ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Tema 4.- Art romனc

•Download as PPT, PDF•
•
Francesc Breva Franch
Francesc Breva Franch

Tema de bachillerat

1 of 116
Downloaded 249 times
Tema 4.- L’art romànic. L’art romànic com a primera definició d’Occident. L’arquitectura: el monestir i l’església de pelegrinatge. La portada romànica. La pintura mural. L’art romànic en el Camí de Santiago.
UNITAT DIDÀCTICA L’ART 鰿À
INTRODUCCIÓ L’art romànic s’inicià al segle X, arribà a la seva màxima esplendor al segle XII, i al S.XIII deixà pas al gòtic. L’art romànic va ser la manifestació artística de la societat feudal: no era sols un art monàstic sinó també aristocràtic, expsessava la superioritat del clergat i la noblesa. Aquest art es caracteritzà pel gran nombre d’escoles regionals que generà i que es diferenciaren a l’hora d’aplicar els mateixos principis fonamentals. A banda de les influències de l’art romà, l’art romànic utilitzà també elements germànics, bizantins, islàmics i armenis.
OBJECTIUS Comprendre el que va suposar l’art romànic que es va desenvolupar a l’Europa de l’Alta Edat Mitjana. Reconéixer i diferenciar les manifestacions més importants de l’art romànic, valorant la seua pervivència en el nostre patrimoni. Distingir les diferències més significatives entre les diferents manifestacions arquitectòniques regionals. Conéixer, fruir i valorar el patrimoni artístic espanyol, contribuint a la seua conservaqció i rebutjant els comportaments que el deterioren. Comprendre i valorar el concepte d’art tal i com es va desenvolupar durant els SS. XI i XII en ESpanya. Entendre les obres d’art romànic com a documents testimonials de l’època i cultura en que s’inscriuen i com a exponents de la creativitat humana. Contribuir a la formació del gust personal i del sentir crític. Realitzar activitats de documentaciói indagació en les quals s’analitzen, contrasten i interpreten informacions diverses sobre l’art romànic espanyol.
CONTINGUTS CONCEPTUALS : Context històric i cultural en els que es va desenvolupar l’art romànic, tant a Europa com a Espanya, amb especial atenció a l’influència del camí de Santiago. Les ciutats i l’expansió del romànic. El romànic en Europa: França, Italia i Alemanya. L’arquitectura romànica. Cronologia i sistema constructiu. L’arquitectura de les ordres monàstiques en època romànica. L’escultura romànica. Iconografia. L’escultura monumental. Les imatges exentes. L’arquitectura romànica en Espanya. L’escultura romànica en Espanya. La pintura romànica.
PROCEDIMENTALS : Establir comparacions i recordar amb fluïdesa el vocabulari del món clàssic. Utilitzar correctament els termes i conceptes bàsics del romànic. Situar cronològica i espacialment obres romàniques a partir de l’anàlisi de les seves característiques. Analitzar i comentar, mitjançant plantes, alçats, seccions i fotografies, els sistemes constructius dels edificis de l’Alta Edat Mitjana. Identificar, classificar i comentar els temes representats en les arts plàstiques. Comparar el tractament i la significació de les imatges romàniques. Visitar algun edifici romànic de Catalunya .
ACTITUDINALS : Valorar l’abast religiós de l’art de l’Alta Edat Mitjana. Conéixer i valorar el patrimoni artístic espanyol d’aquest periode i els seus problemes de conservació. Valoració de les obres d’art romàniques com a part de l’herència cultural d’Espanya i Europa. Sensibilitat cap a manifestacions artístiques que responen a preocupacions i inquietuts diferents a les actuals. Valorar la importància que alguns simbols poden tenir en la transmissió de creences i idees.
METODOLOGIA En l’estudi de l’art romànic convé incidir, especialment, en l’arquitectura i l’escultura, manifestacions artístiques molt importants. Analitzant com va ser l’evolució artística després de l’any 1000 en la Península Ibèrica. Breu context històric per comprendre la influència de la societat i la religió en l’art romànic. Visualització de diapositives i fotografies per comprendre millor l’art d’aquesta època. Quqn visulitzem imatges, diapositives, cal que familiaritzem a l’alumnat també en dibuixos, seccions i alçats dels diferents edificis. Pel que fa a la pintura, és ara quan comença a tenir algun protagonisme, per això, s’han d’analitzar alguns aspectes formals tècnics i iconogràfics. També és el moment adeqüat per utilitzar textos, ja siga de recolzament a les explicacions teòriques o com activitat auxiliar d’aprenentatge.
CRITERIS D’AVALUACIÓ Analitzar i comparar els canvis que es produeixen en la història de l’art per comprendre les circumstàncies en les quals sorgeix i evoluciona l’art romànic. Analitzar i comparar els canvis produïts en la concepció de l’art romànic en Espanya durant l’Edat Mitjana i la seva relació amb el procés històric. Interpretar obres d’art romàniques amb un mètode ordenat. Identificar i situar cronològica i espacialment obres romàniques significatives, tant europees com espanyoles, assenyalant els trets característics que permeten la seua classificació. Reconéixer i interpretar elements constructius i iconogràfics característics de l’art romànic i també l’origen d’algun d’ells. Utilitzar oportuna i rigorosament un vocabulari ampli referit a l’art romànic.
TEMES TRANSVERSALS Educació per a la pau Educació per a la convivència RECURSOS BIBLIOGRAFIA -DUBY, Georges: La época de las catedrales. Arte y sociedad 980-1420 . Barcelona, Circulo de Lectores, 1999. -PUIG i CADAFALCH, J.: L’arquitectura romànica a Catalunya. Barcelona, Generalitat. -SCHAPIRO, Meyer: Estudios sobre el romànico. Madrid, Alianza Forma, 1995. -TOMAN, Rolf: El romànico. Arquitectura. Escultura . Pintura. Colonia, Konemann, 1996. -RUIZ MATEOS, A.,ABAD ROSSI, D.: El camino de Santiago. Madrid, Akal, 1997. -SUREDA, Joan: La pintura romànica en Cataluña . Madrid, Alianza forma, 1995. -SUREDA, Joan: La pintura romànica en España. Madrid, Alianza, 1995.
INTERNET http:// www.fortunecity.es/imaginapoder/artes/154/romanic.html http:// www.viaoccitanacatalana.org/intro/glossario_cat.htm http://oliba.uoc.edu/boi/portal/s_art/ http:// www.xtec.es/aulanet/viatge/credit4/03/repro43d.htm http:// www.xtec.es/recursos/socials/descobrim/ romanic / http:// www.xtec.es/~aguiu1/calaix/028roman.htm http://www.thais.it/architettura/romanica/indici/indxloc.htm
ARQUITECTURA 鰿ÀA CARACTERÍSTIQUES GENERALS L’escultura i la pintura es subordinen a les necessitats i preferències de l’arquitectura. L’arc de mig punt és el més utilitzat. Les voltes d’aresta i de canó s’usen per a la coberta; les cúpules s’empren als creuers del temples. Les columnes i els pilars són els principals elements de sustentació. ELs contraforts i els murs massissos suporten la càrrega de les voltes. La llum hi penetra per unes obertures escasses i estretes i crea efectes de clarobscur. EL material més comú és la pedra. Les principals construccions arquitectòniques són: L’església, habitualment de planta de creu llatina, amb cimbori i campanars. El monestir, que s’articula al voltant del claustre. EL castell.
MONESTIR DE CLUNY Planta del monestir típic romànic .
SANT SERNÍ DE TOLOSA
SANT SERNÍ DE TOLOSA
INTERIOR. SANT SERNÍ DE TOLOSA El ritme solemne dels pilars de la nau central i l’elevada tribuna del trifori ens porten cap a l’absis curvilini. I és que les esglésies romàniques representaven les parts del cos humà o, simbòlicament, el camí cap a la divinitat.
SANTA FE DE CONQUES
SANTA FE DE CONQUES
SANTA FE DE CONQUES Tant a l’exterior com a l’interior, s’hi pot veure la poderosa musculatura dels pilars i dels arcs de mig punt que sostenen la coberta molt pesant. També s’hi pot veure el trifori, que dona a la nau central, construït aprofitant la diferència d’alçada de les naus laterals.
SANT PERE D’ANGULEMA Aquesta façana resumeix els trets del romànic del sud-oest: torres còniques recobertes d’escates, arcs cecs i intesificació de la decoració escultòrica. Podem veure també una de les enormes cúpules d’influència bizantina.
SAINT FRONT DE PÈRIGUEUX Aquesta planta de creu grega reflecteix la magnitud del deute d’algunes escoles franceses a l’art bizantí.
EXTERIOR. SAINT FRONT DE PÈRIGUEUX Seguint el regust de l’art bizantí,un tret característic és la multiplicació de cúpules, com podem veure en aquesta església.
NOTRE DAME DE POITIERS
MAGDALENA DE VEZELAY Església que destaca com a exemple de la zona de la Borgonya i que es va convertir en centre de pelegrinatge perquè es creia que s’hi conservaven les reliquies de Maria Magdalena.
MAGDALENA DE VEZELAY En aquesta obra l’alternaça de les doveles dels arcs sembla que generi un moviment rítmic cap a l’altar major i els finestrals amplis que permeten la il·luminació dels capitells historiats de l’interior contribueixen a donar-li una personalitat original. A més les voltes són molt altes per a l’època, sobretot la central.
SANT TROFIM D’ARLES Els edificis de la Provença tenen influència romana i són d’una gran simplicitat: una sola nau o una superioritat clara de la central com passa en aquest cas.
SANT TROFIM D’ARLES
SANT AMBROSI DE MILÀ En aquesta església es pot veure l’herència del passat gràcies a reminiscències paleocristianes anteriors al romànic que la fan un prodigi d’austeritat; només les arcuacions cegues alteren la llisor dels murs.
SANT AMBROSI DE MILÀ També a l’interior es mesclen les innovacions (voltes de creueria i pilars gruixuts) amb elements paleocristians, en aquest cas, en un creuer que no sobresurt.
CATEDRAL DE MODENA Al nord d’Itàlia són freqüents els porxos amb columnes que descansen sobre lleons, com els pòrtics antics, i coronar les façanes amb una petita teulada de dos vessants semblant a la part superior dels frontons, de les quals és un exemple aquesta església.
CAMPO DEI MIRACOLI. PISA Mostra més original del romànic italià. Es tracta del conjunt més impressionant de construccions decorades amb galeries d’arcs i amb marbres.
IL DUOMO DI PISA Aquí podem veure les típiques galeries d’arcs vius, la importància de la columna com a element decoratiu i la substitució de l’escultura pel color, també per a decorar, tots ells trets formals típics italians.
BAPTISTERI DE PISA Un altre tret típic de la separació del baptisteri i del campanar com si fossin construccions independents del cos general de l’església.
TORRE DE PISA
SAN MINIATO AL MONTE. FLORÈNCIA Aquesta església, construïda en un turó a prop de Florència, posseeix la façana més clàssica de tot el romànic europeu, i constitueix un prodigi de simetria, d’equilibri i de geometria.
CATEDRAL D’ESPIRA Exemple del romànic alemany, que com a característiques, multiplica el nombre d’absis, de creuers, de cors i d’altars.
SANTA MARIA DE LAACH
CATEDRAL DE WORMS En aquesta obra podem veure com el romànic alemany hi manifesta la preferència per les formes massisses, de castell; l’església era concebuda com una fortalesa religiosa.
CATEDRAL DE DURHAM ( murs romànics i voltes gòtiques ) En aquesta es va introduir, com una innovació tècnica genial, la volta de creueria, tot i que els suports gruixuts, innecesàris per a una coberta tant lleugera, delaten l’esperit del romànic.
CATEDRAL DE GLOUCESTER
ESCULTURA 鰿ÀA CARACTERÍSTIQUES GENERALS L’escultura es limita a algunes parts dels edificis com les portalades, capitells i cimacis. L’adaptació de l’escultura al marc arquitectònic comportà deformacions dels personatges representats. La funció de l’escultura era adoctrinar més que no pas decorar.Es dirigia a la població, que era analfabeta. L’obra manca de perspectiva i fons arquitectònic o paisagístic que envolti els personatges. Les figures són hieràtiques i solemnes mancant-los realisme al buscar l’expressivitat i simbolisme. Els personatges estan sotmesos a una ordenació jerarquica. S’usa la policromia, actualment perduda. Temes principals: il·lustracions de llibres sagrats, vides de sants i activitats humanes. Decoració geomètrica, animal i vegetal. Tipologia: als i baixos relleus i est`tues exemptes.
PÒRTIC DE SANT PERE DE MOISSAC Cap a 1110-1115 El conjunt escultòric mostra els trets característics que després es faran habituals en les esglésies romàniques: Crist en majestat, envoltat amb els símbols dels quatre evangelistes, domina l’espai central, mentre que els espais laterals els ocupen representacions d’escenes de l’Antic Testament.
PÒRTIC. VEZELAY
CAPITELL VEZELAY Els capitell són l’exemple de la subordinació de la plàstica romànica a l’espai arquitectònic. Les figures es retorcen en posicions acrobàtiques, un sol cap pot servir per dos cossos i es poden trencar les proporcions amb unes extremitats molt curtes.
CAPITELL. VEZELAY Les obres tenen una funció de llenguatge, d’il·lustració, ja que en aquella època els fidels són analfabets i llegien les històries sagrades als relleus.
LA TEMPTACIÓ D’EVA. AUTUN Un dels pocs nus romànics d’aquesta època i exemple admirable d’expressivitat i de suggeriment del paisatge. Aquest, la postura i l’aire furtiu en fan una obra mestra.
SANTA FE DE CONQUES En aquest timpà es representa el Judici Final. La figura poderosa de Déu jutge centra l’escena, en què hi ha grups de personatges que no perden la seva animació tot i la seva disposició plana.
SANT TROFIM D’ARLES Un altre tema que se sol representar a les portalades és el Crist majestat envoltat pels símbols del evangelistes (le Tetramorf).
DETALL FAÇANA. SANT TROFIM D’ARLES Aquestos apòstols recorden, a causa de la seva plasticitat, tant solemne, els sarcòfags romans de la Gàl·lia ja que l’herència clàssica va ser més intensa a les regions del sud.
ARQUITECTURA 鰿ÀA ALS REGNES HISPÀNICS CRISTIANS CARACTERÍSTIQUES GENERALS L’àrea del romànic es redueix a la zona cristiana per on passaven els camins de pelegrinatge a Santiago. Cronològicament les línies de penetració van anar d’est a oest. La influència francesa va ser molt important. Les primeres construccions romàniques de la Península es van donar a Catalunya.
PLANTA ҳÉ SANT PERE DE RODES La part més important del conjunt monumental del monestir és l’església, de l’any 1022. Estracta d’un gran edifici de planta de creu llatina; el formen tres naus, una de central més ampla i dues laterals molt estretes, que s’encreuen en un transepte de nau única i que culminen en tres absis orientats cap a llevant. L’absis de la nau central té un deambulatorique és la continuació natural de les naus laterals.
SANT PERE DE RODES
SANT PERE DE RODES Aquest monestir encapçala el que es coneix com a estil autòcton de Catalunya, una tendència decorativa del romànic oposada a l’art llombard, que es caracteritza pel fet de ser la síntesi original d’una sèrie de corrents anteriors com és ara l’escultura decorativa visigòtica, la monumentalitat carolíngia i l’art mossàrab.
INTERIOR SANT PERE DE RODES Els murs, els pilars en forma de T i els contraforts són els elements de suport de l’església. Els elements suportats de l’edifici són la volta de canó que cobreix la nau central, reforçada amb arcs torals que descansen damunt de columnes, les voltes de quart de canó a les naus laterals i la volta de canó que cobreix el transepte.
PLANTA SANT MIQUEL DE 䱫À
SANT MIQUEL DE 䱫À
SANT MARTÍ DEL 䴡
PLANTA SANTA MARIA DE RIPOLL Església de l’any 1032. En planta podem apreciar les cinc naus i la testera amb set absis que configuren un conjunt singular.
SANTA MARIA DE RIPOLL En aquesta obra podem veure l’empremta del romànic llombard en les arcuacions cegues i la torre, juntament amb la parquetat de decoració. Però a més podem observar la grandiositat del creuer i del cimbori.
SANTA MARIA DE RIPOLL
SANT CLIMENT DE TAHULL A les valls pirenenques catalanes l’empremta llombarda és més original, sobretot a la vall de Boí. Aquí el romànic es caracteritza per la solemnitat de la torre, pel parament de carreuó, per les cobertes de fusta i per la gràcia dels absis.
PLANTA SANT VICENÇ CARDONA Cap a 1029-1040 Construida durant l’etapa culminant de l’arquitectura del primer romànic. Es tracta d’una església amb planta basilical i amb els volums molt ben distribuïts. La planta es basa amb una nau central i dues laterals, transsepte, tres absis i una cripta. Sobre el creuer s’alça una cúpula; els braços del transsepte i la nau central estan coberts amb volta de canó, i les naus laterals i el nàrtex amb volta d’aresta.
SANT VICENÇ DE CARDONA L’exterior ofereix una imatge de volums ordenats segons una senzilla organització geomètrica. Hi destaca el predomini absolut de la línia recta, excepte en absis i finestres, que tenen forma allargada i culminen en semicircumfe-rències.
SANT VICENÇ DE CARDONA L’interior de l’església és distribuït amb molta claredat i està molt ben definit espacialment. Destaquen les línies corbes generades per les voltes i els arcs.
CATEDRAL DE LLEIDA Aquesta representa la transició del romànic al gòtic, ja té voltes de creueria i acrs apuntats, però alguns dels elements van ser pensants encara per suportar el pes d’una coberta romànica.
CATEDRAL DE JACA La decoració va tenir molta influència al llarg del camí de Sant Jaume i els motius geomètrics d’escacat es repeteixen constantment.
SANT JOAN DE LA PENYA Aquest claustre té capitells de gran valor i aconsegueix la simbiosi més perfecta d’arquitectura-naturalesa de l’edat mitjana al prescindir de coberta a les galeries perquè una roca fa la funció de coberta natural.
SANT ISIDOR DE (S.XII) Esplèndit edifici de tres naus i tres absis, com veiem a la planta. Forma part de la més pura i acabada arquitectura romànica, combinant, a l’església, elements orientals, com ara els arcs lobulats que sostenen el cimbori.
SANT ISIDOR DE
PLANTA. SANT MARTÍ DE FRÓMISTA Podem veure una església de tres naus, tres absis i creuer que no es distingeix a l’exterior, cosa que augmenta la unitat axial. Configura el tipus ideal d’església de pelegrinatge.
SANT MARTÍ DE FRÓMISTA De l’exterior cal remarcar-ne la perfecció de formes i les torres cilíndriques.
CATEDRAL DE SALAMANCA Els elements bizantins de Poitou els podem veure a aquesta obra i en la següent: les torretes recobertes d’escates i amb un coronament bulbós i el cimbori sobre petxines; també hi ha elements hispànics co l’escacat i les boles que recorren la cara exterior de les doveles.
CATEDRAL DE ZAMORA
COLEGIATA DE TORO En aquesta obra es pot comprovar la influència francesa a la regió del Duero, les petites torres amb coronament cònic i la tendència geometritzant de la decoració.
SAN ESTEBAN SEGOVIA Exemple del romànic segovià i de la seva personalitat, de la qual són característiques: la torre que impressiona per l’alçaria, que es contraposa a la disposició horitzontal de l’església i el porxo lateral d’arcuacions sobre columnes senzilles o apariades que hi ha a un, a dos o a tres costats de les esglésies i que servia a l’edat mitjana per a reunions del consistori a la sortida dels oficis religiosos.
SANT VICENT D’ÀVILA Aquí també podem veure com a Segòvia el pòrtic afegit al cos de l’església, encara que és més elegant i més alt.
Monument que combina el món cristià i el món àrab, amb les arcuacions lobulades i entrecreuades, els arcs apuntats i minuciositat decorativa en alguns fusts i capitells. SANT JOAN DE DUERO
PLANTA CATEDRAL SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Aquesta basílica representa el punt culminant del romànic penínsular i en molts aspectes fins i tot el continental. La planta correspon a les esglésies de pelegrinatge, amb tres naus que es continuen al creuer, i combina els dos sistemes de capçalera, el deambulatori i l’absis.
SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA A l’alçat hi hem de destacar les torres que enquadraven primitivament la façana, l’enorme desenvolupament del creuer i la complexitat de la capçalera.
SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA La vista de la nau central ens permet contemplar l’amplària del trifori, el peraltament dels arcs i l’elegància del conjunt.
PORTA DE LAS PLATERIAS. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Aquí podem apreciar els arcs lobulats d’ascendència àrab i l’extraordinari conjunt escultòric.
ESCULTURA 鰿ÀA ALS REGNES HISPÀNICS CRISTIANS CARACTERÍSTIQUES GENERALS L’escultura romànica va arribar a la Península pels camins de pelegrinatge des de França. És molt important la producció d’escultures i relleus. Els temes són normalment religiosos amb dramatisme i intensitat expressiva. Abunden les obres mestres separades de l’àmbit arquitectònic al qual pertanyen com són crucifixos i devallaments. L’escultura la podem dividir en tres periodes, la del segle XI, la del segle XII i la de transició al gòtic.
CAPITELL JACA CAPITELL SANT CUGAT DEL մÉ CAPITELL SANT JOAN DE LA PENYA CAPITELL SANTO DOMINGO DE SILOS
SANT CUGAT DEL մÉ
TIMPÀ CATEDRAL DE JACA
CRUCIFIX DE FERRAN I SANÇA DE En aquest crucifix de vori cal observar la rigidesa, l’expressió solemne, que defuig qualsevol sensació de dolor, els peus separats i el paral·lelisme de les extremitats amb els braços de la creu.
DEVALLAMENT. SANT ISIDOR DE .
FAÇANA DE LAS PLATERIAS CATEDRAL DE SANTIAGO
SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA TIMPANS DE LES PLATERIES
CAPITELL. SANTO DOMINGO DE SILOS
DUBTE DE SANT TOMÀS SANTO DOMINGO DE SILOS Aquesta obra mostra la juxtaposició de la composició, amb la superposició de frisos per agrupar les figures i la mida més gran de la figura de Crist.
Aquest monestir fou un dels principals receptors de la cultura medieval. La portalada és un dels conjunts escultòrics més rellevants de l’art romànic català. La seva iconografia es basa en la Biblia de Ripoll; l’estructura construïda a base d’arcs de mig punt, recorda un arc de triomf. PORTALADA DE SANTA MARIA RIPOLL
PANTOCRÀTOR MES DE SETEMBRE CAIN I ABEL SANTA MARIA DE RIPOLL
SANTA MARIA LA REAL SANGÜESA Aquesta portalada forma un conjunt molt interessant on cal destacar la influència francesa en l’allargament de les figures.
SANT JOAN DE LA PENYA
SANT VICENT D’ÀVILA
ANUNCIACIÓ SANT VICENT ’öijձ.
CAMBRA SANTA OVIEDO Aquest apostolat, que recorre el fust de les columnes, mostra unes figures aparellades que tenen certa relació per mitjà d’un vinclament lleuger del cos i del moviment gestual de les mans. La humenització de les figures s’aconsegueix amb la varietat de posicions de braços i de mans, amb l’amabilitat dels rostres i amb la individulització dels personatges.
PÒRTIC DE LA GLÒRIA SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Datat entre 1168-1188. Mostra culminant del romànic tardà pel tractament que fa de la figura humana, ja molt més natural, per la representació dels rostres, que semblen retrats, per la composició menys rígida, que permet que les figures interaccionin entre elles, i perquè per l’ubicació és una obra fonamental del cristianisme.
PÒRTIC DE LA GLÒRIA SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Grandiós conjunt de transició entre el romànic i el gòtic. Representa a Crist en majestat que des de la part frontal anuncia la seva vinguda a la Terra per jutjar els homes a la fi del món. Aquesta teofania va acompanyada del tretramorf i envoltada pels ancians de l’Apocalipsi a l’arquivolta i pels àngels músics al timpà. En total hi ha dues-centes figures d’excel·lent factura que ocupen tots els espais lliures.
PÒRTIC DE LA GLÒRIA. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
PORTAL DE LA GLÒRIA. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
MAJESTAT BATLLÓ Mitjan segle XII Talla en fusta policromada al tremp Procedeix de la Garrotxa Donació d'Enric Batlló, 1914 És una de les peces més importants del romànic català tant per la seva extraordinària qualitat, com pel seu bon estat de conservació. Pertany al tipus triomfant, considerat d'origen oriental, siríac. És una clara al·lusió a la victòria de Crist sobre la mort. Es diferencia molt clarament del tipus del Crist sofrent. És un exemplar cabdal de la producció escultòrica del segle XII a Catalunya.
DEVALLAMENT. ERILL-LA-VALL
DEVALLAMENT SANT JOAN DE LES ABADESSES De mitjan del segle XIII la podem considerar una obra mestra del romànic. Tot i que presenta ja algun tret gòtic, la seva rigidesa solemne i la seva espiritualitat dramàtica s’inspiren en la religiositat romànica.
VERGES ROMÀNIQUES
PINTURA 鰿ÀA CARACTERÍSTIQUES GENERALS La més emprada va ser la pintura mural i la pintura sobre taula. La pintura mural s’utilitzava a zones arquitectòniques sense decoració escultòrica: murs, voltes i parets. Motius recurrents: Pantocràtor, el tetramorf, vida de sants i activitats humanes. Amb caràcter moral. Les figures destaquen pel hieratisme i per la monumentalitat i, igual que en l’escultura, estan ordenades jerarquicament. L’ús de colors vius, la gran varietat de tons i el dibuix gruixut per enmarcar les figures, identifica la plàstica romànica. Les figures són importants per la gran exprtessivitat i pel simbolisme. Les obres pictòriques manquen de perspectiva i de fons arquitectònic o paisagistic que envolti els personatges.
LAPIDACIÓ DE SANT ESTEVE. SANTA MARIA DE BOÍ Cap a 1100, l'interior del temple, i segle XII, la façana exterior Pintura al fresc 184 x 353 cm Procedeix de l'església de Sant Joan de Boí (Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Cap a 1170-1190.Pintura al tremp sobre fusta amb relleus d'estuc i colradura És una de les obres més representatives de l'art del 1200 a Catalunya. El seu estil mostra la influència bizantina del moment. S'hi representa la Mare de Déu amb el Nen al centre i escenes de la infància de Jesús als laterals. L'escena del Naixement segueix, també, models iconogràfics bizantins. D'altra banda, en l'escena de la Presentació al Temple,situada en el registre inferior dret, el Nen apareix sobre l'altar com a prefiguració del seu sacrifici. SANTA MARIA D’AVIÀ
SANT CLIMENT DE TAHÜLL Datat al 1123, el conjunt correspon a una fase més avançada de l’estil. Aquestos frescos són un exponent del punt àlgid del romànic català. Destaquen per la seva bellesa, tècnica, característiques formals i simbòliques. Magnífica composició, dibuix acurat, l’ús d’una gamma de colors brillants i l’exquisidesa de les imatges representades li han atorgat un lloc preferent en la pintura romànica europea.
SANTA MARIA DE TAHÜLL Aquest conjunt és juntament amb l’anterior on la pintura romànica assoleix el nivell màxim. Aquest fresc de l’absis representa a la Mare de Déu envoltada pels Mags. La curvatura de la superfície es va aprofitar per donar un moviment pausat a les figures tant a la Mare de Déu i l’Infant com als Reis que s’apropen amb ofrenes. … .
SANT QUIRZE DE PEDRET El Mestre de Pedret va obtenir rostres molt expressius que trenquen les solucions esquemàtiques corrents.
CRIPTA DEL PANTEÓ REIAL. SANT ISIDOR DE
Aquesta obra la podem considerar el punt culminant del romànic castellà i lleonés, on les sis voltes cobertes per les pintures són un prodigi. Les figures representades són àgils, amb vestits de plegs fluids, com es pot veure a l’àngel que anuncia als pastors, i amb una bona organització compositiva. ANUNCIACIÓ ALS PASTORS SANT ISIDOR DE
ҳÉ DE LA VERA CRUZ DE MADERUELO L’antinaturalisme de l’estil romànic, es fa palés a les figures d’Adam i d’Eva. El dibuix enèrgic, la composició plana, sobre un fons neutre, i la ingenuïtat que respira l’escena constitueixen alguns dels seus valors.
SANT BAUDILI DE BERLANGA Aquesta escena de caça és insòlita dintre dels temes romànics, s’aconsegueix el moviment sense superar la rigidesa dels membres i es compon una escena plena de vida sense trencar el pla.

More Related Content

Tema 4.- Art romனc

  • 1. Tema 4.- L’art romànic. L’art romànic com a primera definició d’Occident. L’arquitectura: el monestir i l’església de pelegrinatge. La portada romànica. La pintura mural. L’art romànic en el Camí de Santiago.
  • 3. INTRODUCCIÓ L’art romànic s’inicià al segle X, arribà a la seva màxima esplendor al segle XII, i al S.XIII deixà pas al gòtic. L’art romànic va ser la manifestació artística de la societat feudal: no era sols un art monàstic sinó també aristocràtic, expsessava la superioritat del clergat i la noblesa. Aquest art es caracteritzà pel gran nombre d’escoles regionals que generà i que es diferenciaren a l’hora d’aplicar els mateixos principis fonamentals. A banda de les influències de l’art romà, l’art romànic utilitzà també elements germànics, bizantins, islàmics i armenis.
  • 4. OBJECTIUS Comprendre el que va suposar l’art romànic que es va desenvolupar a l’Europa de l’Alta Edat Mitjana. Reconéixer i diferenciar les manifestacions més importants de l’art romànic, valorant la seua pervivència en el nostre patrimoni. Distingir les diferències més significatives entre les diferents manifestacions arquitectòniques regionals. Conéixer, fruir i valorar el patrimoni artístic espanyol, contribuint a la seua conservaqció i rebutjant els comportaments que el deterioren. Comprendre i valorar el concepte d’art tal i com es va desenvolupar durant els SS. XI i XII en ESpanya. Entendre les obres d’art romànic com a documents testimonials de l’època i cultura en que s’inscriuen i com a exponents de la creativitat humana. Contribuir a la formació del gust personal i del sentir crític. Realitzar activitats de documentaciói indagació en les quals s’analitzen, contrasten i interpreten informacions diverses sobre l’art romànic espanyol.
  • 5. CONTINGUTS CONCEPTUALS : Context històric i cultural en els que es va desenvolupar l’art romànic, tant a Europa com a Espanya, amb especial atenció a l’influència del camí de Santiago. Les ciutats i l’expansió del romànic. El romànic en Europa: França, Italia i Alemanya. L’arquitectura romànica. Cronologia i sistema constructiu. L’arquitectura de les ordres monàstiques en època romànica. L’escultura romànica. Iconografia. L’escultura monumental. Les imatges exentes. L’arquitectura romànica en Espanya. L’escultura romànica en Espanya. La pintura romànica.
  • 6. PROCEDIMENTALS : Establir comparacions i recordar amb fluïdesa el vocabulari del món clàssic. Utilitzar correctament els termes i conceptes bàsics del romànic. Situar cronològica i espacialment obres romàniques a partir de l’anàlisi de les seves característiques. Analitzar i comentar, mitjançant plantes, alçats, seccions i fotografies, els sistemes constructius dels edificis de l’Alta Edat Mitjana. Identificar, classificar i comentar els temes representats en les arts plàstiques. Comparar el tractament i la significació de les imatges romàniques. Visitar algun edifici romànic de Catalunya .
  • 7. ACTITUDINALS : Valorar l’abast religiós de l’art de l’Alta Edat Mitjana. Conéixer i valorar el patrimoni artístic espanyol d’aquest periode i els seus problemes de conservació. Valoració de les obres d’art romàniques com a part de l’herència cultural d’Espanya i Europa. Sensibilitat cap a manifestacions artístiques que responen a preocupacions i inquietuts diferents a les actuals. Valorar la importància que alguns simbols poden tenir en la transmissió de creences i idees.
  • 8. METODOLOGIA En l’estudi de l’art romànic convé incidir, especialment, en l’arquitectura i l’escultura, manifestacions artístiques molt importants. Analitzant com va ser l’evolució artística després de l’any 1000 en la Península Ibèrica. Breu context històric per comprendre la influència de la societat i la religió en l’art romànic. Visualització de diapositives i fotografies per comprendre millor l’art d’aquesta època. Quqn visulitzem imatges, diapositives, cal que familiaritzem a l’alumnat també en dibuixos, seccions i alçats dels diferents edificis. Pel que fa a la pintura, és ara quan comença a tenir algun protagonisme, per això, s’han d’analitzar alguns aspectes formals tècnics i iconogràfics. També és el moment adeqüat per utilitzar textos, ja siga de recolzament a les explicacions teòriques o com activitat auxiliar d’aprenentatge.
  • 9. CRITERIS D’AVALUACIÓ Analitzar i comparar els canvis que es produeixen en la història de l’art per comprendre les circumstàncies en les quals sorgeix i evoluciona l’art romànic. Analitzar i comparar els canvis produïts en la concepció de l’art romànic en Espanya durant l’Edat Mitjana i la seva relació amb el procés històric. Interpretar obres d’art romàniques amb un mètode ordenat. Identificar i situar cronològica i espacialment obres romàniques significatives, tant europees com espanyoles, assenyalant els trets característics que permeten la seua classificació. Reconéixer i interpretar elements constructius i iconogràfics característics de l’art romànic i també l’origen d’algun d’ells. Utilitzar oportuna i rigorosament un vocabulari ampli referit a l’art romànic.
  • 10. TEMES TRANSVERSALS Educació per a la pau Educació per a la convivència RECURSOS BIBLIOGRAFIA -DUBY, Georges: La época de las catedrales. Arte y sociedad 980-1420 . Barcelona, Circulo de Lectores, 1999. -PUIG i CADAFALCH, J.: L’arquitectura romànica a Catalunya. Barcelona, Generalitat. -SCHAPIRO, Meyer: Estudios sobre el romànico. Madrid, Alianza Forma, 1995. -TOMAN, Rolf: El romànico. Arquitectura. Escultura . Pintura. Colonia, Konemann, 1996. -RUIZ MATEOS, A.,ABAD ROSSI, D.: El camino de Santiago. Madrid, Akal, 1997. -SUREDA, Joan: La pintura romànica en Cataluña . Madrid, Alianza forma, 1995. -SUREDA, Joan: La pintura romànica en España. Madrid, Alianza, 1995.
  • 11. INTERNET http:// www.fortunecity.es/imaginapoder/artes/154/romanic.html http:// www.viaoccitanacatalana.org/intro/glossario_cat.htm http://oliba.uoc.edu/boi/portal/s_art/ http:// www.xtec.es/aulanet/viatge/credit4/03/repro43d.htm http:// www.xtec.es/recursos/socials/descobrim/ romanic / http:// www.xtec.es/~aguiu1/calaix/028roman.htm http://www.thais.it/architettura/romanica/indici/indxloc.htm
  • 12. ARQUITECTURA 鰿ÀA CARACTERÍSTIQUES GENERALS L’escultura i la pintura es subordinen a les necessitats i preferències de l’arquitectura. L’arc de mig punt és el més utilitzat. Les voltes d’aresta i de canó s’usen per a la coberta; les cúpules s’empren als creuers del temples. Les columnes i els pilars són els principals elements de sustentació. ELs contraforts i els murs massissos suporten la càrrega de les voltes. La llum hi penetra per unes obertures escasses i estretes i crea efectes de clarobscur. EL material més comú és la pedra. Les principals construccions arquitectòniques són: L’església, habitualment de planta de creu llatina, amb cimbori i campanars. El monestir, que s’articula al voltant del claustre. EL castell.
  • 13. MONESTIR DE CLUNY Planta del monestir típic romànic .
  • 14. SANT SERNÍ DE TOLOSA
  • 15. SANT SERNÍ DE TOLOSA
  • 16. INTERIOR. SANT SERNÍ DE TOLOSA El ritme solemne dels pilars de la nau central i l’elevada tribuna del trifori ens porten cap a l’absis curvilini. I és que les esglésies romàniques representaven les parts del cos humà o, simbòlicament, el camí cap a la divinitat.
  • 17. SANTA FE DE CONQUES
  • 18. SANTA FE DE CONQUES
  • 19. SANTA FE DE CONQUES Tant a l’exterior com a l’interior, s’hi pot veure la poderosa musculatura dels pilars i dels arcs de mig punt que sostenen la coberta molt pesant. També s’hi pot veure el trifori, que dona a la nau central, construït aprofitant la diferència d’alçada de les naus laterals.
  • 20. SANT PERE D’ANGULEMA Aquesta façana resumeix els trets del romànic del sud-oest: torres còniques recobertes d’escates, arcs cecs i intesificació de la decoració escultòrica. Podem veure també una de les enormes cúpules d’influència bizantina.
  • 21. SAINT FRONT DE PÈRIGUEUX Aquesta planta de creu grega reflecteix la magnitud del deute d’algunes escoles franceses a l’art bizantí.
  • 22. EXTERIOR. SAINT FRONT DE PÈRIGUEUX Seguint el regust de l’art bizantí,un tret característic és la multiplicació de cúpules, com podem veure en aquesta església.
  • 23. NOTRE DAME DE POITIERS
  • 24. MAGDALENA DE VEZELAY Església que destaca com a exemple de la zona de la Borgonya i que es va convertir en centre de pelegrinatge perquè es creia que s’hi conservaven les reliquies de Maria Magdalena.
  • 25. MAGDALENA DE VEZELAY En aquesta obra l’alternaça de les doveles dels arcs sembla que generi un moviment rítmic cap a l’altar major i els finestrals amplis que permeten la il·luminació dels capitells historiats de l’interior contribueixen a donar-li una personalitat original. A més les voltes són molt altes per a l’època, sobretot la central.
  • 26. SANT TROFIM D’ARLES Els edificis de la Provença tenen influència romana i són d’una gran simplicitat: una sola nau o una superioritat clara de la central com passa en aquest cas.
  • 28. SANT AMBROSI DE MILÀ En aquesta església es pot veure l’herència del passat gràcies a reminiscències paleocristianes anteriors al romànic que la fan un prodigi d’austeritat; només les arcuacions cegues alteren la llisor dels murs.
  • 29. SANT AMBROSI DE MILÀ També a l’interior es mesclen les innovacions (voltes de creueria i pilars gruixuts) amb elements paleocristians, en aquest cas, en un creuer que no sobresurt.
  • 30. CATEDRAL DE MODENA Al nord d’Itàlia són freqüents els porxos amb columnes que descansen sobre lleons, com els pòrtics antics, i coronar les façanes amb una petita teulada de dos vessants semblant a la part superior dels frontons, de les quals és un exemple aquesta església.
  • 31. CAMPO DEI MIRACOLI. PISA Mostra més original del romànic italià. Es tracta del conjunt més impressionant de construccions decorades amb galeries d’arcs i amb marbres.
  • 32. IL DUOMO DI PISA Aquí podem veure les típiques galeries d’arcs vius, la importància de la columna com a element decoratiu i la substitució de l’escultura pel color, també per a decorar, tots ells trets formals típics italians.
  • 33. BAPTISTERI DE PISA Un altre tret típic de la separació del baptisteri i del campanar com si fossin construccions independents del cos general de l’església.
  • 35. SAN MINIATO AL MONTE. FLORÈNCIA Aquesta església, construïda en un turó a prop de Florència, posseeix la façana més clàssica de tot el romànic europeu, i constitueix un prodigi de simetria, d’equilibri i de geometria.
  • 36. CATEDRAL D’ESPIRA Exemple del romànic alemany, que com a característiques, multiplica el nombre d’absis, de creuers, de cors i d’altars.
  • 37. SANTA MARIA DE LAACH
  • 38. CATEDRAL DE WORMS En aquesta obra podem veure com el romànic alemany hi manifesta la preferència per les formes massisses, de castell; l’església era concebuda com una fortalesa religiosa.
  • 39. CATEDRAL DE DURHAM ( murs romànics i voltes gòtiques ) En aquesta es va introduir, com una innovació tècnica genial, la volta de creueria, tot i que els suports gruixuts, innecesàris per a una coberta tant lleugera, delaten l’esperit del romànic.
  • 40. CATEDRAL DE GLOUCESTER
  • 41. ESCULTURA 鰿ÀA CARACTERÍSTIQUES GENERALS L’escultura es limita a algunes parts dels edificis com les portalades, capitells i cimacis. L’adaptació de l’escultura al marc arquitectònic comportà deformacions dels personatges representats. La funció de l’escultura era adoctrinar més que no pas decorar.Es dirigia a la població, que era analfabeta. L’obra manca de perspectiva i fons arquitectònic o paisagístic que envolti els personatges. Les figures són hieràtiques i solemnes mancant-los realisme al buscar l’expressivitat i simbolisme. Els personatges estan sotmesos a una ordenació jerarquica. S’usa la policromia, actualment perduda. Temes principals: il·lustracions de llibres sagrats, vides de sants i activitats humanes. Decoració geomètrica, animal i vegetal. Tipologia: als i baixos relleus i est`tues exemptes.
  • 42. PÒRTIC DE SANT PERE DE MOISSAC Cap a 1110-1115 El conjunt escultòric mostra els trets característics que després es faran habituals en les esglésies romàniques: Crist en majestat, envoltat amb els símbols dels quatre evangelistes, domina l’espai central, mentre que els espais laterals els ocupen representacions d’escenes de l’Antic Testament.
  • 44. CAPITELL VEZELAY Els capitell són l’exemple de la subordinació de la plàstica romànica a l’espai arquitectònic. Les figures es retorcen en posicions acrobàtiques, un sol cap pot servir per dos cossos i es poden trencar les proporcions amb unes extremitats molt curtes.
  • 45. CAPITELL. VEZELAY Les obres tenen una funció de llenguatge, d’il·lustració, ja que en aquella època els fidels són analfabets i llegien les històries sagrades als relleus.
  • 46. LA TEMPTACIÓ D’EVA. AUTUN Un dels pocs nus romànics d’aquesta època i exemple admirable d’expressivitat i de suggeriment del paisatge. Aquest, la postura i l’aire furtiu en fan una obra mestra.
  • 47. SANTA FE DE CONQUES En aquest timpà es representa el Judici Final. La figura poderosa de Déu jutge centra l’escena, en què hi ha grups de personatges que no perden la seva animació tot i la seva disposició plana.
  • 48. SANT TROFIM D’ARLES Un altre tema que se sol representar a les portalades és el Crist majestat envoltat pels símbols del evangelistes (le Tetramorf).
  • 49. DETALL FAÇANA. SANT TROFIM D’ARLES Aquestos apòstols recorden, a causa de la seva plasticitat, tant solemne, els sarcòfags romans de la Gàl·lia ja que l’herència clàssica va ser més intensa a les regions del sud.
  • 50. ARQUITECTURA 鰿ÀA ALS REGNES HISPÀNICS CRISTIANS CARACTERÍSTIQUES GENERALS L’àrea del romànic es redueix a la zona cristiana per on passaven els camins de pelegrinatge a Santiago. Cronològicament les línies de penetració van anar d’est a oest. La influència francesa va ser molt important. Les primeres construccions romàniques de la Península es van donar a Catalunya.
  • 51. PLANTA ҳÉ SANT PERE DE RODES La part més important del conjunt monumental del monestir és l’església, de l’any 1022. Estracta d’un gran edifici de planta de creu llatina; el formen tres naus, una de central més ampla i dues laterals molt estretes, que s’encreuen en un transepte de nau única i que culminen en tres absis orientats cap a llevant. L’absis de la nau central té un deambulatorique és la continuació natural de les naus laterals.
  • 52. SANT PERE DE RODES
  • 53. SANT PERE DE RODES Aquest monestir encapçala el que es coneix com a estil autòcton de Catalunya, una tendència decorativa del romànic oposada a l’art llombard, que es caracteritza pel fet de ser la síntesi original d’una sèrie de corrents anteriors com és ara l’escultura decorativa visigòtica, la monumentalitat carolíngia i l’art mossàrab.
  • 54. INTERIOR SANT PERE DE RODES Els murs, els pilars en forma de T i els contraforts són els elements de suport de l’església. Els elements suportats de l’edifici són la volta de canó que cobreix la nau central, reforçada amb arcs torals que descansen damunt de columnes, les voltes de quart de canó a les naus laterals i la volta de canó que cobreix el transepte.
  • 55. PLANTA SANT MIQUEL DE 䱫À
  • 56. SANT MIQUEL DE 䱫À
  • 58. PLANTA SANTA MARIA DE RIPOLL Església de l’any 1032. En planta podem apreciar les cinc naus i la testera amb set absis que configuren un conjunt singular.
  • 59. SANTA MARIA DE RIPOLL En aquesta obra podem veure l’empremta del romànic llombard en les arcuacions cegues i la torre, juntament amb la parquetat de decoració. Però a més podem observar la grandiositat del creuer i del cimbori.
  • 60. SANTA MARIA DE RIPOLL
  • 61. SANT CLIMENT DE TAHULL A les valls pirenenques catalanes l’empremta llombarda és més original, sobretot a la vall de Boí. Aquí el romànic es caracteritza per la solemnitat de la torre, pel parament de carreuó, per les cobertes de fusta i per la gràcia dels absis.
  • 62. PLANTA SANT VICENÇ CARDONA Cap a 1029-1040 Construida durant l’etapa culminant de l’arquitectura del primer romànic. Es tracta d’una església amb planta basilical i amb els volums molt ben distribuïts. La planta es basa amb una nau central i dues laterals, transsepte, tres absis i una cripta. Sobre el creuer s’alça una cúpula; els braços del transsepte i la nau central estan coberts amb volta de canó, i les naus laterals i el nàrtex amb volta d’aresta.
  • 63. SANT VICENÇ DE CARDONA L’exterior ofereix una imatge de volums ordenats segons una senzilla organització geomètrica. Hi destaca el predomini absolut de la línia recta, excepte en absis i finestres, que tenen forma allargada i culminen en semicircumfe-rències.
  • 64. SANT VICENÇ DE CARDONA L’interior de l’església és distribuït amb molta claredat i està molt ben definit espacialment. Destaquen les línies corbes generades per les voltes i els arcs.
  • 65. CATEDRAL DE LLEIDA Aquesta representa la transició del romànic al gòtic, ja té voltes de creueria i acrs apuntats, però alguns dels elements van ser pensants encara per suportar el pes d’una coberta romànica.
  • 66. CATEDRAL DE JACA La decoració va tenir molta influència al llarg del camí de Sant Jaume i els motius geomètrics d’escacat es repeteixen constantment.
  • 67. SANT JOAN DE LA PENYA Aquest claustre té capitells de gran valor i aconsegueix la simbiosi més perfecta d’arquitectura-naturalesa de l’edat mitjana al prescindir de coberta a les galeries perquè una roca fa la funció de coberta natural.
  • 68. SANT ISIDOR DE (S.XII) Esplèndit edifici de tres naus i tres absis, com veiem a la planta. Forma part de la més pura i acabada arquitectura romànica, combinant, a l’església, elements orientals, com ara els arcs lobulats que sostenen el cimbori.
  • 70. PLANTA. SANT MARTÍ DE FRÓMISTA Podem veure una església de tres naus, tres absis i creuer que no es distingeix a l’exterior, cosa que augmenta la unitat axial. Configura el tipus ideal d’església de pelegrinatge.
  • 71. SANT MARTÍ DE FRÓMISTA De l’exterior cal remarcar-ne la perfecció de formes i les torres cilíndriques.
  • 72. CATEDRAL DE SALAMANCA Els elements bizantins de Poitou els podem veure a aquesta obra i en la següent: les torretes recobertes d’escates i amb un coronament bulbós i el cimbori sobre petxines; també hi ha elements hispànics co l’escacat i les boles que recorren la cara exterior de les doveles.
  • 74. COLEGIATA DE TORO En aquesta obra es pot comprovar la influència francesa a la regió del Duero, les petites torres amb coronament cònic i la tendència geometritzant de la decoració.
  • 75. SAN ESTEBAN SEGOVIA Exemple del romànic segovià i de la seva personalitat, de la qual són característiques: la torre que impressiona per l’alçaria, que es contraposa a la disposició horitzontal de l’església i el porxo lateral d’arcuacions sobre columnes senzilles o apariades que hi ha a un, a dos o a tres costats de les esglésies i que servia a l’edat mitjana per a reunions del consistori a la sortida dels oficis religiosos.
  • 76. SANT VICENT D’ÀVILA Aquí també podem veure com a Segòvia el pòrtic afegit al cos de l’església, encara que és més elegant i més alt.
  • 77. Monument que combina el món cristià i el món àrab, amb les arcuacions lobulades i entrecreuades, els arcs apuntats i minuciositat decorativa en alguns fusts i capitells. SANT JOAN DE DUERO
  • 78. PLANTA CATEDRAL SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Aquesta basílica representa el punt culminant del romànic penínsular i en molts aspectes fins i tot el continental. La planta correspon a les esglésies de pelegrinatge, amb tres naus que es continuen al creuer, i combina els dos sistemes de capçalera, el deambulatori i l’absis.
  • 79. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA A l’alçat hi hem de destacar les torres que enquadraven primitivament la façana, l’enorme desenvolupament del creuer i la complexitat de la capçalera.
  • 80. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA La vista de la nau central ens permet contemplar l’amplària del trifori, el peraltament dels arcs i l’elegància del conjunt.
  • 81. PORTA DE LAS PLATERIAS. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Aquí podem apreciar els arcs lobulats d’ascendència àrab i l’extraordinari conjunt escultòric.
  • 82. ESCULTURA 鰿ÀA ALS REGNES HISPÀNICS CRISTIANS CARACTERÍSTIQUES GENERALS L’escultura romànica va arribar a la Península pels camins de pelegrinatge des de França. És molt important la producció d’escultures i relleus. Els temes són normalment religiosos amb dramatisme i intensitat expressiva. Abunden les obres mestres separades de l’àmbit arquitectònic al qual pertanyen com són crucifixos i devallaments. L’escultura la podem dividir en tres periodes, la del segle XI, la del segle XII i la de transició al gòtic.
  • 83. CAPITELL JACA CAPITELL SANT CUGAT DEL մÉ CAPITELL SANT JOAN DE LA PENYA CAPITELL SANTO DOMINGO DE SILOS
  • 86. CRUCIFIX DE FERRAN I SANÇA DE En aquest crucifix de vori cal observar la rigidesa, l’expressió solemne, que defuig qualsevol sensació de dolor, els peus separats i el paral·lelisme de les extremitats amb els braços de la creu.
  • 88. FAÇANA DE LAS PLATERIAS CATEDRAL DE SANTIAGO
  • 89. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA TIMPANS DE LES PLATERIES
  • 91. DUBTE DE SANT TOMÀS SANTO DOMINGO DE SILOS Aquesta obra mostra la juxtaposició de la composició, amb la superposició de frisos per agrupar les figures i la mida més gran de la figura de Crist.
  • 92. Aquest monestir fou un dels principals receptors de la cultura medieval. La portalada és un dels conjunts escultòrics més rellevants de l’art romànic català. La seva iconografia es basa en la Biblia de Ripoll; l’estructura construïda a base d’arcs de mig punt, recorda un arc de triomf. PORTALADA DE SANTA MARIA RIPOLL
  • 93. PANTOCRÀTOR MES DE SETEMBRE CAIN I ABEL SANTA MARIA DE RIPOLL
  • 94. SANTA MARIA LA REAL SANGÜESA Aquesta portalada forma un conjunt molt interessant on cal destacar la influència francesa en l’allargament de les figures.
  • 95. SANT JOAN DE LA PENYA
  • 98. CAMBRA SANTA OVIEDO Aquest apostolat, que recorre el fust de les columnes, mostra unes figures aparellades que tenen certa relació per mitjà d’un vinclament lleuger del cos i del moviment gestual de les mans. La humenització de les figures s’aconsegueix amb la varietat de posicions de braços i de mans, amb l’amabilitat dels rostres i amb la individulització dels personatges.
  • 99. PÒRTIC DE LA GLÒRIA SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Datat entre 1168-1188. Mostra culminant del romànic tardà pel tractament que fa de la figura humana, ja molt més natural, per la representació dels rostres, que semblen retrats, per la composició menys rígida, que permet que les figures interaccionin entre elles, i perquè per l’ubicació és una obra fonamental del cristianisme.
  • 100. PÒRTIC DE LA GLÒRIA SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Grandiós conjunt de transició entre el romànic i el gòtic. Representa a Crist en majestat que des de la part frontal anuncia la seva vinguda a la Terra per jutjar els homes a la fi del món. Aquesta teofania va acompanyada del tretramorf i envoltada pels ancians de l’Apocalipsi a l’arquivolta i pels àngels músics al timpà. En total hi ha dues-centes figures d’excel·lent factura que ocupen tots els espais lliures.
  • 101. PÒRTIC DE LA GLÒRIA. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
  • 102. PORTAL DE LA GLÒRIA. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
  • 103. MAJESTAT BATLLÓ Mitjan segle XII Talla en fusta policromada al tremp Procedeix de la Garrotxa Donació d'Enric Batlló, 1914 És una de les peces més importants del romànic català tant per la seva extraordinària qualitat, com pel seu bon estat de conservació. Pertany al tipus triomfant, considerat d'origen oriental, siríac. És una clara al·lusió a la victòria de Crist sobre la mort. Es diferencia molt clarament del tipus del Crist sofrent. És un exemplar cabdal de la producció escultòrica del segle XII a Catalunya.
  • 105. DEVALLAMENT SANT JOAN DE LES ABADESSES De mitjan del segle XIII la podem considerar una obra mestra del romànic. Tot i que presenta ja algun tret gòtic, la seva rigidesa solemne i la seva espiritualitat dramàtica s’inspiren en la religiositat romànica.
  • 107. PINTURA 鰿ÀA CARACTERÍSTIQUES GENERALS La més emprada va ser la pintura mural i la pintura sobre taula. La pintura mural s’utilitzava a zones arquitectòniques sense decoració escultòrica: murs, voltes i parets. Motius recurrents: Pantocràtor, el tetramorf, vida de sants i activitats humanes. Amb caràcter moral. Les figures destaquen pel hieratisme i per la monumentalitat i, igual que en l’escultura, estan ordenades jerarquicament. L’ús de colors vius, la gran varietat de tons i el dibuix gruixut per enmarcar les figures, identifica la plàstica romànica. Les figures són importants per la gran exprtessivitat i pel simbolisme. Les obres pictòriques manquen de perspectiva i de fons arquitectònic o paisagistic que envolti els personatges.
  • 108. LAPIDACIÓ DE SANT ESTEVE. SANTA MARIA DE BOÍ Cap a 1100, l'interior del temple, i segle XII, la façana exterior Pintura al fresc 184 x 353 cm Procedeix de l'església de Sant Joan de Boí (Vall de Boí, Alta Ribagorça)
  • 109. Cap a 1170-1190.Pintura al tremp sobre fusta amb relleus d'estuc i colradura És una de les obres més representatives de l'art del 1200 a Catalunya. El seu estil mostra la influència bizantina del moment. S'hi representa la Mare de Déu amb el Nen al centre i escenes de la infància de Jesús als laterals. L'escena del Naixement segueix, també, models iconogràfics bizantins. D'altra banda, en l'escena de la Presentació al Temple,situada en el registre inferior dret, el Nen apareix sobre l'altar com a prefiguració del seu sacrifici. SANTA MARIA D’AVIÀ
  • 110. SANT CLIMENT DE TAHÜLL Datat al 1123, el conjunt correspon a una fase més avançada de l’estil. Aquestos frescos són un exponent del punt àlgid del romànic català. Destaquen per la seva bellesa, tècnica, característiques formals i simbòliques. Magnífica composició, dibuix acurat, l’ús d’una gamma de colors brillants i l’exquisidesa de les imatges representades li han atorgat un lloc preferent en la pintura romànica europea.
  • 111. SANTA MARIA DE TAHÜLL Aquest conjunt és juntament amb l’anterior on la pintura romànica assoleix el nivell màxim. Aquest fresc de l’absis representa a la Mare de Déu envoltada pels Mags. La curvatura de la superfície es va aprofitar per donar un moviment pausat a les figures tant a la Mare de Déu i l’Infant com als Reis que s’apropen amb ofrenes. … .
  • 112. SANT QUIRZE DE PEDRET El Mestre de Pedret va obtenir rostres molt expressius que trenquen les solucions esquemàtiques corrents.
  • 113. CRIPTA DEL PANTEÓ REIAL. SANT ISIDOR DE
  • 114. Aquesta obra la podem considerar el punt culminant del romànic castellà i lleonés, on les sis voltes cobertes per les pintures són un prodigi. Les figures representades són àgils, amb vestits de plegs fluids, com es pot veure a l’àngel que anuncia als pastors, i amb una bona organització compositiva. ANUNCIACIÓ ALS PASTORS SANT ISIDOR DE
  • 115. ҳÉ DE LA VERA CRUZ DE MADERUELO L’antinaturalisme de l’estil romànic, es fa palés a les figures d’Adam i d’Eva. El dibuix enèrgic, la composició plana, sobre un fons neutre, i la ingenuïtat que respira l’escena constitueixen alguns dels seus valors.
  • 116. SANT BAUDILI DE BERLANGA Aquesta escena de caça és insòlita dintre dels temes romànics, s’aconsegueix el moviment sense superar la rigidesa dels membres i es compon una escena plena de vida sense trencar el pla.