, LA SEVA IMPULSIVITAT
5. EL VOLC
til amb nens que identifiquen la sensaci坦 que viuen just abans d explotar.
Lestrat竪gia consisteix a fer-li visualitzar el proc竪s en forma dimatges,
comparant-ho amb un volc. Quan sigui capa巽 dentendre que quan es
comen巽a a encendre ha de posar en marxa recursos per aturar-ho, se li
proporcionen estrat竪gies per fer-ho.
Respirar profundament i donar-se autoinstruccions de
tranquilitzar-se.
Separar-se f鱈sicament de la situaci坦.
Altres (a trav辿s dalgun objecte, relaxaci坦, ) Limportant 辿s
que realment lajudi a tranquilitzar-se.
6. EL SEMFOR
til amb nens que no s坦n conscients del seu estat dactivaci坦. s el cas
t鱈pic on el cicle de cstigs es fa etern. Pretenem ajudar-lo a adonar-se
quan sactiva i posteriorment donar-li eines per gestionar-ho.
A trav辿s del semfor savisa el nen del seu estat dactivaci坦. El nen ha de
tenir molt clar qu竪 representa cada color i que el recurs 辿s per ajudar-lo a
evitar ser castigat.
Has perdut el refor巽 positiu o reps un cstig.
Precauci坦! Comences a activar-te.
Ho ests fent b辿.
Si el dibuix del semfor incomoda el nen, perqu竪 sent que el deixa en
evidencia, es pot pactar alguna mena de senyal com un moviment concret,
per exemple.
Es pot utilitzar en gran grup.
7. LA RELAXACI
www.psicodiagnosis.es/areageneral/tecnicas-de-relajacion-para-nios/index.php
CANALITZAR LENERGIA
Aquesta activaci坦 pot ser 炭til si es canalitza en forma dactivitats regulades.
Qualsevol tipus desport pot ajudar a controlar la impulsivitat i canalitzar
lenergia acumulada pel nen.
EXERCICIS PER A POTENCIAR LAPRENENTATGE
El nen impulsiu no tan sols presentar problemes en la conducta sino en tasques
que requereixin atenci坦 sostinguda.
S坦n molt recomanables els exercicis sobre paper del estil: pintat de mandales,
trobar les difer竪ncies, laberints,
Tamb辿 alguns jocs dordinador (demora de la resposta=control impulsivitat) o
alguns jocs de taula.
8. TCNIQUES DE MODIFICACI DE CONDUCTA A LAULA
Cada docent ha de valorar en funci坦 de les peculiaritats del seu alumnat quina
t竪cnica 辿s la m辿s adequada o si cal, adaptar-la.
ECONOMIA DE FITXES
EL PRINCIPI DE PREMACK
ESTRATGIES PARADOXALS
PROCEDIMENTS OPERANTS
10. Objectiu: Motivar el nen en lexecuci坦 de determinats aprenentatges i en les
conductes positives, controlant o eliminant les disruptives. Cal ser constant, ja
que 辿s possible que no funcioni del tot b辿 els primers dies i/o setmanes.
Aplicaci坦: Es pot utilitzar tan individualment com pel grup.
Edat: Canviant els refor巽adors i el format, es pot utilitzar a tots els nivells.
Punts forts: T竪cnica senzilla, fcil dentendre pels nens i molt motivant.
Limitacions: Cal escollir b辿 els refor巽adors per a que funcioni b辿. Cal assegurar
que sassoleixin uns primers 竪xits, per tal que no es desmotivin i desisteixin.
Metodologia: 1.- Con竪ixer b辿 el grup per tal de con竪ixer que necessitem canviar
exactament i amb quin refor巽ador podem motivar-los.
2.- Definir objectius prioritaris i concretar-los. Ha de ser quelcom
espec鱈fic. (per exemple: portar-se b辿 / evitar barallar-se)
3.- Especificar com sobtenen i perden els punts, quants calen
per tenir el premi, quin premi tindrn, quan es fa el balan巽.
(en nens petits o amb NEE 辿s aconsellable refor巽 immediat)
4.- Complir amb els terminis acordats per lliurar els refor巽adors.
11. EL PRINCIPI DE PREMACK
Sabent quines activitats s坦n les que li agraden m辿s al nen, podem utilitzar-les
per a refor巽ar la pres竪ncia daltres que li s坦n menys agradables.
Tamb辿 podem supeditar el temps dedicat a activitats l炭diques del seu gust al
comprom鱈s daugmentar progresssivament el temps a certes mat竪ries o activitats
que no li agraden tant o en les que presenta problemes.
12. EL PRINCIPI DE PREMACK
Objectiu: Augmentar els temps docurr竪ncia de les conductes positives.
Aplicaci坦: Saplica individualment. En grup 辿s m辿s dif鱈cil ja que 辿s complicat
trobar una activitat que agradi i motivi a tot el grup.
Edat: A qualsevol edat canviant les formes i els refor巽os.
Punts forts: s una t竪cnica poc intrusiva en la qual el nen t辿 el control de les
conseq端竪ncies.
Limitacions: Cal con竪ixer molt b辿 quines s坦n les activitats o conductes m辿s
refor巽ants.
Metodologia: Acostuma a funcionar molt b辿 recolzant-se amb algun registre
grfic, indicant el temps que el nen va guanyant per fer lactivitat que li agrada
o en forma de cost de la resposta (lincompliment va reduint temps dun premi
que ja dentrada t辿 disponible). Cal assegurar petits 竪xits dun principi.
El missatge canvia de si em porto malament em castiguen a si ho faig b辿 puc
beneficiar-me de certs privilegis i passar-mho b辿
14. ESTRATGIES PARADOXALS
Objectiu: til per trencar conductes disruptives molt consolidades o quan altres
t竪cniques no han funcionat.
Aplicaci坦: Individual (desobedi竪ncia, trastorn negativista-desafiant)
Edat: qualsevol, amb els ajustaments q calgui.
Punts forts: Introdueix elements nous que el nen no espera i amb aix嘆 li trenca
els esquemes acci坦-reacci坦 habituals.
Limitacions: Poc estructurada. Si sutilitza malament, pot refor巽ar la conducta
que intentavem controlar. s contundent el primer cop que sutilitza per嘆 en
seg端ents situacions ja no tant.
Metodologia: Recorre a la sorpresa, a que la resposta que reben 辿s contraria a les
expectatives dels nens i al que sespera dells.
Se li demana que faci just el que est acostumat a fer per cridar latenci坦.
15. PROCEDIMENTS OPERANTS
No es tracta duna sola t竪cnica sin坦 dun conjunt destrat竪gies que es poden
utilitzar per separat o combinades. Alguns procediments s坦n utilitzats per
augmentar una conducta desitjada i altres per redu誰r la no desitjada.
Objectiu: Control i correcci坦 de la conducta.
Aplicaci坦: Individual o col揃lectiva
Edat: Totes les edats.
Punts forts: Ideal per donar resposta immediata a una conducta que es dona
a laula.
Limitacions: Incideix estrictament en la conducta. No t辿 en compte els factors
que la poden estar provocant.
Metodologia: El procediment bsic 辿s:
-Identificar la conducta objectiu que ha daugmentar o disminuir.
-Registrar la conducta per tenir una base sobre la qual avaluar shan
produ誰t millores.
-Escollir el procediment m辿s adequat i programar com es dur a terme.
-Assegurar-se que funciona i es generalitza, sino caldr canviar de sistema.
16. PROCEDIMENTS PER AUGMENTAR LA CONDUCTA
S DE REFORADORS POSITIUS (es pot fer amb leconomia de fitxes)
Un afalac, un petit premi, un informe o nota positiva que portin als pares,
S DE REFORADORS NEGATIUS
Una conseq端竪ncia no desitjada que poden evitar si efectua una conducta que
li demanem.
17. PROCEDIMENTS PER REDUR LA CONDUCTA
EXTINCI
Esbrinar qu竪 est refor巽ant la conducta objectiu i despr辿s eliminar aquest
refor巽ador.
Si el refor巽ador 辿s que aconsegueix cridar latenci坦 del mestre, saplicaria la
RETIRADA DATENCI. s tan important retirar-li atenci坦 mentre fa les
conductes no desitjades com donar-li quan fa les que si ho s坦n.
Probabilitat alta dun augment de la intensitat al principi dutilitzar la extinci坦.
Cal tenir-ho present i posar-hi paci竪ncia i constncia.
18. EL CSTIG
Hauria de ser l炭ltim recurs a utilitzar. Necessari en casos que cursen amb
viol竪ncia, agressivitat verbal o f鱈sica, i que es necessita un procediment
immediat i contundent.
Presentaci坦 dun est鱈mul aversiu Retirada dun refor巽ador positiu
just despr辿s de la conducta just despr辿s de la conducta.
Conseq端竪ncia negativa. Perdre un element desitjat pel
nen.
Si es fa una comunicaci坦 als pares a) Temps fora: retirada f鱈sica
sobre la mala conducta del nen, tenir del lloc a un altre on no tingui
en compte que no 辿s un cstig efica巽 cap est鱈mul.
en casos de families desestructurades.
b) Cost de la resposta: Retirada
dun est鱈mul que ja tenia.
s preferible rec嘆rrer al cstig retirant un refor巽 positiu que introduint un daversiu.
19. SOBRECORRECCI
No tan sols ha de reparar el que ha provocat, sin坦 que ha de fer un treball
complementari.
La conducta reparadora ha destar relacionada amb la incorrecta.
La correcci坦 sha de dur a terme immediatament despr辿s de lepisodi disruptiu.
20. Trastorn
T竪cnica
TDAH,
impulsivitat
desobedi竪ncia Negativista-
desafiant
Baixa
motivaci坦
RM, TGD,
TEA
Economia
de fitxes
Recomanada Recomanada
Combinada
amb principi
de Premack
Si hi ha bona
intel揃ligencia
es pot aplicar,
sino els costa
entendre punts
bescanviables.
Principi de
Premack
A partir de 8-9
anys, si t辿
bon nivell
intel揃lectual
Recomanada
Combinada
amb
economia de
fitxes
Estrat竪gies
paradoxals
Puntualment,
per una
rebequeria
Puntualment Puntualment
Procediments
operants
Recomanada Recomanada Recomanada Recomanada