ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

Teoria color

•Download as PPT, PDF•
•
Montsefibu
Montsefibu

Breu teoria del color com a introducció a qualsevol tècnica artística

1 of 48
Downloaded 27 times
Teoria color
LA LLUM DEL SOL EN REALITAT ESTÀ FORMADA PER UN AMPLI VENTALL DE RADIACIONS ELECTROMAGNÈTIQUES DE DIFERENTS LONGITUDS D’ONA QUE FORMEN UN ESPECTRE.. EL NOSTRE ULL SOLS TÉ LA CAPACITAT DE VEURE’N UNA PETITA PART D’AQUEST
ISAAC NEWTON (1642-1519) ESTABLEIX UN PRINCIPI:LA LLUM ÉS COLOR. AL 1665 DESCOBREIX QUE LA LLUM SOLAR EN PASSAR A TRAVÉS D’UN PRISMA DE VIDRE ES DIVIDEIX EN VARIS COLORS: L’ESPECTRE, FORMAT PEL BLAU VIOLETA, EL BLAU CEL, EL VERD, EL GROC, EL ROIG ATARONJAT I EL ROIG PÚRPURA.
GRÀCIES A L’ULL VEIEM LA LLUM, I PER TANT EL COLOR, PERÒ HI HA ANIMALS QUE SOLS VEUEN EL BLANC I EL NEGRE, I ALTRES QUE VEUEN MÉS COLORS QUE NOSALTRES. http://edison.upc.es/curs/llum/luz_vision/fisiolog.html EL NOSTRE ULL TE UNES CÈL·LULES BIPOLARS SITUADES A LA RETINA QUE ACTÚEN COM A FOTORECEPTORES, CAPTANT LA LONGITUD D’ONA DE LA LLUM TRADUINT-LA EN SENYALS ELÈCTRIQUES ENVIADES AL CERVELL A TRAVÉS DEL NERVI ÒPTIC. AQUESTES CÈL·LULES CONTENEN 120 MILIONS DE BASTONETS SENSIBLES A LA LLUM I 6 MILIONS DE CONS SENSIBLES AL COLOR. D’AQUESTS CONS N’HI HA TRES, UN PER CADA COLOR.
LA COMPOSICIÓ QUÃMICA DE LES SUPERFÃCIES FA QUE LA LLUM SIGUI ABSORVIDA O BÉ REFLECTIDA. SI LA SUPERFÃCIE ÉS OPACA ABSORVEIX LA LLUM I REFLECTEIX TOTES LES LONGITUDS D’ONA. UN COS BLANC REFLECTEIX TOTA LA LLUM, UN DE NEGRE, L’ABSORVEIX. UNA TOMATA ENS SEMBLA DE COLOR ROIG, PERQUÈ L’ULL NOMÉS REB LA LLUM ROJA REFLECTIDA PER ELLA, ABSORVINT EL VERD I EL BLAU, I REFLECTINT EL ROIG.
EL COLOR LLUM I EL COLOR PIGMENT www.educaplus.org/luz/colprima.html SÃNTESI ADDITIVA SÃNTESI SOSTRACTIVA Colors primaris: Colors primaris: •El vermell •El magenta •El verd •El blau cian •El violat •El groc Colors secundaris: Colors secundaris: •El groc •El violat •El blau cian •El vermell •El magenta •El verd
EL CERCLE CROMÀTIC
COLORS OPOSATS EN EL CERCLE CROMÀTIC COLOR AMB ELS CONTIGUS DEL SEU COMPLEMENTARI TRES COLORS EQUIDISTANTS EN EL CERCLE CROMÀTIC
1. P: colors primaris que no s’obtenen de cap altra barreja de colors 2. S: colors secundaris obtinguts de la barreja de dos primaris 3. T: colors terciaris obtinguts de la barreja del secundari més el primari més proper a ell en el cercle cromàtic
•Per enfosquir un color sempre podem recórrer al seu complementari •En l’ombra projectada de qualsevol objecte hi intervé el color complementari d’aquest objecte •Quan es vol enfosquir un color, no és massa convenient afegir-hi negre perquè s’embruta, és millor afegir-li un altre to més fosc com per exemple: el marró, el blau marí... I sempre s’intentarà aplicar primer una capa del color més clar, per poc a poc anar-hi sobreposant el fosc.
LES TRES QUALITATS DEL COLOR • EL TO O QUALITAT CROMÀTICA • EL VALOR O LLUMINOSITAT • LA SATURACIÓ O INTENSITAT http://www.colorcombo.com/array.html
Model de Munsell 1905, on situa els diferents matisos o tons entre els colors. Sobre un eix vertical amb un extrem blanc i l’altre negre situa l’escala de valors (o de grisos). Al voltant de l’eix es col·loquen els diferents tons amb el mateix ordre que al cercle cromàtic: són els saturats. Quan els matisos d’aquests colors saturats s’apropen a l’eix perden saturació i quan s’apropen al blanc o al negre guanyen o perden lluminositat respectivament .
EL TO ÉS LA QUALITAT CROMÀTICA D’UN COLOR SENSE AFEGIR-LI BLANC NI NEGRE. ELS DIFERENTS COLORS DEL CERCLE CROMÀTIC ENS PORTEN A LA NOMENCLATURA DE MOLTS TONS. AIXà PARLEM DEL TO GROC, VERD, BLAU FOSC, MORAT, CARMÃ, ETC. L’ESCALA DE TO ES POT FER AMB LA BARREJA D’UN O MÉS TONS. CUB DE HICKETHIER, basat en l’obtenció de 1000 tons diferents a partir dels tres colors primaris. (GROC/MAGENTA/CIAN)
EL VALOR ÉS EL GRAU DE LLUMINOSITAT D’UN COLOR. CREA SENSACIONS ESPACIALS, AIXà UNA ÀREA DEL MATEIX TO PERÃ’ AMB FORTES DIFERÈNCIES DE VALOR (CONTRAST DE VALOR) DEFINEIXEN ZONES DIFERENTS A L’ESPAI, MENTRE QUE UN CANVI GRADUAL (GRADACIÓ) ENS DÓNA UNA SENSACIÓ DE CONTORN, DE CONTINUÃTAT DE L’OBJECTE A L’ESPAI. SI A UN TO SE LI AFEGEIX NEGRE S’ENFOSQUEIX I BAIXA EL VALOR, TOT EL CONTRARI DE SI SE LI AFEGEIX BLANC. ROJO L’ESCALA DE VALORS ES POT FER AFEGINT NEGRE O BLANC A UN TO. NJ AMA R VER DE AZUL VIOL
LA SATURACIÓ ÉS LA INTENSITAT D’UN COLOR,QUE POT SER MÉS BRILLANT O MÉS APAGADA, SENSE CONTENIR GENS DE BLANC NI DE NEGRE. ELS COLORS CLARS DE L’ESPECTRE ESTAN COMPLETAMENT SATURATS. QUAN MODIFIQUEM UN TO AFEGINT-LI QUALSEVOL ALTRE TO O COLOR NEUTRE, DISMINUIM LA SEVA SATURACIÓ. LA MÉS BAIXA SUCCEEIX EN BARREJAR UN TO AMB EL SEU COMPLEMENTARI. L’ESCALA DE SATURACIÓ ES POT FER AFEGINT UN GRIS CONSTANT O NO A UN TO
LES ESCALES CROMÀTIQUES I ACROMÀTIQUES LES ESCALES CROMÀTIQUES I ACROMÀTIQUES
ESCALES ACROMÀTIQUES: referents a l’escala de grisos Equivalència entre l’escala acromàtica i altres tons
ESCALES CROMÀTIQUES: referents a un to. Poden ser: monocromes (un sol color) i policromes (varis tons). Saturació, quan al blanc se li afegeix un color fins aconseguir una saturació determinada. Lluminositat o del negre, quan al color saturat se li afegeix sols negre. Valor, quan al to saturat se li barregen al mateix temps el blanc i el negre, és a dir, el gris.
Teoria color
http://www.illuweb.it/tonaanim/contr_simult.htm DINÀMICA DELS COLORS http://www.illuweb.it/tonaanim/criss_cross.htm ELS COLORS CLARS EIXAMPLEN I ELS FREDS TENDEIXEN A ELEVAR; ELS COLORS FOSCS I CALENTS BAIXEN, PESEN, TANQUEN, OPRIMEIXEN.
HARMONIA I CONTRAST HARMONIA ÉS TROBAR LA RELACIÓ ADEQUADA ENTRE TONS. CONTRAST ÉS TROBAR-NE L’OPOSAT.
EL CONTRAST ÉS UN FENÒMEN AMB EL QUE ES POT DIFERENCIAR TONS DEPENENT DE LA LLUMINOSITAT, DEL COLOR DEL FONS ON ES PROJECTEN...
QUAN DOS COLORS ENTREN EN CONTACTE EL SEU CONTRAST ES FA MÉS ACCENTUAT QUAN MÉS GRAN ÉS AQUEST. EXISTEIXEN VARIS TIPUS DE CONTRAST: •DE LLUMINOSITAT •DE VALOR •DE SATURACIÓ •DE TEMPERATURA •DE COMPLEMENTARIS •SIMULTANI •ALTRES
AQUESTA CONTRAST SUCCEEIX QUAN ENFRONTEM UN COLOR CLAR SATURAT DE BLANC AMB UN ALTRE DE FOSC SATURAT DE NEGRE. S’UTILITZA COM A RECURS EFECTISTA QUAN ES VOL DESTACAR UN TEXT AMB CLARETAT SOBRE UN FONS.
ÉS QUAN ES PRESENTEN DOS VALORS DIFERENTS EN CONTRAST SIMULTANI, EL MÉS CLAR SEMBLA MÉS ALT I EL MÉS FOSC MÉS BAIX. AQUà EN AQUESTS DOS QUADRATS GRANATS, VEIEM MÉS CLAR EL QUE ESTÀ SOBRE UN FONS VERDÓS.
SI POSEM TRES QUADRATS GROCS AMB DIFERENTS SATURACIONS SOBRE UN FONS LILA, CONTRASTARÀ MÉS EL QUE ÉS MÉS PUR. ELS COLORS PURS PERDEN LLUMINOSITAT QUAN SE’LS AFEGEIX NEGRE, I VARIEN LA SEVA SATURACIÓ QUAN SE’LS HI AFEGEIX BLANC.
UN COLOR POT SER CÀLID O FRED DEPENENT DEL TO QUE L’ENVOLTI. AIXà UN GROC POT SER CÀLID SI SE L’ENVOLTA DE COLORS FREDS I POC CÀLID SI SE L’ENVOLTA D’UN ALTRE CÀLID COM EL ROIG.
ELS COLORS COMPLEMENTARIS SÓN ELS MÉS CONTRASTATS, TOT I QUE PERQUÈ HI HAGI UNA HARMONIA CONVÉ QUE UN DELS DOS ESTIGUI EN ESTAT PUR I L’ALTRE ES BARREGI AMB BLANC O NEGRE.
ÉS UN FENÒMEN VISUAL ON UN COLOR EXIGEIX SIMULTÀNIAMENT EL SEU COMPLEMENTARI I SI AIXÒ NO SUCCEEIX HO FA IGUALMENT PER UN PROCÈS FISIOLÒGIC DEL NOSTRE ULL.
UN COLOR COM EL GROC SOBRE UNA SUPERFÃCIE APAGADA I EXTENSA ENS POT CANSAR, EN CANVI SI AQUESTA ÉS MÉS PETITA, L’EFECTE ÉS DE DINAMISME. DOS COLORS BRILLANTS POSATS L’UN AL COSTAT DE L’ALTRE ENS XOQUEN VISUALMENT, EN CANVI SI UN D’ELLS EL SITUEM DINS L’ALTRE SE’NS FA MÉS AGRADABLE. UN MATEIX COLOR SOBRE COLORS DE FONS DIFERENTS ENS CANVIA DE TO ALS NOSTRES ULLS, AIXà DONCS AQUà EL GROC SOBRE EL NEGRE ES VEU MÉS PUR QUE SOBRE EL BLAU.
SISTEMES DE COLOR
Teoria color
Teoria color
ESTIMULANTS, DINÀMICS RELAXANTS, TRANQUILS TEMPERATURA DEL COLOR
SENSACIÓ DE GRANDÀRIA: els colors clars tendeixen a expandir-se i els foscors a contraure’s
SENSACIÓ DE DISTÀNCIA: els colors càlids semblen que avancen, els freds endinsar-se. Això depèn del grau de saturació d’un color; els brillants, saturats reforcen l’apropament i els colors no saturats, apagats, semblen ser més lluny.
PSICOLOGIA DEL COLOR PSICOLOGIA DEL COLOR PSICOLOGIA DEL COLOR PSICOLOGIA DEL COLOR PSICOLOGIA DEL COLOR PSICOLOGIA DEL COLOR
EL COLOR DENOTATIU: com a representació de la figura real.
EL COLOR ICÒNIC: quan té una funció identificadora.
EL COLOR SATURAT: és quan exaltem un color real
EL COLOR FANTASIÓS: és quan manipulem el color d’una imatge.
EL COLOR CONNOTATIU: és el color no descriptiu, psicològic, simbòlic o estètic.
EL COLOR SENYALÈCTIC: quan serveix per a indicar, senyalitzar.
EL COLOR SIMBÒLIC: és quan té una significació simbòlica o de codi cultural. El roig de la coca-cola s’associa a l’eufòria, l’exaltació i la vitalitat. El groc de Kodak significa la llum. El negre, el dol per algunes cultures i religions La bombona de butà, energia
EL COLOR ESQUEMÀTIC: el color extret del seu context, icònic o denotatiu, considerat només com a matèria cromàtica. En trobem a l’heràldica, banderes,etc. ARAGÓ BALEARS CATALUNYA VALÈNCIA
EL COLOR PSICOLÃ’GIC: IMPRESSIONS QUE REBEM CREADES AL VOLTANT D’UN COLOR. GOETHE EN FEU MOLTS ESTUDIS REFERENT A L’ESTAT ANÃMIC EN L’INDIVIDU. EL NEGRE: LA POR TARONJA: ENERGIA GRIS: MELANCONIA EL BLANC: LA PAU ROIG: PASSIÓ LILA: MÃSTIC MARRÓ: LA TERRA BLAU:PROFUNDITAT
NATURALESA, CALMA, TRANQUIL·LITAT... PROFUNDITAT,CALMA, FRED. HARMONIA, AMISTAT, CEL, AIRE, MAR... LUCIDESA, REFLEXIÓ, INTROVERSIÓ. FEMINITAT... MAJESTUOSITAT... FEMINITAT, DELICADESA...
VITALITAT, PERILL, FORÇA, SANG, PASSIÓ, FOC. ÉS AGRESSIU... ACTIU, RADIANT, EXPANSIU. ACOLLIDOR, CÀLID, ESTIMULANT, ENERGÈTIC... LLUMINÓS, CÀLID, EXPANSIU. SOL, LLUM, OR, RELACIONAT AMB LA NATURALESA... TRANQUILITAT RELACIONADA AMB MÉS FORÇA, AMB EL SOL... TRANQUIL, SEDANT, ESPERANÇA. VEGETACIÓ, NATURALESA...

More Related Content

Teoria color

  • 2. LA LLUM DEL SOL EN REALITAT ESTÀ FORMADA PER UN AMPLI VENTALL DE RADIACIONS ELECTROMAGNÈTIQUES DE DIFERENTS LONGITUDS D’ONA QUE FORMEN UN ESPECTRE.. EL NOSTRE ULL SOLS TÉ LA CAPACITAT DE VEURE’N UNA PETITA PART D’AQUEST
  • 3. ISAAC NEWTON (1642-1519) ESTABLEIX UN PRINCIPI:LA LLUM ÉS COLOR. AL 1665 DESCOBREIX QUE LA LLUM SOLAR EN PASSAR A TRAVÉS D’UN PRISMA DE VIDRE ES DIVIDEIX EN VARIS COLORS: L’ESPECTRE, FORMAT PEL BLAU VIOLETA, EL BLAU CEL, EL VERD, EL GROC, EL ROIG ATARONJAT I EL ROIG PÚRPURA.
  • 4. GRÀCIES A L’ULL VEIEM LA LLUM, I PER TANT EL COLOR, PERÃ’ HI HA ANIMALS QUE SOLS VEUEN EL BLANC I EL NEGRE, I ALTRES QUE VEUEN MÉS COLORS QUE NOSALTRES. http://edison.upc.es/curs/llum/luz_vision/fisiolog.html EL NOSTRE ULL TE UNES CÈL·LULES BIPOLARS SITUADES A LA RETINA QUE ACTÚEN COM A FOTORECEPTORES, CAPTANT LA LONGITUD D’ONA DE LA LLUM TRADUINT-LA EN SENYALS ELÈCTRIQUES ENVIADES AL CERVELL A TRAVÉS DEL NERVI Ã’PTIC. AQUESTES CÈL·LULES CONTENEN 120 MILIONS DE BASTONETS SENSIBLES A LA LLUM I 6 MILIONS DE CONS SENSIBLES AL COLOR. D’AQUESTS CONS N’HI HA TRES, UN PER CADA COLOR.
  • 5. LA COMPOSICIÓ QUÃMICA DE LES SUPERFÃCIES FA QUE LA LLUM SIGUI ABSORVIDA O BÉ REFLECTIDA. SI LA SUPERFÃCIE ÉS OPACA ABSORVEIX LA LLUM I REFLECTEIX TOTES LES LONGITUDS D’ONA. UN COS BLANC REFLECTEIX TOTA LA LLUM, UN DE NEGRE, L’ABSORVEIX. UNA TOMATA ENS SEMBLA DE COLOR ROIG, PERQUÈ L’ULL NOMÉS REB LA LLUM ROJA REFLECTIDA PER ELLA, ABSORVINT EL VERD I EL BLAU, I REFLECTINT EL ROIG.
  • 6. EL COLOR LLUM I EL COLOR PIGMENT www.educaplus.org/luz/colprima.html SÃNTESI ADDITIVA SÃNTESI SOSTRACTIVA Colors primaris: Colors primaris: •El vermell •El magenta •El verd •El blau cian •El violat •El groc Colors secundaris: Colors secundaris: •El groc •El violat •El blau cian •El vermell •El magenta •El verd
  • 8. COLORS OPOSATS EN EL CERCLE CROMÀTIC COLOR AMB ELS CONTIGUS DEL SEU COMPLEMENTARI TRES COLORS EQUIDISTANTS EN EL CERCLE CROMÀTIC
  • 9. 1. P: colors primaris que no s’obtenen de cap altra barreja de colors 2. S: colors secundaris obtinguts de la barreja de dos primaris 3. T: colors terciaris obtinguts de la barreja del secundari més el primari més proper a ell en el cercle cromàtic
  • 10. •Per enfosquir un color sempre podem recórrer al seu complementari •En l’ombra projectada de qualsevol objecte hi intervé el color complementari d’aquest objecte •Quan es vol enfosquir un color, no és massa convenient afegir-hi negre perquè s’embruta, és millor afegir-li un altre to més fosc com per exemple: el marró, el blau marí... I sempre s’intentarà aplicar primer una capa del color més clar, per poc a poc anar-hi sobreposant el fosc.
  • 11. LES TRES QUALITATS DEL COLOR • EL TO O QUALITAT CROMÀTICA • EL VALOR O LLUMINOSITAT • LA SATURACIÓ O INTENSITAT http://www.colorcombo.com/array.html
  • 12. Model de Munsell 1905, on situa els diferents matisos o tons entre els colors. Sobre un eix vertical amb un extrem blanc i l’altre negre situa l’escala de valors (o de grisos). Al voltant de l’eix es col·loquen els diferents tons amb el mateix ordre que al cercle cromàtic: són els saturats. Quan els matisos d’aquests colors saturats s’apropen a l’eix perden saturació i quan s’apropen al blanc o al negre guanyen o perden lluminositat respectivament .
  • 13. EL TO ÉS LA QUALITAT CROMÀTICA D’UN COLOR SENSE AFEGIR-LI BLANC NI NEGRE. ELS DIFERENTS COLORS DEL CERCLE CROMÀTIC ENS PORTEN A LA NOMENCLATURA DE MOLTS TONS. AIXà PARLEM DEL TO GROC, VERD, BLAU FOSC, MORAT, CARMÃ, ETC. L’ESCALA DE TO ES POT FER AMB LA BARREJA D’UN O MÉS TONS. CUB DE HICKETHIER, basat en l’obtenció de 1000 tons diferents a partir dels tres colors primaris. (GROC/MAGENTA/CIAN)
  • 14. EL VALOR ÉS EL GRAU DE LLUMINOSITAT D’UN COLOR. CREA SENSACIONS ESPACIALS, AIXà UNA ÀREA DEL MATEIX TO PERÃ’ AMB FORTES DIFERÈNCIES DE VALOR (CONTRAST DE VALOR) DEFINEIXEN ZONES DIFERENTS A L’ESPAI, MENTRE QUE UN CANVI GRADUAL (GRADACIÓ) ENS DÓNA UNA SENSACIÓ DE CONTORN, DE CONTINUÃTAT DE L’OBJECTE A L’ESPAI. SI A UN TO SE LI AFEGEIX NEGRE S’ENFOSQUEIX I BAIXA EL VALOR, TOT EL CONTRARI DE SI SE LI AFEGEIX BLANC. ROJO L’ESCALA DE VALORS ES POT FER AFEGINT NEGRE O BLANC A UN TO. NJ AMA R VER DE AZUL VIOL
  • 15. LA SATURACIÓ ÉS LA INTENSITAT D’UN COLOR,QUE POT SER MÉS BRILLANT O MÉS APAGADA, SENSE CONTENIR GENS DE BLANC NI DE NEGRE. ELS COLORS CLARS DE L’ESPECTRE ESTAN COMPLETAMENT SATURATS. QUAN MODIFIQUEM UN TO AFEGINT-LI QUALSEVOL ALTRE TO O COLOR NEUTRE, DISMINUIM LA SEVA SATURACIÓ. LA MÉS BAIXA SUCCEEIX EN BARREJAR UN TO AMB EL SEU COMPLEMENTARI. L’ESCALA DE SATURACIÓ ES POT FER AFEGINT UN GRIS CONSTANT O NO A UN TO
  • 16. LES ESCALES CROMÀTIQUES I ACROMÀTIQUES LES ESCALES CROMÀTIQUES I ACROMÀTIQUES
  • 17. ESCALES ACROMÀTIQUES: referents a l’escala de grisos Equivalència entre l’escala acromàtica i altres tons
  • 18. ESCALES CROMÀTIQUES: referents a un to. Poden ser: monocromes (un sol color) i policromes (varis tons). Saturació, quan al blanc se li afegeix un color fins aconseguir una saturació determinada. Lluminositat o del negre, quan al color saturat se li afegeix sols negre. Valor, quan al to saturat se li barregen al mateix temps el blanc i el negre, és a dir, el gris.
  • 20. http://www.illuweb.it/tonaanim/contr_simult.htm DINÀMICA DELS COLORS http://www.illuweb.it/tonaanim/criss_cross.htm ELS COLORS CLARS EIXAMPLEN I ELS FREDS TENDEIXEN A ELEVAR; ELS COLORS FOSCS I CALENTS BAIXEN, PESEN, TANQUEN, OPRIMEIXEN.
  • 21. HARMONIA I CONTRAST HARMONIA ÉS TROBAR LA RELACIÓ ADEQUADA ENTRE TONS. CONTRAST ÉS TROBAR-NE L’OPOSAT.
  • 22. EL CONTRAST ÉS UN FENÃ’MEN AMB EL QUE ES POT DIFERENCIAR TONS DEPENENT DE LA LLUMINOSITAT, DEL COLOR DEL FONS ON ES PROJECTEN...
  • 23. QUAN DOS COLORS ENTREN EN CONTACTE EL SEU CONTRAST ES FA MÉS ACCENTUAT QUAN MÉS GRAN ÉS AQUEST. EXISTEIXEN VARIS TIPUS DE CONTRAST: •DE LLUMINOSITAT •DE VALOR •DE SATURACIÓ •DE TEMPERATURA •DE COMPLEMENTARIS •SIMULTANI •ALTRES
  • 24. AQUESTA CONTRAST SUCCEEIX QUAN ENFRONTEM UN COLOR CLAR SATURAT DE BLANC AMB UN ALTRE DE FOSC SATURAT DE NEGRE. S’UTILITZA COM A RECURS EFECTISTA QUAN ES VOL DESTACAR UN TEXT AMB CLARETAT SOBRE UN FONS.
  • 25. ÉS QUAN ES PRESENTEN DOS VALORS DIFERENTS EN CONTRAST SIMULTANI, EL MÉS CLAR SEMBLA MÉS ALT I EL MÉS FOSC MÉS BAIX. AQUà EN AQUESTS DOS QUADRATS GRANATS, VEIEM MÉS CLAR EL QUE ESTÀ SOBRE UN FONS VERDÓS.
  • 26. SI POSEM TRES QUADRATS GROCS AMB DIFERENTS SATURACIONS SOBRE UN FONS LILA, CONTRASTARÀ MÉS EL QUE ÉS MÉS PUR. ELS COLORS PURS PERDEN LLUMINOSITAT QUAN SE’LS AFEGEIX NEGRE, I VARIEN LA SEVA SATURACIÓ QUAN SE’LS HI AFEGEIX BLANC.
  • 27. UN COLOR POT SER CÀLID O FRED DEPENENT DEL TO QUE L’ENVOLTI. AIXà UN GROC POT SER CÀLID SI SE L’ENVOLTA DE COLORS FREDS I POC CÀLID SI SE L’ENVOLTA D’UN ALTRE CÀLID COM EL ROIG.
  • 28. ELS COLORS COMPLEMENTARIS SÓN ELS MÉS CONTRASTATS, TOT I QUE PERQUÈ HI HAGI UNA HARMONIA CONVÉ QUE UN DELS DOS ESTIGUI EN ESTAT PUR I L’ALTRE ES BARREGI AMB BLANC O NEGRE.
  • 29. ÉS UN FENÃ’MEN VISUAL ON UN COLOR EXIGEIX SIMULTÀNIAMENT EL SEU COMPLEMENTARI I SI AIXÃ’ NO SUCCEEIX HO FA IGUALMENT PER UN PROCÈS FISIOLÃ’GIC DEL NOSTRE ULL.
  • 30. UN COLOR COM EL GROC SOBRE UNA SUPERFÃCIE APAGADA I EXTENSA ENS POT CANSAR, EN CANVI SI AQUESTA ÉS MÉS PETITA, L’EFECTE ÉS DE DINAMISME. DOS COLORS BRILLANTS POSATS L’UN AL COSTAT DE L’ALTRE ENS XOQUEN VISUALMENT, EN CANVI SI UN D’ELLS EL SITUEM DINS L’ALTRE SE’NS FA MÉS AGRADABLE. UN MATEIX COLOR SOBRE COLORS DE FONS DIFERENTS ENS CANVIA DE TO ALS NOSTRES ULLS, AIXà DONCS AQUà EL GROC SOBRE EL NEGRE ES VEU MÉS PUR QUE SOBRE EL BLAU.
  • 35. SENSACIÓ DE GRANDÀRIA: els colors clars tendeixen a expandir-se i els foscors a contraure’s
  • 36. SENSACIÓ DE DISTÀNCIA: els colors càlids semblen que avancen, els freds endinsar-se. Això depèn del grau de saturació d’un color; els brillants, saturats reforcen l’apropament i els colors no saturats, apagats, semblen ser més lluny.
  • 37. PSICOLOGIA DEL COLOR PSICOLOGIA DEL COLOR PSICOLOGIA DEL COLOR PSICOLOGIA DEL COLOR PSICOLOGIA DEL COLOR PSICOLOGIA DEL COLOR
  • 38. EL COLOR DENOTATIU: com a representació de la figura real.
  • 39. EL COLOR ICÃ’NIC: quan té una funció identificadora.
  • 40. EL COLOR SATURAT: és quan exaltem un color real
  • 41. EL COLOR FANTASIÓS: és quan manipulem el color d’una imatge.
  • 42. EL COLOR CONNOTATIU: és el color no descriptiu, psicològic, simbòlic o estètic.
  • 43. EL COLOR SENYALÈCTIC: quan serveix per a indicar, senyalitzar.
  • 44. EL COLOR SIMBÃ’LIC: és quan té una significació simbòlica o de codi cultural. El roig de la coca-cola s’associa a l’eufòria, l’exaltació i la vitalitat. El groc de Kodak significa la llum. El negre, el dol per algunes cultures i religions La bombona de butà, energia
  • 45. EL COLOR ESQUEMÀTIC: el color extret del seu context, icònic o denotatiu, considerat només com a matèria cromàtica. En trobem a l’heràldica, banderes,etc. ARAGÓ BALEARS CATALUNYA VALÈNCIA
  • 46. EL COLOR PSICOLÃ’GIC: IMPRESSIONS QUE REBEM CREADES AL VOLTANT D’UN COLOR. GOETHE EN FEU MOLTS ESTUDIS REFERENT A L’ESTAT ANÃMIC EN L’INDIVIDU. EL NEGRE: LA POR TARONJA: ENERGIA GRIS: MELANCONIA EL BLANC: LA PAU ROIG: PASSIÓ LILA: MÃSTIC MARRÓ: LA TERRA BLAU:PROFUNDITAT
  • 47. NATURALESA, CALMA, TRANQUIL·LITAT... PROFUNDITAT,CALMA, FRED. HARMONIA, AMISTAT, CEL, AIRE, MAR... LUCIDESA, REFLEXIÓ, INTROVERSIÓ. FEMINITAT... MAJESTUOSITAT... FEMINITAT, DELICADESA...
  • 48. VITALITAT, PERILL, FORÇA, SANG, PASSIÓ, FOC. ÉS AGRESSIU... ACTIU, RADIANT, EXPANSIU. ACOLLIDOR, CÀLID, ESTIMULANT, ENERGÈTIC... LLUMINÓS, CÀLID, EXPANSIU. SOL, LLUM, OR, RELACIONAT AMB LA NATURALESA... TRANQUILITAT RELACIONADA AMB MÉS FORÇA, AMB EL SOL... TRANQUIL, SEDANT, ESPERANÇA. VEGETACIÓ, NATURALESA...