1. Tema 3 Plató 3 . El coneixement jesús gómez octubre 2011
2. Índex 3.1 A què ens referim amb la paraula coneixement? 3.2 Tema constant a la Història 3.3 Segons Plató quan podem dir que tenim coneixement? 3.4 Plató expresa la seva opinió sobre el coneixement de diverses maneres
3. 3.1 A què ens referim amb la paraula “coneixement”? - A com es produeix el procés de conèixer - A saber si els nostres coneixement són certs. - A valorar si donem més importància als sentits o a la reflexió o raó.
4. 3.2 Tema constant a la Història Tots els pensadors defensen la seva opinió. Algunes de les grans teories del coneixement :
15. 3.4 Plató expresa la seva opinió sobre el coneixement de diverses maneres a) Mitjançant el “mite de la caverna” b) Mitjançant el “símil de la línia ” c) Amb la teoria del record o de la reminiscència d) Comparant l’ afany per saber amb l’ amor. e) Afirmant que l’ únic mitjà per aconseguir el coneixement és el raonament o dialèctica
17. Plató en aquest mite ens diu : 1) Que el coneixement vàlid, científic, és possible . 2) Que accedir-hi ............ és molt difícil 3) Que hi ha un coneixement no vàlid per la seva... confusió o superficialitat Aquest més que coneixement és ...... ignorància o suposició
18. 4)Que ............................. es conforma amb aquest coneixement superficial o ignorant la majoria de la gent 5) Que accedim al coneixement vàlid quan......... accedim a les Idees.
20. El Mundo de Sofia. Plató en el minut 5 http://www.youtube.com/watch?v=O8lYfcpu3_0&feature=related
21. B) E l símil de la línia i els segments o nivells del coneixement
22. Vídeo explicatiu del símil o al.legoria de la línia http://www.webdianoia.com/platon/platon_fil_cono_2.htm
23. Plató utilitza una línia horitzontal o vertical per a explicar el nostre coneixement A aquest recurs el denominem “símil de la línia” o imatge de la línia.
26. Dos nivells de coneixement “ Opinió” = Coneixement habitual, ordinari, superficial. El majoritari. “ Ciència” = Coneixement científic, profund. Minoritari.
27. Cada un dels dos nivells generals de coneixement es divideix en dos “ Opinió” “ Ciència” Imaginació Creença Raonament lògic o matemàtic Dialèctica o Filosofia El coneixement
28. “ Opinió” “ Ciència” Imaginació Creença Raonament lògic o matemàtic Dialèctica o Filosofia El coneixement Veiem les correspondències entre els nivells del coneixement i el mite de la caverna
29. Cada grau del coneixement correspon amb un dels aspectes que podem prendre com a realitat “ Opinió” “ Ciència” Imaginació Creença Raonament lògic o matemàtic Dialèctica o Filosofia El coneixement
30. “ Opinió” “ Ciència” Imaginació Creença Ciència Dialèctica o Filosofia El coneixement Imatges Coses Nombres Idees Món de les coses Món de les Idees Realitat
31. Mirem en aquesta dipositiva (de la professora Concepción Pérez) com es descriu el símil de la línia
32. El mite de la caverna i el símil de la línea transmeten la mateixa idea
37. Com justifica que conèixer és recordar? Es basa en la seva visió psicològica de l’ ésser humà Segons la seva Psicologia :
38. 1)La ment humana no pot ser a l’ inici de la vida personal una “tabula rasa ” ( = ................) = No està en blanc (= no està buida de coneixements) perquè és impossible poder conèixer res ..... des del no res. Cal que “l’ànima” tingui inicialment el coneixement: = ... Innatisme
39. 2) Les Idees són “anteriors” a les coses, les Idees no deriven de l’ experiència. No aprenem les Idees a partir de les coses, sinó que podem explicar les coses perquè ja tenim les Idees. No aprenem què és l’ igualtat veient coses “desiguals” o “iguals”. Sabem que ens trobem davant coses iguals o desiguals perquè tenim ja el concepte de la igualtat.
40. Com explica Plató la seva teoria de la reminiscència o record? Per mitjà del “mite de la caiguda de l’ ànima” En aquest mite defensa que :
41. L’ ànima és immortal Que el seu lloc natural és el Món de les Idees. Però (simbòlicament ) l’ ànima “cau” i s’ encarna en un cos provocant l’ oblit. L’ oblit no equival a pèrdua.
42. Plató defensa que els humans tenim un ànima. Aquesta és immortal i ja vivia abans de la nostra vida actual. El lloc propi de les ànimes és el món de les Idees. Per què l’ ànima no està ara al Món de les Idees? Cal entendre el missatge platònic com un missatge d’ esperança, d’ elogi de les possibilitats que tots tenim d’ autosuperació .
43. “ L’ ànima que ha caigut a terra ha oblidat tot i ha perdut les seves ales”
44. Cal recuperar allò oblidat: .. cal esforç Cal purificació : .... Potenciar la nostra part més ... racional Però com podem ................... el coneixement oblidat? recuperar
45. La manera com podem recuperar el coneixement oblidat ... és recordant les Idees que l’ ànima ja havia “vist” I el mitjà serà ... Captar allò que hi ha de les Idees ... en les coses perquè les coses ... Són “ còpies” de les Idees = “imiten” a les Idees. = “participen” de les Idees
46. Optimisme platònic Veiem que Plató dóna una funció als sentits : ajudar-nos a recordar les Idees. Podem conèixer Perquè l’ ànima té les Idees I perquè depèn de cadascú l’ esforç per a recuperar les Idees oblidades
47. “ L’ ànima que ha caigut a terra ha oblidat tot i ha perdut les seves ales, però veient la bellesa d’ aquest món i recordant la veritat, pren ales i, una vegada alada, desitja emprendre el vol”. Plató
49. Plató relaciona l’ amor amb el coneixement per a explicar el perquè de l’ esforç per aprendre i com es produeix.
50. L’ Idea més valuosa i clau de de tot és la Idea del Bé o Bellesa. L’ amor és la recerca de la Bellesa o Bé. Aquesta recerca és natural en nosaltres. Voler accedir a la Bellesa és voler accedir al coneixement.
51. Però no arrivem directament a captar la Bellesa o Idees o coneixement més profund . Necessàriament avancem a poc a poc Avancem de forma gradual Seguim uns pasos o graus
52. Graus d’ accés Bellesa Els graus o pasos són els següents: Primer captem la Bellesa d’ un cos En segon lloc la Bellesa de l’ ànima Després la de les ciències Finalment entenem la bellesa en sí.
53. Si apliquem la relació que fa Plató entre l’ amor i el coneixement al terreny de la música podríem dir que ... Si ho apliquem al terreny de les Ciències...
54. La nostra naturalesa i la recerca del coneixement Per què podem realitzar el procés d’ ascens a la Bellesa és a dir d’ aprofundiment en el coneixement? Perquè la naturalesa de l’ ànima humana és la d’aspirar a trobar les Idees, les explicacions de les coses.
55. Aquest idea la expressa Plató amb la imatge de l’ “ànima alada” o l’ ànima representada com un caball alat.
59. Pènia i Poros Pènia és la Deessa de la indigència. Poros és el Déu de la abundància.
60. Eros. És el Déu de l’ Amor. Fill de Pènia (pobresa) i Poros (abundància)
61. Amb el mite d’Eros, Plató ens vol fer veure que la Filosofia (= desig de saber = desig de tenir un coneixement científic o el més profund possible) és equivalent a Eros, a l’ Amor : Tant sols vols allò que no tens i tant sols vols allò de que prens consciència que et falta. Però, com a l’ amor, quan has aconseguit allò que volies, vols encara més (vols saber més), en un procés imparable.
62. E) L’ únic mitjà per aconseguir el coneixement és el raonament: la dialèctica.
63. Prioritza la raó per sobre dels sentits.... =RACIONALISME Però cal servir-se també dels sentits Els infravalora
64. El mite de la caverna ens mostra l’ esforç que ens cal fer per a superar la situació d’ ignorància o confusió del presoner i poder aconseguir un coneixement vàlid. Aquest esforç és la dialèctica .
65. El símil de la línea també ens serveix per entendre que ens cal un gran esforç racional o dialèctic per arribar al màxim possible del coneixement
