Telecentros 2.0
- 1. V Encuentro e-Inclusi坦n Formaci坦 en TIC i dinamizaci坦 comunitria 5 de Novembre de 2008 Ricard Faura i Homedes Jefe de Servicio de Sociedad del Conocimiento Generalitat de Catalunya rfaura@gencat.cat
- 2. Cuestiones 1. La evoluci坦n del telecentro hacia su versi坦n 2.0 y la dinamizaci坦n comunitaria: 多es una utop鱈a o o puede ser una realidad? No solamente no es una utopia si no que es la 炭nica soluci坦n. Trabajar en red y funcionar como una aut辿ntica red es el 炭nico futuro de la redes de telecentros. El verdadero reto de las redes de telecentros es trabajar entre ellas y a partir de ellas. 2
- 3. Cuestiones El concepto de Living Labs tiene que estar presente en muchos de los telecentros de referencia del mundo. Los ciudadanos, han de formar parte de los procesos de innovaci坦n en un entorno donde la innovaci坦n esta en sus manos. Los telecentros han de poner a disposici坦n este entorno y sus herramientas. Cada telecentro puede ser un laboratorio vivo. El segundo punto ha tener en cuenta en el futuro de los telecentros es el de ense単ar a los ciudadanos a utilizar esta red en beneficio propio, empoderar al ciudadano en la maestr鱈a de las llamadas redes sociales. Otro de los retos de las redes de telecentros es trabajar entre ellas y a partir de ellas, actualmente estamos muy lejos de que esto ocurra. 3
- 4. Cuestiones 2. 多C坦mo avanzar hacia la dinamizaci坦n comunitaria a partir de procesos de alfabetizaci坦n digital? El empoderamiento del ciudadano en el uso de las TIC, va m叩s all叩 de la simple alfabetizaci坦n digital. El uso adecuado de las TIC facilita y provoca una dinamizaci坦n comunitaria mucho m叩s efectiva y profunda y da entrada a la figura de los Conectores sociales, figura fundamental en la llamada Sociedad del Conocimiento. Los responsables de las redes de telecentros hemos de ser acupuntores sociales, poniendo las bases y las condiciones para que los verdaderos protagonistas sean los Conectores sociales. 4
- 5. Cuestiones Hemos de pasar del concepto de infraestructura de red para pasar al concepto de red como elemento que ayuda a amortiguar la posible ca鱈da de los m叩s necesitados de ayuda, una red de circo. 5
- 6. Cuestiones 3. 多Cu叩l es el reto de las pol鱈ticas p炭blicas para la dinamizaci坦n comunitaria a partir de la TIC? El principal reto de las pol鱈ticas p炭blicas es pasar el testigo al territorio. Las entidades locales, p炭blicas o no, han de marcar el camino de c坦mo actuar en cada territorio. Las administraciones han de ser facilitadores de estos agentes locales. La proximidad a la realidad de ciudadano es, tambi辿n, el 炭nico camino posible para llegar a una verdadera dinamizaci坦n, la intermediaci坦n entre la administraci坦n y los agentes locales nunca puede ser una barrera para el correcto desarrollo de las acciones en cada territorio si no que ha de ser un instrumento al servicio de la potenciaci坦n de las mismas, es aqu鱈 donde hablar鱈amos de dinamizadores o, como a mi me gusta llamarles agitadores . 6
- 7. La administraci坦n tiene que estar presente en el territorio tanto para ver lo que sucede en el como para que la vean desde el Prova pilot Territori TIC (2007-08) RIPOLLS Perqu竪 a les comarques del Ripoll竪s, el Pla de lEstany i la Ribera dEbre? Rurals i/o econ嘆micament deprimides Allunyades dels grans centres econ嘆mics Estructura organitzativa avan巽ada Alt grau dimplicaci坦 i proactivitat dels telecentres i de l'administraci坦 local PLA DE ESTANY Calendari: Maig- Octubre07: preparaci坦 (marc jur鱈dic, pressupost, indicadors de seguiment, etc.) RIBERA DEBRE Novembre07- Novembre08: desenvolupament de la prova i recollida de dades Desembre08: avaluaci坦 i extensi坦 model 7
- 8. Anexo El caso de Catalunya 8
- 9. Val dAran 2 (2) Pallars Sobir Alta Ribagor巽a 3 (1-2) 2 (1-1) Cerdanya Alt Urgell 2 (2) Alt Empord 5 (1-1-1-2) Ripoll竪s Garrotxa 12 (3-4-5) Pallars Juss 9 (1-2-2-4) 7 (2-5) 2 (2) Bergued Pla de lEstany 4 (1-1-2) Solson竪s 11 (4-1-2-4) 4 (2-1-1) Osona Giron竪s 18 (2-2-4-10) 26 (1-9-16) Baix Empord Noguera 13 (2-1-6-4) 6 (5-1) Segarra Bages Selva 19 (1-1-8-9) 3 (1-1-1) 21 (1-4-2-7-7) Pla dUrgell Urgell Vall竪s Oriental 7 (7) 7 (1-1-5) Anoia 31 (3-2-5-21) Segri 10 (2-1-1-6) Vall竪s Occidental Maresme 21 (5-1-10-5) 36 (15-3-4-14) 19 (2-2-9-6) Garrigues Conca de Barber Alt Pened竪s Barcelon竪s 6 (6) 7 (2-1-4) 10 (1-4-5) 53 (28-25) S坦n mnia i Teletreball Alt Camp Baix Llobregat Priorat 4 (1-3) Baix Pened竪s 36 (10-1-8-17) 3 (2-2-1) Garraf Terra Alta 10 (1-3-6) Baix Camp 5 (2-3) 5 (3-1-1) Tarragon竪s 17 (2-8-1-4-4) Ribera dEbre 17 (6-1-10) 6 (1-1-4) S坦n mnia i Teletreball Teletreball Baix Ebre 10 (1-1-4-4) mnia Biblioteques Montsi Altres 8 (1-1-4-2) Programari lliure
- 10. Cadena dadopci坦 de les TIC Promoci坦 de Promoci坦 de la demanda loferta Lluita contra Difusi坦 i Serveis i la Fractura Connectivitat Formaci坦 promoci坦 continguts Digtial Territorialitzables
- 11. Les Politiques de Dinamitzaci坦 de les TIC i el paper del territori Un dels principals objectius de la STSI es fomentar l'炭s de les TIC a la Societat Catalana en general. Fruit de l'anlisi de la distribuci坦 de la poblaci坦, es defineixen dos grans blocs territorials pel que fa a les politiques de dinamitzaci坦 de les TIC: Area Rural i Area Urbana. Num Pobles El 55% de la poblaci坦 catalana es 300 250 concentra en 23 Municipis de m辿s de 200 150 50.000 Habitants. 100 Prop de 350 Pobles tenen menys de 50 0 500 habitants menys de 0,2k a de 0,5k a de 1k a de 5k a de 20k a m辿s de de 0,2k 0,5k 1k 5k 20k 50k 50k % Habit / Total 60% 50% 40% Les politiques de dinamitzaci坦 han de 30% fomentar per igual lequilibri territorial i 20% l'acc辿s eficient a les TIC per part de la 10% 0% poblaci坦 urbana (4.000.000 dhabitants) menys de 0,2k de 0,5k de 1k a de 5k a de 20k m辿s de de 0,2k a 0,5k a 1k 5k 20k a 50k 50k 11
- 12. Les TIC al Territori: anlisi qualitatiu La peculiar distribuci坦 de les persones i lactivitat sobre el territori de Catalunya facilita que, de manera natural, es produeixin desequilibris territorials importants que cal afrontar: si no es fa res, loferta de serveis tendeix a concentrar-se en les zones m辿s poblades Alta densitat Bones infraestructures de telecomunicaci坦 Zones metropolitanes For巽a compet竪ncia Existeixen determinades infraestructures de telecomunicaci坦 Zones urbanes Nom辿s hi ha un 炭nic operador (lincumbent) No existeixen totes les infraestructures bsiques de telecomunicacions En molts casos ni tan sols Zones rurals hi ha cap operador Diferents accions per a cada zona 7/37 12
- 13. Les Politiques de Dinamitzaci坦 de les TIC i el paper del territori 1. Territori TIC: pla pilot d'aplicaci坦 de pol鱈tiques de promoci坦 de les TIC amb participaci坦 directe del territori i dels seus agents locals. 2. Xarxa de Punt TIC: nou concepte de la fins ara anomenada Xarxa de Telecentres de Catalunya, amb una visi坦 de xarxa 炭nica. 3. PIMESTIC 辿s el pla dactuaci坦 del govern de la Generalitat de Catalunya, impulsat conjuntament per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci坦 (STSI) i per ACC1 CIDEM|COPCA, per promoure les tecnologies de la informaci坦 i la comunicaci坦 (TIC) a lempresa catalana. 13
- 14. Societat Digital: una visi坦 local Projecte Territori TIC El protagonisme daquest projecte recau en el Consell Comarcal del Pla de lEstany, el Consell Comarcal de la Ribera dEbre i la Fundaci坦 Televall de Ribes de Freser, i en els seus Telecentres que han desdevenir una refer竪ncia per a la poblaci坦, el teixit empresarial i les administracions locals dels respectius territoris. En aplicaci坦 del Pla de Treball del Projecte Territori TIC, definit durant els treballs preparatoris realitzats amb anterioritat a la seva execuci坦, es van dur a terme tasques de coordinaci坦 dels agents territorials implicats, entre si i amb la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci坦 (STSI), per tal de preparar laplicaci坦 prctica de les accions previstes. El 16 de novembre del 2007, es van signar els convenis de col揃laboraci坦 amb les tres entitats que hi participen 14
- 15. Objectius Projecte Territori TIC: Prova pilot dun model territorialitzat daccions de foment de la SI en lmbit ciutad i de les petites empreses El projecte busca: Una gesti坦 m辿s racional, efica巽 i adequada dels recursos p炭blics pel que fa a la dinamitzaci坦 de l炭s i la formaci坦 La creaci坦 duna xarxa de complicitat i corresponsabilitat amb el m坦n local La generaci坦 de nous serveis TIC que es presten en i des del territori La potenciaci坦 del telecentre com a element de refer竪ncia i prescriptor TIC al territori, tant per al sector p炭blic com per al privat La modernitzaci坦 i diversificaci坦 de lestructura econ嘆mica grcies a lacci坦 prescriptora, difusora i de recolzament del telecentre 15
- 16. UN MODEL DE GESTI COMPARTIDA Els telecentres no s坦n de titularitat de la Generalitat de Catalunya, sin坦 que ens trobem amb un model de corresponsabilitat: se creen a partir de lacord entre la Generalitat i les corporacions locals (o les associacions sense afany de lucre): hardware y software servei de help desk oficines t竪cniques de cada comunitat i de tota la xarxa Aportaci坦 Generalitat: convocat嘆ria dajuts manteniment de la xarxa virtual formaci坦 gratu誰ta del dinamitzador local i instal揃lacions Aportaci坦 m坦n local: connexi坦 contrataci坦 dinamitzador Organitzaci坦 complexa, per嘆: garantia de proximitat i arrelament accions ajustades a la realitat territorial ...la primera l鱈nia de la societat del coneixement... 16
- 17. Visi坦 del Nou Model de Telecentres: El Punt TIC Existeix una Xarxa nica, integrada per diferents centres / espais / punts / locals. Son Punt TIC. Una Direcci坦 col揃legiada vetlla per una visi坦 unificada de tota la xarxa. Varies Direccions comparteixen la necessitat dutilitzar Punt TIC per el desenvolupament dels seus objectius. Cada organitzaci坦 planteja les seves politiques, les seves necessitats, i els continguts que lhi cal transmetre. Cada espai est ubicat i dinamitzat el funci坦 de les activitat principal que shi realitza. No obstant lespai est disponible per a qualsevol altre funci坦 / activitat i te acc辿s a tots els continguts. VISI del Punt TIC: MISSI del Punt TIC El coneixement del entorn social i empresarial, i el El Punt TIC ofereix un punt acc辿s a les TIC obert coneixement en l'炭s de les Tecnologies de la Informaci坦, a tothom, que dinamitza es seu entorn. permeten als Punt TIC ser punt de refer竪ncia en el Mitjan巽ant la detecci坦 de les necessitat socials i desenvolupament de la Societat del Coneixement. Els empresarials del territori, es promou l'adquisici坦 Punt TIC, son un espai integrador, des del qual safavoreix del coneixement, i la divulgaci坦 en els avantatges la igualtat doportunitats, lautonomia de les persones, la de l'炭s de les TIC a empreses, administracions dinamitzaci坦 comunitria i la dinamitzaci坦 empresarial del locals i ciutadans. territori 17
- 18. Visi坦 del Nou Model de Telecentres: els Punt TIC US DE LES TIC tica aplicada a la Inform叩tica DGAC Usos de les les TIC per la cohesi坦 Territorial Didctiques i Usos e Administraci坦 Metodologies per al Usos TIC desde Casa treball amb les TIC Aplicacions de les TIC per a Teletreball Alfabetitzaci坦 discapacitats Dos Eixos Digital Usos de les TIC les T竪cniques dIntegraci坦 Dos Visions PIMES Comunitria mitjan巽ant les TIC Eines per millorar Un espai Com炭 Programari Lliure laccesabilitat a les TIC T竪cniques de Creaci坦 Digital Gesti坦 de Projectes Educatius T竪cniques per a treball TECNOLOGIA TIC amb grups i col揃lectius STSI Manteniment, Programaci坦 ACCI COMUNITRIA 18
- 19. Pla PIMESTIC: Eixos dactuaci坦 i destinataris El Pla PIMESTIC sestructura sobre tres eixos dactuaci坦 (difusi坦, assessorament i implementaci坦) que van dirigits a tres grans grups objectiu: micropimes, pimes i sectors verticals. Eixos dactuaci坦 del Pla PIMESTIC DIFUSI i ASSESSORAMENT i IMPLEMENTACI i SENSIBILITZACI ORIENTACI FINANAMENT Con竪ixer Pensar Fer MICROPIME Introducci坦 a les TIC OBJECTIUS GRUPS PIME TIC Gen竪riques i avan巽ades SECTORS Solucions verticals 19
- 20. Actuacions del Pla PIMESTIC: STSI Foment de l炭s de les TIC a DIFUSI i ASSESSORAMENT i IMPLEMENTACI i SENSIBILITZACI ORIENTACI FINANAMENT empreses poc digitalitzades Dades per鱈ode 2007 - 2008 Jornades PIMESTIC 41 jornades - 2.000 empreses sensibilitzades Jornades de sensibilitzaci坦 i formaci坦 sobre les avantatges de les TIC, dirigides a pimes i distribu誰des en tot el territori. Jornades Sectorials 20 jornades - 15 sectors verticals Tallers, jornades i seminaris orientades a diferents sectors empresarials, en qu竪 es posaran en com炭 necessitats i solucions TIC. Guies dEmpresa 16 processos i 45 casos d竪xit Informaci坦 prctica i 炭til de laplicaci坦 de la tecnologia en els diferents processos de les empreses amb un recull de casos d竪xit. Portal Web PIMESTIC.cat www.pimestic.cat Esdev辿 el centre neurlgic en l鱈nia de totes les accions contingudes al Pla, amb informaci坦 actualitzada dirigida a les empreses. 20
- 21. Moltes grcies! rfaura@gencat.cat 37/37