ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
TEMA 8 
ELS AGENTS GEOLÒGICS 
EXTERNS
1 
MODIFICACIÓ DEL RELLEU TERRESTRE
1.1 LA MODIFICACIÓ DEL RELLEU 
• Relleu → formes que té l’escorça terrestre en la 
superfície, tant en les terres emergides com en el 
fons del mar (relleu submarí). 
• En aquest relleu s’hi ha format un sòl i hi creix una 
vegetació característica. 
• Ve determinada pel clima, per la latitud i per 
l’altitud.
• La superficie del nostre planeta és el resultat de 2 
procesos: 
• Moviment de les plaques 
tectòniques  formació 
muntanyes 
• Acció dels agents 
externs  destrucció 
del relleu
• Hi ha 3 agents geològics externs principals: 
• L’AIGUA → rius, torrents, mar, glaç 
• EL VENT → atmosfera 
• ÉSSERS VIUS 
Diferenciar entre 
AGENT 
GEOLÒGIC 
EXTERN 
Qui fa l’acció que 
permet modificar el 
relleu 
PROCÉS 
GEOLÒGIC 
EXTERN 
Quina és l’acció que fa 
l’agent geològic i que 
permet que el relleu 
canvii
1.2 ELS PROCESSOS EXTERNS 
LA METEORITZACIÓ 
És el conjunt de processos causats pels agents 
atmosfèrics que provoquen el trencament i la 
descomposició de les roques. 
3 tipus: 
. 
a) Meteorització mecànica o física → necessita 
temperatures baixes i ambient sec. 
b) Meteorització química → necessita 
temperatures altes i ambient humit. 
c) Meteorització biològica → necessita 
temperatures altes i ambient humit.
a) Meteorització mecànica o física. 
Fragmentació a causa de les dilatacions i les 
contraccions, la congelació de l'aigua dins les 
esquerdes de les roques o dels impactes d'altres 
roques en caure.
b) Meteorització química 
És l’alteració química de les roques a causa de 
l’oxigen i el diòxid de carboni de l’atmosfera i 
de l’aigua. La meteorització química es pot 
produir principalment per: 
•Oxidació. Quan el ferro s’oxida, les roques 
que el contenen perden consistència i es 
trenquen amb més facilitat. Aquest procés 
s’esdevé gràcies a l’oxigen de l’aire i es duu a 
terme especialment en presència d’aigua. 
•Dissolució. Hi ha roques i minerals que es 
dissolen fàcilment en l’aigua. 
•Carbonatació. La circulació d’aigües per 
terrenys calcaris provoca la dissolució del 
carbonat de calci i descompon les roques.
Tema 8 Els agents geològics externs
c) Meteorització biològica 
Acció dels éssers vius, especialment les arrels 
dels vegetals.
http://www.youtube.com/watch?v=-pGy2bYGyMk 
www.tiching.com/77845
L’EROSIÓ 
Desgast que experimenten les roques o els fragments 
de roques que han estat meteoritzats. Produeix pèrdua 
de matèria en forma de granets minerals. 
A diferencia de la meteorització implica la retirada de 
materials del seu lloc d'origen.
L'eficàcia del procés erosiu està determinada per dos 
factors: 
1) L'energia de l’agent geològic 
2) La resistència de les roques → Les argiles i les 
calcàries són roques fàcilment erosionables, 
mentre que el granit i el basalt són roques 
dures en les quals l'erosió progressa lentament.
EL TRANSPORT 
Trasllat dels materials erosionats. 
Agents geològics que produeixen erosió i transporten 
els fragments són: 
• Els rius 
• Torrents 
• Corrents oceànics 
• Glaceres 
• El vent 
Els sediments poden ser transportats com a fragments 
sòlids de diverses mides (detritus) o en solució.
Tema 8 Els agents geològics externs
Aquest trasllat dels materials erosionats pot ser: 
• Pel fons: L'onatge o un corrent d'aigua, d'aire o de 
glaç produeix el moviment dels detritus pel sòl.
• En suspensió: Els detritus o clasts són transportats 
sense tocar el terra.
LA SEDIMENTACIÓ 
És el dipòsit de materials detrítics, restes d’organismes 
morts o substàncies químiques. 
Es produeix a les zones deprimides dels continents i 
dels oceans, anomenades conques oceàniques.
2 
ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES 
SUPERFICIALS
2.1. LES AIGÜES SALVATGES O DE 
TORRENTADA 
• Petits canals que es formen quan cau l’aigua de la 
pluja. 
• Són un agent geològic que té una gran capacitat 
erosiva i de modelat en zones de clima sec i pluges 
torrencials. 
• Si l’aigua flueix sobre terrenys tous i impermeables 
(argiles, margues)  xaragalls. 
• En terrenys heterogenis, formats per diversos 
materials (sediments glacials, materials volcànics)  
pilars coronats. 
• Els ventalls al·luvials són zones amb risc de riuades i 
inundacions.
Tema 8 Els agents geològics externs
• A la conca de recepció, l’erosió és molt intensa i 
s’originen BARRANCS i XARAGALLS.
2.2. LES AIGÜES OCASIONALS: 
RAMBLES I UADIS 
• A les regions àrides i subàrides la pluja és molt poc 
freqüent, però quan plou ho fa de manera torrencial. 
Uadis 
• Lleres que exacava l’aigua després d’una tempesta. 
• Lleres amples i poc profundes 
• L’aigua pot transportar quantitats enormes de materials 
en poc temps. 
Rambles o rieres 
• Semblants als uadis. 
• A les regions mediterrànies. 
• Gairebé sempre seques. 
• Només porten aigua si hi ha pluges intenses o durant 
època humida de l’any.
2.3. LES AIGÜES PERMANENTS: ELS RIUS 
Rius 
• Cursos permanents d'aigua que van confluint els uns 
en els altres fins a formar un corrent principal que en 
general desemboca al mar.
Al llarg del seu curs s’hi distingeixen tres trams amb accions 
geològiques diferents: alt, mitjà i baix. 
• CURS ALT 
Erosió elevada. 
Formació de gorges i congostos. 
Desnivells  formació de ràpids o cascades. 
• CURS MITJÀ 
Pendent més petit. 
Vall ampla. 
L’aigua del riu corre sobre els sediments que a 
dipositant  Plana al·luvial. 
• CURS BAIX I DESEMBOCADURA 
La vall s’eixampla, llera ampla i poc profunda. 
Rius que desemboquen a mars oberts  estuaris. 
Rius que desemboquen a costes poc profundes  
deltes.
• Congost: Quan els rius corren per zones de cert 
pendent, n'erosionen el llit, el fan més profund i 
originen una vall estreta.
• Vall: Les parets laterals de la vall són erosionades i la 
vall pren un perfil en V.
• Meandres: Quan el riu perd pendent i capacitat 
erosiva comença a traçar revolts.
• Delta: Es forma quan un riu acumula materials a la 
desembocadura més de pressa del que l'onatge els 
retira.
3 
ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES 
SUBTERRÀNIES
3.1. ELS AQÜÍFERS 
• Aigua pluja 
• Aigua de la neu 
• Aigua dels rius 
 Es filtra a través sòl  Aigua 
subterrània 
Quan l’aigua arriba a una capa de roca 
impermeable, no continua baixant  s’acumula  
aqüífer. 
Nivell freàtic: 
• Nivell al qual arriba l’aigua dins l’aqüífer. 
• Varia al llarg de l’any. 
Quan s’esberla un aqüífer per sota del nivell freàtic  
aigua emmagatzemada surt a l’exterior en forma de 
fonts o deus.
Tema 8 Els agents geològics externs
3.2. L’APROFITAMENT DE L’AIGUA 
SUBTERRÀNIA 
• Es fa servir per: 
• Consum humà 
• Indústria 
• Regadiu 
• L’aigua s’extreu per bombament de pous. 
• Quantitat d’aigua extreta < quantitat aigua 
recarregada amb les aigües superficials. 
• Molt pous en funcionament  sobreexplotació 
aqüífer  disminució nivell freàtic  es pot exhaurir 
l’aqüífer.
• Si s’explota massa un aqüífer a prop del mar  
introducció d’aigua salada  queda inutilitzat, 
perquè l’aigua no és potable.
3.3. EL RELLEU CÀRSTIC 
• Formes de relleu molt característiques degudes a l’acció 
de les aigües subterrànies en les roques calcàries. 
FORMA DE RELLEU 
CÀRSTIC 
CARACTERÍSTIQUES 
Rasclers 
Petits forats i solcs aguts i 
allargats degut aigua pluja. 
Dolines 
Depressions circulars. 
Dimensions variables. 
Galeries 
L’aigua penetra a l’interior del 
massís i va dissolent la roca 
calcària 
Sales Galeries de grans dimensions.
Estalactites 
Degoteig d’aigua lent i constant. 
La calcita va precipitant i creixent 
aquestes formes penjants. 
Estalagmites 
Si l’aigua arriba al terra, s’acumula 
la calcita. 
Columnes 
Si l’estalactita i l’estalagmita 
s’uneixen. 
https://www.youtube.com/watch?v=XEZriViVJe8&nore 
direct=1 
https://www.youtube.com/watch?v=W-dpFvdpp-w
Rasclers
Dolines
Galeries
Estalactites
Estalagmites
4 
ACCIÓ GEOLÒGICA DEL GLAÇ
4.1. LES ZONES GLACIALS 
Acumulacions de glaç que formen els casquets polars 
i les glaceres de vall. 
• A les zones polars, cobertes permanentment de 
glaç. Ocupen grans extensions: 
• Grenlàndia, Islàndia, Alaska, Canadà, nord 
d’Europa i Antàrtida. 
• Grans cadenes muntanyoses: 
• Alps, Andes, Himàlaia. 
Relleu glacial
4.2. ELS GRANS CASQUETS POLARS 
Grenlàndia 
Anàrtida 
Contenen el 99% del glaç de la 
Terra 
A moltes zones el glaç pot superar els 2000 metres de 
gruix i cobrir el relleu  roques es troben per sota el 
nivell del mar. 
Quan el glaç de les glaceres arriba a les costes, es 
trenca i se’n desprenen grans blocs de glaç  
icebergs.
La major part del 
volum d’un iceberg 
( 7/8 parts ) està 
sota la superfícies 
del mar.
4.3. LES GLACERES DE VALL 
• Glaceres de vall o glaceres alpines → rius de glaç 
que es formen pel desplaçament per gravetat del 
glaç acumulat als cims de les muntanyes. 
• Circ glacial → zona on s’acumula la neu i on es 
transforma en glaç. Té forma de cubeta. 
• El glaç que surt del circ glacial forma la llengua, que 
baixa lentament per la muntanya. 
• Morenes → materials transportats per la llengua. 
• Vall en forma de U → quan es desplaça el glaç 
s’excaven aquestes valls degut a l’erosió provocada 
pel glaç.
5 
ACCIÓ GEOLÒGICA DEL VENT
5.1 L’ACCIÓ EROSIVA DEL VENT 
• A les regions àrides i desèrtiques de la Terra. 
• Deflació → el vent escombra els materials solts, que crea 
fondalades de terreny.
• Corrosió  Picament continuat dels grans de sorra 
que són transportats, que desgasta les roques contra 
les que impacta.
5.2. FORMES DE RELLEU DEGUDES A 
L’ACCIÓ DEL VENT 
DESERTS DE SORRA 
• Zones desèrtiques. 
• Superfície coberta totalment de còdols. 
DUNES 
• Dipòsits de materials solts que mou el vent. 
• La sora es mou a favor del vent. 
• En els deserts  dunes transversals. 
• Barkhanes  dunes més típiques dels deserts, en 
forma de mitja lluna. 
• També hi ha dunes al litoral. Exemple: Huelva, 
Almeria, Alacant i València.
Deserts de pedra 
Dunes
6 
DINÀMICA MARINA
6.1. EL RELLEU LITORAL FORMAT PER 
EROSIÓ 
• Relleu litoral  modelat per ones, marees i corrents 
litorals i costaners. 
Produeixen erosió i mouen i 
distribueixen contínuament els sediments
Penya-segats 
Coves 
i arcs 
Badia
6.2. EL RELLEU LITORAL FORMAT 
PER SEDIMENTACIÓ 
• Sediments litorals 
• Materials arrencats dels penya-segats per les 
ones. 
• Materials transportats pels rius. 
• Fragments de petxines i closques d’organismes.
Platja Fletxa 
litoral 
Cordons 
litorals
Albufera Tómbol
Formació 
d’un tómbol

More Related Content

Tema 8 Els agents geològics externs

  • 1. TEMA 8 ELS AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS
  • 2. 1 MODIFICACIÓ DEL RELLEU TERRESTRE
  • 3. 1.1 LA MODIFICACIÓ DEL RELLEU • Relleu → formes que té l’escorça terrestre en la superfície, tant en les terres emergides com en el fons del mar (relleu submarí). • En aquest relleu s’hi ha format un sòl i hi creix una vegetació característica. • Ve determinada pel clima, per la latitud i per l’altitud.
  • 4. • La superficie del nostre planeta és el resultat de 2 procesos: • Moviment de les plaques tectòniques  formació muntanyes • Acció dels agents externs  destrucció del relleu
  • 5. • Hi ha 3 agents geològics externs principals: • L’AIGUA → rius, torrents, mar, glaç • EL VENT → atmosfera • ÉSSERS VIUS Diferenciar entre AGENT GEOLÒGIC EXTERN Qui fa l’acció que permet modificar el relleu PROCÉS GEOLÒGIC EXTERN Quina és l’acció que fa l’agent geològic i que permet que el relleu canvii
  • 6. 1.2 ELS PROCESSOS EXTERNS LA METEORITZACIÓ És el conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics que provoquen el trencament i la descomposició de les roques. 3 tipus: . a) Meteorització mecànica o física → necessita temperatures baixes i ambient sec. b) Meteorització química → necessita temperatures altes i ambient humit. c) Meteorització biològica → necessita temperatures altes i ambient humit.
  • 7. a) Meteorització mecànica o física. Fragmentació a causa de les dilatacions i les contraccions, la congelació de l'aigua dins les esquerdes de les roques o dels impactes d'altres roques en caure.
  • 8. b) Meteorització química És l’alteració química de les roques a causa de l’oxigen i el diòxid de carboni de l’atmosfera i de l’aigua. La meteorització química es pot produir principalment per: •Oxidació. Quan el ferro s’oxida, les roques que el contenen perden consistència i es trenquen amb més facilitat. Aquest procés s’esdevé gràcies a l’oxigen de l’aire i es duu a terme especialment en presència d’aigua. •Dissolució. Hi ha roques i minerals que es dissolen fàcilment en l’aigua. •Carbonatació. La circulació d’aigües per terrenys calcaris provoca la dissolució del carbonat de calci i descompon les roques.
  • 10. c) Meteorització biològica Acció dels éssers vius, especialment les arrels dels vegetals.
  • 12. L’EROSIÓ Desgast que experimenten les roques o els fragments de roques que han estat meteoritzats. Produeix pèrdua de matèria en forma de granets minerals. A diferencia de la meteorització implica la retirada de materials del seu lloc d'origen.
  • 13. L'eficàcia del procés erosiu està determinada per dos factors: 1) L'energia de l’agent geològic 2) La resistència de les roques → Les argiles i les calcàries són roques fàcilment erosionables, mentre que el granit i el basalt són roques dures en les quals l'erosió progressa lentament.
  • 14. EL TRANSPORT Trasllat dels materials erosionats. Agents geològics que produeixen erosió i transporten els fragments són: • Els rius • Torrents • Corrents oceànics • Glaceres • El vent Els sediments poden ser transportats com a fragments sòlids de diverses mides (detritus) o en solució.
  • 16. Aquest trasllat dels materials erosionats pot ser: • Pel fons: L'onatge o un corrent d'aigua, d'aire o de glaç produeix el moviment dels detritus pel sòl.
  • 17. • En suspensió: Els detritus o clasts són transportats sense tocar el terra.
  • 18. LA SEDIMENTACIÓ És el dipòsit de materials detrítics, restes d’organismes morts o substàncies químiques. Es produeix a les zones deprimides dels continents i dels oceans, anomenades conques oceàniques.
  • 19. 2 ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES SUPERFICIALS
  • 20. 2.1. LES AIGÜES SALVATGES O DE TORRENTADA • Petits canals que es formen quan cau l’aigua de la pluja. • Són un agent geològic que té una gran capacitat erosiva i de modelat en zones de clima sec i pluges torrencials. • Si l’aigua flueix sobre terrenys tous i impermeables (argiles, margues)  xaragalls. • En terrenys heterogenis, formats per diversos materials (sediments glacials, materials volcànics)  pilars coronats. • Els ventalls al·luvials són zones amb risc de riuades i inundacions.
  • 22. • A la conca de recepció, l’erosió és molt intensa i s’originen BARRANCS i XARAGALLS.
  • 23. 2.2. LES AIGÜES OCASIONALS: RAMBLES I UADIS • A les regions àrides i subàrides la pluja és molt poc freqüent, però quan plou ho fa de manera torrencial. Uadis • Lleres que exacava l’aigua després d’una tempesta. • Lleres amples i poc profundes • L’aigua pot transportar quantitats enormes de materials en poc temps. Rambles o rieres • Semblants als uadis. • A les regions mediterrànies. • Gairebé sempre seques. • Només porten aigua si hi ha pluges intenses o durant època humida de l’any.
  • 24. 2.3. LES AIGÜES PERMANENTS: ELS RIUS Rius • Cursos permanents d'aigua que van confluint els uns en els altres fins a formar un corrent principal que en general desemboca al mar.
  • 25. Al llarg del seu curs s’hi distingeixen tres trams amb accions geològiques diferents: alt, mitjà i baix. • CURS ALT Erosió elevada. Formació de gorges i congostos. Desnivells  formació de ràpids o cascades. • CURS MITJÀ Pendent més petit. Vall ampla. L’aigua del riu corre sobre els sediments que a dipositant  Plana al·luvial. • CURS BAIX I DESEMBOCADURA La vall s’eixampla, llera ampla i poc profunda. Rius que desemboquen a mars oberts  estuaris. Rius que desemboquen a costes poc profundes  deltes.
  • 26. • Congost: Quan els rius corren per zones de cert pendent, n'erosionen el llit, el fan més profund i originen una vall estreta.
  • 27. • Vall: Les parets laterals de la vall són erosionades i la vall pren un perfil en V.
  • 28. • Meandres: Quan el riu perd pendent i capacitat erosiva comença a traçar revolts.
  • 29. • Delta: Es forma quan un riu acumula materials a la desembocadura més de pressa del que l'onatge els retira.
  • 30. 3 ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
  • 31. 3.1. ELS AQÜÍFERS • Aigua pluja • Aigua de la neu • Aigua dels rius  Es filtra a través sòl  Aigua subterrània Quan l’aigua arriba a una capa de roca impermeable, no continua baixant  s’acumula  aqüífer. Nivell freàtic: • Nivell al qual arriba l’aigua dins l’aqüífer. • Varia al llarg de l’any. Quan s’esberla un aqüífer per sota del nivell freàtic  aigua emmagatzemada surt a l’exterior en forma de fonts o deus.
  • 33. 3.2. L’APROFITAMENT DE L’AIGUA SUBTERRÀNIA • Es fa servir per: • Consum humà • Indústria • Regadiu • L’aigua s’extreu per bombament de pous. • Quantitat d’aigua extreta < quantitat aigua recarregada amb les aigües superficials. • Molt pous en funcionament  sobreexplotació aqüífer  disminució nivell freàtic  es pot exhaurir l’aqüífer.
  • 34. • Si s’explota massa un aqüífer a prop del mar  introducció d’aigua salada  queda inutilitzat, perquè l’aigua no és potable.
  • 35. 3.3. EL RELLEU CÀRSTIC • Formes de relleu molt característiques degudes a l’acció de les aigües subterrànies en les roques calcàries. FORMA DE RELLEU CÀRSTIC CARACTERÍSTIQUES Rasclers Petits forats i solcs aguts i allargats degut aigua pluja. Dolines Depressions circulars. Dimensions variables. Galeries L’aigua penetra a l’interior del massís i va dissolent la roca calcària Sales Galeries de grans dimensions.
  • 36. Estalactites Degoteig d’aigua lent i constant. La calcita va precipitant i creixent aquestes formes penjants. Estalagmites Si l’aigua arriba al terra, s’acumula la calcita. Columnes Si l’estalactita i l’estalagmita s’uneixen. https://www.youtube.com/watch?v=XEZriViVJe8&nore direct=1 https://www.youtube.com/watch?v=W-dpFvdpp-w
  • 42. 4 ACCIÓ GEOLÒGICA DEL GLAÇ
  • 43. 4.1. LES ZONES GLACIALS Acumulacions de glaç que formen els casquets polars i les glaceres de vall. • A les zones polars, cobertes permanentment de glaç. Ocupen grans extensions: • Grenlàndia, Islàndia, Alaska, Canadà, nord d’Europa i Antàrtida. • Grans cadenes muntanyoses: • Alps, Andes, Himàlaia. Relleu glacial
  • 44. 4.2. ELS GRANS CASQUETS POLARS Grenlàndia Anàrtida Contenen el 99% del glaç de la Terra A moltes zones el glaç pot superar els 2000 metres de gruix i cobrir el relleu  roques es troben per sota el nivell del mar. Quan el glaç de les glaceres arriba a les costes, es trenca i se’n desprenen grans blocs de glaç  icebergs.
  • 45. La major part del volum d’un iceberg ( 7/8 parts ) està sota la superfícies del mar.
  • 46. 4.3. LES GLACERES DE VALL • Glaceres de vall o glaceres alpines → rius de glaç que es formen pel desplaçament per gravetat del glaç acumulat als cims de les muntanyes. • Circ glacial → zona on s’acumula la neu i on es transforma en glaç. Té forma de cubeta. • El glaç que surt del circ glacial forma la llengua, que baixa lentament per la muntanya. • Morenes → materials transportats per la llengua. • Vall en forma de U → quan es desplaça el glaç s’excaven aquestes valls degut a l’erosió provocada pel glaç.
  • 48. 5.1 L’ACCIÓ EROSIVA DEL VENT • A les regions àrides i desèrtiques de la Terra. • Deflació → el vent escombra els materials solts, que crea fondalades de terreny.
  • 49. • Corrosió  Picament continuat dels grans de sorra que són transportats, que desgasta les roques contra les que impacta.
  • 50. 5.2. FORMES DE RELLEU DEGUDES A L’ACCIÓ DEL VENT DESERTS DE SORRA • Zones desèrtiques. • Superfície coberta totalment de còdols. DUNES • Dipòsits de materials solts que mou el vent. • La sora es mou a favor del vent. • En els deserts  dunes transversals. • Barkhanes  dunes més típiques dels deserts, en forma de mitja lluna. • També hi ha dunes al litoral. Exemple: Huelva, Almeria, Alacant i València.
  • 53. 6.1. EL RELLEU LITORAL FORMAT PER EROSIÓ • Relleu litoral  modelat per ones, marees i corrents litorals i costaners. Produeixen erosió i mouen i distribueixen contínuament els sediments
  • 54. Penya-segats Coves i arcs Badia
  • 55. 6.2. EL RELLEU LITORAL FORMAT PER SEDIMENTACIÓ • Sediments litorals • Materials arrencats dels penya-segats per les ones. • Materials transportats pels rius. • Fragments de petxines i closques d’organismes.
  • 56. Platja Fletxa litoral Cordons litorals