ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Tema 8.

•
•
H
Historiaespanya

Tema 8.

1 of 35
Downloaded 14 times
Tema 8: L'economia espanyola (1833 - 1900)
Índex de continguts 1. L'agricultura. Entre la reforma i l'estancament. 1.1. Els efectes de la reforma agrària liberal. 1.2. La transformació insuficient de les terres. 2. Els efectes de la reforma agrària liberal al camp espanyol (conseqüències). 3. Els inicis de la industrialització: el sector tèxtil català. 3.1. D'on venim? 3.2. La indústria catalana del segle XIX. 4. La mineria i la Siderúrgia a l'Espanya del XIX. 5. Creixement poblacional a l'Espanya del XIX. 6. Transports, Ferrocarril i Mercat. 7. El lliure canvi enfront el proteccionisme. 8. Hisenda, banca i moneda. 8.1. L'endeutament crònic d'Espanya. 8.2. Unificació monetària i banca.
1. L'agricultura. Entre la reforma i l'estancament
1.1. Els efectes de la reforma agrària liberal ● Durant el segle XIX hi ha reforma agrària liberal, que permet – Desaparició d'economia d'Antic Règim i substitució per sistema capitalista. – Terra és mercaderia i es consolida propietat privada – Estat assoleix recursos econòmics per subhasta de terres
1.1. Els efectes de la reforma agrària liberal ● La reforma permet també una reducció de terres no conreades (ara quasi totes s'aprofiten), cosa que possibilita una major productivitat agrícola. ● Expansió de cereals a partir de 1860. Vinya com a important producte d'exportació Expansió cultiu blat de moro i patates Augment exportació internacional oli d'oliva andalús Augment conreu de taronges a llevant i exportació a Europa
1.2. La transformació insuficient de les terres. ● La producció agrícola augmenta a Espanya per l'increment de terra cultivada, però NO per innovació tecnològica. El camp espanyol augmenta en productivitat, però no ho fa amb la mateixa quantia que altres zones europees que havien incorporat innovacions tecnològiques en l'explotació de les terres
1.2. La transformació insuficient de les terres. ● Perquè no s'innova? Causes: – Marc Natural poc favorable (orografia, sòl i clima). – Estructura de la propietat que no fonamenta millores tècniques. ● Minifundis: Són petites propietats de terres. S'ubicaven a la Submeseta Nord i a Galícia Les terres no donaven per a alimentar una família. La producció es destinava únicament per autoconsum, i al no tenir beneficis no innovaven. ● Latifundis: són grans propietats de terres, ubicades a Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia. La majoria de grans propietaris no s'interessaven per invertir en millora de les tècniques, sinó en obtenir beneficis fàcilment.
2. Els efectes de la reforma agrària liberal al camp espanyol (conseqüències)1) Les desamortitzacions no reparteixen les terres equitativament. Queden en mans dels antics propietaris i d'uns pocs compradors benestants (funcionaris, comerciants, militars i administradors). Els pagesos pobre no accedeixen a la compra de terres. 2) Els senyors feudals perden la vinculació de les terres i el seu poder polític en les senyories, però continuen mantenint extenses regions de terres en propietat. 3) Continuïtat de mentalitat «rentista» i fracàs del canvi a la perspectiva capitalista. Antics i nous propietaris de terres continuen veient les terres com bens productors de rendes. Només lloguen i exploten i mai inverteixen ni innoven per produir més i millor. Defensors del «proteccionisme» per evitar competència exterior. 4) Sense canvis en la pagesia humil. Pagesos deixen de ser «serfs» però paguen lloguer de terres als grans propietaris de les terres i no disposen de capital per comprar terrenys.
2. Els efectes de la reforma agrària liberal al camp espanyol (conseqüències) ● Resultat final de la reforma: – Espanya com a país amb agricultura rudimentària i poc moderna. – Continuïtat de majoria poblacional dedicada a l'agricultura (altres països mecanitzen l'explotació agrícola, i la ma d'obra no necessària marxa a engruixir les plantilles de les indústries).
3. Els inicis de la industrialització: el sector tèxtil català
3.1. D'on venim? ● Segle XVIII existeix a Catalunya manufactura tèxtil cotonera dedicada a exportació «d'indianes». ● A Espanya no hi ha transformació ni modernització industrial semblant. Indianes. Teixit decoratiu i producte «estrella» d'exportació de la indústria cotonera catalana del XVIII
3.2. La indústria catalana del segle XIX ● A partir de 1830 progressa ràpidament. ● La indústria catalana es mecanitza com a resposta de manca d'obra per la mortaldat de la guerra contra el francès. ● La mecanització permet major abaratiment de costos i de preu del producte.
3.2. La indústria catalana del segle XIX Destacar 2 gran incorporacions Màquina de Vapor (el 1832) Com a element locomotor El fus mecànic (1861) Servia per teixir més ràpid
3.2. La indústria catalana del segle XIX I 2 grans limitacions Carbó escàs a Espanya i dificultat de transport. Instal·lació de colònies industrials a la vora dels rius Mercat espanyol feble, dependent d'una pagesia sense gaire recursos que no podria pagar preus cars. Els industrials es protegeixen del mercat exterior amb mesures proteccionistes
Una colònia industrial Colònia de l'Atmetlla de Merola (Puig-Reig)
Una colònia industrial
3.2. La indústria catalana del segle XIX ● La Guerra de Secessió d'EEUU (1861 – 1865) paralitza l'expansió tèxtil a causa de la manca d'arribada de cotó del país. ● El 1874 es reempren una nova fase expansiva.
4. La mineria i la Siderúrgia a l'Espanya del XIX
L'explotació Minera a Espanya (S. XIX) ● Llei de Mines de 1868: La llei va permetre concessions d'explotació a companyies. ● Les companyies interessades foren franceses i angleses, que veuen en l'explotació minera un negoci gràcies a la creixent demanda dels industrials.
L'explotació Minera a Espanya (S. XIX) Plom, coure, mercuri, zinc, carbó i ferro eren els materials més explotats a les mines espanyoles.
La Siderúrgia a Espanya (S. XIX) ● A segona meitat del XIX la siderúrgia progressa, molt enllaçada amb la mineria del ferro i del carbó. ● Es desenvoluparà a: – Màlaga (fracassa per alts costos del carbó vegetal). – Astúries. – Biscaia.
5. Creixement poblacional a l'Espanya del XIX
5. Creixement poblacional a l'Espanya del XIX ● Durant el XIX la població espanyola creix passant de 10 a 18 milions d'habitants. ● El creixement, en comparació amb Europa és poc, ja que Espanya patia les característiques de la demografia tradicional: – Alta Mortaldat. – Natalitat elevada. ● Creixement desigual: creix més la perifèria que l'interior.
5. Creixement poblacional a l'Espanya del XIX ● Migracions internes i externes: – Èxode rural a Espanya: la població emigra del camp a la Ciutat. Barcelona i Madrid com a focus receptors. – Emigració ultramar: Les escasses oportunitats de feina i l'augment de població obliguen a la migració a Amèrica Llatina i Nord d'Àfrica. Emigren gallecs, asturs, càntabres, canaris i catalans.
Tema 8.
6. Transports, Ferrocarril i Mercat
6. Transports, Ferrocarril i Mercat ● La construcció d'una xarxa viària per al ferrocarril era necessària a Espanya, país endarrerit en comunicacions. ● Primera línia de ferrocarril: Barcelona-Mataró (1848). ● Aprovació de la llei general de Ferrocarrils el 1855. Comença a partir de la llei la construcció de la xarxa ferroviària, amb l'incentiu de subvencions per les constructores. – La xarxa és radial, amb centre a Madrid. – L'amplada de via és més gran que la resta d'Europa.
El desenvolupament de la xarxa ferroviària espanyola durant el XIX
6. Transports, Ferrocarril i Mercat ● El mercat interior es beneficia del ferrocarril, doncs possibilita un sistema barat de transport de mercaderies i persones. – L'existència de zones poc industrialitzades feia minvar la demanda d'us del ferrocarril. Això fa que es redueixin el volum d'intercanvis interiors. ● El comerç exterior es veu beneficiat de l'energia a vapor, aplicada a la navegació. Augment d'exportacions a l'exterior. Al principi s'exporta a Amèrica. Al perdre moltes de les colònies a inicis de segle, es passa a comerciar amb França i Gran Bretanya.
7. El lliure canvi enfront el proteccionisme
7. El lliure canvi enfront el proteccionisme ANY Mesura aplicada 1823 – 1841 Establiment d'aranzels i prohibició d'importacions 1841 Liberalització comercial (reforma d'Espartero) 1845 – 1869 Mesures de protecció aranzelària. 1869 – 1870 Liberalització comercial (reforma de Laureà Figuerola). 1891 Aranzels proteccionistes.
8. Hisenda, banca i moneda
8. Hisenda, banca i moneda ● La hisenda necessitava ingressos per pagar despeses i interessos. Ha de patir la contradicció del manteniment de privilegis d'exempció d'impostos de noblesa i clero. ● La Reforma Mon-Santillan de 1845 acaba amb els privilegis sobre impostos. Tothom paga en igualtat. A més crea noves contribucions: – Contribució per immobles, conreus i bestiar. – La Contribució industrial. – Impost indirecte sobre el consum.
8.1. L'endeutament crònic d'Espanya ● Per al finançament del deute es recorre al crèdit exterior. L'escassa solvència espanyola fa que els crèdits concedits tinguessin males condicions per a l'Estat. ● És constant també l'emissió de deute públic.
8.2. Unificació monetària i banca ● Llei de Reforma Monetària (1868): crea una nova moneda oficial: la Pesseta. Es posa fi a la multiplicitat de monedes a Espanya (ral, maravedís, escut…). ● Borsa de Madrid (1831). ● Bancs importants: – Banco Español de San Fernando (1829). – Banco de Isabel II, i Banco de Barcelona (1844). ● Llei de bancs i societat de crèdit (1856). – Transformació del Banco de San Fernando en el Banco de España. El 1874 s'atorga a l'entitat el monopoli d'emetre bitllets.

More Related Content

Tema 8.

  • 1. Tema 8: L'economia espanyola (1833 - 1900)
  • 2. Índex de continguts 1. L'agricultura. Entre la reforma i l'estancament. 1.1. Els efectes de la reforma agrària liberal. 1.2. La transformació insuficient de les terres. 2. Els efectes de la reforma agrària liberal al camp espanyol (conseqüències). 3. Els inicis de la industrialització: el sector tèxtil català. 3.1. D'on venim? 3.2. La indústria catalana del segle XIX. 4. La mineria i la Siderúrgia a l'Espanya del XIX. 5. Creixement poblacional a l'Espanya del XIX. 6. Transports, Ferrocarril i Mercat. 7. El lliure canvi enfront el proteccionisme. 8. Hisenda, banca i moneda. 8.1. L'endeutament crònic d'Espanya. 8.2. Unificació monetària i banca.
  • 3. 1. L'agricultura. Entre la reforma i l'estancament
  • 4. 1.1. Els efectes de la reforma agrària liberal ● Durant el segle XIX hi ha reforma agrària liberal, que permet – Desaparició d'economia d'Antic Règim i substitució per sistema capitalista. – Terra és mercaderia i es consolida propietat privada – Estat assoleix recursos econòmics per subhasta de terres
  • 5. 1.1. Els efectes de la reforma agrària liberal ● La reforma permet també una reducció de terres no conreades (ara quasi totes s'aprofiten), cosa que possibilita una major productivitat agrícola. ● Expansió de cereals a partir de 1860. Vinya com a important producte d'exportació Expansió cultiu blat de moro i patates Augment exportació internacional oli d'oliva andalús Augment conreu de taronges a llevant i exportació a Europa
  • 6. 1.2. La transformació insuficient de les terres. ● La producció agrícola augmenta a Espanya per l'increment de terra cultivada, però NO per innovació tecnològica. El camp espanyol augmenta en productivitat, però no ho fa amb la mateixa quantia que altres zones europees que havien incorporat innovacions tecnològiques en l'explotació de les terres
  • 7. 1.2. La transformació insuficient de les terres. ● Perquè no s'innova? Causes: – Marc Natural poc favorable (orografia, sòl i clima). – Estructura de la propietat que no fonamenta millores tècniques. ● Minifundis: Són petites propietats de terres. S'ubicaven a la Submeseta Nord i a Galícia Les terres no donaven per a alimentar una família. La producció es destinava únicament per autoconsum, i al no tenir beneficis no innovaven. ● Latifundis: són grans propietats de terres, ubicades a Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia. La majoria de grans propietaris no s'interessaven per invertir en millora de les tècniques, sinó en obtenir beneficis fàcilment.
  • 8. 2. Els efectes de la reforma agrària liberal al camp espanyol (conseqüències)1) Les desamortitzacions no reparteixen les terres equitativament. Queden en mans dels antics propietaris i d'uns pocs compradors benestants (funcionaris, comerciants, militars i administradors). Els pagesos pobre no accedeixen a la compra de terres. 2) Els senyors feudals perden la vinculació de les terres i el seu poder polític en les senyories, però continuen mantenint extenses regions de terres en propietat. 3) Continuïtat de mentalitat «rentista» i fracàs del canvi a la perspectiva capitalista. Antics i nous propietaris de terres continuen veient les terres com bens productors de rendes. Només lloguen i exploten i mai inverteixen ni innoven per produir més i millor. Defensors del «proteccionisme» per evitar competència exterior. 4) Sense canvis en la pagesia humil. Pagesos deixen de ser «serfs» però paguen lloguer de terres als grans propietaris de les terres i no disposen de capital per comprar terrenys.
  • 9. 2. Els efectes de la reforma agrària liberal al camp espanyol (conseqüències) ● Resultat final de la reforma: – Espanya com a país amb agricultura rudimentària i poc moderna. – Continuïtat de majoria poblacional dedicada a l'agricultura (altres països mecanitzen l'explotació agrícola, i la ma d'obra no necessària marxa a engruixir les plantilles de les indústries).
  • 10. 3. Els inicis de la industrialització: el sector tèxtil català
  • 11. 3.1. D'on venim? ● Segle XVIII existeix a Catalunya manufactura tèxtil cotonera dedicada a exportació «d'indianes». ● A Espanya no hi ha transformació ni modernització industrial semblant. Indianes. Teixit decoratiu i producte «estrella» d'exportació de la indústria cotonera catalana del XVIII
  • 12. 3.2. La indústria catalana del segle XIX ● A partir de 1830 progressa ràpidament. ● La indústria catalana es mecanitza com a resposta de manca d'obra per la mortaldat de la guerra contra el francès. ● La mecanització permet major abaratiment de costos i de preu del producte.
  • 13. 3.2. La indústria catalana del segle XIX Destacar 2 gran incorporacions Màquina de Vapor (el 1832) Com a element locomotor El fus mecànic (1861) Servia per teixir més ràpid
  • 14. 3.2. La indústria catalana del segle XIX I 2 grans limitacions Carbó escàs a Espanya i dificultat de transport. Instal·lació de colònies industrials a la vora dels rius Mercat espanyol feble, dependent d'una pagesia sense gaire recursos que no podria pagar preus cars. Els industrials es protegeixen del mercat exterior amb mesures proteccionistes
  • 15. Una colònia industrial Colònia de l'Atmetlla de Merola (Puig-Reig)
  • 17. 3.2. La indústria catalana del segle XIX ● La Guerra de Secessió d'EEUU (1861 – 1865) paralitza l'expansió tèxtil a causa de la manca d'arribada de cotó del país. ● El 1874 es reempren una nova fase expansiva.
  • 18. 4. La mineria i la Siderúrgia a l'Espanya del XIX
  • 19. L'explotació Minera a Espanya (S. XIX) ● Llei de Mines de 1868: La llei va permetre concessions d'explotació a companyies. ● Les companyies interessades foren franceses i angleses, que veuen en l'explotació minera un negoci gràcies a la creixent demanda dels industrials.
  • 20. L'explotació Minera a Espanya (S. XIX) Plom, coure, mercuri, zinc, carbó i ferro eren els materials més explotats a les mines espanyoles.
  • 21. La Siderúrgia a Espanya (S. XIX) ● A segona meitat del XIX la siderúrgia progressa, molt enllaçada amb la mineria del ferro i del carbó. ● Es desenvoluparà a: – Màlaga (fracassa per alts costos del carbó vegetal). – Astúries. – Biscaia.
  • 22. 5. Creixement poblacional a l'Espanya del XIX
  • 23. 5. Creixement poblacional a l'Espanya del XIX ● Durant el XIX la població espanyola creix passant de 10 a 18 milions d'habitants. ● El creixement, en comparació amb Europa és poc, ja que Espanya patia les característiques de la demografia tradicional: – Alta Mortaldat. – Natalitat elevada. ● Creixement desigual: creix més la perifèria que l'interior.
  • 24. 5. Creixement poblacional a l'Espanya del XIX ● Migracions internes i externes: – Èxode rural a Espanya: la població emigra del camp a la Ciutat. Barcelona i Madrid com a focus receptors. – Emigració ultramar: Les escasses oportunitats de feina i l'augment de població obliguen a la migració a Amèrica Llatina i Nord d'Àfrica. Emigren gallecs, asturs, càntabres, canaris i catalans.
  • 27. 6. Transports, Ferrocarril i Mercat ● La construcció d'una xarxa viària per al ferrocarril era necessària a Espanya, país endarrerit en comunicacions. ● Primera línia de ferrocarril: Barcelona-Mataró (1848). ● Aprovació de la llei general de Ferrocarrils el 1855. Comença a partir de la llei la construcció de la xarxa ferroviària, amb l'incentiu de subvencions per les constructores. – La xarxa és radial, amb centre a Madrid. – L'amplada de via és més gran que la resta d'Europa.
  • 28. El desenvolupament de la xarxa ferroviària espanyola durant el XIX
  • 29. 6. Transports, Ferrocarril i Mercat ● El mercat interior es beneficia del ferrocarril, doncs possibilita un sistema barat de transport de mercaderies i persones. – L'existència de zones poc industrialitzades feia minvar la demanda d'us del ferrocarril. Això fa que es redueixin el volum d'intercanvis interiors. ● El comerç exterior es veu beneficiat de l'energia a vapor, aplicada a la navegació. Augment d'exportacions a l'exterior. Al principi s'exporta a Amèrica. Al perdre moltes de les colònies a inicis de segle, es passa a comerciar amb França i Gran Bretanya.
  • 30. 7. El lliure canvi enfront el proteccionisme
  • 31. 7. El lliure canvi enfront el proteccionisme ANY Mesura aplicada 1823 – 1841 Establiment d'aranzels i prohibició d'importacions 1841 Liberalització comercial (reforma d'Espartero) 1845 – 1869 Mesures de protecció aranzelària. 1869 – 1870 Liberalització comercial (reforma de Laureà Figuerola). 1891 Aranzels proteccionistes.
  • 32. 8. Hisenda, banca i moneda
  • 33. 8. Hisenda, banca i moneda ● La hisenda necessitava ingressos per pagar despeses i interessos. Ha de patir la contradicció del manteniment de privilegis d'exempció d'impostos de noblesa i clero. ● La Reforma Mon-Santillan de 1845 acaba amb els privilegis sobre impostos. Tothom paga en igualtat. A més crea noves contribucions: – Contribució per immobles, conreus i bestiar. – La Contribució industrial. – Impost indirecte sobre el consum.
  • 34. 8.1. L'endeutament crònic d'Espanya ● Per al finançament del deute es recorre al crèdit exterior. L'escassa solvència espanyola fa que els crèdits concedits tinguessin males condicions per a l'Estat. ● És constant també l'emissió de deute públic.
  • 35. 8.2. Unificació monetària i banca ● Llei de Reforma Monetària (1868): crea una nova moneda oficial: la Pesseta. Es posa fi a la multiplicitat de monedes a Espanya (ral, maravedís, escut…). ● Borsa de Madrid (1831). ● Bancs importants: – Banco Español de San Fernando (1829). – Banco de Isabel II, i Banco de Barcelona (1844). ● Llei de bancs i societat de crèdit (1856). – Transformació del Banco de San Fernando en el Banco de España. El 1874 s'atorga a l'entitat el monopoli d'emetre bitllets.