際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
ndex Climas y paisajes de Espa単a, Europa y la CA El temps i el clima 05 Climes i paisatges de la Terra 06 07 Societat i medi ambient 08 La Terra, un planeta del Sistema Solar 01 La representaci 坦 de la Terra: els mapes 02 Les formes de la Terra 03 R ius i mars 04 La prehist嘆ria 09 Les primeres civilitzacions: Mesopotmia i Egipte 10 El m坦n grec 11 Catalunya en temps dels grecs 12 LImperi Rom  13 Catalunya romana 14 Lher 竪 ncia de la cultura cl ssica 15 La fragmentaci 坦 del m坦n antic 16 Climes i paisatges dEuropa i dEspanya
El temps i el clima 05 1. Latm osfera 2. La temperatura 3. La humitat de laire i les precipitacions 4. La pressi 坦 atmosf竪rica i el vent  5. El climograma   6. El mapa del temps
Introducci 坦  Presentaci坦. Els  fen 嘆mens atmosf竪rics  que influeixen en el temps i en el clima es produeixen a la part baixa de latmosfera, anomenada  troposfera . El  temps  es refereix a la situaci 坦 de latmosfera en un lloc i en un moment determinats .  El  clima  es refereix a les condicions atmosf 竪riques que es donen en una regi坦 en un per鱈ode llarg de temps (un m鱈nim de 30 o 40 anys) i que arriben a caracteritzar-la: clima mediterrani, clima tropical.. . Edu365.  Temps i clima .  Mud 05
1. Latm osfera 1.1. Latm osfera   Estructura de latm osfera  ( il揃lustraci 坦 ) 1.2. Un filtre de les radiacions solars 05
1.1. Latm osfera L atm osfera  辿s una capa gasosa de m辿s de 1000 km de gruix que envolta la Terra . Latmosfera evita que els raigs solars arribin directament a la superf鱈cie de la Terra, i fa possible la vida al nostre planeta .  Latmosfera tamb辿 actua com a escut protector contra la caiguda de meteorits . 05
Estructura de la atm osfera 05
Estructura de la atm osfera 05
1.2. Un filtre de les radiacions solars L oz坦 , un gas que es troba a les capes altes de latm osfera, impedeix que les radiacions ultraviolades, nocives per als 辿ssers vius, arribin a la superf鱈cie terrestre .  Quan la  capa  doz坦   entra en contacte amb certs gasos, com els que desprenen algunes ind炭stries, es redueix fins al punt de produir-shi forats.  Per aquests forats entren els raigs ultraviolats que poden produir certes malalties, com el c ncer de pell o problemes oculars . Video.  La capa doz坦 05
2. La temperatura 2.1. La temperatura atmosf 竪rica   Incid竪ncia dels raigs solars ( il揃lustraci 坦 ) 2.2.  Factors que modifiquen la temperatura   Influ竪ncia del mar en las temperatures diurnes i nocturnes: les brises ( il揃lustraci 坦 ) 05
2.1. La temperatura atmosf 竪rica La  temperatura  atmosf 竪rica 辿s el grau descalfament de laire a causa de la radiaci坦 solar Latm osfera sescalfa des de baix. Els raigs solars toquen lescor巽a terrestre, que no ret辿 la calor sin坦 que la transmet a laire que lenvolta . 05
Incid竪ncia dels raigs solars 05
2.2.  Factors  que modifiquen la temperatura Els canvis de temperatura v辿nen determinats per la  latitud , l altitud  i la  distncia respecte del mar . El factor que  influeix m辿s en la temperatura 辿s la  insolaci坦   i la insolaci坦 dep竪n en gran mesura de la  latitud . Amb  l altitud   les capes daire s坦n menys denses i no s坦n capaces de retenir la calor; per tant, com m辿s altura menys temperatura. El mar suavitza les temperatures de les terres situades prop de les costes. Edu365.  Temps i clima . Mud 05
2.2. Elements  del clima 05 Elements del clima La temperatura La humitat de laire i les precipitacions La pressi坦 atmosf竪rica es mesuren amb es representa al mapa dep竪n de Corrents daire Temperatures de laire altitud is嘆bares bar嘆metre Higr嘆metre (humitat) Pluvi嘆metre (precipitacions) isohietes pluja flocs de neu calamarsa distncia respecte del mar altitud latitud isotermes term嘆metre
2.2. Aparells de mesura 05 Temperatura Pressi坦 atmosf竪rica Nubolositat Insolaci坦 Precipitaci坦 Vent Humitat Term嘆metre  higr嘆metre  bar嘆metre  heli嘆grag  pluvi嘆metre  anem嘆metre
2.2.  Factors del clima 05 Web de consulta:  http :// www.educaplus.org / climatic /03_ fact_intro.html
Influ竪ncia del mar en las temperaturas diurnes i nocturnes: les brises 05
3. La humitat de laire i les precipitacions 3.1. La humitat de laire 3.2.  Els n炭vols i les precipitacions 05
3.1. La humitat de laire La  humitat  辿s la quantitat de vapor daigua que hi ha a laire . La quantitat de vapor daigua que pot absorbir laire dep竪n de la temperatura; com m辿s  temperatura m辿s vapor daigua. El grau dhumitat de laire es mesura amb l higr 嘆metre . 05
3.2. Els n炭vols i les precipitacions Quan laire h umit  sescalfa puja; a mesura que puja, comen巽a a refredar-se i aix嘆 provoca que es condensi  en gotes molt petites, que suneixen entre si i formen els  n炭vols . Si laire continua pujant  o refredant-se, les gotes es van unint i la grandria augmenta fins que el pes les precipita en forma de  pluja . Quan la temperatura de laire 辿s molt baixa, els cristalls de gla巽 no es fonen quan cauen, sin坦 que suneixen entre ells i formen  flocs de neu . La  calamarsa  es forma quan els cristalls de gla巽 dels n炭vols s坦n arrossegats cap amunt per un corrent daire ascendent. V鱈deo.  Els n炭vols i la pluja . 05
4. La pressi 坦 atmosf竪rica i el vent 4.1. La pressi 坦 atmosf竪rica   Moviment de laire ( il揃lustraci 坦 ) 4.2. El vent   Distribuci 坦 de pressions i vents  ( il揃lustraci 坦 ) 05
4.1. La pressi 坦 atmosf竪rica El pes o la for巽a que fa laire sobre la superf鱈cie terrestre sanomena  pressi 坦 atmosf竪rica . La pressi 坦 atmosf竪rica dep竪n de l altitud , de la  temperatura de laire  i dels  corrents daire  que circulen al voltant de la Terra ( corrents jet ). L aire c lid  produeix zones de  baixes pressions  ( depressi坦  o  borrasca ). L aire fred  origina zones d altes pressions  ( anticiclons ). 05 Consulta com funcionen les  masses daire  i  els fronts  a la web: Masses daire Fronts
Moviment de laire 05
Moviment de laire 05 Consulta com funcionen els  centres dacci坦  a la web: http:// www.educaplus.org / climatic /03_ fact_centrosaccion.html
4.2. El vent El  vent   辿s una massa daire en moviment que sorigina quan entre dues zones es registren pressions atmosf 竪riques diferents. Laire sempre bufa des de la zona daltes pressions cap a la zona de baixes  pressions. La  intensitat del vent  辿s m辿s gran com m辿s gran 辿s la difer竪ncia entre pressions atmosf 竪riques. Hi ha  vents constants  en algunes zones de la Terra (els alisis a lequador),  vents estacionals  (monsons) i  vents locals  (cer巽, llevant). 05
Distribuci 坦 de pressions i vents 05 Repassa els  centres dacci坦 :  http:// www.educaplus.org / climatic /03_ fact_centrosaccion.html
Distribuci 坦 de pressions i vents 05
5. El climograma En primer lugar se trazan dos ejes perpendiculares. En el eje horizontal se ponen los meses del a単o, y en el vertical una escala de temperaturas.  A continuaci坦n se colocan los puntos correspondientes a la temperatura media de cada mes. Luego se unen esos puntos con una l鱈nea roja.  En tercer lugar se traza el eje de la derecha en el que reflejamos la graduaci坦n en mil鱈metros de las precipitaciones.  Luego se construye una barra de color azul que corresponda al dato de las precipitaciones medias de cada mes. Finalmente se interpretan los datos que hemos reflejado en el gr叩fico:  05
6. El mapa del temps Entra a la web: http ://www.educaplus.org/climatic/09_mapat_actividad.html Podrs construir mapes del temps. I tamb辿, interpretar-los. 05

More Related Content

Temps i clima_tema 5

  • 1. ndex Climas y paisajes de Espa単a, Europa y la CA El temps i el clima 05 Climes i paisatges de la Terra 06 07 Societat i medi ambient 08 La Terra, un planeta del Sistema Solar 01 La representaci 坦 de la Terra: els mapes 02 Les formes de la Terra 03 R ius i mars 04 La prehist嘆ria 09 Les primeres civilitzacions: Mesopotmia i Egipte 10 El m坦n grec 11 Catalunya en temps dels grecs 12 LImperi Rom 13 Catalunya romana 14 Lher 竪 ncia de la cultura cl ssica 15 La fragmentaci 坦 del m坦n antic 16 Climes i paisatges dEuropa i dEspanya
  • 2. El temps i el clima 05 1. Latm osfera 2. La temperatura 3. La humitat de laire i les precipitacions 4. La pressi 坦 atmosf竪rica i el vent 5. El climograma 6. El mapa del temps
  • 3. Introducci 坦 Presentaci坦. Els fen 嘆mens atmosf竪rics que influeixen en el temps i en el clima es produeixen a la part baixa de latmosfera, anomenada troposfera . El temps es refereix a la situaci 坦 de latmosfera en un lloc i en un moment determinats . El clima es refereix a les condicions atmosf 竪riques que es donen en una regi坦 en un per鱈ode llarg de temps (un m鱈nim de 30 o 40 anys) i que arriben a caracteritzar-la: clima mediterrani, clima tropical.. . Edu365. Temps i clima . Mud 05
  • 4. 1. Latm osfera 1.1. Latm osfera Estructura de latm osfera ( il揃lustraci 坦 ) 1.2. Un filtre de les radiacions solars 05
  • 5. 1.1. Latm osfera L atm osfera 辿s una capa gasosa de m辿s de 1000 km de gruix que envolta la Terra . Latmosfera evita que els raigs solars arribin directament a la superf鱈cie de la Terra, i fa possible la vida al nostre planeta . Latmosfera tamb辿 actua com a escut protector contra la caiguda de meteorits . 05
  • 6. Estructura de la atm osfera 05
  • 7. Estructura de la atm osfera 05
  • 8. 1.2. Un filtre de les radiacions solars L oz坦 , un gas que es troba a les capes altes de latm osfera, impedeix que les radiacions ultraviolades, nocives per als 辿ssers vius, arribin a la superf鱈cie terrestre . Quan la capa doz坦 entra en contacte amb certs gasos, com els que desprenen algunes ind炭stries, es redueix fins al punt de produir-shi forats. Per aquests forats entren els raigs ultraviolats que poden produir certes malalties, com el c ncer de pell o problemes oculars . Video. La capa doz坦 05
  • 9. 2. La temperatura 2.1. La temperatura atmosf 竪rica Incid竪ncia dels raigs solars ( il揃lustraci 坦 ) 2.2. Factors que modifiquen la temperatura Influ竪ncia del mar en las temperatures diurnes i nocturnes: les brises ( il揃lustraci 坦 ) 05
  • 10. 2.1. La temperatura atmosf 竪rica La temperatura atmosf 竪rica 辿s el grau descalfament de laire a causa de la radiaci坦 solar Latm osfera sescalfa des de baix. Els raigs solars toquen lescor巽a terrestre, que no ret辿 la calor sin坦 que la transmet a laire que lenvolta . 05
  • 12. 2.2. Factors que modifiquen la temperatura Els canvis de temperatura v辿nen determinats per la latitud , l altitud i la distncia respecte del mar . El factor que influeix m辿s en la temperatura 辿s la insolaci坦 i la insolaci坦 dep竪n en gran mesura de la latitud . Amb l altitud les capes daire s坦n menys denses i no s坦n capaces de retenir la calor; per tant, com m辿s altura menys temperatura. El mar suavitza les temperatures de les terres situades prop de les costes. Edu365. Temps i clima . Mud 05
  • 13. 2.2. Elements del clima 05 Elements del clima La temperatura La humitat de laire i les precipitacions La pressi坦 atmosf竪rica es mesuren amb es representa al mapa dep竪n de Corrents daire Temperatures de laire altitud is嘆bares bar嘆metre Higr嘆metre (humitat) Pluvi嘆metre (precipitacions) isohietes pluja flocs de neu calamarsa distncia respecte del mar altitud latitud isotermes term嘆metre
  • 14. 2.2. Aparells de mesura 05 Temperatura Pressi坦 atmosf竪rica Nubolositat Insolaci坦 Precipitaci坦 Vent Humitat Term嘆metre higr嘆metre bar嘆metre heli嘆grag pluvi嘆metre anem嘆metre
  • 15. 2.2. Factors del clima 05 Web de consulta: http :// www.educaplus.org / climatic /03_ fact_intro.html
  • 16. Influ竪ncia del mar en las temperaturas diurnes i nocturnes: les brises 05
  • 17. 3. La humitat de laire i les precipitacions 3.1. La humitat de laire 3.2. Els n炭vols i les precipitacions 05
  • 18. 3.1. La humitat de laire La humitat 辿s la quantitat de vapor daigua que hi ha a laire . La quantitat de vapor daigua que pot absorbir laire dep竪n de la temperatura; com m辿s temperatura m辿s vapor daigua. El grau dhumitat de laire es mesura amb l higr 嘆metre . 05
  • 19. 3.2. Els n炭vols i les precipitacions Quan laire h umit sescalfa puja; a mesura que puja, comen巽a a refredar-se i aix嘆 provoca que es condensi en gotes molt petites, que suneixen entre si i formen els n炭vols . Si laire continua pujant o refredant-se, les gotes es van unint i la grandria augmenta fins que el pes les precipita en forma de pluja . Quan la temperatura de laire 辿s molt baixa, els cristalls de gla巽 no es fonen quan cauen, sin坦 que suneixen entre ells i formen flocs de neu . La calamarsa es forma quan els cristalls de gla巽 dels n炭vols s坦n arrossegats cap amunt per un corrent daire ascendent. V鱈deo. Els n炭vols i la pluja . 05
  • 20. 4. La pressi 坦 atmosf竪rica i el vent 4.1. La pressi 坦 atmosf竪rica Moviment de laire ( il揃lustraci 坦 ) 4.2. El vent Distribuci 坦 de pressions i vents ( il揃lustraci 坦 ) 05
  • 21. 4.1. La pressi 坦 atmosf竪rica El pes o la for巽a que fa laire sobre la superf鱈cie terrestre sanomena pressi 坦 atmosf竪rica . La pressi 坦 atmosf竪rica dep竪n de l altitud , de la temperatura de laire i dels corrents daire que circulen al voltant de la Terra ( corrents jet ). L aire c lid produeix zones de baixes pressions ( depressi坦 o borrasca ). L aire fred origina zones d altes pressions ( anticiclons ). 05 Consulta com funcionen les masses daire i els fronts a la web: Masses daire Fronts
  • 23. Moviment de laire 05 Consulta com funcionen els centres dacci坦 a la web: http:// www.educaplus.org / climatic /03_ fact_centrosaccion.html
  • 24. 4.2. El vent El vent 辿s una massa daire en moviment que sorigina quan entre dues zones es registren pressions atmosf 竪riques diferents. Laire sempre bufa des de la zona daltes pressions cap a la zona de baixes pressions. La intensitat del vent 辿s m辿s gran com m辿s gran 辿s la difer竪ncia entre pressions atmosf 竪riques. Hi ha vents constants en algunes zones de la Terra (els alisis a lequador), vents estacionals (monsons) i vents locals (cer巽, llevant). 05
  • 25. Distribuci 坦 de pressions i vents 05 Repassa els centres dacci坦 : http:// www.educaplus.org / climatic /03_ fact_centrosaccion.html
  • 26. Distribuci 坦 de pressions i vents 05
  • 27. 5. El climograma En primer lugar se trazan dos ejes perpendiculares. En el eje horizontal se ponen los meses del a単o, y en el vertical una escala de temperaturas. A continuaci坦n se colocan los puntos correspondientes a la temperatura media de cada mes. Luego se unen esos puntos con una l鱈nea roja. En tercer lugar se traza el eje de la derecha en el que reflejamos la graduaci坦n en mil鱈metros de las precipitaciones. Luego se construye una barra de color azul que corresponda al dato de las precipitaciones medias de cada mes. Finalmente se interpretan los datos que hemos reflejado en el gr叩fico: 05
  • 28. 6. El mapa del temps Entra a la web: http ://www.educaplus.org/climatic/09_mapat_actividad.html Podrs construir mapes del temps. I tamb辿, interpretar-los. 05