�ݺ�ߣ

COLEGIO ESCOLAPIAS
GANDIA
VALENCIÀ I –Tema 2: Ramon Llull
C/ San Rafael, 25 46701-Gandia Tfno. 962 965 096 info@escolapiasgandia.es
www.escolapiasgandia.es
1
LA PROSA LITERÀRIA

VALENCIÀ– Tema 2: Ramon Llull
Copyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es
2
PROSA LITERÀRIA
• La nostra literatura arranca amb
la prosa, no amb la poesia
• Motius:
 les cançons de gesta són orals
 la poesia trobadoresca és en
occità
• Primers textos daten del s. XI i XII
• Són documents jurídics i
religiosos del s. XII
• Furs de València
• Llibre dels Feits, Jaume I
• Crònica, Bernat Desclot
• Consolidació de llengua
• Quatre grans cròniques
• Ramon Llull
Creador
de la
prosa
catalana

3
SEGLE XII
• VISIO DE MÓN Teocentrisme
• Transformacions socials i culturals que
fan trontollar
el sistema feudal
l’ hegemonia de l’ esglesia
el llatÍ com a llengua de cultura
CANVIS EN L’ ALTA EM
• Notable progrés de les llengües
romàniques
• Aparició de les universitats
• Secularització del saber
• Primeres ciutats
• Aparició d’ una nova classe social la
burgesia
• Pas de l’ art romànic al gòtic
• L’ obra literària = eina didàctica i moral
CONTEXT HISTORIC DEL SEGLE XIII

4
RAMON LLULL
VIDA OBRA LLENGUA
EDUCAT COM A CAVALLER
SENESCAL DE JAUME I
VIDA CORTESANA
30 ANYS CONVERSIÓ
MÉS DE 300 OBRES
VARIETAT LITERÀRIA
EN CATALÀ I NO EN LLATÍ
INTENCIÓ DOCTRINAL I
PROPAGANDÍSTICA
ÚS PRAGMÀTIC
FER-SE ENTENEDOR
CREACIÓ LÈXICA
NEOLOGISMES
CULTISMES
ARCAISMES
PARAULES PATRIMONIALS

5
T R E S G R A N S I D E A L S
• Als 30 anys se li apareix cinc vegades Déu en somnis i és el
moment de la seua conversió
• Aprén llatí i àrab durant 9 anys que dura el període de formació
• El seu sistema filosòfic ve recollit en L’Art abreujada d’atrobar
veritat
• Es proposa aconseguir :
TRES
GRANS
IDEALS
CONVERSIÓ
DELS
INFIDELS
COMPOSICIÓ DE
LLIBRES PER A
DIVULGAR LA FE
CRISTIANA
FUNDACIÓ
DE
MONESTIRS

6
DISPUTES ENTRE LES RELIGIONS RIVALS
EL MÓN MEDIEVAL
RELIGIONS
MÓN LLATÍ MÓN BIZANTÍ MÓN ISLÀMIC
RELIGIÓ
CRISTIANA
RELIGIÓ
JUEVA
RELIGIÓ
ISLÀMICA
BASADA EN
L’ANTIC TESTAMENT
BASADA TAMBÉ EN
L’ANTIC TESTAMENT
BASADA EN EL
CORAN
JESUCRIST=MESIES
EL MESIES ENCARA NO
HAVIA VINGUT
TRINITAT
L’ENCARNACIÓ
• Les disputes entre les religions rivals va donar lloc a la creació de tota una nova literatura apologètica per defensar
cadascuna de les religions
• Entre els cristians i jueus, que es basaven en la mateixa autoritat, l’Antic Testament, allò que es disputava era
la seva interpretació
• Però amb l’islam, no es podien emprar “arguments d’autoritat” ja que no compartien cap text, i per a demostrar
la supremacia de la religió cristiana hi havia dos sistemes filosòfics: el de l’Art Lul·lià i el de Sant Tomàs d’Aquino
• L’Art Lul·lià pretenia demostrar la fe amb “raons necessàries”

7
S I S T E M A F I L O S Ò F I C
GLÒRIA
VERITAT
VIRTUT
VOLUNTAT SAVIESA
PODER
DURACIÓ
GRANEA
BONEA
DÉU
• Déu es caracteritza per una sèrie d’atributs essencials i aquests són els principis substancials
de totes les coses
• Aquestes Dignitats es reflecteixen en tots els aspectes de la Creació i constitueixen doncs tota
l’estructura fonamental de l’univers.
• En Déu són una essència mateixa i són convertibles en altres. En les criatures ja no són
convertibles, ja no poden ésser predicades una de l’altra recíprocament.
TEORIA DE LES DIGNITATS DIVINES

8
L A T E O R I A D E L S Q U A T R E E L E M E N T S
AIRE FOC
TERRAAIGUA
CONTRARIETAT
CONCORDANÇA
Calor(+)
Secor(-)
Fredor(+)
Humitat(-)
• Hi havia quatre elements i també quatre qualitats
• Cada element participava més d’una que de l’altra de la seva parella, la qualitat primària
l’anomenava pròpia i a la secundària apropiada
• Totes les criatures que pertanyien al món material són elementals i el desequilibri entre ells
provocava les malalties. Tota la medicina es basava en el quatre elements
Com a explicació de les coses observables damunt la terra

9
OBRA
LUL·LIANA
OBRA
FILOSÒFICA
I DOCTRINAL
OBRA
NARRATIVA
OBRA MÍSTICA
OBRA POÈTICA
INTENCIÓ
Organitza el saber humà
de forma al·legòrica per
demostrar racionalment la
superioritat del cristianisme
Mostrar l’ideal de
vida cristiana i el millor
estat de l’home: l’ermità
Afavorir la meditació
i el diàleg amb Déu
Expressar les experiències i
les contradicions de la seua fe
Llibre de Gentil e los tres savis
L’Arbre de la Ciència
Llibre de l’ordre de cavalleria
Doctrina pueril
Llibre d’Evast e d’Aloma
e de Blanquerna son fill
(El Blanquerna)
Fèlix o Llibre de les meravelles
Dins d’ell El llibre de les bèsties
Llibre d’Amic e Amat inclòs
en el Blanquerna
Lo Desconhort
Cant de Ramon
Lo Concili
obres

10
IMPORTÀNCIA DE LA SEVA OBRA
• En la seva obra hi ha de forma constant una voluntat doctrinal i propagandística
• Però sobretot, hi ha un aspecte que sorprén en el pensament de Llull:
Volia trobar les “raons necessàries”, és a dir,
una justificació racional d’allò que es considera la fe,
la creença en el dogma cristià
Pretenia conjugar la fe amb la raó

11
• Exemples:
– Llibre d’Evast, d’Aloma e de son fill
Blanquerna
– Fèlix o Llibre de meravelles.
• Característiques:
– Caràcter biogràfic profund i exemplar.
– En els personatges recull exemples de la seva pròpia
vida.
– Els protagonistes empren un camí de realització
personals dins de la religió.

12
• Exemples:
– Llibres d’Amic e d’Amat (dins del Blanquerna).
• Recull de 365 versicles (curts paràgrafs numerats).
• Plantegen l’amor místic envers la divinitat / poden ser
llegits a banda de la intenció religiosa.
– Llibre del gentil e dels tres savis:
• Llibre singular d’aquest terreny.
• 3 savis, 3 arguments, 3 religions.
– Llibre de les bèsties.

13
• Exemples:
– Lo desconhort.
– Cant de Ramon.
• Objectius:
– Rerefons autobiogràfic: home desanimat, cansat
de tants obstacles en les seves activitats
públiques.

14
Forma part de Blanquerna i
presenta l'origen i el
desenvolupament de la
relació entre l'home i Déu, i
reflecteix una experiència
personal de Ramon Llull. Una
relació que ell centra en
l'amor, amb la seva doble
cara de sofriment i joia, amb
un to emocional, combinat
amb elaboracions mentals i
de raó.

15
• Fèlix es enviat pel seu pare a meravellar-se de les
meravelles del món. Està format per deu contes o
llibres: de Déu, dels Àngels, del Cel, dels elements, de
les plantes, dels metalls, de les bèsties, de l'home, del
paradís i de l'infern. Escrit amb molt d'enginy, és ple
d'exemples, preguntes i respostes.
• Setena part: Llibre de les bèsties (1288): És una breu
novel·la inclosa al Llibre de Meravelles, protagonitzada
per animals, que reprodueixen d'una manera simbòlica
el comportament humà. Narra el procés que va de
l'elecció del lleó com a rei, fins a la mort de Na Renard,
víctima de les seves pròpies intrigues. El propòsit de
l'obra és la salvació dels homes, i va dirigida, tant a
modificar les conductes personals, com a la reforma de
la societat de l'època, que oblidava els ideals cristians.

16
• El símbol de l’arbre amb les
seves arrels, tronc, branques,
etc., canvia el mecanisme
logicomatemàtic i es transforma
en un vehicle d’estructuració
dels coneixements de l'època,
en funció dels tres temes
capitals del pensament humà:
món, home i Déu.

17
• Llull creu haver trobat un
mètode infal·lible per a
l’adquisició del saber i per a
convèncer els no creients de la
veritat de la fe cristiana. El seu
mecanisme logicomatemàtic
està, al servei d'una finalitat
doctrinal.

18
LA LLENGUA DE RAMON LLULL
• Ramom Llull fa un ús pragmàtic de la llengua, i com necessita ser comprés,
manifesta una obsessió per fer-se entenedor, per difondre el seu ideal, la fe
cristiana.
• A més, és un pioner, en fer un ús primerenc d’una llengua vulgar per a escriure
sobre matèries com la filosofia o les ciències.
• Davant la mancança d’un vocabulari tècnic per a anomenar un bon nombre de
conceptes que fins aleshores només s’havien expressat en llatí o àrab, va haver
de portar a terme una important tasca de creació lèxica amb la introducció de
neologismes.
• La majoria del lèxic lul.lià està format per paraules patriononials o populars, però
també fa ús de cultismes i d’arcaismes.

19
SUFIXOS
LLATINS
NOMINALS -able, -ible, -al, -ança, -ença, –itat, -esa, -ment
VERBALS -ar, -ir, ejar
• Introdueix un gran nombre de paraules derivades amb sufixes llatins
• Però Llull també adopta un sistema de derivació inspirat en l’àrab,
que permet la creació de paraules d’una mateixa família
Acció Agent Producte Agent
potencial
Producte
potencial
BO
AMOR
bonificar Bonificant o
bonificador
bonificat bonificatiu bonificable
amar amant o
amador
amat amable
• La sintaxi lul.liana empra elements cultes: construccions llatines, relatius,
subordinades amb subjuntiu…; però també elements populars com ara les
fórmules afectives.

�ݺ�ߣ

Tema 2 ramon llull

More Related Content

Tema 2 ramon llull