ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Tema 7 naixement món modern

•
•
A
Antoni Fullana Coll

Diapositives 2n ESO

1 of 28
Download to read offline
TEMA 7
1. La RECUPERACIÓ del segle XV SEGONA MEITAT segle XVI a EUROPA SUPERA LA GREU CRISI de FINAL de l’EDAT MITJANA CREIXEMENT ECONÒMIC ENRIQUIMENT de la BURGESIA ENFORTIMENT de la MONARQUIA CREIXEMENT DEMOGRÀFIC i AGRÍCOLA INCREMENT de la POBLACIÓ DESAPARICIÓ de les EPIDÈMIES i L’AUGMENT de la NATALITAT L’AUGMENT DE LA DEMANDA FA QUE MOLTES TERRES ABANDONADES TORNEN A CULTIVAR-SE i SE N’HI VAN INCORPORAR NOVES GENERARÀ EXCEDENTS EN L’AGRICULTURA QUE ES COMERCIALITZARAN
1. La RECUPERACIÓ del segle XV EL DESENVOLUPAMENT COMERCIAL LES NECESSITATS D’UNA POBLACIÓ EN AUGMENT VAN ESTIMULAR L’ACTIVITAT COMERCIAL COMERÇ TERRESTRE ES VA REVITALITZAR LES RUTES MARÍTIMES del MEDITERRANI ,del BALTIC i del MAR del NORD, VAN REPENDRE L’ACTIVITAT COMERCIAL CONSEQÜÈNCIES de l’EXPANSIÓ del COMERÇ L’AUGMENT de la PRODUCCIÓ ARTESANA EL DESENVOLUPAMENT de les MANUFACTURES El CREIXEMENT de les CIUTATS que tenien un PORT FLUVIIAL o MARITIM important
1. La RECUPERACIÓ del segle XV L’ESPENDOR de la BANCA MERCADERS NECESSITAVEN CAPITAL PER FINANCIAR els GRANS VIATGES i les MERCADERIES que VOLIEN VENDRE i COMPRAR BANCA AQUIRIX MOLTA IMPORTÀNCIA COM A PRESTAMISTA de CAPITALS L’ASCENS de la BURGESIA BURGESIAes BENEFIACIA del CREIXEMENT de les ACTIVITATS MANUFACTURERES i de la BANCA PODER ES BASAVA, NO EN LA POSSESIÓ de TERRES, SINÓ en la POSSESIÓ de CAPITAL, que INVERTIA en ACTIVITATS PRODUCTIVES CAPITALISME COMERCIAL
1. La RECUPERACIÓ del segle XV L’ENFORTIMENT de la MONARQUIA MONARQUIA AUTORITARIA REIS VAN CONSOLIDAR UN NOU MODEL D’ORGANITZACIÓ del PODER REFORMES PER ENFORTIR LA SEVA AUTORITAT: VAN CREAR EXERCITS PERMANENTS VAN INSTAURAR UNA BUROCRACIA i una HISENDA PER CONTROLAR el INGRESSOS i les DESPESES VAN CREAR UNA DIPLOMACIA per ESTABLIR RELACIONS amb els ESTATS ALIATS EXEMPLES DE MONARQUIES AUTORITÀRIES FOREN: REIS CATÒLICS a CASTELLA LLUÍS XI a FRANÇA ENRIC VIII a ANGLATERRA
1. LA RECUPERACIÓ DEL SEGLE XV  QUESTIONS : 1. Quins factors varen afavorir el creixement de la població al segle XV? 2. Quines rutes comercials es varen revitalitzar al segle XV? Quins productes es comercialitzaven per aquestes rutes? (mira mapa de la pàgina 118) 3. Quin grup social va ampliar el poder econòmic a partir del segle XV? En què basava la riquesa? 4. Per quin motiu la banca va adquirir molta importància com a prestamista de capitals? Què es va crear per poder facilitar els intercanvis comercials i els pagaments? 5. Quines reformes va dur a terme la monarquia per enfortir la seva autoritat? Assenyala algun exemple de monarquia autoritaria europea.
2.L’HUMANISME DEFINICIÓ MOVIMENT de RENOVACIÓ CULTURAL que es va ESCAMPAR per EUROPA, CAP a la PRIMERA MEITAT del segle XVI CARACTERÍSTIQUES POSSAVA A L’HOME COM A CENTRE DEL MÓN EXALÇA L’ÈSSER HUMÀ i el CONSIDERA L’ÚNIC DOTAT DE RAÓ i de LLIBERTAT S’INSPIRAVA EN LA CULTURA GRECOLLATINA S’INTERESSA PER LA CIÈNCIA i el PROGRÈS TÈCNIC, BASANT-SE EN L’EXPERIMENTACIÓ i L’OBSERVACIÓ UTILITZA LES LLENGUES VERNACLES COM A VEHICLE DE TRANSMISSIÓ CULTURAL, EN SUBSTITUCIÓ DEL LLATÍ i el GREC ERASMO de ROTTERDAM
2.L’HUMANISME EXPANSIÓ de L’HUMANISME VA SER IMPULSADA PER: La INVENCIÓ de l’IMPREMTA VA FACILITAR LA IMRESSIÓ DE GRAN NOMBRE DE LLIBRES i L’AUGMENT dels LECTORS Les ACADÈMIES VAN SER ELS GRANS IMPULSORES del PENSAMENT HUMANISTA i es VAN CENTRAR en els ESTUDIS de la LLENGUA, la LITERATURA i la FILOSOFIA Les UNIVERSITATS VAN TINDRE UN PES IMPORTANT en la FORMACIÓ i TRANSMISSIÓ dels NOUS CONEIXEMENTS
2. L’HUMANISME  QUESTIONS: 1. Quina nova visió de l’ésser humà va aportar l’Humanisme? 2. Quines eren les principals caraterístiques de l’Humanisme 3. Qui eren els mecenes? Assenyala el nom d’alguns d’ells 4. Com es va escampar l’humanisme? Quin paper hi varen tenir les acadèmies i les universitats?
3. La REFORMA RELIGIOSA REFORMA CANVIS QUE ES DONEN EN L’ESGLÉSIA, DAVANT EL MALESTAR PEL RUMB QUE HAVIA PRES CAUSES LUXE EXAGERAT que ENVOLTAVA L’ALTA JERARQUIA ECLESIÀSTICA L’ESCASSA CULTURA i el RELAXAMENT dels COSTUMS del CLERO La COMPRAVENDA de CÀRRECS ECLESIÀSTICS PER ACONSEGUIR BENEFICIS ECONÒMICS i NO COM FRUIT d’una VOCACIÓ RELIGIOSA La VENDA de BUTLES i INDULGÈNCIES PER OBTINDRE el PERDÓ dels PECATS, EN VEZ DE TINDRE UNA VIDA RELIGIOSA MÉS ÍNTIMA BASADA EN LA LECTURA DE LA BIBLIA
3. La REFORMA RELIGIOSA La RUPTURA de MARTÍ LUTER MARTÍ LUTER SACERDOT AGUSTÍ ALEMÀ, que en 1510, VA OBSERVAR LA DECADÈNCIA MORAL en que VIVIA L’ESGLÉSIA VA CRITICAR LA SITUACIÓ DE L’ESGLÉSIA i va ELABORAR UNA NOVA DOCTRINA 95 TESIS, en 1517 CRITICAVA LA DOCTRINA CATÒLICA i la JERARQUIA ECLESIÀSTICA NEGAVA el VALOR de les INDULGÈNCIES i el PODER de l’ESGLÉSIA per OTORGAR-LES PROPOSAVA una RELIGIOSITAT NOVA
3. La REFORMA RELIGIOSA La RUPTURA de MARTÍ LUTER PROPOSTES o PRINCIPIS BÀSICS: REFORMA SALVACIÓ per la FE i NO PER les BONES OBRES SACERDOCI UNIVERSAL, cada CREIENT es CONVERTEIX en SACERDOT AUTORITAT de la BIBLIA, que CADA CREIENT INTERPRETA LLIUREMENT LUTER TAMBÉ: NEGAVA L’AUTORITAT del PAPA i de la JERARQUIA ECLESIÀSTICA ELIMINAVA les ORDES RELIGIOSES PROHIBIA el CULTE a les IMATGES SOLS CONSERVABA dos SAGRAMENTS: BAPTISME i EUCARISTIA
3. La REFORMA RELIGIOSA El PROTESTANTISME a EUROPA ES VA DIFONDRE RÀPIDAMENT per GRAN PART d’EUROPA i PARALEL.LAMENT VAN ANAR SORGINT NOVES DOCTRINES REFORMISTES CALVINISME ERA MÉS RADICAL que el LUTERANISME i DEFENSAVA la DOCTRINA de la PREDESTINACIÓ DÉU VA ESCOLLIR els seus FILLS ABANS de la CREACIÓ del MÓN TAMBÉ DEFENSAVA que el TREBALL DIGNIFICAVA L’ÈSSER HUMÀ i per tant l’EXIT ALS NEGOCIS eren una SENYAL PREDESTINADA AQUESTES DOCTRINES CALVINISTES, ES VAN ESCAMPAR PER: - FRANÇA i VAN REBRE LA DENOMINACIÓ D’HUGONOTS - ANGLATERRA, ON SE’LS DENOMINAVA COM PURITANS - ESCOCIA, ON ES VA FUNDAR L’ESGLÉSIA PRESBITERIANA, BASADA en la idea DE LA PREDESTINACIÓ ES VA PROPAGAR PER SUÏSSA
3. La REFORMA RELIGIOSA El PROTESTANTISME a EUROPA ANGLICANISME AL NEGAR-LI EL PAPA, CLIMENT VII, a ENRIC VIII L’ANUL.LACIÓ del SEU MATRIMONI amb CATERINA d’ARAGÓ MONARCA PROCLAMA L’ACTA de SUPREMACIA, en 1534 ON es DECLARAVA que es SEPARAVA de ROMA i es PROCLAMAVA, ENRIC VIII, com CAP SUPREM de l’ESGLÉSIA d’ANGLATERRA EL VA CREAR a ANGLATERRA el MONARCA ENRIC VIII
3. LA REFORMA RELIGIOSA  QUESTIONS: 1. Explica els principis bàsics del luteranisme 2. Què és el calvinisme? I l’anglicanisme? 3. TREBALLA AMB EL MAPA DE LA PÀG. 123 A. Quins estats es varen convertir al luteranisme? B. A quins territoris es va difondre la doctrina calvinista? C. Per on es va difondre l’anglicanisme? D. Quins estats es varen mantenir fidels als catolicisme?
4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA FORMESPER DETENIR la RÀPIDA DIFUSIÓ de la REFORMA LUTERANA PERSEGUIR els PROTESTANTS FER una REFORMA de l’ESGLÉSIA La LLUITA CONTRA els PROTESTANTS FORMES La CREACIÓ del SANT OFICI o INQUISICIÓ ROMANA ERA UN TRIBUNAL PERMANENT QUE S’ENCARREGAVA DE PERSEGUIR ELS QUE ES DESVIAVEN DELS DOGMES DE L’ESGLÉSIA i de CASTIGAR els DELICTES CONTRA la FE, SOTMETENT als SOSPITOSOS a un JUDICI: ACTE de FE, on els CONDEMNATS HAVIEN D’ABJURAR PÚBLICAMENT les SEUES CREENCES i ALESHORES PODIEN TORNAR AL SI de l’ESGLÉSIA, PERÒ SINÓ ES RETRACTAVEN EREN CONDEMNATS a la FOGUERA La CONGREGACIÓ de l’INDEX ENCARREGAT de PUBLICAR la LLISTA de LLIBRES CONTRARIS a la DOCTRINA CATÒLICA i que els CATÒLICS TENIEN PROHIBIT LLEGIR 1 2 1
4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA El CONCILI de TRENTO CONTRAREFORMA 2 MOVIMENT de RENOVACIÓ de L’ESGLÉSIA CATÒLICA, IMPULSAT PER la JERARQUIA ECLESIÀSTICA OBJECTIUS CORREGIR els ERRORS PROPIS DEFENSAR els DOGMES de la FE CATÒLICA CONCILI de TRENTO, convocat pel PAPA PAU III, entre 1545 i 1563 VA CONFIRMAR ELS DOGMES PRINCIPALS DE LA DOCTRINA CATÒLICA, PROCLAMAT QUE LA FE ERA IMPORTANT PERÒ QUE LA SALVACIÓ S’HAVIA D’ASSOLIR TAMBÉ PER MITJA DE LES BONES OBRES ELS SETS SAGRAMENTS,EL CARÀCTER SAGRAT DE LA MISSA i el CULTE a la MARE de DÉU i als SANTS VA DECLARAR LA VULGATA, LA TRADUCCIÓ LLATINA DE LA BIBLIA, COM L’ÚNICA INTERPRETACIÓ VÀLIDA DE LA BIBLIA
4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA CONCILI de TRENTO, convocat pel PAPA PAU III, entre 1545 i 1563 MESURES per REFORMAR l’ADMINSTRACIÓ i la DISCIPLINA ECLESIÀSTICA PROHIBIR la VENDA D’INDULGÈNCIES CREACIÓ de SEMINARIS per FORMAR ADEQUADAMENT al CLERO OBLIGAR AL CLERO a RESIDIR en la SEUA DIOCESIS i als SACERDOTS en la seua PARROQUIA QUE EL CLERO DUGUERA UNA VIDA EXEMPLAR i RESPECTARA EL CELIBAT LA PUBLICACIÓ DEL CATECISME, per INSTRUIR als INFANTS en les CREENCES FONAMENTALS de l’ESGLÉSIA
4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA CREACIÓ i REFORMA de les ORDES RELIGIOSES REFORMES dels FRANCISCANS, que va ORIGINAR L’ORDE dels CAPUTXINS CREACIÓ de la COMPANYA de JESUS, els JESUITES, FUNDADA PER SANT IGNASI de LOIOLA, en 1540, INSTRUMENT MÉS IMPORTANT per a la DIFUSIÓ de la CONTRAREFORMA La PREDICACIÓ, la CONFESSIÓ, els MISSIONS i SOBRETOT L’ENSENYAMENTper mig de la CREACIÓ de NOMBROSOS COL.LEGIS
4. LA CONTRAREFORMA CATÒLICA  QUESTIONS: 1. Amb quines mesures es va intentar aturar l’expansió del protestantisme? 2. Que fou el Concili de Trento? Quins dogmes s’hi varen defensar? 3. En base al quadre de la pàgina 125, indica quines són les diferències principals entre catòlics, anglicans i luterans i calvinistes?
RENAIXEMENT NOVA CONCEPCIÓ de L’ART, BASADA en les IDEES HUMANISTES, que va COMENÇAR a ITÀLIA al segle XV (QUATTROCENTO) i que va tindre el seu MÀXIM ESPLENDOR al segle XVI (CINQUECENTO) CARACTERÍSTIQUES: S’INSPIRAVA en L’ANTIGUITAT, RECUPERANT les regles de l’ART CLÀSSIC CONSIDEREN L’ÈSSER HUMÀ i la NATURALESSA, com un TOT HARMÒNIC INTENTA EXALÇAR LA PERFECCIÓ ARTISTES VOLIEN PLASMAR en les SEUES OBRES la BELLESA IDEAL, CONSIDERANT que l’HOME es l’obra més perfecta de Déu i per això es van PREOCUPAR per ESTUDIAR la NATURALESA i l’ANATOMIA HUMANA L’ART VA PERDRE LA FUNCIÓ EMINENTMENT RELIGIOSA i es va OBRIR a TEMES PROFANS, INSPIRATS en la MITOLOGIA GRECOROMANA ARTISTES SIGNEN les SEUES OBRES i VAN COMENÇAR a TINDRE PRESTIGI i rebre RECONEIXEMENT SOCIAL
ARQUITECTURA CARACTERÍSTIQUES INSPIRADA amb als MODELS GRECOROMANS, com FOREN els COLUMNES, PILARS dels TRES ORDRES GRECS i ROMANS, els ARCS de MIG PUNT, FRONTONS, CORNISES i CÚPULES ESGLÉSIES amb PLANTA CENTRALITZADA, PERÒ ENCARA S’UTILITZA LA PLANTA de CREU LLATINA amb TRES NAUS ARQUITECTES DESTACATS i OBRES: AL QUATTROCENTO: - FILIPPO BRUNELLESCUI, que va L’ESGLÉSIA de SAN LORENZO, de FLORÈNCIA - LEON BAPTTISTA ALBERTI AL CINQUECENTO: - DONATO BRAMANTE, va INICIAR la BASÍLICA de San PEDRO del VATICANO - MIGUEL ANGEL, que va ACABAR la BASÍLICA de San PEDRO del VATICANO i VA CONSTRUIR la GRAN CÚPULA
ESCULTURA CARACTERÍSTIQUES INTERÉS PER REPRESENTAR EL COS HUMÀ, PRENENT COM A REFERÈNCIA ELS MODELS DE L’ANTIGUITAT GRECOROMANA INTRODUCCIÓ de TEMES MITOLÒGICS, AMB UNA INCIDÈNCIA ESPECIAL del NUS, el RETRAT de BUSTOS i el RETRAT EQÜESTRE ESCULTORS DESTACATS i OBRES: - DONATELLO, amb la seva obra del DAVID - LORENZO GHIBERTI, que va fer les PORTES del BAPTISTERI, de la CATEDRAL de FLORÈNCIA - MIGUEL ÀNGEL, que amb el PREDOMINI de les LÍNIES CORBES, que REFORCEN el DINAMISME, la recerca de les PROPORCIONS i L’EQUILIBRI i l’EXPRESSIÓ dels SENTIMENTS. En OBRES com: la PIETAT, el DAVID i el MOISÉS S’UTILITZEN COM A MATERIALS el MARBRE i el BRONZE
PINTURA CARACTERÍSTIQUES VOLUNTAD de REPRODUIR la REALITAT de la MANERA MÉS FIDEL POSSIBLE, UTILITZANT COM A RECURSOS: - LA PERSPECTIVA, per crear una sensació de profunditat en una superfície plana - La SUBSTITUCIÓ del FONS DAURATS GÒTICS per PAISATGES ARQUITECTÒNICS i NATURALS LES TÈCNIQUES MÉS UTILITZADES van ser, al PRINCIPI els FRESC i la PINTURA al TREMP i al FINAL, la PINTURA a L’OLI, barrejat amb pigments naturals PINTORS DESTACATS i OBRES: AL QUATTROCENTO: - MASACCIO, que va pintar els FRESCOS de la CAPELLA BRANCACCI - PIERO DE LA FRANCESCA, que va pintar la LLEGENDA de la VERA CREU - SANDRO BOTICELLI, que va pintar EL NAIXEMENT de VENUS
PINTURA PINTORS DESTACATS i OBRES: AL CINQUECENTO: - LEONARDO DA VINCI, INVENTOR de la PERSPECTIVA AÈRIA i de la TÈCNICA del SFUMATO. DESTAQUEN les seues OBRES de LA GIOCONDA i la SANTA CENA - RAFAEL, VA DER UN GRAN RETRATISTA i va DESTACAR PEL DOMINI TOTAL del DIBUIX,L’ELEGÀNCIA i ARMONIA de les seues COMPOSICIONS. DESTACA en obres com L’ESCOLA D’ATENES, que són FRESC que va PINTAR A les ESTANCES VATICANES - MIGEL ÀNGEL, ESCULTOR i TAMBÉ PINTOR, que tenia un GRAN CONEIXEMENT dels VOLUMS del COS HUMÀ i la GESTUALITAT PER EXPRESSAR SENTIMENTS. La seua OBRA més REPRESENTATIVA foren els FRESCOS de la CAPILLA SIXTINA, al VATICÀ PARALELAMENT, en L’ESCOLA DE VENECIA, van DESTACAR els PINTORS GIORGIONE i TICIÀ, que DONAVEN MOLTA IMPORTÀNCIA al PAISATGE i als TEMES ANECDÒTICS ELS GRANS ARTISTES
5 I 6. L’ESPERIT DEL RENAIXEMENT:L’ARQUITECTURA,L’ESCULTURA I LA PINTURA ITALIANES  QUESTIONS : 1. Què és la perspectiva? Com es representen les figures per donar una imatge de profunditat 2. Quines característiques presentava l’arquitectura del renaixement? Quins foren els principals arquitectes? 3. Quines característiques presenta l’escultura del Renaixement? I la pintura? 4. Digues el nom dels principals pintors renaixentistes i les característiques de les seves obres.
7. La DIFUSIÓ del RENAIXEMENT a EUROPA RENAIXEMENT VA TRANSPASSAR el MARC ORIGINA D’ITÀLIA i es va CONVERTIR EN UN ART EUROPEU i UNIVERSAL LLOCS, CARACTERISTIQUES i ARTISTES, per on es va DIFONDRE: FLANDES GUST PELS DETALLS, el REALISME i els RETRATS i QUE NO S’INSPIRAVA en l’ANTIGUITAT GRECOROMANA ARTISTA DESTACAT va ser: PIETER BRUEGHEL el VELL FRANÇA VA DESTACAR L’ARQUITECTURA, amb la CONSTRUCCIÓ de PALAUS, per a la REALESA i la NOBLESA , CARACTERITZATS per les seues FORMES AGOSARADES i la seua INTEGRACIÓ en la NATURALESA ALEMANYA LA PINTURA es va DESENTENDRE del CONTINGUT RELIGIÓS i van DESTACAR els RETRATS, PAISATGES i TEMES MITOLÒGICS PINTORS DESTACATS : ALBRECHT DÜRER, HANS HOLBEIN i LUCAS CRANACH el VELL
7. LA DIFUSIÓ DEL RENAIXEMENT A EUROPA  QUESTIONS : 1. Indica els llocs per on es va difondre i expandir el renaixement fora d'Itàlia i assenyala les característiques que el diferenciaven de l’italià i el nom d’alguns dels artistes mes destacats, d’aquests llocs 2. Identificar, cada artista del renaixement, amb l’aspecte artístic en que va destacar (arquitectura, escultura o pintura): - MIGUEL ANGEL: - RAFAEL: - MASSACCIO: - DONATELLO: - BOTICELLI: - A. DÜRER: - PIETER BRUEGHEL el VELL - L. GHIBERTI: - L. B. ALBERTI: - F. BRUNELLESCHI: - D. BRAMANTE: - LEONARDO DA VINCI: - HANS HOLBEIN: - TICIÀ: - PIERO DE LA FRANCESCA:

More Related Content

Tema 7 naixement món modern

  • 2. 1. La RECUPERACIÓ del segle XV SEGONA MEITAT segle XVI a EUROPA SUPERA LA GREU CRISI de FINAL de l’EDAT MITJANA CREIXEMENT ECONÒMIC ENRIQUIMENT de la BURGESIA ENFORTIMENT de la MONARQUIA CREIXEMENT DEMOGRÀFIC i AGRÍCOLA INCREMENT de la POBLACIÓ DESAPARICIÓ de les EPIDÈMIES i L’AUGMENT de la NATALITAT L’AUGMENT DE LA DEMANDA FA QUE MOLTES TERRES ABANDONADES TORNEN A CULTIVAR-SE i SE N’HI VAN INCORPORAR NOVES GENERARÀ EXCEDENTS EN L’AGRICULTURA QUE ES COMERCIALITZARAN
  • 3. 1. La RECUPERACIÓ del segle XV EL DESENVOLUPAMENT COMERCIAL LES NECESSITATS D’UNA POBLACIÓ EN AUGMENT VAN ESTIMULAR L’ACTIVITAT COMERCIAL COMERÇ TERRESTRE ES VA REVITALITZAR LES RUTES MARÍTIMES del MEDITERRANI ,del BALTIC i del MAR del NORD, VAN REPENDRE L’ACTIVITAT COMERCIAL CONSEQÜÈNCIES de l’EXPANSIÓ del COMERÇ L’AUGMENT de la PRODUCCIÓ ARTESANA EL DESENVOLUPAMENT de les MANUFACTURES El CREIXEMENT de les CIUTATS que tenien un PORT FLUVIIAL o MARITIM important
  • 4. 1. La RECUPERACIÓ del segle XV L’ESPENDOR de la BANCA MERCADERS NECESSITAVEN CAPITAL PER FINANCIAR els GRANS VIATGES i les MERCADERIES que VOLIEN VENDRE i COMPRAR BANCA AQUIRIX MOLTA IMPORTÀNCIA COM A PRESTAMISTA de CAPITALS L’ASCENS de la BURGESIA BURGESIAes BENEFIACIA del CREIXEMENT de les ACTIVITATS MANUFACTURERES i de la BANCA PODER ES BASAVA, NO EN LA POSSESIÓ de TERRES, SINÓ en la POSSESIÓ de CAPITAL, que INVERTIA en ACTIVITATS PRODUCTIVES CAPITALISME COMERCIAL
  • 5. 1. La RECUPERACIÓ del segle XV L’ENFORTIMENT de la MONARQUIA MONARQUIA AUTORITARIA REIS VAN CONSOLIDAR UN NOU MODEL D’ORGANITZACIÓ del PODER REFORMES PER ENFORTIR LA SEVA AUTORITAT: VAN CREAR EXERCITS PERMANENTS VAN INSTAURAR UNA BUROCRACIA i una HISENDA PER CONTROLAR el INGRESSOS i les DESPESES VAN CREAR UNA DIPLOMACIA per ESTABLIR RELACIONS amb els ESTATS ALIATS EXEMPLES DE MONARQUIES AUTORITÀRIES FOREN: REIS CATÒLICS a CASTELLA LLUÍS XI a FRANÇA ENRIC VIII a ANGLATERRA
  • 6. 1. LA RECUPERACIÓ DEL SEGLE XV  QUESTIONS : 1. Quins factors varen afavorir el creixement de la població al segle XV? 2. Quines rutes comercials es varen revitalitzar al segle XV? Quins productes es comercialitzaven per aquestes rutes? (mira mapa de la pàgina 118) 3. Quin grup social va ampliar el poder econòmic a partir del segle XV? En què basava la riquesa? 4. Per quin motiu la banca va adquirir molta importància com a prestamista de capitals? Què es va crear per poder facilitar els intercanvis comercials i els pagaments? 5. Quines reformes va dur a terme la monarquia per enfortir la seva autoritat? Assenyala algun exemple de monarquia autoritaria europea.
  • 7. 2.L’HUMANISME DEFINICIÓ MOVIMENT de RENOVACIÓ CULTURAL que es va ESCAMPAR per EUROPA, CAP a la PRIMERA MEITAT del segle XVI CARACTERÍSTIQUES POSSAVA A L’HOME COM A CENTRE DEL MÓN EXALÇA L’ÈSSER HUMÀ i el CONSIDERA L’ÚNIC DOTAT DE RAÓ i de LLIBERTAT S’INSPIRAVA EN LA CULTURA GRECOLLATINA S’INTERESSA PER LA CIÈNCIA i el PROGRÈS TÈCNIC, BASANT-SE EN L’EXPERIMENTACIÓ i L’OBSERVACIÓ UTILITZA LES LLENGUES VERNACLES COM A VEHICLE DE TRANSMISSIÓ CULTURAL, EN SUBSTITUCIÓ DEL LLATÍ i el GREC ERASMO de ROTTERDAM
  • 8. 2.L’HUMANISME EXPANSIÓ de L’HUMANISME VA SER IMPULSADA PER: La INVENCIÓ de l’IMPREMTA VA FACILITAR LA IMRESSIÓ DE GRAN NOMBRE DE LLIBRES i L’AUGMENT dels LECTORS Les ACADÈMIES VAN SER ELS GRANS IMPULSORES del PENSAMENT HUMANISTA i es VAN CENTRAR en els ESTUDIS de la LLENGUA, la LITERATURA i la FILOSOFIA Les UNIVERSITATS VAN TINDRE UN PES IMPORTANT en la FORMACIÓ i TRANSMISSIÓ dels NOUS CONEIXEMENTS
  • 9. 2. L’HUMANISME  QUESTIONS: 1. Quina nova visió de l’ésser humà va aportar l’Humanisme? 2. Quines eren les principals caraterístiques de l’Humanisme 3. Qui eren els mecenes? Assenyala el nom d’alguns d’ells 4. Com es va escampar l’humanisme? Quin paper hi varen tenir les acadèmies i les universitats?
  • 10. 3. La REFORMA RELIGIOSA REFORMA CANVIS QUE ES DONEN EN L’ESGLÉSIA, DAVANT EL MALESTAR PEL RUMB QUE HAVIA PRES CAUSES LUXE EXAGERAT que ENVOLTAVA L’ALTA JERARQUIA ECLESIÀSTICA L’ESCASSA CULTURA i el RELAXAMENT dels COSTUMS del CLERO La COMPRAVENDA de CÀRRECS ECLESIÀSTICS PER ACONSEGUIR BENEFICIS ECONÒMICS i NO COM FRUIT d’una VOCACIÓ RELIGIOSA La VENDA de BUTLES i INDULGÈNCIES PER OBTINDRE el PERDÓ dels PECATS, EN VEZ DE TINDRE UNA VIDA RELIGIOSA MÉS ÍNTIMA BASADA EN LA LECTURA DE LA BIBLIA
  • 11. 3. La REFORMA RELIGIOSA La RUPTURA de MARTÍ LUTER MARTÍ LUTER SACERDOT AGUSTÍ ALEMÀ, que en 1510, VA OBSERVAR LA DECADÈNCIA MORAL en que VIVIA L’ESGLÉSIA VA CRITICAR LA SITUACIÓ DE L’ESGLÉSIA i va ELABORAR UNA NOVA DOCTRINA 95 TESIS, en 1517 CRITICAVA LA DOCTRINA CATÒLICA i la JERARQUIA ECLESIÀSTICA NEGAVA el VALOR de les INDULGÈNCIES i el PODER de l’ESGLÉSIA per OTORGAR-LES PROPOSAVA una RELIGIOSITAT NOVA
  • 12. 3. La REFORMA RELIGIOSA La RUPTURA de MARTÍ LUTER PROPOSTES o PRINCIPIS BÀSICS: REFORMA SALVACIÓ per la FE i NO PER les BONES OBRES SACERDOCI UNIVERSAL, cada CREIENT es CONVERTEIX en SACERDOT AUTORITAT de la BIBLIA, que CADA CREIENT INTERPRETA LLIUREMENT LUTER TAMBÉ: NEGAVA L’AUTORITAT del PAPA i de la JERARQUIA ECLESIÀSTICA ELIMINAVA les ORDES RELIGIOSES PROHIBIA el CULTE a les IMATGES SOLS CONSERVABA dos SAGRAMENTS: BAPTISME i EUCARISTIA
  • 13. 3. La REFORMA RELIGIOSA El PROTESTANTISME a EUROPA ES VA DIFONDRE RÀPIDAMENT per GRAN PART d’EUROPA i PARALEL.LAMENT VAN ANAR SORGINT NOVES DOCTRINES REFORMISTES CALVINISME ERA MÉS RADICAL que el LUTERANISME i DEFENSAVA la DOCTRINA de la PREDESTINACIÓ DÉU VA ESCOLLIR els seus FILLS ABANS de la CREACIÓ del MÓN TAMBÉ DEFENSAVA que el TREBALL DIGNIFICAVA L’ÈSSER HUMÀ i per tant l’EXIT ALS NEGOCIS eren una SENYAL PREDESTINADA AQUESTES DOCTRINES CALVINISTES, ES VAN ESCAMPAR PER: - FRANÇA i VAN REBRE LA DENOMINACIÓ D’HUGONOTS - ANGLATERRA, ON SE’LS DENOMINAVA COM PURITANS - ESCOCIA, ON ES VA FUNDAR L’ESGLÉSIA PRESBITERIANA, BASADA en la idea DE LA PREDESTINACIÓ ES VA PROPAGAR PER SUÏSSA
  • 14. 3. La REFORMA RELIGIOSA El PROTESTANTISME a EUROPA ANGLICANISME AL NEGAR-LI EL PAPA, CLIMENT VII, a ENRIC VIII L’ANUL.LACIÓ del SEU MATRIMONI amb CATERINA d’ARAGÓ MONARCA PROCLAMA L’ACTA de SUPREMACIA, en 1534 ON es DECLARAVA que es SEPARAVA de ROMA i es PROCLAMAVA, ENRIC VIII, com CAP SUPREM de l’ESGLÉSIA d’ANGLATERRA EL VA CREAR a ANGLATERRA el MONARCA ENRIC VIII
  • 15. 3. LA REFORMA RELIGIOSA  QUESTIONS: 1. Explica els principis bàsics del luteranisme 2. Què és el calvinisme? I l’anglicanisme? 3. TREBALLA AMB EL MAPA DE LA PÀG. 123 A. Quins estats es varen convertir al luteranisme? B. A quins territoris es va difondre la doctrina calvinista? C. Per on es va difondre l’anglicanisme? D. Quins estats es varen mantenir fidels als catolicisme?
  • 16. 4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA FORMESPER DETENIR la RÀPIDA DIFUSIÓ de la REFORMA LUTERANA PERSEGUIR els PROTESTANTS FER una REFORMA de l’ESGLÉSIA La LLUITA CONTRA els PROTESTANTS FORMES La CREACIÓ del SANT OFICI o INQUISICIÓ ROMANA ERA UN TRIBUNAL PERMANENT QUE S’ENCARREGAVA DE PERSEGUIR ELS QUE ES DESVIAVEN DELS DOGMES DE L’ESGLÉSIA i de CASTIGAR els DELICTES CONTRA la FE, SOTMETENT als SOSPITOSOS a un JUDICI: ACTE de FE, on els CONDEMNATS HAVIEN D’ABJURAR PÚBLICAMENT les SEUES CREENCES i ALESHORES PODIEN TORNAR AL SI de l’ESGLÉSIA, PERÒ SINÓ ES RETRACTAVEN EREN CONDEMNATS a la FOGUERA La CONGREGACIÓ de l’INDEX ENCARREGAT de PUBLICAR la LLISTA de LLIBRES CONTRARIS a la DOCTRINA CATÒLICA i que els CATÒLICS TENIEN PROHIBIT LLEGIR 1 2 1
  • 17. 4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA El CONCILI de TRENTO CONTRAREFORMA 2 MOVIMENT de RENOVACIÓ de L’ESGLÉSIA CATÒLICA, IMPULSAT PER la JERARQUIA ECLESIÀSTICA OBJECTIUS CORREGIR els ERRORS PROPIS DEFENSAR els DOGMES de la FE CATÒLICA CONCILI de TRENTO, convocat pel PAPA PAU III, entre 1545 i 1563 VA CONFIRMAR ELS DOGMES PRINCIPALS DE LA DOCTRINA CATÒLICA, PROCLAMAT QUE LA FE ERA IMPORTANT PERÒ QUE LA SALVACIÓ S’HAVIA D’ASSOLIR TAMBÉ PER MITJA DE LES BONES OBRES ELS SETS SAGRAMENTS,EL CARÀCTER SAGRAT DE LA MISSA i el CULTE a la MARE de DÉU i als SANTS VA DECLARAR LA VULGATA, LA TRADUCCIÓ LLATINA DE LA BIBLIA, COM L’ÚNICA INTERPRETACIÓ VÀLIDA DE LA BIBLIA
  • 18. 4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA CONCILI de TRENTO, convocat pel PAPA PAU III, entre 1545 i 1563 MESURES per REFORMAR l’ADMINSTRACIÓ i la DISCIPLINA ECLESIÀSTICA PROHIBIR la VENDA D’INDULGÈNCIES CREACIÓ de SEMINARIS per FORMAR ADEQUADAMENT al CLERO OBLIGAR AL CLERO a RESIDIR en la SEUA DIOCESIS i als SACERDOTS en la seua PARROQUIA QUE EL CLERO DUGUERA UNA VIDA EXEMPLAR i RESPECTARA EL CELIBAT LA PUBLICACIÓ DEL CATECISME, per INSTRUIR als INFANTS en les CREENCES FONAMENTALS de l’ESGLÉSIA
  • 19. 4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA CREACIÓ i REFORMA de les ORDES RELIGIOSES REFORMES dels FRANCISCANS, que va ORIGINAR L’ORDE dels CAPUTXINS CREACIÓ de la COMPANYA de JESUS, els JESUITES, FUNDADA PER SANT IGNASI de LOIOLA, en 1540, INSTRUMENT MÉS IMPORTANT per a la DIFUSIÓ de la CONTRAREFORMA La PREDICACIÓ, la CONFESSIÓ, els MISSIONS i SOBRETOT L’ENSENYAMENTper mig de la CREACIÓ de NOMBROSOS COL.LEGIS
  • 20. 4. LA CONTRAREFORMA CATÒLICA  QUESTIONS: 1. Amb quines mesures es va intentar aturar l’expansió del protestantisme? 2. Que fou el Concili de Trento? Quins dogmes s’hi varen defensar? 3. En base al quadre de la pàgina 125, indica quines són les diferències principals entre catòlics, anglicans i luterans i calvinistes?
  • 21. RENAIXEMENT NOVA CONCEPCIÓ de L’ART, BASADA en les IDEES HUMANISTES, que va COMENÇAR a ITÀLIA al segle XV (QUATTROCENTO) i que va tindre el seu MÀXIM ESPLENDOR al segle XVI (CINQUECENTO) CARACTERÍSTIQUES: S’INSPIRAVA en L’ANTIGUITAT, RECUPERANT les regles de l’ART CLÀSSIC CONSIDEREN L’ÈSSER HUMÀ i la NATURALESSA, com un TOT HARMÒNIC INTENTA EXALÇAR LA PERFECCIÓ ARTISTES VOLIEN PLASMAR en les SEUES OBRES la BELLESA IDEAL, CONSIDERANT que l’HOME es l’obra més perfecta de Déu i per això es van PREOCUPAR per ESTUDIAR la NATURALESA i l’ANATOMIA HUMANA L’ART VA PERDRE LA FUNCIÓ EMINENTMENT RELIGIOSA i es va OBRIR a TEMES PROFANS, INSPIRATS en la MITOLOGIA GRECOROMANA ARTISTES SIGNEN les SEUES OBRES i VAN COMENÇAR a TINDRE PRESTIGI i rebre RECONEIXEMENT SOCIAL
  • 22. ARQUITECTURA CARACTERÍSTIQUES INSPIRADA amb als MODELS GRECOROMANS, com FOREN els COLUMNES, PILARS dels TRES ORDRES GRECS i ROMANS, els ARCS de MIG PUNT, FRONTONS, CORNISES i CÚPULES ESGLÉSIES amb PLANTA CENTRALITZADA, PERÒ ENCARA S’UTILITZA LA PLANTA de CREU LLATINA amb TRES NAUS ARQUITECTES DESTACATS i OBRES: AL QUATTROCENTO: - FILIPPO BRUNELLESCUI, que va L’ESGLÉSIA de SAN LORENZO, de FLORÈNCIA - LEON BAPTTISTA ALBERTI AL CINQUECENTO: - DONATO BRAMANTE, va INICIAR la BASÍLICA de San PEDRO del VATICANO - MIGUEL ANGEL, que va ACABAR la BASÍLICA de San PEDRO del VATICANO i VA CONSTRUIR la GRAN CÚPULA
  • 23. ESCULTURA CARACTERÍSTIQUES INTERÉS PER REPRESENTAR EL COS HUMÀ, PRENENT COM A REFERÈNCIA ELS MODELS DE L’ANTIGUITAT GRECOROMANA INTRODUCCIÓ de TEMES MITOLÒGICS, AMB UNA INCIDÈNCIA ESPECIAL del NUS, el RETRAT de BUSTOS i el RETRAT EQÜESTRE ESCULTORS DESTACATS i OBRES: - DONATELLO, amb la seva obra del DAVID - LORENZO GHIBERTI, que va fer les PORTES del BAPTISTERI, de la CATEDRAL de FLORÈNCIA - MIGUEL ÀNGEL, que amb el PREDOMINI de les LÍNIES CORBES, que REFORCEN el DINAMISME, la recerca de les PROPORCIONS i L’EQUILIBRI i l’EXPRESSIÓ dels SENTIMENTS. En OBRES com: la PIETAT, el DAVID i el MOISÉS S’UTILITZEN COM A MATERIALS el MARBRE i el BRONZE
  • 24. PINTURA CARACTERÍSTIQUES VOLUNTAD de REPRODUIR la REALITAT de la MANERA MÉS FIDEL POSSIBLE, UTILITZANT COM A RECURSOS: - LA PERSPECTIVA, per crear una sensació de profunditat en una superfície plana - La SUBSTITUCIÓ del FONS DAURATS GÒTICS per PAISATGES ARQUITECTÒNICS i NATURALS LES TÈCNIQUES MÉS UTILITZADES van ser, al PRINCIPI els FRESC i la PINTURA al TREMP i al FINAL, la PINTURA a L’OLI, barrejat amb pigments naturals PINTORS DESTACATS i OBRES: AL QUATTROCENTO: - MASACCIO, que va pintar els FRESCOS de la CAPELLA BRANCACCI - PIERO DE LA FRANCESCA, que va pintar la LLEGENDA de la VERA CREU - SANDRO BOTICELLI, que va pintar EL NAIXEMENT de VENUS
  • 25. PINTURA PINTORS DESTACATS i OBRES: AL CINQUECENTO: - LEONARDO DA VINCI, INVENTOR de la PERSPECTIVA AÈRIA i de la TÈCNICA del SFUMATO. DESTAQUEN les seues OBRES de LA GIOCONDA i la SANTA CENA - RAFAEL, VA DER UN GRAN RETRATISTA i va DESTACAR PEL DOMINI TOTAL del DIBUIX,L’ELEGÀNCIA i ARMONIA de les seues COMPOSICIONS. DESTACA en obres com L’ESCOLA D’ATENES, que són FRESC que va PINTAR A les ESTANCES VATICANES - MIGEL ÀNGEL, ESCULTOR i TAMBÉ PINTOR, que tenia un GRAN CONEIXEMENT dels VOLUMS del COS HUMÀ i la GESTUALITAT PER EXPRESSAR SENTIMENTS. La seua OBRA més REPRESENTATIVA foren els FRESCOS de la CAPILLA SIXTINA, al VATICÀ PARALELAMENT, en L’ESCOLA DE VENECIA, van DESTACAR els PINTORS GIORGIONE i TICIÀ, que DONAVEN MOLTA IMPORTÀNCIA al PAISATGE i als TEMES ANECDÒTICS ELS GRANS ARTISTES
  • 26. 5 I 6. L’ESPERIT DEL RENAIXEMENT:L’ARQUITECTURA,L’ESCULTURA I LA PINTURA ITALIANES  QUESTIONS : 1. Què és la perspectiva? Com es representen les figures per donar una imatge de profunditat 2. Quines característiques presentava l’arquitectura del renaixement? Quins foren els principals arquitectes? 3. Quines característiques presenta l’escultura del Renaixement? I la pintura? 4. Digues el nom dels principals pintors renaixentistes i les característiques de les seves obres.
  • 27. 7. La DIFUSIÓ del RENAIXEMENT a EUROPA RENAIXEMENT VA TRANSPASSAR el MARC ORIGINA D’ITÀLIA i es va CONVERTIR EN UN ART EUROPEU i UNIVERSAL LLOCS, CARACTERISTIQUES i ARTISTES, per on es va DIFONDRE: FLANDES GUST PELS DETALLS, el REALISME i els RETRATS i QUE NO S’INSPIRAVA en l’ANTIGUITAT GRECOROMANA ARTISTA DESTACAT va ser: PIETER BRUEGHEL el VELL FRANÇA VA DESTACAR L’ARQUITECTURA, amb la CONSTRUCCIÓ de PALAUS, per a la REALESA i la NOBLESA , CARACTERITZATS per les seues FORMES AGOSARADES i la seua INTEGRACIÓ en la NATURALESA ALEMANYA LA PINTURA es va DESENTENDRE del CONTINGUT RELIGIÓS i van DESTACAR els RETRATS, PAISATGES i TEMES MITOLÒGICS PINTORS DESTACATS : ALBRECHT DÜRER, HANS HOLBEIN i LUCAS CRANACH el VELL
  • 28. 7. LA DIFUSIÓ DEL RENAIXEMENT A EUROPA  QUESTIONS : 1. Indica els llocs per on es va difondre i expandir el renaixement fora d'Itàlia i assenyala les característiques que el diferenciaven de l’italià i el nom d’alguns dels artistes mes destacats, d’aquests llocs 2. Identificar, cada artista del renaixement, amb l’aspecte artístic en que va destacar (arquitectura, escultura o pintura): - MIGUEL ANGEL: - RAFAEL: - MASSACCIO: - DONATELLO: - BOTICELLI: - A. DÜRER: - PIETER BRUEGHEL el VELL - L. GHIBERTI: - L. B. ALBERTI: - F. BRUNELLESCHI: - D. BRAMANTE: - LEONARDO DA VINCI: - HANS HOLBEIN: - TICIÀ: - PIERO DE LA FRANCESCA: