際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Tema 4 els origens de la fotografia

R
Rosa Curto

FOTOGRAFIA

1 of 4
Download to read offline
1 TEMA 4 : ELS ORIGENS DE LA FOTOGRAFIA La cambra fosca La cambra fosca, la imatge que sescola per un forat. Leonardo da Vinci 1452- 1519 La paraula fotografia es va formar de dos vocables grecs: foto (llum) i grafia (escriptura). Aix鱈 fotografia significa escriure o dibuixar amb llum. Tot el que va venir despr辿s fou el resultat de la uni坦 de dos descobriments que es van perfeccionar independentment: Lobtenci坦 dimatges fixes mitjan巽ant una cmera fosca i la reproducci坦 daquestes mitjan巽ant reaccions qu鱈miques, provocades per la llum en incidir sobre determinades substncies. Si la llum d'una escena molt il揃luminada entra en una habitaci坦 o capsa completament a les fosques, a trav辿s d'un petit forat, es formar una imatge de l'escena en la superf鱈cie situada enfront de l'orifici. Els raigs de l'escena convergeixen en un feix de la mida del forat, feix que torna a obrir-se i projectar-se sobre la superf鱈cie oposada, on podrem veure la imatge capgirada. La nitidesa de la imatge sol ser escassa, perqu竪 els rajos lluminosos no es troben enfocats (no convergeixen en un sol punt) sin坦 que convergeixen en un petit feix de la mida del forat. El fenomen de la cambra fosca (o cambra obscura) est molt relacionat amb les investigacions relatives al comportament de la llum i al funcionament de la nostra visi坦. Aquest fenomen natural ja era conegut des de l'antiguitat clssica, per嘆 les primeres refer竪ncies documentals s坦n de cient鱈fics rabs i daten dels segles IX (AI-Kindi) i XI (AI-Hazen). En els segles XIII i XIV, tenim altres refer竪ncies de la cmera obscura en les obres de Guillaume de Saint Cloude, Vitelione, John Peckam o Roger Bacon. Fins aquest moment, per嘆, la utilitat de la cmera obscura nom辿s era per a observar eclipsis solars. La cmera fosca per嘆 fou m辿s utilitzada des de finals del Renaixement sobretot com a instrument auxiliar del dibuix. Servia per a copiar paisatges o retrats. S'inventaren molts tipus de cmeres de diversos tamanys i formats. La primera descripci坦 de la cmera com a auxiliar del dibuix 辿s de Giovani Battista Della Porta en el llibre Magiae Naturalis (1553). Inicialment la llum entrava a les cambres a trav辿s d'un petit forat o estenop, m辿s endavant s'hi col揃locar una lent que permetr que entri una major quantitat de llum i que el feix sigui enfocat 嘆pticament a trav辿s de la lent. La cambra fosca capta tot all嘆 que te al davant: les formes dels objectes, els seus colors, el moviment, els canvis de llum.
2 La cambra obscura i lull hum Leonardo da Vinci va donar un pas decisiu en aquest sentit al comparar la cmera obscura amb el funcionament de l'ull hum i al dir que la imatge latent que podem observar en una cmera obscura 辿s similar a la que capta el nostre ull i que es transmet a trav辿s del nervi 嘆ptic dins el nostre cervell. Els aven巽os que varen esdevenir en el camp de l'嘆ptica al llarg del segle XVI i que van portar a desenvolupar sobretot telescopis i microscopis, van repercutir tamb辿 en la millora de la cmera obscura. Aix鱈, Gerolamo Cardano (1501-1576) va ser el primer en aplicar-hi la lent biconvexa (dues cares arrodonides), obtenint d'aquesta manera una imatge molt m辿s n鱈tida i clara. Precedents i invenci坦 S IV AC. Els grecs. Arist嘆til ja va utilitzar la cmera fosca per observar els eclipsis de sol. S XV XVIII . El Renaixement. Els renaixentistes la van observar, descriure i comparar amb lull. M辿s tard es va utilitzar per projectar imatges sobre una superf鱈cie transl炭cida i dibuixar-les. Els pintors i dibuixants es posaven davant la escena que volien representar amb laparell basat en cmera fosca, dibuixaven sobre un paper transl炭cid amb precisi坦 i sobretot amb perfecci坦 de perspectiva. Pintors com Joshua Reynolds, Canaletto o Jean-Auguste- Dominique Ingres en van fer 炭s per les seves obres. S XVIII. Cient鱈fics investiguen la possibilitat de grafiar una imatge sobre un paper amb substncies qu鱈miques fotosensibles. Els anglesos ThomasWedgwood i HumphryDavy van aconseguir els primers resultats. SXIX. La inveci坦 de la fotografia per part de Ni辿pce i Daguerre.
3 Els pioners de la fotografia Joseph Nic辿phore Ni辿pce Linventor de la fotograf鱈a Al 1822, linventor franc竪s Ni辿pce va aconseguir fixar una imatge permanent del pati de la seva casa. Per aconseguir aquesta fotografia va utilitzar una planxa recoberta de betum de Judea. Exposant la planxa a la llum la imatge quedava visible; les parts de vern鱈s afectades per la llum es tornaven insolubles o solubles depenent de la llum rebuda. Despr辿s de lexposici坦, la placa es rentava amb un dissolvent doli desp鱈gol i de petroli blanc, disgregant-se daquesta manera les parts de vern鱈s no afectades per la llum i donant aix鱈 el resultat duna heliografia, tal com ell va anomenar el seu invent. Els temps d'exposici坦 variaven entre 8 i 20 hores i l'efecte d'aix嘆 es pot observar en la variaci坦 de les ombres en els objectes heliografiats. - 8h dexposici坦, imatge positiva, amb el temps la imatge desapareixia - Betum de Judea - Oli desp鱈gol i petroli blanc - Aigua Daguerre En con竪ixer la invenci坦 de la primera t竪cnica fotogrfica (heliografia) per part de Ni辿pce es va associar amb ell per tal de millorar les t竪cniques de producci坦 de diorames amb l'ajut de l'heliografia. En morir Ni辿pce el 1833, Daguerre va perfeccionar la t竪cnica fotogrfica inventada pel seu antic soci i de forma oficial, el 9 de gener de 1839, lAcad竪mia francesa de Ci竪ncies va adquirir la patent del daguerreotip i a la vegada va concedir una pensi坦 vital鱈cia al seu descobridor. El gran paper i m竪rit de Ni辿pce al proc辿s fotogrfic va ser reivindicat pel seu fill davant el govern franc竪s i finalment tamb辿 va obtenir el reconeixement oficial. Al 1839, mitjan巽ant una soluci坦 de tiosulfat de sodi, Daguerre va aconseguir una imatge permanent que es va anomenar daguerreotip, i que tenia com a caracter鱈stiques que era una imatge positiva, 炭nica i que apareixia invertida de dreta a esquerra. Depenen de la incid竪ncia de la llum, uns cops es percebia com a negatiu i altres com a positiu. - Sals de plata - Vapor de mercuri, perjudicial per la salut - Imatge 炭nica i positiva i invertida lateralment. - Temps dexposici坦 molt llargs (25-30 minuts) - Les imatges eren molt frgils i havien de conservar-se en un estoig. Ponit de vue du gras, 1827, Fran巽a.
4 Fox Talbot Al anys 30 linventor britnic William Henry Fox Talbot, ja havia descobert com crear imatges amb un sistema de negatiu positiu que va anomenar calotip. El 1835 va aconseguir fer el pas definitiu en el fixat de les imatges. El calotip de Talbot, requeria exposicions duns 30 segons per impressionar el negatiu. En pocs anys el temps dexposici坦 es va reduir a pocs segons. 1839 Es pot considerar lany de la invenci坦 oficial de la fotografia, Daguerre i Fox Talbot van fer p炭blics els seus invents, el govern franc竪s la va considerar un invent d'inter竪s nacional. John Eilliam Herschel va donar el nom de fotografies a les imatges fixes obtingudes. 1871 Madox va introduir a les plaques les emulsions de gelatina i bromur de plata, que permetien escur巽ar considerablement els temps dexposici坦, amb la conseq端ent creaci坦 de lobturador per obrir i tancar lobjectiu rpidament.. La seva troballa va conduir al perfeccionament de les cmeres de format petit que es va completar amb el flash, procediment aplicat per primer cop el 1960 pel fot嘆graf franc竪s Nadar. 1884 Als Estats Units, linventor George Eastman va patentar una pel揃l鱈cula que consistia en una tira llarga de paper, la qual, m辿s endavant, va esdevenir dun material transparent i flexible recobert amb una emulsi坦 sensible. Linvent de la pel揃l鱈cula en rodet, els aven巽os en l嘆ptica i la mecnica de les cmeres que va possibilitar aparells m辿s lleugers i manipulables, i un procediment de revelat molt m辿s simple, van obrir el camp a milers de fot嘆grafs aficionats interessats en captar imatges amb el nou sistema. Eastman i la seva empresa (Kodak) van iniciar el sistema que permetia a lusuari tenir una cmera senzilla, comprar un rodet de pel揃l鱈cula i fer les fotografies i tot seguit treure el rodet i enviar-lo a la mateixa fbrica perqu竪 revel辿s i en fes les c嘆pies en paper. s ben conegut lesl嘆gan amb que promocionaven aquest sistema : Vost竪 premi el disparador i nosaltres fem la resta 1925 Una empresa alemanya va comercialitzar una cmera que tamb辿 va marcar la hist嘆ria de la fotografia per les possibilitats que oferia. La Leica, va ser una cmera molt lleugera, petita i manejable, que tenia molt bona 嘆ptica i mecanismes de control que, per tant, possibilitava fer fotografies de molt bona qualitat amb un aparell que es podia portar a sobre c嘆modament. 1935 -36 Apareix la pel揃l鱈cula de color Kodachrome el 1935 i la Agfacolor el 1936, amb les que saconseguien transpar竪ncies en color o diapositives, es va generalitzar l炭s de la fotografia en color. La pel揃l鱈cula Kodacolor va iniciar el 1941 la fotografia en color sobre paper. A finals de s XX Apareix de la fotografia digital, els ordinadors, programes de retoc i Internet, han revolucionat la fotografia. s una hist嘆ria que encara est per escriure.

More Related Content

Tema 4 els origens de la fotografia

  • 1. 1 TEMA 4 : ELS ORIGENS DE LA FOTOGRAFIA La cambra fosca La cambra fosca, la imatge que sescola per un forat. Leonardo da Vinci 1452- 1519 La paraula fotografia es va formar de dos vocables grecs: foto (llum) i grafia (escriptura). Aix鱈 fotografia significa escriure o dibuixar amb llum. Tot el que va venir despr辿s fou el resultat de la uni坦 de dos descobriments que es van perfeccionar independentment: Lobtenci坦 dimatges fixes mitjan巽ant una cmera fosca i la reproducci坦 daquestes mitjan巽ant reaccions qu鱈miques, provocades per la llum en incidir sobre determinades substncies. Si la llum d'una escena molt il揃luminada entra en una habitaci坦 o capsa completament a les fosques, a trav辿s d'un petit forat, es formar una imatge de l'escena en la superf鱈cie situada enfront de l'orifici. Els raigs de l'escena convergeixen en un feix de la mida del forat, feix que torna a obrir-se i projectar-se sobre la superf鱈cie oposada, on podrem veure la imatge capgirada. La nitidesa de la imatge sol ser escassa, perqu竪 els rajos lluminosos no es troben enfocats (no convergeixen en un sol punt) sin坦 que convergeixen en un petit feix de la mida del forat. El fenomen de la cambra fosca (o cambra obscura) est molt relacionat amb les investigacions relatives al comportament de la llum i al funcionament de la nostra visi坦. Aquest fenomen natural ja era conegut des de l'antiguitat clssica, per嘆 les primeres refer竪ncies documentals s坦n de cient鱈fics rabs i daten dels segles IX (AI-Kindi) i XI (AI-Hazen). En els segles XIII i XIV, tenim altres refer竪ncies de la cmera obscura en les obres de Guillaume de Saint Cloude, Vitelione, John Peckam o Roger Bacon. Fins aquest moment, per嘆, la utilitat de la cmera obscura nom辿s era per a observar eclipsis solars. La cmera fosca per嘆 fou m辿s utilitzada des de finals del Renaixement sobretot com a instrument auxiliar del dibuix. Servia per a copiar paisatges o retrats. S'inventaren molts tipus de cmeres de diversos tamanys i formats. La primera descripci坦 de la cmera com a auxiliar del dibuix 辿s de Giovani Battista Della Porta en el llibre Magiae Naturalis (1553). Inicialment la llum entrava a les cambres a trav辿s d'un petit forat o estenop, m辿s endavant s'hi col揃locar una lent que permetr que entri una major quantitat de llum i que el feix sigui enfocat 嘆pticament a trav辿s de la lent. La cambra fosca capta tot all嘆 que te al davant: les formes dels objectes, els seus colors, el moviment, els canvis de llum.
  • 2. 2 La cambra obscura i lull hum Leonardo da Vinci va donar un pas decisiu en aquest sentit al comparar la cmera obscura amb el funcionament de l'ull hum i al dir que la imatge latent que podem observar en una cmera obscura 辿s similar a la que capta el nostre ull i que es transmet a trav辿s del nervi 嘆ptic dins el nostre cervell. Els aven巽os que varen esdevenir en el camp de l'嘆ptica al llarg del segle XVI i que van portar a desenvolupar sobretot telescopis i microscopis, van repercutir tamb辿 en la millora de la cmera obscura. Aix鱈, Gerolamo Cardano (1501-1576) va ser el primer en aplicar-hi la lent biconvexa (dues cares arrodonides), obtenint d'aquesta manera una imatge molt m辿s n鱈tida i clara. Precedents i invenci坦 S IV AC. Els grecs. Arist嘆til ja va utilitzar la cmera fosca per observar els eclipsis de sol. S XV XVIII . El Renaixement. Els renaixentistes la van observar, descriure i comparar amb lull. M辿s tard es va utilitzar per projectar imatges sobre una superf鱈cie transl炭cida i dibuixar-les. Els pintors i dibuixants es posaven davant la escena que volien representar amb laparell basat en cmera fosca, dibuixaven sobre un paper transl炭cid amb precisi坦 i sobretot amb perfecci坦 de perspectiva. Pintors com Joshua Reynolds, Canaletto o Jean-Auguste- Dominique Ingres en van fer 炭s per les seves obres. S XVIII. Cient鱈fics investiguen la possibilitat de grafiar una imatge sobre un paper amb substncies qu鱈miques fotosensibles. Els anglesos ThomasWedgwood i HumphryDavy van aconseguir els primers resultats. SXIX. La inveci坦 de la fotografia per part de Ni辿pce i Daguerre.
  • 3. 3 Els pioners de la fotografia Joseph Nic辿phore Ni辿pce Linventor de la fotograf鱈a Al 1822, linventor franc竪s Ni辿pce va aconseguir fixar una imatge permanent del pati de la seva casa. Per aconseguir aquesta fotografia va utilitzar una planxa recoberta de betum de Judea. Exposant la planxa a la llum la imatge quedava visible; les parts de vern鱈s afectades per la llum es tornaven insolubles o solubles depenent de la llum rebuda. Despr辿s de lexposici坦, la placa es rentava amb un dissolvent doli desp鱈gol i de petroli blanc, disgregant-se daquesta manera les parts de vern鱈s no afectades per la llum i donant aix鱈 el resultat duna heliografia, tal com ell va anomenar el seu invent. Els temps d'exposici坦 variaven entre 8 i 20 hores i l'efecte d'aix嘆 es pot observar en la variaci坦 de les ombres en els objectes heliografiats. - 8h dexposici坦, imatge positiva, amb el temps la imatge desapareixia - Betum de Judea - Oli desp鱈gol i petroli blanc - Aigua Daguerre En con竪ixer la invenci坦 de la primera t竪cnica fotogrfica (heliografia) per part de Ni辿pce es va associar amb ell per tal de millorar les t竪cniques de producci坦 de diorames amb l'ajut de l'heliografia. En morir Ni辿pce el 1833, Daguerre va perfeccionar la t竪cnica fotogrfica inventada pel seu antic soci i de forma oficial, el 9 de gener de 1839, lAcad竪mia francesa de Ci竪ncies va adquirir la patent del daguerreotip i a la vegada va concedir una pensi坦 vital鱈cia al seu descobridor. El gran paper i m竪rit de Ni辿pce al proc辿s fotogrfic va ser reivindicat pel seu fill davant el govern franc竪s i finalment tamb辿 va obtenir el reconeixement oficial. Al 1839, mitjan巽ant una soluci坦 de tiosulfat de sodi, Daguerre va aconseguir una imatge permanent que es va anomenar daguerreotip, i que tenia com a caracter鱈stiques que era una imatge positiva, 炭nica i que apareixia invertida de dreta a esquerra. Depenen de la incid竪ncia de la llum, uns cops es percebia com a negatiu i altres com a positiu. - Sals de plata - Vapor de mercuri, perjudicial per la salut - Imatge 炭nica i positiva i invertida lateralment. - Temps dexposici坦 molt llargs (25-30 minuts) - Les imatges eren molt frgils i havien de conservar-se en un estoig. Ponit de vue du gras, 1827, Fran巽a.
  • 4. 4 Fox Talbot Al anys 30 linventor britnic William Henry Fox Talbot, ja havia descobert com crear imatges amb un sistema de negatiu positiu que va anomenar calotip. El 1835 va aconseguir fer el pas definitiu en el fixat de les imatges. El calotip de Talbot, requeria exposicions duns 30 segons per impressionar el negatiu. En pocs anys el temps dexposici坦 es va reduir a pocs segons. 1839 Es pot considerar lany de la invenci坦 oficial de la fotografia, Daguerre i Fox Talbot van fer p炭blics els seus invents, el govern franc竪s la va considerar un invent d'inter竪s nacional. John Eilliam Herschel va donar el nom de fotografies a les imatges fixes obtingudes. 1871 Madox va introduir a les plaques les emulsions de gelatina i bromur de plata, que permetien escur巽ar considerablement els temps dexposici坦, amb la conseq端ent creaci坦 de lobturador per obrir i tancar lobjectiu rpidament.. La seva troballa va conduir al perfeccionament de les cmeres de format petit que es va completar amb el flash, procediment aplicat per primer cop el 1960 pel fot嘆graf franc竪s Nadar. 1884 Als Estats Units, linventor George Eastman va patentar una pel揃l鱈cula que consistia en una tira llarga de paper, la qual, m辿s endavant, va esdevenir dun material transparent i flexible recobert amb una emulsi坦 sensible. Linvent de la pel揃l鱈cula en rodet, els aven巽os en l嘆ptica i la mecnica de les cmeres que va possibilitar aparells m辿s lleugers i manipulables, i un procediment de revelat molt m辿s simple, van obrir el camp a milers de fot嘆grafs aficionats interessats en captar imatges amb el nou sistema. Eastman i la seva empresa (Kodak) van iniciar el sistema que permetia a lusuari tenir una cmera senzilla, comprar un rodet de pel揃l鱈cula i fer les fotografies i tot seguit treure el rodet i enviar-lo a la mateixa fbrica perqu竪 revel辿s i en fes les c嘆pies en paper. s ben conegut lesl嘆gan amb que promocionaven aquest sistema : Vost竪 premi el disparador i nosaltres fem la resta 1925 Una empresa alemanya va comercialitzar una cmera que tamb辿 va marcar la hist嘆ria de la fotografia per les possibilitats que oferia. La Leica, va ser una cmera molt lleugera, petita i manejable, que tenia molt bona 嘆ptica i mecanismes de control que, per tant, possibilitava fer fotografies de molt bona qualitat amb un aparell que es podia portar a sobre c嘆modament. 1935 -36 Apareix la pel揃l鱈cula de color Kodachrome el 1935 i la Agfacolor el 1936, amb les que saconseguien transpar竪ncies en color o diapositives, es va generalitzar l炭s de la fotografia en color. La pel揃l鱈cula Kodacolor va iniciar el 1941 la fotografia en color sobre paper. A finals de s XX Apareix de la fotografia digital, els ordinadors, programes de retoc i Internet, han revolucionat la fotografia. s una hist嘆ria que encara est per escriure.