De l'absolutisme a l'Estat liberal. L'Espanya del s.XIX
Download as PPT, PDF2 likes2,079 views
Rpida visi坦 de l'absolutisme fins a l'Espanya del s.XIX (1714/1874).
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
![Poster3[1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/poster31-100429093527-phpapp02-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
Similar to De l'absolutisme a l'Estat liberal. L'Espanya del s.XIX (20)
More from David Busquets (20)
Recently uploaded (11)
De l'absolutisme a l'Estat liberal. L'Espanya del s.XIX
- 1. UNITATS 2 i 3 Delabsolutisme a lEstat liberal. Espanya al segle XIX. DBC
- 2. FELIP V i Catalunya. Dels ustries als Borbons (del pactisme a labsolutisme). DBC
- 3. Els Borb坦. De labsolutisme al despotisme il揃lustrat. Felip V (1700/1746) Ferran VI (1746/1759) Carles III (1759/1788) Carles IV (1788/1808) Despotisme il揃lustrat: forma de govern en qu竪 les accions del rei absolut sinspiraven en els principis racionals de la Il揃lustraci坦. Todo para el pueblo pero sin el pueblo. DBC
- 4. Catalunya i la Revoluci坦 Industrial S.XVIII. Creixementdemogrfic (m dobra) Augment producci坦 (tamb辿 exportaci坦). Vins, aiguardents i fruits secs. Decret de Lliure Comer巽 de Carles III Inversi坦 dels guanys en la ind炭stria. Sector t竪xtil cotoner: les indianes. 1833 aparici坦 del primer vapor: Bonaplata. DBC
- 5. Crisi de lAntic R竪gim (1808/1833) Ferran VII (1808/1833) 1807. Les tropes franceses transiten pel territori espanyol amb perm鱈s de Carles IV i derroten Portugal. (Napole坦 tamb辿 vol annexionar Espanya.) Mar巽 1808: mot鱈 dAranjuez. Ferran obliga a abdicar al seu pare i es converteix en Ferran VII. Napole坦 enganya Carles IV i Ferran VII. Larbitratge de Baiona es converteix en un segrest. Abdiquen a favor de Josep I. 2 de maig. La poblaci坦 espanyola es revolta i comen巽a la Guerra del franc竪s. Guerra de guerrilles. 1810. Reuni坦 del patriotes a Cadis i redacci坦 de la Constituci坦 de 1812 (La Pepa). 1814. Derrota de lex竪rcit franc竪s i fugida de Josep I. DBC
- 6. Ferran VII (1808/1833) 1814. Ferran VII es nega a jurar la Constituci坦. 1 de gener de 1820. Pronunciamiento de Riego. Aplicaci坦 de la Constituci坦. Comen巽a el Trienni Liberal (1820-23). 1823. Invasi坦 dels 100.000 fills de Sant Llu鱈s (Santa Alian巽a). Retorn a labsolutisme. 1829. Conflicte successori: abolici坦 de la llei slica. 1833. Mor Ferran VII. DBC
- 7. Construcci坦 de lEstat liberal (1833/1874) Isabel II Guerra dels Carles M捉 Isidre set anys. (Carles V) Isabelins (liberals) burgesia Alta jerarquia de lesgl辿sia Funcionaris i militars Carlins (absolutistes) Noblesa terratinent Esgl辿sia tradicionalista Pagesia DBC
- 8. Les reformes liberals Isabel II: Alternan巽a entre moderats i progressistes. Igualtats: abolici坦 de lAntic R竪gim, monarquia constitucional, sufragi censatari i oficilitat de lEsgl辿sia Cat嘆lica. Difer竪ncies: moderats: partidaris de dotar de m辿s poders a la Corona (preferits per la reina) progressistes: governen mitjan巽ant pronunciamientos. Mesures per abolir lAntic R竪gim Supressi坦 del feudalisme Desamortitzaci坦 eclesistica (Mendiz叩bal) Establiment de constitucions: 1837 i 1845. Abolici坦 definitiva de lAntic R竪gim. El liberalisme triomfa a Espanya. DBC
- 9. Sexenni democrtic (1868/1874) Govern Provisional 1868-70 Amadeu I 1870-73 Primera Rep炭blica 1873-74 Setembre 1868. revoluci坦 la Escs suport popular (estranger) Gloriosa amb pronunciamiento Les Corts a Cadis. intenten 1870 mor assassinat el seu defensor: Joan Prim governar. Prim i Serrano homes forts del Inici de la 3捉 guerra carlina govern. Poc suport a Revoltes independentistes a Cuba Espanya. Sufragi universal Separaci坦 esgl辿sia i estat Pressi坦 republicana Constituci坦 de 1869: Monarquia Constitucional. Cop dEstat del Abdica al 1873 General Pav鱈a (Govern Cal buscar un rei no Borb坦. controlat per Serrano) DBC
- 10. Dif鱈cil cam鱈 de la industrialitzaci坦 Catalunya: Bones condicions del segle XVIII. Aturada a principis del s.XIX. Causes: Guerra del franc竪s Regnat de Ferran VII Manca de carb坦 propi 1833. Entrada de la ind炭stria moderna. Vapor al sector cotoner. mule-jennies i selfactines El model energ竪tic catal: lenergia hidrulica DBC
- 11. Les col嘆nies industrials. DBC
- 12. El ferrocarril 1848. Primera l鱈nia: Barcelona-Matar坦. DBC
- 13. La ind炭stria fora de Catalunya. Espanya era un pa鱈s agrari sense ind炭stria. Laugment de la poblaci坦 no va trobar lloc al camp ni a la ciutat. Lemigraci坦 cap a Am竪rica va esdevenir la millor sortida per trobar feina. A Mlaga i a Ast炭ries es van crear ind炭stries sider炭rgiques que no van prosperar. A finals del s.XIX el Pa鱈s Basc es converteix en el segon nucli industrial espanyol grcies a la ind炭stria sider炭rgica. La Catalunya del 1900 era una societat industrial amb una burgesia forta i potent i gran quantitat dobrers. Shavia transformat en la fbrica dEspanya. DBC
- 14. El moviment obrer a Catalunya. Rpid augment del nombre dobrers a Catalunya. Condicions de vida i de treball molt dures. Primeres accions de protesta: atac luddita al vapor Bonaplata (1835). 1840 es funda el primer sindicat dofici: lAssociaci坦 de Teixidors de Barcelona. Al 1843 ja hi havia 57000 obrers en sindicats. Les associacions obreres s坦n declarades il揃legals pel govern i han de passar a la clandestinitat fins al 1868. El Sindicat m辿s important: Les Tres Classes de Vapor (1869-1916). Al 1870 es va celebrar el Primer Congr辿s Obrer de Barcelona. La importncia del m坦n obrer en la societat catalana de l竪poca 辿s evident. DBC
- 15. Ordena i relaciona. Primera Rep炭blica 1808-1814 Isabel II Guerra del franc竪s 1814-1820 D竪cada ominiosa Carles IV 1820-1823 Regnat de Ferran VII Josep I 1823-1833 Sexenni Democrtic 1833-1868 Amadeu I 1868-1873 Trienni liberal Ferran VII 1873-1874 Govern dIsabel II DBC
- 16. 1808-1814 Guerra del franc竪s Carles IV 1814-1820 Regnat de Ferran VII Ferran VII 1820-1823 Trienni liberal Josep I 1823-1833 D竪cada ominiosa Ferran VII 1833-1868 Govern dIsabel II Isabel II 1868-1873 Sexenni Democrtic Amadeu I 1873-1874 Primera Rep炭blica DBC