1. TEMA 1: EL MÓN CLÀSSIC
EL MÓN GREC.
EL MÓN ROMÀ.
L’HERÈNCIA CLASSICA.
2. I.- EL MÒN GREC.
Zona Geogràfica.
La civilització grega va néixer a la Península Balcànica, a la
costa i les illes del mar Egeu. És de relleu montanyòs, amb
valls estrets de difícils comunicacions i la costa és extensa i
retallada.
Aquesta geogràfia propicià la fragmentació política de
Grècia(polis).
El clima és càlid i sec, això unit a la manca de rius cabalosos
obliga a tenir una agricultura de secà . Aquesta agricultura de
rendiments baixos es basa en conreu de cereals, vinya i
olivera, es a dir, l’anomenada trilogia mediterrània.
La manca de riqueses naturals, va fer que els habitants de la
Grècia antiga s’aboquessin a la mar per buscar, mitjançant el
comerç aquestes necessitats. Això fa que la cultura grega
s’estengués per bona part del mediterrani.
4. L’ Hèl.lade.
Encara que hi ha una fragmentació
política en diverses polis, els grecs tenien
molts lligams en comú i es consideraven
membres d’una mateixa cultura : Hèl·lade
(Hel·las en grec, terra d’hel·lens).
Aquesta cultura es basava en dos
aspectes principals: La llengua i la
religió.
6. Els origens de Grècia.
ÈPOCA PREHEL.LÈNICA ÈPOCA HEL.LENÍSTICA.
CIVILITZACIÓ CIVILITZACIÓ ÈPOCA GRÈCIA GRÈCIA GRÈCIA
MINOICA MICÈNICA FOSCA ARCAICA CLÀSSICA HEL.LENÍSTICA
3000 a.C 1400 a.C 1150 a.C 800 a.C 490 a.C 334 a.C 30a.C
a.-Civilització Minoica- Creta:
Aquesta civilització es va anar desenvolupant
a l’època de l’edat del metalls a l’illa de Creta.
Els cretencs vivien de l’agricultura, la ramaderia i el comerç amb
altres
pobles de la Mediterrània. Les seves ciutats no eren
emmurallades, per la qual cosa es pensa que o no tenien enemics o
bé que consideraven al mar una excel.lent muralla natural.
Es tracta de la primera civilització del món hel.lènic. Els reis de Creta
van ser
molt poderosos, un dels més importats va ser Minos, que va construir
diversos palaus a Cnossos.
Sembla ser que una violenta erupció volcànica a l’illa de Tera, va
provocar la
decadència de Creta.
8. b.-Civilització Micènica- Peloponès- Aqueus:
Els aqueus van ocupar la península del Peloponès
cap a l’any 1600 a.C.
Els aqueus provenien de l’Europa central i parlaven
grec, van fundar ciutats políticament independents, que
eren governades per caps militars. Per garantir la defensa
de la ciutat , aquestes eren emmurallades i col.locades
dalt de turons.
La ciutat aquea més important es Micenes, d’aquí el nom
de la civilització.
Els aqueus es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia.
També van destacar per ser grans guerrers , equipats amb
armes de bronze i carros arrossegats per cavalls.
Cap a l’any 1400 a.C van conquerir Creta i destruir la
civilització minoica.
9. La civilització micènica va desaparèixer cap
a l’any 1150 a.C com a conseqüència de la
invasió dels doris, un poble de pastros
nòmades procedents del nord que parlaven
grec.
Els doris coneixien el ferro i l’ús d’armes
fetes amb aquest metall, això els va
permetre derrotar els aqueus amb facilitat.
10. La porta dels lleons a micenes.
Màscara de Agamenon.
11. L’ÈPOCA FOSCA.
c.-L’època fosca:
El periode posterior a l’invasió dels doris,
comprès entre els segles XII a.C i VIII a.C
,es coneix amb el nom d’època fosca
perquè en tenim molt poca informació
12. L’ÈPOCA ARCAICA.
Les polis i les colonitzacions.
Les polis
Els grecs estaven organitzats en petites ciutats
Estats independents. Cada polis tenia les seves
lleis, moneda, exèrcit i govern.
Les polis solien estar situades a prop del mar, on
les comunicacions eren més fàcils.
Les ciutats gregues estaven formades per dos
parts : L’àgora, plaça pública on es reunien els
ciutadans i on es duien a terme les transaccions
econòmiques i la zona residendial amb cases
disposades formant carrers. L’acròpolis, lloc
elevat que tenia funció defensiva i religiosa.
14. Les polis aristocràtiques.
A les primeres polis gregues hi governava un grup reduït
d’aristòcrates, eren els grans propietaris agrícoles, que
dominaven als pagesos i formaven l’elit guerrera.
Aquest grup reduït formava el Consell d’aristòcrates, que
prenia les decisions polítiques, administrava justicia i dirigia
l’exèrcit. Això era una oligarquia = “Govern d’uns pocs”.
La resta de ciutadans mascles, que formaven l’exèrcit, es
podien reunir en assemblea, però les seves opinions i
conclusions no eren escoltades.
Aquests tipus de govern es va mantenir en algunes ciutats,
com Esparta.
Durant el s. VI a. C en algunes polis es donen revoltes socials
contra aquest poder aristocràtic, i per causa del costum de
esclavitzar els ciutadans que no podien pagar els seus
deutes.
15. L’evolució cap a la democràcia.
A algunes polis es volia obtenir participació política i això va
donar lloc a reformes socials i polítiques a favor del
Demos= el poble.
Una de les ciutats on es va donar aquest fet és Atenes,on les
reformes van donar lloc a una forma de govern anomenada
Democràcia.
El desenvolupament de l’agricultura , del comerç i de
l’artesania va permetre a molts ciutadans poguer comprar-se
l’equipament militar i participar en la defensa de la ciutats,
són els hoplites. Degut a aquesta participació activa van
exigir participació en el govern de la ciutat.
Així al s. VI a. C ,tant Soló com Clístenes, van anul·lar
l’esclavitud per deutes i van introduir el dret per a tots els
ciutadans a participar en el govern de la ciutat i ser protegits
per la llei.
16. Les colonitzacions gregues.
Entre els segles VIII i VI a.C a Grècia es va produir una època
de crisi.
a)La població va créixer molt, però el sól era poc fértil i no
donava prou aliment per tothom.
b) Les terres estaven repartides de forma desigual.
c) Davant la por a ser esclavitzat pels deutes.
d) La fam molts camperols.
Molts grecs van abandonar el seu país buscan noves terres
per conrear.
L’expansió es va donar en dos onades:
1.- El nord de Grècia, fins al mar Negre, el sud de la península
Itàlica i l’illa de Sicília, que es l’anomenada Magna Grècia.
II.- S’expandeixen cap a Egipte i la Mediterrània Occidental, e a
dir, la costa sud de França ( Marsella) i la costa septentrional
de Catalunya (Empúries i Roses), Hemeroskopeion i
Mainake.
18. Les noves colònies les van fer seguint el model de
la ciutat d’origen o metròpoli. Però eren polis
independents, que mantenien lligams comercials i
culturals amb la d’origen .
Els llocs elegits per establir-s’hi solien tenir en
comú:
1.- Accès per mar: per facilitar el transport i el
comerç .
II.- Fàcils per defensar, o una illa o dalt d’un turó.
III.- I amb recursos d’aigua i terres fèrtils.
Els colons grecs van mantenir relacions
comercials amb autòctons(fenicis, etruscos i
egipcis). Alhora les aquest contactes van servir
per extendre l’ús del ferro, l’alfabet, la moneda,
l’urbanisme, conreu de la vinya i l’art.
20. Empúries, colónia grega.
Un grup de grecs foceus, procedents de la colónia de
Massàlia, van ser els fundadors de l’enclavament
comercial d’Empòrion, cap a l’any 590 a.C. És
l’anomenada Paleàpolis, un antic illot, on avui hi ha
el poble de Sant Martí d’Empúries. Més tard els
colonitzadors es traslladen a terra ferma i van fundar
un nucli de poblament, la Neàpolis.
L’objectiu de la fundació era garantir la ruta comercial
entre Massàlia i l’àrea comercial tartèssia, que es
trobava als sud de la península ibèrica. En primer lloc
la colónia serveix com escala de vaixells, que anaven
al sud a buscar metalls.
Amb el temps es converteix en un dels centres més
importants d’introducció a la península de productes
comercials i d’elements culturals grecs.
23. Els pobles de la Península
Ibèrica.
Els Celtes. Els Ibers.
Els ibers vivien al Sud peninsular i litoral
mediterrani.
Els celtes vivien al Nord i centre de Els ibers vivien de l’agricultura i de la
la Península Ibérica, procedents del
centre d’Europa. ramaderia. Conreaven ordi, blat i mill i
plantes per fer teixits com lli i espart.
Els celtes vivien en poblats
enmurallats anomenats Pel contacte amb els pobles mediterranis
Castres, que es trobaven en zones van difondre l’ús de l’arada, adoptar els
elevades i que facilitaven la seva conreus de la vinya i l’olivera i apendre a
defensa. conservar el Peix en salaó.
Els celtes es dedicaven a la Feien servir el torn per fabricar objectes
ramaderia i una agricultura basada de ceràmica.
en els cereals.
Eren coneixedors del ferro i fabricants de
Elaboraven peces de ceràmica i orfebreria i armes.
teixits de llana.
Van encunyar moneda i van crear un
Dominaven perfectamen la
metal.lúrgia , fabricant estris i armes sistema d’escriptura propi.
de bronze i de ferro. Va ser un poble Incineraven els difunts a la Necròpolis.
que va destacar en l’art de Col.locaven les cendres a unes Urnes de
l’orfebreria i la forja. ceràmica i després les enterraven amb el
No coneixien la Moneda ni la seu aixovar.
excriptura.
26. L’època clàssica: Atenes i
Esparta.
És el periode que ocupa el segle V i la primera meitat
del segle IV a.C. Es caracteritza pel domini de les polis
gregues d’Atenes i Esparta i les continues guerres.
Atenes.
Atenes després de les reformes de Soló, al segle V , es
va convertir en una democràcia.
Les institucions democràtiques d’Atenes eren:
27. La democràcia atenesa era limitada, perquè només els ciutadans
podien paticipar en política i tenir la protecció de la llei. Eren
ciutadans: tots els homes lliures, majors d’edat, nascuts de pare
ciutadà i de mare atenesa.
Els deures dels ciutadans era defensar la polis i pagar impostos. La
pena més gran era l’expulsió de la polis (ostracisme).
Els no ciutadans són :
1.- Els estrangers o metecs: eren persones lliures, pagaven impostos
i formaven part de l’exèrcit, però no podien tenir ni terres ni cases.
Per això es dedicaven majoritariament al comerç i l’artesania.
2.- Les dones: podien ser lliures o esclaves, però en cap cas no tenien
cap dret. Estaven sotmeses al control d’un home. Treballaven
cuidan la llar (les riques) o com a pageses, venedores, dides o
llevadores(les pobres).
3.- Els esclaus: no eren lliures, sinó propietat de la família, per la qual
treballaven. Solien ser presoners de guerra o fills d’esclaus.
Treballen en l’agricultura i servei domèstic.
29. Les guerres mèdiques.
Els perses, era un poble provinent del centre
d’Àsia i nord del mar Caspi. Al segle V a.C van
iniciar una expansió territorial on van sotmetre a
les polis gregues de l’Àsia Menor i de les illes
properes.
30. Anys després les polis sotmeses es van
rebel·lar, i la resta de les ciutats-estat
gregues, dirigides per Atenes, van ajudar-les a
lluitar contra els perses. Aquest va ser el principi
de les guerres mèdiques. El conflicte té dues
etapes:
Primera guerra mèdica acabar l’any 490
a.C, quan els soldats grecs, van vèncer a la
batalla de Marató.
El 480 a.C, el rei Xerxes I, inicia la Segona
guerra mèdica amb l’invasió i saqueig
d’Atenes, però serà derrotat a la batalla de
32. Del domini d’Atenes a les guerres
del Peloponès.
Degut al paper adoptat per Atenes en les guerres
mèdiques, es converteix en la polis més rica i influent de
Grècia.
Per això l’any 447 a.C es va crear la Lliga de Delos ,
una unió de polis per defensar-se dels atacs perses.
Atenes va dominar les decisions de la lliga i de les altres
polis.
33. Les guerres del Peloponès.
Aquest auge polític, econòmic i cultural va posar
en perill els interessos d’altres polis com
Esparta. I finalment les polis es dividiran en dos
bàndols.
La tensió de la situació va provocar les guerres
del Peloponès, que van esclatar l’any 431 a. C.
El conflicte va acabar el 404 a.C amb la victoria
d’Esparta, que es converteix en la polis més
important i un deteriorament del món grec.
35. L’època Hel·lenística.
Macedònia era un regne situat al nord de
Grècia, agrícola i governat per una monarquia
hereditària.
A causa de les guerres entre les polis, el món
grec es va debilitar, fet que va ser aprofitat pels
reis de Macedònia.
El rei Filip II cap a l’any 338 a.C va aconseguir
dominar tot Grècia amb un poderós exèrcit .
( falanges).
36. L’expansió.
Cap a l’any 336 a.C el seu fill Alexandre el
Gran, li succeeix en el govern i en les
conquestes.
Alexandre unifica sota el seu domini les ciutats
gregues, conquesta l’Imperi Persa i va arribar
fins al món oriental (l’Índia).
Va fundar nombroses ciutats, com Alexandria, a
Egipte. D’aquesta manerea la cultura grega es
va estendre també per Orient.
El somni d’Alexandre era crear un sol imperi,
amb Europa i Àsia, i fonamentat en la llengua i
la cultura gregues, encara que cada territori
conservés les seves formes socials i polítiques.
38. Els regnes Hel·lenístics.
L’any 323 a.C va morir Alexandre el
Gran, i els seus generals es van repartir
l’Imperi en regnes independents. Els més
importants: Siria,
amb capital a Antioquia i Egipte, amb
capital a Alexandria.
A tots els regnes s’hi va implantar formes
de govern de tradició oriental, amb
monarques divinitzats i autoritaris. Però la
cultura grega i la llengua hi van continuar.
