1. Tema 3 Plató Apartat 6 Política jesús gómez octubre 2011
2. Plató viu a Atenes en segle V a.C i que Atenes és una societat democràtic en aquella època.
3.
4.
5. Pericles va consolidar la democràcia a Atenes. L’ any de la seva mort quasi coincideix amb l’ any del naixement de Plató.
6. 6.1 Introducció Plató : per raons familiars va ser educat en funció d’ una futura dedicació política. La política és... La gestió dels assumptes públics. La política = l’ autèntic objectiu de Plató.
7. Va renunciar a accedir al poder polític. Dues raons d’ aquesta renúncia : 1)La mort de Sòcrates 2)La negativa experiència del “Govern dels Trenta Tirans”
8. La mort de Sòcrates que ell va viure molt directament el va decebre enormement
9. El “Govern dels Trenta Tirans” va ser un Govern imposat pels espartans. Plató hi confiava molt però va ser un fracàs
10. Quina és la contribució de Plató a la Política? 1) La proposta d’ una societat perfecta (= Utopia) La seva proposta la presenta a “ La República”
11. La República, l’ obra més important de Plató i una de les obres més llegides i de major influència al llarg de la Història. La paraula República es des composa en Res , publica. Res , paraula llatina, vol dir, cosa. Així República vol dir “cosa de tots” o “problema de tots”.
12. 2) Els seus intents de portar a la pràctica la seva teoria política A Sicília per dues vegades Els seus intents van acabar en fracàs.
13. Per a conjugar la filosofia y la pràctica política, Plató va viatjar a Sicília per a orientar al governant de Siracusa Dionís el Jove. L’ experiència va ser un fracàs. Més endavant va tornar però també sense cap èxit.
15. 6.2 La teoria política de Plató és inseparable de la seva Psicologia i de la seva Ètica
16. Aquest quadre ens explica com partint de la seva concepció de l’ ésser humà , Plató descriu com ha d’ estar organitzada la societat i quina classe de virtut s han de donar-se entre els ciutadans.
17. 6.3 Els punts principals de la seva teoria política El poder polític Classisme El comunisme L’ interès particular i l’ interès de tots
18. 6.3.1 El poder polític Fa una classificació i descripció dels possibles sistemes polítics Detalla quins rebutja i el perquè I en proposa un.
19. Sistemes polítics que Plató rebutja i les raons del rebuig Govern dels ciutadans però no som iguals Manca d’ autoritat Govern d’ un sector privilegiat econòmicament Autoritarisme Democràcia Anarquia Timocràcia Tirania
20. Sistema polític que Plató proposa Aristocràcia o monarquia = ... El govern dels millors ( = aristós) Els millors en el sentit ... Moral i ... intel.lectual En una paraula, els millors són ... ELS MÉS SAVIS (La saviesa és la principal virtut)
21. Els savis són ... Els “filòsofs” Així doncs, Plató proposa que governin ... Els “filòsofs” o que els que governin es converteixin en Filòsofs
22. 6.3.2 Classisme Som diferents “per naturalesa” (= rebuig de la idea d’ igualtat) Les diferències venen donades per ... l’ ànima individual En cada individu predomina ... una de les tres ànimes
23. Segons l’ ànima que predomini en nosaltres Ens correspondrà pertànyer a ... una de les tres classes Tota societat ha d’ estar dividida ... En aquestes tres classes :
27. Ànima i societat : Així com a l’ individu ha de dirigir la seva racionalitat. A la societat han de governar els més racionals.
28. Criteri inevitable per a que la societat funcioni bé: Impermeabilitat No podem ni devem intentar variar l’ordre establert: si som treballadors no devem voler pertànyer a les altres classes .
29. Com se sap a quina classe correspon cadascú? Tot fill/lla de treballador serà membre de la classe treballadora. Els fills de les altres dues classes / P rocés de formació i selecció
30. C) El comunisme platònic Plató detalla un dels problemes sempre presents a les societats: …… la corrupció La causa : … La propietat privada i la família Solució que proposa : comunisme .
31. El comunisme platònic consisteix en : Governant i militars : no poden tenir - Ni propietats privades - Ni família
32. D) L’ interès particular i l’ interès de tots Cal prioritzar ... l’ interés general és a dir … Q ue la societat funcioni bé, ... El benestar col·lectiu ... els interessos comuns . El governants no poden buscar el seu propi benefici sinó el de tots.
