際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
TEMA 6 Les activitats del
sector primari
Pg.128 ex 4 i 5
4.Si un any hi ha males collites, preferiries ser parcer o
arrendatari? I si les collites s坦n bones? Per qu竪? Si hi ha
males collites preferiria ser arrendatari perqu竪 si hi ha poca collita,
em tocar molt poc i si s坦c arrendatari encara que hi haja poca
collita jo rebr辿 els meus diners. Si les collites s坦n bones preferiria
ser parcer, perqu竪 aixina em tocaria una quantitat gran de part de
la collita.
5.Com influeixen les condicions econ嘆miques en lespai
agrari? Influeixen en la tria dels cultius, en les t竪cniques
emprades i, per tant, en la configuraci坦 dels espais agraris.
Pg.131 i 132 ex 10, 11 i 15
10.Fes un quadre comparatiu entre lagricultura intensiva i
lextensiva.
Agricultura intensiva Agricultura extensiva
inversions en capital i m dobra no fa servir tots els
recursos t竪cnics i humans
disponibles
destinada al comer巽 destinada al mercat o al
consum propi
11.Copia en el teu quadern i uneix amb fletxes.
-Regadiu: fruiters i arr嘆s
-Sec: olivera
15.Fes un quadre comparatiu entre lagricultura dartiga i la
intensiva de lsia mons嘆nica
Agricultura dartiga Agricultura intensiva de
lsia mon嘆nica
sistema extensiu en petites parcel揃les
sutilitzen t竪cniques de cultiu i
utillatges molt rudimentris
sutilitzen canals que
inunden daigua
dura poc i sha de canviar de
terra
sobtenen varies collites a
lany i no has de canviar de
terra
Pg. 135 ex 17 i 18
17.Fes un esquema en el teu quadern amb els tipus de bestiar
depenent de lalimentaci坦 i dels productes que se nobtenen.
18.Pot ser estabulada la ramaderia n嘆mada? I la
transhumant? Per qu竪? No, perqu竪 com estan despla巽ant-se
quasi sempre no es poden concentrar en estables ni granges,
tampoc es poden fer servir diverses t竪cniques.
Pg.138 ex 21
21.Quines difer竪ncies hi ha entre els arts i les t竪cniques de
pesca? Que les arts s坦n els instruments de pesca i les t竪cniques
de pesca 辿s la manera dutilitzar les arts.
Pg. 141 ex 24
24.Fes en el teu quadern un quadre comparatiu en qu竪
relaciones els efectes negatius de les activitats del sector
primari sobre el medi ambient amb les mesures correctores
que es proposen en cada cas.
Efectes negatius Mesures correctores
Agricultura i ramaderia:
-La rompuda de terres noves
provoquen la deforestaci坦 de
zones ben extenses.
-La sobreexplotaci坦 causa
lesgotament dalguns s嘆ls.
-L炭s abusiu dinsectizides etc
contamina el s嘆l i les aig端es.
-La construcci坦 dinfraestructures
ocasionen la sobreexplotaci坦
daq端鱈fers.
Agricultura i ramaderia:
-La utilitzaci坦 dadobs
naturals i de t竪cniques que
garanteixen lenriquiment.
-L炭s de productes orgnics
per a combatre les plagues.
-L炭s de llavors naturals i
sembra estacional.
-L炭s racional dels recursos
h鱈drics.
Explotaci坦 forestal:
-La sobreexplotaci坦 degrada.
Explotaci坦 forestal:
-Conservaci坦 i protecci坦
despais naturals.
-La tala darbres afavoreixen
lerosi坦 del s嘆l i la disminuci坦
de la biodiversitat. Els incendis,
lexpansi坦 agr鱈cola i ramaderia i
la construcci坦 de poblacions
provoquen desforestaci坦.
-La repoblaci坦 amb esp竪cies no
aut嘆ctones empobreix el s嘆l.
Pesca:
-Les captures pesqueres s坦n
excessives.
-Algunes t竪cniques fan malb辿
els ecosistemes marins.
-Adopci坦 de prctiques que
tinguen un impacte ambiental
escs i afavoreixquen la
reforestaci坦 del bosc.
-Protecci坦 contra els
incendis.
Pesca:
-Prohibici坦 de
larrosegament.
- -Control de la grandria
dedddddddddddddesp竪cies capturades.
-Reducci坦 del nombre de
captures i temporades de
descans biol嘆gic.
-Promoci坦 de laq端icultura.
Activitats finals pg 144 i 145 ex 1, 5 i 9
1. Defineix els termes seg端ents:
-Sector primari: 辿s el conjunt dactivitats econ嘆miques que les
persones duen a terme per obtenir recursos de la natura.
-Espai agrari: 辿s quan l辿sser hum modifica lespai natural i el
destina a activitats agr鱈coles, raaderes i forestals.
-Policultiu o policultura: 辿s el cultiu de diverses esp竪cies vegetals
en un mateix espai agrari.
-Agricultura de mercat: 辿s la que es fa per a ser venuda. Es
caracteritza per la invasi坦 elevada de capital, lus de t竪cniques
avan巽ades, una productivitat alta i la comercialitzaci坦 de la
producci坦.
-Ramaderia estabulada: 辿s la que es concentra als estables i a
les granges i salimenta de pinsos. s una ramaderia intensiva en
qu竪 es fan servir diverses t竪cniques.
5.Observa el mapa i respon:
a) En quines zones del m坦n es desenvolupa lagricultura dartiga?
I la de plantaci坦? Qu竪 tenen en com炭 aquestes zones des del
punt de vista f鱈sic? Lagriultura dartiga es desenvolupa en frica
central, al sud dsia i sobretat a les illes, i tamb辿 a Am竪rica
central i al nord dAm竪rica del Sud. Lagricultura de plantaci坦 es
desenvolupa alguns pa誰sos dfrica, alguns llocs de les illes
dsia i a Am竪rica central i alguns pa誰sos dAm竪rica el Sud. Que
s坦n zones extenses de terra.
b) Quins productes es conreen en cada un daquests paisatges
agr鱈coles? En lagricultura dartiga els fruits, en lagricultura
intensiva de lsia mons嘆nica es culiva larr嘆s. En lagricultura
editerrnia de sec el blat, la vinya i lolivera i en lagricultura
mediterrnia de regadiu destaquen els cultius hortofruct鱈coles. En
lagricultura de plantaci坦 es conrea te, caf辿, pltans, canya de
sucre, pinyes, etc, i en lagricultura extensiva de pa誰sos nous
cereals. Em lagricultura avan巽ada europea destaquen les flors i
els productes hort鱈coles holandesos i els cereals.
c) En quina daquestes rees es destina la producci坦 a
lautoconsum? I a la comercialitzaci坦? En Europa, Am竪rica del
nord, una part dIberoam竪rica, dfrica i dsia es destina a la
comercialitzaci坦, en els altres es destina a lautoconsum.
d) On es desenvolupa lagricultura extensiva dels pa誰sos nous?
Quines caracter鱈stiques t辿? Es desenvolupa a les planes de
cereals dels Estats Units, del Canad, dAustralia i de lArgentina.
Les caracter鱈stiques s坦n que utilitza m dobra escassa i
maquinria abundant.
e) Amb lajuda dun atles, esmenta dos pa誰sos on es fa巽a servir
lagricultura intensiva mons嘆niaca. India i Xina.
f) Consulta un atles i explica quin tipus dagricultura predomina a
Itlia. A Itlia predomina lagricultura intensiva de sec.
9.Comenta la fotografia daquest paisatge agrari. Segueix les
pautes arcades en lapartat T竪cniques de treball. Est situat
en una plana on hi ha molta vegetaci坦 i hi ha basses daigues als
costats dels camps.S坦n camps mitjans amb forma irregular i el
l鱈mits s坦n unes muntanyes. s un cultiu de regadiu, policultiu
dagriultura extensiva. Es tracta dun poblament concentrat amb
camins. Es un paisatge dagricultura mediterrnia de regadiu, on
hi destaquen els cultius hortofruct鱈coles.

More Related Content

Tema 6-activitats socials

  • 1. TEMA 6 Les activitats del sector primari Pg.128 ex 4 i 5 4.Si un any hi ha males collites, preferiries ser parcer o arrendatari? I si les collites s坦n bones? Per qu竪? Si hi ha males collites preferiria ser arrendatari perqu竪 si hi ha poca collita, em tocar molt poc i si s坦c arrendatari encara que hi haja poca collita jo rebr辿 els meus diners. Si les collites s坦n bones preferiria ser parcer, perqu竪 aixina em tocaria una quantitat gran de part de la collita. 5.Com influeixen les condicions econ嘆miques en lespai agrari? Influeixen en la tria dels cultius, en les t竪cniques emprades i, per tant, en la configuraci坦 dels espais agraris. Pg.131 i 132 ex 10, 11 i 15 10.Fes un quadre comparatiu entre lagricultura intensiva i lextensiva. Agricultura intensiva Agricultura extensiva inversions en capital i m dobra no fa servir tots els recursos t竪cnics i humans disponibles destinada al comer巽 destinada al mercat o al consum propi 11.Copia en el teu quadern i uneix amb fletxes. -Regadiu: fruiters i arr嘆s -Sec: olivera 15.Fes un quadre comparatiu entre lagricultura dartiga i la intensiva de lsia mons嘆nica
  • 2. Agricultura dartiga Agricultura intensiva de lsia mon嘆nica sistema extensiu en petites parcel揃les sutilitzen t竪cniques de cultiu i utillatges molt rudimentris sutilitzen canals que inunden daigua dura poc i sha de canviar de terra sobtenen varies collites a lany i no has de canviar de terra Pg. 135 ex 17 i 18 17.Fes un esquema en el teu quadern amb els tipus de bestiar depenent de lalimentaci坦 i dels productes que se nobtenen.
  • 3. 18.Pot ser estabulada la ramaderia n嘆mada? I la transhumant? Per qu竪? No, perqu竪 com estan despla巽ant-se quasi sempre no es poden concentrar en estables ni granges, tampoc es poden fer servir diverses t竪cniques. Pg.138 ex 21 21.Quines difer竪ncies hi ha entre els arts i les t竪cniques de pesca? Que les arts s坦n els instruments de pesca i les t竪cniques de pesca 辿s la manera dutilitzar les arts. Pg. 141 ex 24 24.Fes en el teu quadern un quadre comparatiu en qu竪 relaciones els efectes negatius de les activitats del sector primari sobre el medi ambient amb les mesures correctores que es proposen en cada cas. Efectes negatius Mesures correctores Agricultura i ramaderia: -La rompuda de terres noves provoquen la deforestaci坦 de zones ben extenses. -La sobreexplotaci坦 causa lesgotament dalguns s嘆ls. -L炭s abusiu dinsectizides etc contamina el s嘆l i les aig端es. -La construcci坦 dinfraestructures ocasionen la sobreexplotaci坦 daq端鱈fers. Agricultura i ramaderia: -La utilitzaci坦 dadobs naturals i de t竪cniques que garanteixen lenriquiment. -L炭s de productes orgnics per a combatre les plagues. -L炭s de llavors naturals i sembra estacional. -L炭s racional dels recursos h鱈drics. Explotaci坦 forestal: -La sobreexplotaci坦 degrada. Explotaci坦 forestal: -Conservaci坦 i protecci坦 despais naturals.
  • 4. -La tala darbres afavoreixen lerosi坦 del s嘆l i la disminuci坦 de la biodiversitat. Els incendis, lexpansi坦 agr鱈cola i ramaderia i la construcci坦 de poblacions provoquen desforestaci坦. -La repoblaci坦 amb esp竪cies no aut嘆ctones empobreix el s嘆l. Pesca: -Les captures pesqueres s坦n excessives. -Algunes t竪cniques fan malb辿 els ecosistemes marins. -Adopci坦 de prctiques que tinguen un impacte ambiental escs i afavoreixquen la reforestaci坦 del bosc. -Protecci坦 contra els incendis. Pesca: -Prohibici坦 de larrosegament. - -Control de la grandria dedddddddddddddesp竪cies capturades. -Reducci坦 del nombre de captures i temporades de descans biol嘆gic. -Promoci坦 de laq端icultura. Activitats finals pg 144 i 145 ex 1, 5 i 9 1. Defineix els termes seg端ents: -Sector primari: 辿s el conjunt dactivitats econ嘆miques que les persones duen a terme per obtenir recursos de la natura. -Espai agrari: 辿s quan l辿sser hum modifica lespai natural i el destina a activitats agr鱈coles, raaderes i forestals. -Policultiu o policultura: 辿s el cultiu de diverses esp竪cies vegetals en un mateix espai agrari. -Agricultura de mercat: 辿s la que es fa per a ser venuda. Es caracteritza per la invasi坦 elevada de capital, lus de t竪cniques avan巽ades, una productivitat alta i la comercialitzaci坦 de la producci坦. -Ramaderia estabulada: 辿s la que es concentra als estables i a les granges i salimenta de pinsos. s una ramaderia intensiva en
  • 5. qu竪 es fan servir diverses t竪cniques. 5.Observa el mapa i respon: a) En quines zones del m坦n es desenvolupa lagricultura dartiga? I la de plantaci坦? Qu竪 tenen en com炭 aquestes zones des del punt de vista f鱈sic? Lagriultura dartiga es desenvolupa en frica central, al sud dsia i sobretat a les illes, i tamb辿 a Am竪rica central i al nord dAm竪rica del Sud. Lagricultura de plantaci坦 es desenvolupa alguns pa誰sos dfrica, alguns llocs de les illes dsia i a Am竪rica central i alguns pa誰sos dAm竪rica el Sud. Que s坦n zones extenses de terra. b) Quins productes es conreen en cada un daquests paisatges agr鱈coles? En lagricultura dartiga els fruits, en lagricultura intensiva de lsia mons嘆nica es culiva larr嘆s. En lagricultura editerrnia de sec el blat, la vinya i lolivera i en lagricultura mediterrnia de regadiu destaquen els cultius hortofruct鱈coles. En lagricultura de plantaci坦 es conrea te, caf辿, pltans, canya de sucre, pinyes, etc, i en lagricultura extensiva de pa誰sos nous cereals. Em lagricultura avan巽ada europea destaquen les flors i els productes hort鱈coles holandesos i els cereals. c) En quina daquestes rees es destina la producci坦 a lautoconsum? I a la comercialitzaci坦? En Europa, Am竪rica del nord, una part dIberoam竪rica, dfrica i dsia es destina a la comercialitzaci坦, en els altres es destina a lautoconsum. d) On es desenvolupa lagricultura extensiva dels pa誰sos nous? Quines caracter鱈stiques t辿? Es desenvolupa a les planes de cereals dels Estats Units, del Canad, dAustralia i de lArgentina. Les caracter鱈stiques s坦n que utilitza m dobra escassa i maquinria abundant. e) Amb lajuda dun atles, esmenta dos pa誰sos on es fa巽a servir lagricultura intensiva mons嘆niaca. India i Xina. f) Consulta un atles i explica quin tipus dagricultura predomina a Itlia. A Itlia predomina lagricultura intensiva de sec.
  • 6. 9.Comenta la fotografia daquest paisatge agrari. Segueix les pautes arcades en lapartat T竪cniques de treball. Est situat en una plana on hi ha molta vegetaci坦 i hi ha basses daigues als costats dels camps.S坦n camps mitjans amb forma irregular i el l鱈mits s坦n unes muntanyes. s un cultiu de regadiu, policultiu dagriultura extensiva. Es tracta dun poblament concentrat amb camins. Es un paisatge dagricultura mediterrnia de regadiu, on hi destaquen els cultius hortofruct鱈coles.