際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Tema 9.

H
Historiaespanya

Tema 9.

1 of 39
Downloaded 15 times
Tema 9. Societat i moviments socials del segle XIX
ndex de continguts 1. La configuraci坦 d'una societat de classes. 2. Les classes privilegiades de l'Antic R竪gim enfront la nova societat de classes. 3. La nova classe dirigent. 4. Els nous hbits socials. La transformaci坦 de les ciutats. 5. Les classes populars. 6. Les condicions de vida de les classes populars. 7. Els or鱈gens del moviment obrer. 7.1. Els inicis del moviment obrer. 7.2. L'associacionisme obrer. 7.3. La reacci坦 dels treballadors agraris. 8. L'arribada de l'internacionalisme: marxistes i anarquistes. 8.1. Els precursors. El socialisme ut嘆pic. 8.2. L'Associaci坦 Internacional de Treballadors. 8.3. Les faccions de l'AIT. Propostes de conquesta del poder. 8.4. L'AIT a Espanya. 8.5. El moviment obrer despr辿s de l'escissi坦 de 1872. 8.6. Partido Socialista Obrero Espa単ol. 8.7. Union General de Trabajadores. 8.8. Solidaritat Obrera. 8.9. Confederaci坦n Nacional del Trabajo.
1. La configuraci坦 d'una societat de classes
1. La configuraci坦 d'una societat de classes Liberalisme
1. La configuraci坦 d'una societat de classes Els grans perjudicats de la societat de classe s坦n els privilegiats. S'adapten a noves normes: Baixa Noblesa: queda dilu誰da entre la classe mitjana. Alta i mitjana noblesa: perden la seva potestat pol鱈tica, per嘆 continuen disposant de grans recursos i propietats. S'integren dins les classes altes, conjuntament amb l'alta burgesia. L'esgl辿sia: les lleis liberals les priven de molts recursos, per嘆 les fortes vinculacions amb la corona i classes altes permeten a l'esgl辿sia recuperar influ竪ncia social, dominar l'ensenyament i participar en pol鱈tica.
1. La configuraci坦 d'una societat de classes Societat de classes Classes dirigents antiga aristocrcia. Elit eclesistica. Elit de l'exercit. Elit administrativa. Alta burgesia. Classes mitjanes Grup heterogeni amb poder adquisitiu intermedi. Classe popular Grup heterogeni format pels treballadors (obrers, artesans, pagesos i jornalers).
2. Les classes privilegiades de l'Antic R竪gim enfront la nova societat de classes
2. Les classes privilegiades de l'Antic R竪gim enfront la nova societat de classes PREGUNTA: Enumera com varia el poder econ嘆mic i pol鱈tic de l'esgl辿sia i la noblesa amb la implantaci坦 d'una nova societat de classes. (Pg. 206 - 207)
3. La nova classe dirigent
3. La nova classe dirigent LA CLASSE DIRIGENT ANTIGA ARISTOCRCIA ALTA BURGESIA BURGESIA INDUSTRIAL
4. Els nous hbits socials. La transformaci坦 de les ciutats
4. Els nous hbits socials. La transformaci坦 de les ciutats L'oci burg辿s fa reviure les ciutats. Van a l'嘆pera, teatres, i fan festes luxoses amb convidats exclusius. Les ciutats: creixen rpidament, i es comen巽a a construir habitatges luxosos per als rics, aix鱈 com l'enllumenat, clavegueram, pavimentaci坦 de carrers.
4. Els nous hbits socials. La transformaci坦 de les ciutats El Pla Cerd de Barcelona com a exemple de l'expansi坦 de les ciutats Ildefons Cerd i Sunyer. Arquitecte responsable del projecte 束d'eixample損 de Barcelona.
5. Les classes populars
5. Les classes populars LES CLASSES POPULARS PROLETARIAT INDUSTRIAL PAGESIA ARTESANS I TREBALLADORS DE SERVEIS
6. Les condicions de vida de les classes populars 束La Calor損. Diari sat鱈ric 束La Tramontana損. Fons Biblioteca P炭blica Ar炭s
束Balansos de cap d'any損. Diari sat鱈ric 束La Tramontana損. 10 de gener de 1890. Fons de la Biblioteca P炭blica Ar炭s
Carrera d'obstacles pel obrer. Diari Sat鱈ric La Tramontana. N炭m 476. Fons de la Biblioteca P炭blica Ar炭s
束De com se protegeix al poble損 Diari sat鱈ric 束La Tramontana損. N炭m 477. Fons de la Biblioteca P炭blica Ar炭s
束Una Escena del Faust損. Diari Sat鱈ric 束La Tramontana. N炭m 510. Fons Biblioteca P炭blica Ar炭s
7. Els or鱈gens del moviment obrer
7. Els or鱈gens del moviment obrer Els treballadors prenen consci竪ncia de pertnyer a classe social diferent a la dels patrons, i que calia millorar la seva qualitat de vida. Aix嘆 origina una lluita de la classe obrera per la igualtat de condicions.
7.1. Els inicis del moviment obrer La introducci坦 de mquines a les ind炭stries es veuen pels obrers com un perill per a mantenir la feina. Es fan accions violentes de cream de mquines (Luddisme).
7.2. L'associacionisme obrer Els treballadors s'adonen que el problema no eren les mquines, sin坦 les condicions de treball imposades pels patrons. Troben com a soluci坦 l'associaci坦 d'obrers. 1834: Un grup de teixidors de Barcelona presenta un document contra la decisi坦 dels patrons d'allargar la grandria de les peces sense pagar m辿s salari. s l'embri坦 a Espanya de l'associacionisme obrer.
7.2. L'associacionisme obrer L'associacionisme es desenvolupa durant la d竪cada de 1840 i s'est辿n a Espanya arreu de 1850. Demanar el seg端ent: Augment dels salaris. Disminuci坦 del temps de treball. La vaga ser l'eina de protesta. L'any 1855 arriba la primera vaga general declarada a Espanya.
7.3. La reacci坦 dels treballadors agraris Exist竪ncia d'aixecaments pagesos que deriven en ocupacions il揃legals de terres i el repartiment entre els jornalers.
8. L'arribada de l'internacionalisme: marxistes i anarquistes
8.1. Els precursors. El socialisme ut嘆pic A inicis del XIX, un conjunt de pensadors denuncien les injust鱈cies creades pel capitalisme industrial. S坦n els SOCIALISTES UTPICS. Charles FourierHenri de Saint-Simon Etienne Cabet Joaqu鱈n Abreu
8.2. L'Associaci坦 Internacional de Treballadors Qu竪 辿s?: Tamb辿 coneguda com a Primera Internacional 辿s un primer intent d'agrupar a tots els qui pensaven que calia organitzar els treballadors per lluitar contra les injust鱈cies del capitalisme? On, quan i qui la funda? Karl Marx i els seus seguidors (socialistes marxistes) s坦n promotors de la fundaci坦 de l'AIT a Londres el 1864.
8.3. Les faccions de l'AIT. Propostes de conquesta del poder La Proposta marxista: la classe obrera ha d'organitzar-se pol鱈ticament i conquerir per revoluci坦 el poder pol鱈tic i econ嘆mic, i construir un model d'estat obrer, primer en forma de dictadura del proletariat. La propietat privada s'aboliria i i tots els bens de producci坦 estarien en mans de l'estat. Passat el temps, les diferencies econ嘆miques i de classe no existirien. s la fase del comunisme.
8.3. Les faccions de l'AIT. Propostes de conquesta del poder La proposta Bakuninista: Mikha誰l Bakunin no respecta l'exist竪ncia d'un Estat ni d'una autoritat superior. Bakunin 辿s el mxim exponent de la ideologia anarquista.
Himne de la Internacional Arriba los pobres del mundo de pie los esclavos sin pan y gritemos todos unidos 臓Viva la Internacional! Derrotemos todas las trabas que oprimen al proletario cambiemos al mundo de base hundiendo al imperio burgu辿s. Agrup辿monos todos en la lucha final y se alcen los pueblos por la Internacional. Agrup辿monos todos en la lucha final y se alcen los pueblos con valor por la Internacional. La Internacional
8.4. L'AIT a Espanya Setembre de 1868, despr辿s de la Revoluci坦 de La Gloriosa, arriba l'Itali Giuseppe Fanelli, que crea a Barcelona i Madrid els primers nuclis d'afiliats a la Internacional. Fanelli era de l'Alian巽a Internacional de la Democrcia Socialista, i difon les idees anarquistes, com si fossin les 炭niques de l'AIT. Aix嘆 genera difusi坦 de la proposta anarquista de supressi坦 de l'estat i d'apoliticisme. I Congr辿s de la Federaci坦 Regional Espanyola de l'AIT, es celebra a Barcelona el 1870. Giuseppe Fanelli (Anarquista)
8.4. L'AIT a Espanya La tend竪ncia marxista de l'AIT arriba a Espanya grcies a Paul Lafargue el 1871. Lafargue impulsa un grup d'internacionalistes marxistes a Madrid format per Francisco Mora, Jos辿 Mesa i Pablo Iglesias. El 1872 per discrepncies amb la majoria bakuninista (anarquista) els fan fora de la FRE-AIT. Funden la Nueva Federacion Madrile単a. L'AIT ser a Espanya majoritriament bakuninista. Assoleixen un moment lgid durant la Primera Rep炭blica, i cauen en decad竪ncia a partir de 1874 amb la 束Restauraci坦損, i el pas a la clandestinitat (declarats il揃legals). Paul Lafargue (Marxista)
8.5. El moviment obrer despr辿s de l'escissi坦 de 1872 FRE-AIT (Marxistes + Bakuninistes) Nueva Federaci坦n Madrile単a (Marxistes) PSOE (Pablo Iglesias) UGT (Sindicat) 1872 Agrupaci坦n Socialista Madrile単a 1879 1879 1888 FRE-AIT (Anarquistes) FTRE (Org. Nacional. Adaptaci坦 a nova llei) (Anarquistes) 1881 FTRE actua violentament en resposta a repressi坦. Destrucci坦 de l'organitzaci坦 Solidaritat Obrera CNT 19101907
8.6. Partido Socialista Obrero Espa単ol Qui s坦n i fundaci坦? Partit pol鱈tic fundat per Pablo Iglesias. L'antecessor directe del partit es troba a l'Agrupaci坦n Socialista Madrile単a. Ideologia pol鱈tica Dur a terme la revoluci坦 socialsita i la mort del sistema capitalista. Mesures que permetessin l'orgnitzaci坦 pol鱈tica i sindical. Dret de Sufragi Universal. Millora de condicions de vida i treball dels obrers. Pablo Iglesias. Fundador del PSOE
8.7. Union General de Trabajadores Qui s坦n i fundaci坦? Sindicat fundat pel PSOE l'any 1888. Ideologia pol鱈tica Deixa llibertat de militncia als afiliats (no es considera marxista, com el partit). Pol鱈tica de mobilitzaci坦 i negociaci坦 a trav辿s de manifestacions. Recurr竪ncia a vaga com a 炭ltim recurs.
8.8. Solidaritat Obrera Qui s坦n i fundaci坦? Sindicat obrer fundat l'any 1907 a partir de la destrucci坦 de la FTRE. Ideologia pol鱈tica Anarco-sindicalista. Propugnen acci坦 de masses i donar prioritat a la creaci坦 de sindicats.
8.9. Confederaci坦n Nacional del Trabajo Qui s坦n i fundaci坦? Sindicat obrer fundat l'any 1910 a partir de la destrucci坦 de la FTRE. Ideologia pol鱈tica Anarco-sindicalista. Propugnen acci坦 de masses i donar prioritat a la creaci坦 de sindicats.

More Related Content

Tema 9.

  • 1. Tema 9. Societat i moviments socials del segle XIX
  • 2. ndex de continguts 1. La configuraci坦 d'una societat de classes. 2. Les classes privilegiades de l'Antic R竪gim enfront la nova societat de classes. 3. La nova classe dirigent. 4. Els nous hbits socials. La transformaci坦 de les ciutats. 5. Les classes populars. 6. Les condicions de vida de les classes populars. 7. Els or鱈gens del moviment obrer. 7.1. Els inicis del moviment obrer. 7.2. L'associacionisme obrer. 7.3. La reacci坦 dels treballadors agraris. 8. L'arribada de l'internacionalisme: marxistes i anarquistes. 8.1. Els precursors. El socialisme ut嘆pic. 8.2. L'Associaci坦 Internacional de Treballadors. 8.3. Les faccions de l'AIT. Propostes de conquesta del poder. 8.4. L'AIT a Espanya. 8.5. El moviment obrer despr辿s de l'escissi坦 de 1872. 8.6. Partido Socialista Obrero Espa単ol. 8.7. Union General de Trabajadores. 8.8. Solidaritat Obrera. 8.9. Confederaci坦n Nacional del Trabajo.
  • 3. 1. La configuraci坦 d'una societat de classes
  • 4. 1. La configuraci坦 d'una societat de classes Liberalisme
  • 5. 1. La configuraci坦 d'una societat de classes Els grans perjudicats de la societat de classe s坦n els privilegiats. S'adapten a noves normes: Baixa Noblesa: queda dilu誰da entre la classe mitjana. Alta i mitjana noblesa: perden la seva potestat pol鱈tica, per嘆 continuen disposant de grans recursos i propietats. S'integren dins les classes altes, conjuntament amb l'alta burgesia. L'esgl辿sia: les lleis liberals les priven de molts recursos, per嘆 les fortes vinculacions amb la corona i classes altes permeten a l'esgl辿sia recuperar influ竪ncia social, dominar l'ensenyament i participar en pol鱈tica.
  • 6. 1. La configuraci坦 d'una societat de classes Societat de classes Classes dirigents antiga aristocrcia. Elit eclesistica. Elit de l'exercit. Elit administrativa. Alta burgesia. Classes mitjanes Grup heterogeni amb poder adquisitiu intermedi. Classe popular Grup heterogeni format pels treballadors (obrers, artesans, pagesos i jornalers).
  • 7. 2. Les classes privilegiades de l'Antic R竪gim enfront la nova societat de classes
  • 8. 2. Les classes privilegiades de l'Antic R竪gim enfront la nova societat de classes PREGUNTA: Enumera com varia el poder econ嘆mic i pol鱈tic de l'esgl辿sia i la noblesa amb la implantaci坦 d'una nova societat de classes. (Pg. 206 - 207)
  • 9. 3. La nova classe dirigent
  • 10. 3. La nova classe dirigent LA CLASSE DIRIGENT ANTIGA ARISTOCRCIA ALTA BURGESIA BURGESIA INDUSTRIAL
  • 11. 4. Els nous hbits socials. La transformaci坦 de les ciutats
  • 12. 4. Els nous hbits socials. La transformaci坦 de les ciutats L'oci burg辿s fa reviure les ciutats. Van a l'嘆pera, teatres, i fan festes luxoses amb convidats exclusius. Les ciutats: creixen rpidament, i es comen巽a a construir habitatges luxosos per als rics, aix鱈 com l'enllumenat, clavegueram, pavimentaci坦 de carrers.
  • 13. 4. Els nous hbits socials. La transformaci坦 de les ciutats El Pla Cerd de Barcelona com a exemple de l'expansi坦 de les ciutats Ildefons Cerd i Sunyer. Arquitecte responsable del projecte 束d'eixample損 de Barcelona.
  • 14. 5. Les classes populars
  • 15. 5. Les classes populars LES CLASSES POPULARS PROLETARIAT INDUSTRIAL PAGESIA ARTESANS I TREBALLADORS DE SERVEIS
  • 16. 6. Les condicions de vida de les classes populars 束La Calor損. Diari sat鱈ric 束La Tramontana損. Fons Biblioteca P炭blica Ar炭s
  • 17. 束Balansos de cap d'any損. Diari sat鱈ric 束La Tramontana損. 10 de gener de 1890. Fons de la Biblioteca P炭blica Ar炭s
  • 18. Carrera d'obstacles pel obrer. Diari Sat鱈ric La Tramontana. N炭m 476. Fons de la Biblioteca P炭blica Ar炭s
  • 19. 束De com se protegeix al poble損 Diari sat鱈ric 束La Tramontana損. N炭m 477. Fons de la Biblioteca P炭blica Ar炭s
  • 20. 束Una Escena del Faust損. Diari Sat鱈ric 束La Tramontana. N炭m 510. Fons Biblioteca P炭blica Ar炭s
  • 21. 7. Els or鱈gens del moviment obrer
  • 22. 7. Els or鱈gens del moviment obrer Els treballadors prenen consci竪ncia de pertnyer a classe social diferent a la dels patrons, i que calia millorar la seva qualitat de vida. Aix嘆 origina una lluita de la classe obrera per la igualtat de condicions.
  • 23. 7.1. Els inicis del moviment obrer La introducci坦 de mquines a les ind炭stries es veuen pels obrers com un perill per a mantenir la feina. Es fan accions violentes de cream de mquines (Luddisme).
  • 24. 7.2. L'associacionisme obrer Els treballadors s'adonen que el problema no eren les mquines, sin坦 les condicions de treball imposades pels patrons. Troben com a soluci坦 l'associaci坦 d'obrers. 1834: Un grup de teixidors de Barcelona presenta un document contra la decisi坦 dels patrons d'allargar la grandria de les peces sense pagar m辿s salari. s l'embri坦 a Espanya de l'associacionisme obrer.
  • 25. 7.2. L'associacionisme obrer L'associacionisme es desenvolupa durant la d竪cada de 1840 i s'est辿n a Espanya arreu de 1850. Demanar el seg端ent: Augment dels salaris. Disminuci坦 del temps de treball. La vaga ser l'eina de protesta. L'any 1855 arriba la primera vaga general declarada a Espanya.
  • 26. 7.3. La reacci坦 dels treballadors agraris Exist竪ncia d'aixecaments pagesos que deriven en ocupacions il揃legals de terres i el repartiment entre els jornalers.
  • 27. 8. L'arribada de l'internacionalisme: marxistes i anarquistes
  • 28. 8.1. Els precursors. El socialisme ut嘆pic A inicis del XIX, un conjunt de pensadors denuncien les injust鱈cies creades pel capitalisme industrial. S坦n els SOCIALISTES UTPICS. Charles FourierHenri de Saint-Simon Etienne Cabet Joaqu鱈n Abreu
  • 29. 8.2. L'Associaci坦 Internacional de Treballadors Qu竪 辿s?: Tamb辿 coneguda com a Primera Internacional 辿s un primer intent d'agrupar a tots els qui pensaven que calia organitzar els treballadors per lluitar contra les injust鱈cies del capitalisme? On, quan i qui la funda? Karl Marx i els seus seguidors (socialistes marxistes) s坦n promotors de la fundaci坦 de l'AIT a Londres el 1864.
  • 30. 8.3. Les faccions de l'AIT. Propostes de conquesta del poder La Proposta marxista: la classe obrera ha d'organitzar-se pol鱈ticament i conquerir per revoluci坦 el poder pol鱈tic i econ嘆mic, i construir un model d'estat obrer, primer en forma de dictadura del proletariat. La propietat privada s'aboliria i i tots els bens de producci坦 estarien en mans de l'estat. Passat el temps, les diferencies econ嘆miques i de classe no existirien. s la fase del comunisme.
  • 31. 8.3. Les faccions de l'AIT. Propostes de conquesta del poder La proposta Bakuninista: Mikha誰l Bakunin no respecta l'exist竪ncia d'un Estat ni d'una autoritat superior. Bakunin 辿s el mxim exponent de la ideologia anarquista.
  • 32. Himne de la Internacional Arriba los pobres del mundo de pie los esclavos sin pan y gritemos todos unidos 臓Viva la Internacional! Derrotemos todas las trabas que oprimen al proletario cambiemos al mundo de base hundiendo al imperio burgu辿s. Agrup辿monos todos en la lucha final y se alcen los pueblos por la Internacional. Agrup辿monos todos en la lucha final y se alcen los pueblos con valor por la Internacional. La Internacional
  • 33. 8.4. L'AIT a Espanya Setembre de 1868, despr辿s de la Revoluci坦 de La Gloriosa, arriba l'Itali Giuseppe Fanelli, que crea a Barcelona i Madrid els primers nuclis d'afiliats a la Internacional. Fanelli era de l'Alian巽a Internacional de la Democrcia Socialista, i difon les idees anarquistes, com si fossin les 炭niques de l'AIT. Aix嘆 genera difusi坦 de la proposta anarquista de supressi坦 de l'estat i d'apoliticisme. I Congr辿s de la Federaci坦 Regional Espanyola de l'AIT, es celebra a Barcelona el 1870. Giuseppe Fanelli (Anarquista)
  • 34. 8.4. L'AIT a Espanya La tend竪ncia marxista de l'AIT arriba a Espanya grcies a Paul Lafargue el 1871. Lafargue impulsa un grup d'internacionalistes marxistes a Madrid format per Francisco Mora, Jos辿 Mesa i Pablo Iglesias. El 1872 per discrepncies amb la majoria bakuninista (anarquista) els fan fora de la FRE-AIT. Funden la Nueva Federacion Madrile単a. L'AIT ser a Espanya majoritriament bakuninista. Assoleixen un moment lgid durant la Primera Rep炭blica, i cauen en decad竪ncia a partir de 1874 amb la 束Restauraci坦損, i el pas a la clandestinitat (declarats il揃legals). Paul Lafargue (Marxista)
  • 35. 8.5. El moviment obrer despr辿s de l'escissi坦 de 1872 FRE-AIT (Marxistes + Bakuninistes) Nueva Federaci坦n Madrile単a (Marxistes) PSOE (Pablo Iglesias) UGT (Sindicat) 1872 Agrupaci坦n Socialista Madrile単a 1879 1879 1888 FRE-AIT (Anarquistes) FTRE (Org. Nacional. Adaptaci坦 a nova llei) (Anarquistes) 1881 FTRE actua violentament en resposta a repressi坦. Destrucci坦 de l'organitzaci坦 Solidaritat Obrera CNT 19101907
  • 36. 8.6. Partido Socialista Obrero Espa単ol Qui s坦n i fundaci坦? Partit pol鱈tic fundat per Pablo Iglesias. L'antecessor directe del partit es troba a l'Agrupaci坦n Socialista Madrile単a. Ideologia pol鱈tica Dur a terme la revoluci坦 socialsita i la mort del sistema capitalista. Mesures que permetessin l'orgnitzaci坦 pol鱈tica i sindical. Dret de Sufragi Universal. Millora de condicions de vida i treball dels obrers. Pablo Iglesias. Fundador del PSOE
  • 37. 8.7. Union General de Trabajadores Qui s坦n i fundaci坦? Sindicat fundat pel PSOE l'any 1888. Ideologia pol鱈tica Deixa llibertat de militncia als afiliats (no es considera marxista, com el partit). Pol鱈tica de mobilitzaci坦 i negociaci坦 a trav辿s de manifestacions. Recurr竪ncia a vaga com a 炭ltim recurs.
  • 38. 8.8. Solidaritat Obrera Qui s坦n i fundaci坦? Sindicat obrer fundat l'any 1907 a partir de la destrucci坦 de la FTRE. Ideologia pol鱈tica Anarco-sindicalista. Propugnen acci坦 de masses i donar prioritat a la creaci坦 de sindicats.
  • 39. 8.9. Confederaci坦n Nacional del Trabajo Qui s坦n i fundaci坦? Sindicat obrer fundat l'any 1910 a partir de la destrucci坦 de la FTRE. Ideologia pol鱈tica Anarco-sindicalista. Propugnen acci坦 de masses i donar prioritat a la creaci坦 de sindicats.