Tema 4 microbiologia (1a part)-alumnes
Download as PPTX, PDF
0 likes883 views
Microbiologia 1
Tema 4 microbiologia (1a part)-alumnes
- 1. CURS 2014-2015 ESCOLA PROA
- 9. Estudi dels organismes procariotes (unicel揃lulars). Tots els microorganismes tenen una zona de nucleoide (DNA) per嘆 no tenen nucli (com si tenen els eucariotes).
- 10. Estudis dels 炭ltims anys: ja no s坦n 5 regnes!
- 11. Aquests bacteris, els Archaea, tenen caracter鱈stiques que els apropen als organismes eucariotes Per altra banda, tenen caracter鱈stiques molt pr嘆pies, vivint molts dells en ambients molt extrems Eubacteria, Archaea i Eukarya.
- 13. Caracter鱈stica Eubacteria Archaea Eukarya Nucli No No S鱈 Cromosoma circular Habitualment S鱈 No Histones associades al DNA No S鱈 S鱈 Membrana cids grassos sense ramificar cids grassos ramificats cids grassos sense ramificar Flagels S鱈, propis S鱈, semblants als dEubacteria Completament diferents Paret cel揃lular Sol intervenir el peptidoglic No interv辿 Si nhi ha, de cel揃lulosa o quitina Expressi坦 g竪nica RNA polimerasa pr嘆pia; la traducci坦 comen巽a amb formilmetionina RNA polimerasa pr嘆pia; la traducci坦 comen巽a amb metionina Diverses RNA polimerases; la traducci坦 comen巽a amb metionina
- 16. Estructura Procariota Eucariota Embolcall nuclear Orgnuls complexos Cpsula Plasmidis Pilli i f鱈mbries Ribosomes
- 20. Cluster of cells of Halobacterium sp. Sulfolobus sp.
- 23. La paret cel揃lular bacteriana (PC) Molts tipus cel揃lulars diferents poden tenir PC (plantes, algues, fongs...). En concret, estudiarem la PC dels Eubaceria i dels Archaea
- 25. La paret cel揃lular bacteriana (PC) Estructura complexa que envolta el bacteri. D坦na consist竪ncia i cont辿 la pressi坦 osm嘆tica interna. Formada per peptidoglic (mure誰na). NAG (N-acetilglucosamina) NAM (N-acetilmurmic) Tetrap竪ptid El peptidoglic representa el 5-20% de la composici坦 de la paret de les Gram (-) i el 90% en les Gram (+)
- 26. microscopic image of a Gram stain of mixed Gram-positive cocci (Staphylococcus aureus ATCC 25923, purple) and Gram-negative bacilli (Escherichia coli ATCC 11775, red).
- 28. Gram positive vs. Gram negative Gram positive bacteria 1-cytoplasmic membrane, 2-cell wall (peptidoglican) 3-periplasmic space. Gram negative bacteria: 4-cytoplasmic membrane, 5-cell wall (peptidoglican) 6-outer membrane, 7-periplasmic space El lisozim, enzim que podem trobar en alguns flu誰ds corporals, trenca els enlla巽os dels monosacrids del peptidoglic.
- 29. Gram-positive cell wall 1-cytoplasmic membrane, 2-peptidoglycan, 3-phospholipid, 4-protein, 5-lipoteichoic acid. Gram-negative cell wall 1-inner membrane, 2-periplasmic space, 3-outer membrane, 4-phospolipid, 5-peptidoglycan, 6-lipoprotein, 7-protein, 8-LPS (lipopolisacrids), 9-porins.
- 37. Diversitat MORFOLGICA BACILS: Forma de bast坦 COCS: Forma esf竪rica Diplococs: 2 cocs Estreptococs: Cadena de cocs Estafilococs: Agrupaci坦 en forma de ra誰m. ESPIRILS: Forma helico誰dal VIBRIONS: Forma de coma.
- 43. Diversitat METABLICA AUTTROF - HETERTROF FOTTROF QUIMIOORGANTROF QUIMIOLITTROF AEROBI - ANAEROBI En el m坦n dels bacteris es donen totes les possibles combinacions; les m辿s freq端ents: FOTOAUTTROFS (Fotosint竪tics) QUIMIOHETERTROFS QUIMIOAUTTROFS Altres combinacions s坦n molt m辿s poc freq端ents.
- 45. Font d'energia Font d'equivalent reductor Font de carboni Nom Llum Foto- Organic -organo- Orgnic -heter嘆trof Fotoorganoheter嘆trof Di嘆xid de carboni -aut嘆trof Fotoorganoaut嘆trof Inorgnic -lito- Orgnic -heter嘆trof Fotolitoheter嘆trof Di嘆xid de carboni -aut嘆trof Fotolitoaut嘆trof Compostos qu鱈mics Quimio- Orgnic -organo- Orgnic -heter嘆trof Quimioorganoheter嘆trof D嘆xid de carboni -autotrof Quimioorganoaut嘆trof Inorgnic -lito- Orgnic -heter嘆trof Quimiolitoheter嘆trof Di嘆xid de carboni -aut嘆trof Qimiolitoaut嘆trof Organ嘆trofs: Com donadors d'electrons es fan servir compostos orgnics. Lit嘆trofs: Com donadors d'electrons es fan servir compostos inorgnics. Heter嘆trofs: Els compostos orgnics es metabolitzen per conseguir el carboni. Aut嘆trofs: Es fa servir di嘆xid de carboni (CO2) com a font de carboni.
- 46. FOTOSINTTICS Alguns fan la fotos鱈ntesi de forma semblant als Vegetals (oxig竪nica): CIANOBACTERIS. Altres utilitzen mol竪cules diferents a laigua com a donants delectrons: H2S, cid lctic, (anoxig竪nica)
- 47. QUIMIOHETERTROFS Molts bacteris s坦n respiradors i tenen loxigen com a receptor delectrons, com els animals (RESPIRACI AERBIA). Altres utilitzen altres receptors delectrons, com NO3 -, SO4 2-, CO2, Fe3+, (RESPIRACI ANAERBIA). Altres fermenten, com els Lactobacillus
- 48. QUIMIOHETERTROFS Alguns bacteris s坦n facultatius: Poden respirar o fermentar, segons lambient, com E. coli Altres s坦n anaerobis estrictes: loxigen els mata (per exemple, els Clostridium).
- 49. QUIMIOLITTROFS QUIMIOAUTTROFS o QUIMIOLITTROFS s坦n el organismes que s坦n capa巽os dutilitzar compostos inorgnics redu誰ts com substrats per al metabolisme respiratori. Les mol竪cules redu誰des poden ser de molts tipus: H2S, NH3, CH4, La quimios鱈ntesi 辿s la producci坦 biol嘆gica de mat竪ria orgnica a partir de mol竪cules d'un tom de carboni (generalment di嘆xid de carboni o met) i altres nutrients, utilitzant l'oxidaci坦 de mol竪cules inorgniques, com per exemple l'cid sulfh鱈dric (H2S), l'hidrogen gas坦s o el met com a font d'energia, sense comptar amb la llum solar, a difer竪ncia de la fotos鱈ntesi.
- 50. QUIMIOLITTROFS S坦n molt importants perqu竪 tanquen el cicle de la mat竪ria: Mol竪cules redu誰des > Mol竪cules oxidades No s坦n tan eficients com els quimioheter嘆trofs per嘆 poden viure en ambients poc habituals, com les surg竪ncies a les dorsals oceniques Molts bacteris del fons dels oceans utilitzen la quimios鱈ntesi com a forma de produir energia sense necessitat de llum solar, en contrast amb la fotos鱈ntesi, que es veu inhibida en aquest hbitat. Molts d'aquests bacteris s坦n la font bsica d'alimentaci坦 per la resta d'organismes del s嘆l ocenic, sent molt com炭 el comportament simbi嘆tic. Molts cient鱈fics creuen que la quimos鱈ntesi podria mantenir vida sota la superf鱈cie de Mart, Europa (sat竪l揃lit de J炭piter) i altres cossos planetaris.
- 51. Principals grups FIRMICUTES Gram + amb baix contingut en GC (menys del 25%). Bacillus thuringiensis Clostridium sp Lactobacillus sp Clostridium perfringens Lactobacillus sp Gran diversitat metab嘆lica i de formes
- 52. Principals grups ACTINOBACTERIA Gram + amb ALT contingut en GC Solen ser heter嘆trofs i molts tenen un aspecte f炭ngic, formant llargs micelis. Son parsits o descomponedors de MO Streptomyces Mycobacterium tuberculosis Streptomyces sp. Mycobacterium tuberculosis
- 53. Principals grups SPIROCHAETA Gram S坦n espirils, amb el flagel incl嘆s en un embolcall extern Normalment fermentadors Treponema pallidum
- 54. Principals grups CHLAMYDIALES Cocs, molt petits. Tots s坦n parsits intracel揃lulars. Pocs enzims propis (per aix嘆 s坦n parsits estrictes). Nom辿s un g竪nere: Chlamydia spp. Chlamydia spp
- 55. Principals grups CYANOBACTERIA Totes fan fotos鱈ntesi oxig竪nica i moltes fixen nitrogen atmosf竪ric. Van ser les responsables de laparici坦 de loxigen a la Terra i segueixen produint-ne una quantitat important. Son les 炭niques algues procariotes Anabaena flosaquae Anabaena sp Spirulina sp.
- 56. Principals grups PROTEOBACTERIA Fixadors de N o pat嘆gens. Totes son Gram - Metabolisme i estructura diversos Escherichia Salmonella Vibrio Helicobacter Neisseria gonorrhoeae Helicobacter Vibrio cholerae Yersinia pestis
- 58. Les primeres classificacions es van fer en base a morfologia, tinci坦 de Gram i proves bioqu鱈miques. Les proves gen竪tiques, posteriors, han determinat que molts bacteris que semblaven pertnyer al mateix grup (com els fotosint竪tics) pertanyen a grups diferents. Com pot haver aparegut la complexitat de la fotos鱈ntesi en dos grups diferents? Els bacteris tenen la capacitat dintercanviar-se material gen竪tic una caracter鱈stica semblant es pot donar en dos grups diferents!
- 59. Reproducci坦 i Sexualitat REPRODUCCI: Formaci坦 dindividus nous. SEXUALITAT: Recombinaci坦 gen竪tica. Hi pot haver reproducci坦 sense sexualitat: Reproducci坦 asexual. T鱈pica en els bacteris. Hi pot haver sexualitat sense reproducci坦: Intercanvi de DNA entre individus, sense formaci坦 dindividus nous. No 辿s exclusiva de bacteris per嘆 辿s molt important en ells.
- 60. Reproducci坦 La reproducci坦 bacteriana 辿s molt m辿s simple que la dels eucariotes perqu竪 nom辿s hi ha un cromosoma i no hi ha embolcall cel揃lular. La reproducci坦 bsica 辿s la fissi坦 binria (bipartici坦): Hi ha variants com la gemmaci坦 i lesporulaci坦
- 61. http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/ AppJava/ca/noticies/general/noticia/20110 622-quequicom-histo.jsp http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid= 30379