�ݺ�ߣ

Teoricopràctiques
Bloc Quirúrgic
CURES BÀSIQUES D’INFERMERIA
C4
JORDI CAPDEVILA
Nom de l’alumna/e……………………………………………………………………………………………………………………

1
Avaluació*:
Bloc teòric: 50% del crèdit en dos o tres exàmens dels fets, conceptes i sistemes conceptuals
de la unitat subjecte d’estudi.
Bloc Teoricopràctic ( TP’s) 20% del crèdit. La Tp és l’execució d’un procediment simulat a l’aula
taller i un examen teorico-pràctic si la UD ho escau.
CAT. Treball d’auto aprenentatge basat en ABP. 10%
AEA. Activitats d’ensenyament aprenentatge. Degudament complimentat el quadern de
treball. 10%
Valoració actitudinal. 10%. Graelles d’observació i criteris estipulats.
*l’avaluació s’especifica degudament a cada trimestre.
UNITAT DIDÀCTICA NÚM.5- EL PACIENT QUIRÚRGIC
Continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals.
Organització de l’àrea quirúrgica. Quiròfans i REA. Material bàsic.
Cures preoperatòries: la preparació física i psicològica.
El procés quirúrgic. Tipus d’anestèsia, classificació de les IQ.
Les cures postoperatòries. El postoperatori immediat i el continuat. Complicacions.
IQ més habituals en COT. l’ATM, fractures.
EC en COT.
Teoricopràctiques (TP’s)
Cura de la ferida. Tipus de ferides. Els drenatges i la seva classificació
Retirar punts de paper. Grapes i sutures.
Fèrules en COT
CAT’s
Aquesta UD té un treball de fisiopatologia
AEA
S’especifiquen
Objectius de la UD3.

2
2,3,5,16,17
Nuclis d’activitat
N.A Títol Durada AEA codi Avaluació
NA1 L’àrea
quirúrgica
d’un
hospital.
5 hores Estructura física del Bloc
quirúrgic, especificacions
del servei, REA i sala de
parts, mobiliari del
quiròfan i accés a les
dependències. L’àrea
d’esterilització. Mesures
d’asèpsia en el bloc
quirúrgic. Els recursos
humans i el seu rol
professional. Tipus
d’intervenció quirúrgica. El
pre, l’intra i el
postoperatori, anestèsia i
complicacions immediates.
Paper del TCAI.
C4/UD6/NA1/A1 -Exercicis
d’avaluació
continuada.
Visionats de vídeos.
Elaboració de
làmines.
-continguts per la
prova escrita.
NA2 2h EC en COT C4/UD6/NA2/A1 -continguts per la
prova escrita.
NA3 6h Patologia osteoarticular.
Fractures tipus i
classificació. Luxacions.
L’artroplàstia total de
maluc. Cures d’infermeria.
C4/UD6/NA3/A1 Exercicis
d’avaluació
continuada.
continguts per la
prova escrita.
NA1,2 i 3 tenen
una prova.

3
Procediments ( Teoricopràctiques)
Nuclis d’activitat
NA5 Cura de la
ferida.
Tipus de
ferides.
2h La ferida quirúrgica. La
seva cura, mètodes i
procediment.
C4/UD6/NA5/A1
Identificació
material.
Assistència.
NA6 Els
drenatges i
la seva
classificació
2h Visualització dels diferents
drenatges en cirurgia.
Classificació. Cura de ferida
amb drenatge.
C4/UD6/NA6/A1 Identificació
material.
Assistència. I cas
simulat pràctic.
NA7 Retirar
punts de
paper.
Grapes i
sutures.
2h Retirada de punts de
seda/catgut, grapes de
Michel i paper.
material.
Assistència. I cas
simulat pràctic.
NA8 Fèrules en
COT
1 Visionat de les diferents
fèrules que s’utilitzen en
COT.
material.
Assistència. I cas
simulat pràctic.
CAT ( crèdit d’autoaprenentatge)
NA9 Fisiopatolo
gia
1h Realització d’un treball
d’una patologia triada a
partir un llistat que lliura el
professor. Cal fer-lo segons
la rúbrica que s’especifica.
C4/UD6/NA9/A1
Lliurament d’un
treball de
fisiopatologia
proposat pel llistat
que dona el
professor.
Assistència a la
taula rodona.

4
1- Cura de la ferida
Objectius:
En acabar aquesta Tp l’alumnat ha de ser capaç d’informar el malat i/o família
Realitzar el registre pertinent, realitzar el procediment aplicant les mesures d’asèpsia,
diferenciar els tipus de ferides: obertes i tancades. Valorar les característiques i aspectes de la
ferida, valorar la necessitat de fer la cura, desenvolupar el procediment de la cura tancada.
Com ja sabeu la pell té funcions de protecció, regulació de la temperatura, sensitiva,
d’emmagatzematge d’aigua i greix, i absorció. La ferida doncs representa la pèrdua de
continuïtat de la pell, tant si afecta l’estructura interna com l’externa, produïda per agents
químics i físics; aquesta alteració afectarà les funcions anteriorment anomenades de la pell.
Classifiquem les ferides en dos grans grups:
- Ferida tancada. Són ferides netes, per exemple, la ferida tancada d’una Incisió
quirúrgica. Les coneixem com tancades de primera intenció.
- Ferida oberta: hi ha presència de gèrmens patògens capaços de produir la infecció. Per
exemple, les ferides infectades i contaminades.
Cura d’una ferida tancada:
Evitar la infecció de la ferida a través de l’aplicació de l’antisèptic. Controlar l’evolució per
poder detectar i valorar els possibles canvis i complicacions.
Recorda ,ferides que tanquen per primera intenció. ( quirúrgiques)
Material:
Joc de cures, material estèril que conté pinça de dissecció sense dents, un kocher i unes
estisores que poden ser rectes o corbes.
Gases estèrils. Solen estar en paquets estèrils. La mida de les gases varia, poden ser grans,
mitjanes o petites. Escollirem unes o unes altres en funció de la ferida que anem a curar. Les
grans es diuen quirúrgiques.
SF estèril i povidona iodada.
Material necessari per tapar la ferida: apòsit estèril, esparadrap, mèfix, hipafix. Mallafix..
Talla estèril.
Procediment:
Tenir tot el material preparat. A la part superior del carro sempre posarem el material estèril,
el material net al mig i a la part inferior el ja utilitzat ja que és la part més propera al terra.. el
mateix carro de cures és part del material ja que mai obrirem el joc de cures sobre el llit del
malalt. En algunes UH hi ha un carro sempre muntat per tal de fer les cures del dia. El carro ha
d’estar endreçat i net cada 24 hores i s’encarrega el TCAI.

5
Tancar portes i finestres i preservar la intimat del pacient. Explicar al pacient el que li farem.
Posar-lo en una postura còmoda i descobrir únicament la zona de la ferida.
Rentat de mans i col·locació de guants no estèrils.
preparació del material
S’enretira l’apòsit brut. Mai es tocarà la gasa que està en contacte amb la ferida amb els dits,
s’enretirarà amb els guants o pinces. L’apòsit brut el llençarem dins la bossa de plàstic.
VALOREREM L’ESTAT DE LA FERIDA I DE LA PELL DEL VOLTANT.
(dolor, eritema, febre, exsudat ( serós, purulent, sagnós) , retard en la cicatrització,
dehiscències, evisceració. )

6
Obrirem el joc de cures. Col·locarem el material estèril sempre sobre una superfície també
estèril, com ara l’embolcall intern del joc de cures o talla.
Primer es netejarà la ferida, en el cas que estigui bruta, amb una turunda humida en SF.
Seguidament es netejaran les vores de la ferida i s’assecaran. El moviment sempre serà de dins
cap en fora o de dalt a baix i utilitzant una gasa diferent en cada un dels moviments.
1 2
*
Una vegada netes les vores no es tornarà a passar la gasa per la ferida, recordeu que es
preferible utilitzar SF d’un sol ús.
S’aplicarà l’antisèptic amb la turunda.

7
El col·locarà l’apòsit amb gases estèrils més l’esparadrap de mefix, cal vigilar que l’esparadrap
no faci al·lèrgies.
Taparem al pacient i el deixarem còmode. Recollirem tot el material. Portar el material a
esterilitzar, rentat de mans i registre.
2- ELS DRENTGES.
Les ferides poder ser netes si es que són incisions quirúrgiques no infectades, en les que no hi
ha inflamació i no hi ha compromís amb el, tracte genitourinari, respiratori o digestiu. Les
contaminades són incisions quirúrgiques amb compromís controlat del tracte respiratori,
digestiu i genitourinari però que la seva contaminació no és important.
Si estigues amb vessament del contingut genitourinari o gastrointestinal estaria contaminada
no controlada ( i amb signes d’inflamació)
Les ferides brutes o infectades ja venen infectades des del preoperatori. Les ferides que
suposin perforació de vísceres i/o abscessos estan en aquesta classificació.
Els drenatges buiden i afavoreixen la sortida a l’exterior de líquids, aire o material orgànic que
poden ser perjudicials si s’acumulen dins les cavitats corporals. Els drenatges poden ser de
diversos materials: polietilè, làtex, silicona, etc. Els mecanismes d’acció són:
-per decliu: com ara gases insinuades, Penrose, Sylastic o Kher.
-Per aspiració: Redon, Saratoga o drenatge toràcic ( pleur-Evac®). Tot i que alguns d’aquests
poden actuar com a decliu sense necessitat d’aspiració.
1- PENROSE-GASA INSINUADA
És un tub de cautxú tou, aplanat, d’amplada i longitud variables. Actua per capil·laritat per
l’interior i al voltant del drenatge, drenant a l’exterior l’exsudat. La sortida a l’exterior del
drenatge és per contraobertura fixat a la pell amb un punt de sutura, també el podem trobar
en ferides contaminades o no, que han de cicatritzar per segona intenció.. es pot col·locar una

8
gasa a l’interior, i així s’obté un drenatge en cigarreta que té exactament el mateix propòsit.
També es pot optar per la gasa insinuada que fa el mateix efecte. El pot posar infermeria. S’ha
de canviar sovint amb l’ajut d’unes pinces.
SINUS PILONIDAL/gasa insinuada
2-SYLASTIC
Tub de polietilè un xic gruixut d’una llum amb orificis a la part proximal amb punta roma
atraumàtic que es subjecta amb punt de sutura. Indicat en cirurgia major abdominal, es pot
connectar a una bossa de diüresi.

9
3-KHER
Tub de cautxú en forma de T. és un drenatge de vies biliars. Com ja saps va subjectat a la pell
amb un punt de sutura. El drenatge de Kher va connectat a un reservori ( ampolla de Redon
sense buit de diüresi etc) surts uns 300-500cc. Mai va amb aspiració. La retirada es fa als 10
dies aprox de la IQ.
4-REDÓN

10
Tub de polietilè prim, que l’extrem distal presenta múltiples orificis que s’introdueixen dintre
de la zona corporal que es vol drenar i l’altre extrem connecta dins d’una ampolla que fa de
reservori. A l’ampolla s’hi ha practicat el buit perquè pugui aspirar. El contingut màxim és de
500 cc i porta una escala numèrica. Es subjecta a la pell mitjançant sutura. Cal que estigui en
un pla inferior al malalt. Si el pacient pot deambular el pacient pot posar-lo dins una bossa .
Per canviar-lo cal pinçar el drenatge per evitar la sortida i connectar la nova ampolla, despinçar
i comprovar l’aspiració. Per retirar-lo és molt important haver retirat l’aspiració; així evitem
possibles lesions degudes a la força de l’aspiració.
5-SARATOTGA

11
És un tub de polietilè de doble llum; presenta múltiples orificis a la part distal i a a proximal es
connecta a l’aspirador de paret. És molt important vigilar la intensitat de l’aspiració, ja que pot
causar lesions. Es pot aturar en un moment donat per fer rentats amb SF. Va subjectat a la pell
amb punts de sutura. Està indicat en cirurgia major abdominal per drenar col·leccions
potencialment contaminats.
6-REDON RECUPERADOR TIPUS STRICKER®

12
En pacients sotmesos a cirurgia, part de les pèrdues hemàtiques ocorrerien durant el
postoperatori augmentant així la demanda de transfusió. En cirurgia protètica els drenatges
recuperadors són una alternativa, recuperant així la sang provinent dels drenatges.
7- DRENATGE TORÀCIC (pleur- evac®)
És un tub de plàstic amb diversos orificis a l’extrem proximal que s’introdueix a l’espai pleural, i
l apart distal es connecta a un sistema de drenatge. Té com a objectius buidar aire o líquid de
la cavitat pleural.
Té un sistema tri cameral:
1- Cambra col·lectora ( 4 columnes i valora les característiques del líquid ( quantitat i
aspecte). 100ml/h és massa per això cal avisar. Mirar que no quedin bucles.
2- Segell d’aigua, cal emplenar-la d’aigua bidestil·lada fins on ens indica. Quan oscil·la (
pecera) es que el pneumotòrax, sabem que està funcionant.
3- Cambra d’aspiració. Control de pressió d’aspiració. I la limita

13
Propòsit
 Drenar aire, sang pus o líquid de l’espai pleural.
 Restablir la pressió negativa de la cavitat pleural.
 Re expandir el pulmó col·lapsat.
Indicacions
 Pneumotòrax o Hemotòrax
 Vessaments Pleurals
 Empiema
 Pacients intervinguts de cirurgia toràcica
Retirada del drenatge toràcic: informar la pacient, posició semi Fowler o DS, rentat de mans i
col·locació de guants, protector e llit, retirar apòsit, pintar amb povidona el punt d’inserció,
treure el punt de sutura, demanar al pacient que faci valsalva, fixar l’apòsit i control posterior
del pacient.
Registre ( per a tots)
Data i hora del procediment, finalitat de la cura, estat del drenatge i de la zona d’inserció i de l
apell circumdant, característiques del material drenat, tipus de cura, si hi ha hagut dolor
incidències etc.
3-CURA D’UNA FERIDA AMB DRENTGE
Realitzarem la cura cada 24 hores o qual l’apòsit estigui tacat. Recordeu netejar primer la pell
amb SF, eixugar-la i després aplicar antisèptic. El moviment amb la turunda pot ser circular o
de dins cap a fora.

14
Sempre que sigui possible, primer realitzarem la cura de la ferida i després la del punt
d’inserció del drenatge( és molt important la cura de la pell del cantó del drenatge per evitar
problemes com ara infeccions, irritació)
Aprofitarem durant la cura per veure la permeabilitat del drenatge.
L’apòsit oclusiu es fa amb gases, una per a sobre i una per a sota del drenatge, que evitarà el
contacte directe de l’exsudat amb la pell.
Si hem de retirar el drenatge:
Pot ser gradual ( cada dia uns cm) o d’una sola vegada, depèn de l’om. Primer retirem el put de
sutura i després el drenatge. Estirar en una intenció però amb precaució. Després de la
retirada cal fer cura. Després segur l’evolució de la contraobertura de la retirada.
4-RETIRAR SUTURES
Durada: Absorbibles- duració variable (40-60 dies)
No absorbibles ( cal retirar-les)
Naturals o sintètiques

15
Monofilaments o trenes
Segons el gruix pot ser de 11/0 a 0. A major numero menys calibre. 0/0 és la més gruixuda.
Les agulles poden ser rectes, corbes ( per a major fondària major arc) Rodones, ( és
atraumàtica i per cirurgia de budells i teixits tus i fràgils= o les Triangulars que ajuda a penetrar
teixits densos com pell i tendó.
Si la ferida és superficial, amb sutura intradèrmica i si és amb certa profunditat, no afectant a
teixits subjacents, donant punts simples amb una sutura de seda de 3/0 triangular.
El normal en un Centre de Salut o petit hospital són sutures senzilles, demanarem sutures de
seda de 5/0, 4/0, 3/0 y 2/0, amb agulles de 1/2 y 3/8 triangulars.
- Portaagulles.

16
Prepareu: taula de mayo, scandinibsa.

17
Retirar punts de sutures
Ho pot fer un TCAI o infermer,
Material: instrumental de cures, gases estèrils, antisèptic, esparadrap de paper, tisores Litaver
o de punta, pinça Adson, nobecutan, Steri-strip
Si són Grapes metàl·liques ( Michel) lleva grapes.
Rentat de mans, descobrir la zona, retirar apòsit, valorar ferida ( ja sabeu), neteja de pell amb
SF, assecat, desinfecció, obriu una gasa per posar el punts retirats.
S’agafa una pinça amb la ma esquerra, es col·loca a prop del nus del punt que anem a treure i
es desenganxa suaument de a pell.
Agafem les tisores amb la ma dreta i tallem el punt, aleshores el punt es tiba amb la pinça de la
ma esquerra.
Hem de treure punt per punt, repetint el mateix procediment, si el metge ens indica , treure la
meitat cal fer un si i un no.
En acabar cal tornar a pintar amb solució antisèptica.
Podem posar Steri-strip i fixar-lo amb nobecutan. Posar un altre apòsit, recollir e l material,
acomodar el pacient, rentat de mans i registre. ( signes d’inflamació, exsudat serós o hemàtic,
supuració, necrosi, esfàcels..

19
Per retirar les grapes el procediment és el amteix, però cal fer ús del llevagrapes per treure-
les grapes de michel, les quals es col·oquen entre la pell i la grapa fent una petita pressió i,
quan s’obre la grapa, es desenganxa de la pell.
5-FÈRULES EN COT
Són dispositius de mida i material diversos ( guix, alumini, termoplàstic) rígids o flexibles que es
poden aplicar a un pacient amb diferents finalitats:
Mantenir un membre en posició determinada, immobilitzarà una extremitat, mantenint l’accés
a la vigilància dels teixits tous, afavorir el retorn venós. Immobilitzar provisionalment una
extremitat a fi d’esperar tractament definitiu.
1-Sindactília o Imbricat
Tècnica utilitzada en els dits, des de el 2n al 5è, de la ma, en els casos d’esquinços
interfalàngics i contusions provocades per esports de pilota.
La tècnica consisteix en la unió de dos dits, l’afectat i el san contigu.
Material:
Tros de gasa.
Tros d’esparadrap.
Tècnica:

20
Col·locar el tros de gasa entre els dits que hem d’unir.
Col·locar les tires d’esparadrap unint el dit afectat i el sa que tingui més a prop, deixant
lliures les articulacions interfalàngica.
Durant la seva col·locació hem de mantenir els dits lleugerament flexionats.
2-Cramer.
Són fèrules de filferro reixat que permeten emmotllar-les de manera que s’adapten a
l’extremitat del pacient.
Cal encoixinar la fèrula amb cel·lulosa i bena de gasa abans de la seva col·locació.
Col·locar la fèrula a la part posterior de l’extremitat inferior, fent la recolzar la peu. Si el
col·loca al braç es fa a la part posterior del colze en un angle de 90º. I fixar la fèrula amb
embenat de gasa a l’extremitat del pacient.

21
3-BRAUN
És una fèrula d’alumini rígida que ha de ser encoixinada abans de la seva col·locació, pot ser
per l’extremitat inferior dreta, Esquerra o mixta. El BOHLER es pot adaptar si l’objectiu és
aplicar tracció.

22
Procediment:
Escollir la fèrula adequada per al pacient, encoixinar la fèrula, col·locar la fèrula a la part
posterior de l’extremitat inferior, fent recolzar el buit popliti a l’angle de la fèrula. Si l’objectiu
és l’aplicació d’una tracció cal col·locar el seu cordill per les corrioles pertinents del Böhler i
assegurar l’efectivitat de la tracció.
4-FÈRULES D’AIRE ( INFLABLES D’IMBOLILITZACIÓ)
Estan fetes de niló i vinil, es poden fer plaques de Rx amb elles, poden ser transparents i
s’adapten a l’extremitat lesionada.
Procediment:
Obrir la fèrula, posar l’extremitat dins la fèrula i tacar-la, inflar la fèrula per la vàlvula amb
pressió suficient que immobilitzi l’extremitat ( no pot superar els 40mmhg). Tancar la vàlvula
d’aire i comprovar amb els dits sobre la fèrula ( si aquesta es deprimeix 1-1.5cm la té correcte)
5-FÈRULES DIGITALS.
Normalment són d’alumini, encoixinades amb goma d’escua a la part que correspon a la zona
de suport amb l apell. N’existeixen de diferents mides i es poden emmotllar i tallar segons la
mesura del dit del pacient i l’objectiu terapèutic.
Procediment:
Tallar la fèrula segons la mesura necessària, posar la fèrula emmotllada per la part de goma
escuma a la superfície palmar del dit o de la ma, donant-li la forma que mantingui la posició
funcional de les articulacions. Fixar l apart distal de la fèrula al dit amb tires d’esparadrap,

23
respectant les articulacions interfalàngiques. La part proximal es pot fixar amb bena adhesiva o
de guix i bena de protecció.
https://www.youtube.com/watch?v=f1hAVAklmQc
https://www.youtube.com/watch?v=6JOYMueKUkc

�ݺ�ߣ

Teoricopràctiques bloc quirúrgic

More Related Content

Teoricopràctiques bloc quirúrgic