ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

Tema 1 medi

•Download as DOC, PDF•
•
C
cpnapenyal

Resum del Tema I de Coneixement del Medi

1 of 5
Download to read offline
TEMA 1: LA TERRA, EL NOSTRE PLANETA. L’univers: conjunt format per tots els cossos celestes i l’espai immens que els conté. Estels: són els cossos celestes més importants. Són bolles de gas molt calentes que emeten llum i calor. El Sol és un estel de grandària mitjana (n’hi ha de més grans que ell i de més petits) ens proporciona llum i calor. Galàxia: els estels s’agrupen en galàxies. Cada galaxia té millers de milions d’estels. El nostre Sistema Solar és troba a la Via Làctia i té forma d’espiral. Hi ha altres tipus de galàxies com la el·líptica i la irregular. El Big Bang: gran explosió on tota la materia i l’energia que constituien l’univers es va expandir en totes direccions en forma de gas i de pols. Així es varen originar els primers estels i galàxies. Planetes: són cossos grans i arredonits que giren al voltant d’un estel (el Sol). Segueixen un recorregut, que s’anomena òrbita i té una forma gairebé circular. No tenen llum pròpia, però poden reflectir la llum de l’estel al voltant del qual giren. Els planetes són: Mercuri, Venus, Terra (planeta blau), Mart (planeta vermell), Júpiter (planeta gegant), Saturn (planeta dels anells), Urà i Neptú. Planetes interiors (Mercuri, Venus, Terra I Mart): són rocosos, petits I tenen pocs satèl·lits. Planetes exteriors (Júpiter, Saturn, Urà I Neptú): són gasosos, grans i tenen molts satèl·lics. Planetes nans: Ceres, Plutó i Eris. Són més petits I poden compartir la seva òrbita amb altres cossos celestes. Satèl·lits: són cossos celestes en forma esférica, més petits que el planeta al voltant del qual giren. Reflecteixen, també, la llum d’un estel. Cometes: són cossos celestes formats per gel, pols i roques molt lleugeres. Quan s’apropen al sol i el gel s’evapora formen la coa del cometa. Asteroides: són rocosos i es troben en el cinturó d’asteroides (entre Mart i Júpiter).
Meteorits: fragments d’asteroides o restes de cometes que viatgen a grans velocitats per l’espai. Quan són petits i entren en contacte amb l’atmosfera s’encenen i els veim com estels fugaços. Si xoquen amb planetes o satèl·lits hi formen grans cràters. 1. LA GEOSFERA. DE QUÈ ESTÀ FORMADA LA GEOSFERA. La geosfera està formada de roques. Una roca és un material natural, generalment dur i dens, format per diferents substàncies químiques anomedades minerals. Només podem observar les roques que es troben a la superficie de la geosfera. Només en una zona próxima al centre i en unes zones pròximes a la superficie terrestre les roques es troben en estat líquid. Aquestes roques foses reben el nom de magma. LES CAPES DE LA GEOSFERA. Tres capes concèntriques: - Escorça: capa molt prima. Forma els continents i el fons de les mars. - Mantell: està format per roques més denses. - Nucli: les roques del nucli són encara més denses que les del mantell. A l’interior estan en estat líquid. LES PLAQUES LITOSFÈRIQUES. Les plaques litosfèriques es troben a la part superior de la geosfera. Allà tenen lloc moviments. Les plaques litosfèriques es poden separar o fregar les unes amb les altres. Aquests moviments són molt importants i són la causa de la formació de les grans serralades, dels volcans i dels terratrèmols.
2. COM CANVIA EL RELLEU TERRESTRE. La superficie de la geosfera està en canvi constant. Els elements que provoquen aquests canvis són els agents geològics. Agents geològics interns: procedeixen de l’interior de la geosfera. L’agent intern principal és l’energia que produeix els moviments de les plaques litosfèriques i que originen les grans serralades, els volcans i els terratrèmols. - Les grans serralades: quan les plaques litosfèriques xoquen es formen grans serralades, si es separen emergeix lava de l’interior de la Terra i s’hi formen serralades submarines molt llargues anomenades dorsals oceàniques. - Els volcans: es localitzen als limits de les plaques litosfèriques. Quan la roca fosa es troba a l’interior de la Terra rep el nom de magma, i quan surt a l’exterior en una erupció s’anomena lava. La lava i els altres materials expel·lits pel volcà s’acumulen al voltant de l’orifici de sorida, anomenat cràter. Tots ells formen una espècie de turó que reb el nom de con volcànic. - Els terratrèmols o sismes: són una sacsejada brusca d’una zona del’escorça terrestre, produïda pel trencament i el desplaçament d’una gran massa rocosa a una certa profunditat. Els sismògrafs són els aparells amb els que podem detectar els terratrèmols. Agents geològics externs: són l’aigua, el gel i l’aire. L’acció d’aquests agents es fa en quatre fases: - La meteorització: conjunt de processos produïts per l’aigua i l’aire, que alteren les roques i les descomponen en fragments. - Les erosions: quan les roques han estat meteoritzades, l’aigua, el gel i el vent en van arrencant fragments a poc a poc.
- El transport: els materials erosionats són transportats pels rius, les mars o el vent a uns altres llocs. - La sedimentació: finalment, els materials transportats es dipositen a llocs com les desembocadures dels rius o a la mar. El conjunt dels materials que es dipositen rep el nom de sediments. 3. LES ROQUES I ELS SÒLS DE L’ESCORÇA TERRESTRE. TIPUS DE ROQUES. Les roques de l’escorça terrestre es clasifiquen en tres tipus: - Roques magmàtiques: són les roques que es formen quan el magma es refreda. Exemples: basalt i granit. - Roques sedimentàries: es formen a partir dels minerals acumulats en els sediments. N’hi ha de tres tipus: · Els sediments poden ser fragments d’altres roques arrossegats per l’aigua o per l’aire. Ex: gres i argila. · Els sediments poden procedir de minerals dissolts a l’aigua, que sesolidifiquen quan l’aigua s’evapora. Ex: guix, sal i calcària. · Els sediments poden ser grans quantitats de cossos morts d’organismes que queden colgats. Ex: carbó i petroli. - Les roques metamòrfiques: es formen quan les roques sedimentàries o magmàtiques són sotmeses a grans pressions i a temperatures molt altes, que alteren les seves característiques, però sense arribar a fondre’s. Ex: pissarra i marbre. ELS SÒLS Els sòls estan formats per roques i minerals esmicolats, juntament amb restes de plantes i d’animals descomposts (humus).
L’humus d’un sòl és molt important perquè les plantes hi puguin créixer, ja que ajuden a mantener-lo humit i a descompondré les substàncies minerals que les plantes necessiten per créixer.

More Related Content

Tema 1 medi

  • 1. TEMA 1: LA TERRA, EL NOSTRE PLANETA. L’univers: conjunt format per tots els cossos celestes i l’espai immens que els conté. Estels: són els cossos celestes més importants. Són bolles de gas molt calentes que emeten llum i calor. El Sol és un estel de grandària mitjana (n’hi ha de més grans que ell i de més petits) ens proporciona llum i calor. Galàxia: els estels s’agrupen en galàxies. Cada galaxia té millers de milions d’estels. El nostre Sistema Solar és troba a la Via Làctia i té forma d’espiral. Hi ha altres tipus de galàxies com la el·líptica i la irregular. El Big Bang: gran explosió on tota la materia i l’energia que constituien l’univers es va expandir en totes direccions en forma de gas i de pols. Així es varen originar els primers estels i galàxies. Planetes: són cossos grans i arredonits que giren al voltant d’un estel (el Sol). Segueixen un recorregut, que s’anomena òrbita i té una forma gairebé circular. No tenen llum pròpia, però poden reflectir la llum de l’estel al voltant del qual giren. Els planetes són: Mercuri, Venus, Terra (planeta blau), Mart (planeta vermell), Júpiter (planeta gegant), Saturn (planeta dels anells), Urà i Neptú. Planetes interiors (Mercuri, Venus, Terra I Mart): són rocosos, petits I tenen pocs satèl·lits. Planetes exteriors (Júpiter, Saturn, Urà I Neptú): són gasosos, grans i tenen molts satèl·lics. Planetes nans: Ceres, Plutó i Eris. Són més petits I poden compartir la seva òrbita amb altres cossos celestes. Satèl·lits: són cossos celestes en forma esférica, més petits que el planeta al voltant del qual giren. Reflecteixen, també, la llum d’un estel. Cometes: són cossos celestes formats per gel, pols i roques molt lleugeres. Quan s’apropen al sol i el gel s’evapora formen la coa del cometa. Asteroides: són rocosos i es troben en el cinturó d’asteroides (entre Mart i Júpiter).
  • 2. Meteorits: fragments d’asteroides o restes de cometes que viatgen a grans velocitats per l’espai. Quan són petits i entren en contacte amb l’atmosfera s’encenen i els veim com estels fugaços. Si xoquen amb planetes o satèl·lits hi formen grans cràters. 1. LA GEOSFERA. DE QUÈ ESTÀ FORMADA LA GEOSFERA. La geosfera està formada de roques. Una roca és un material natural, generalment dur i dens, format per diferents substàncies químiques anomedades minerals. Només podem observar les roques que es troben a la superficie de la geosfera. Només en una zona próxima al centre i en unes zones pròximes a la superficie terrestre les roques es troben en estat líquid. Aquestes roques foses reben el nom de magma. LES CAPES DE LA GEOSFERA. Tres capes concèntriques: - Escorça: capa molt prima. Forma els continents i el fons de les mars. - Mantell: està format per roques més denses. - Nucli: les roques del nucli són encara més denses que les del mantell. A l’interior estan en estat líquid. LES PLAQUES LITOSFÈRIQUES. Les plaques litosfèriques es troben a la part superior de la geosfera. Allà tenen lloc moviments. Les plaques litosfèriques es poden separar o fregar les unes amb les altres. Aquests moviments són molt importants i són la causa de la formació de les grans serralades, dels volcans i dels terratrèmols.
  • 3. 2. COM CANVIA EL RELLEU TERRESTRE. La superficie de la geosfera està en canvi constant. Els elements que provoquen aquests canvis són els agents geològics. Agents geològics interns: procedeixen de l’interior de la geosfera. L’agent intern principal és l’energia que produeix els moviments de les plaques litosfèriques i que originen les grans serralades, els volcans i els terratrèmols. - Les grans serralades: quan les plaques litosfèriques xoquen es formen grans serralades, si es separen emergeix lava de l’interior de la Terra i s’hi formen serralades submarines molt llargues anomenades dorsals oceàniques. - Els volcans: es localitzen als limits de les plaques litosfèriques. Quan la roca fosa es troba a l’interior de la Terra rep el nom de magma, i quan surt a l’exterior en una erupció s’anomena lava. La lava i els altres materials expel·lits pel volcà s’acumulen al voltant de l’orifici de sorida, anomenat cràter. Tots ells formen una espècie de turó que reb el nom de con volcànic. - Els terratrèmols o sismes: són una sacsejada brusca d’una zona del’escorça terrestre, produïda pel trencament i el desplaçament d’una gran massa rocosa a una certa profunditat. Els sismògrafs són els aparells amb els que podem detectar els terratrèmols. Agents geològics externs: són l’aigua, el gel i l’aire. L’acció d’aquests agents es fa en quatre fases: - La meteorització: conjunt de processos produïts per l’aigua i l’aire, que alteren les roques i les descomponen en fragments. - Les erosions: quan les roques han estat meteoritzades, l’aigua, el gel i el vent en van arrencant fragments a poc a poc.
  • 4. - El transport: els materials erosionats són transportats pels rius, les mars o el vent a uns altres llocs. - La sedimentació: finalment, els materials transportats es dipositen a llocs com les desembocadures dels rius o a la mar. El conjunt dels materials que es dipositen rep el nom de sediments. 3. LES ROQUES I ELS SÃ’LS DE L’ESCORÇA TERRESTRE. TIPUS DE ROQUES. Les roques de l’escorça terrestre es clasifiquen en tres tipus: - Roques magmàtiques: són les roques que es formen quan el magma es refreda. Exemples: basalt i granit. - Roques sedimentàries: es formen a partir dels minerals acumulats en els sediments. N’hi ha de tres tipus: · Els sediments poden ser fragments d’altres roques arrossegats per l’aigua o per l’aire. Ex: gres i argila. · Els sediments poden procedir de minerals dissolts a l’aigua, que sesolidifiquen quan l’aigua s’evapora. Ex: guix, sal i calcària. · Els sediments poden ser grans quantitats de cossos morts d’organismes que queden colgats. Ex: carbó i petroli. - Les roques metamòrfiques: es formen quan les roques sedimentàries o magmàtiques són sotmeses a grans pressions i a temperatures molt altes, que alteren les seves característiques, però sense arribar a fondre’s. Ex: pissarra i marbre. ELS SÃ’LS Els sòls estan formats per roques i minerals esmicolats, juntament amb restes de plantes i d’animals descomposts (humus).
  • 5. L’humus d’un sòl és molt important perquè les plantes hi puguin créixer, ja que ajuden a mantener-lo humit i a descompondré les substàncies minerals que les plantes necessiten per créixer.