ºÝºÝߣ
Submit Search
Teresa huguet (2006) aprendre junts a l’aula
•
0 likes
•
770 views
Marina Palmer
Follow
1 of 3
Download now
Downloaded 18 times
More Related Content
Teresa huguet (2006) aprendre junts a l’aula
1.
Teresa Huguet (2006):
Aprendre junts a l’aula. Una proposta inclusiva. Barcelona. Graó. 1 TIPUS DE SUPORT AMB DOS MESTRES A L’AULA Nivells Tipus de suport Intervencions dels mestres Oportunitat de la mesura Implicacions per la coordinació 1 Donar ajuda un alumne i seure al costat El mestre de suport va ajudant l’alumne a fer les tasques de la classe. Algunes les adapta si cal sobre la marxa . Va motivant–lo, procurant que treballi i estigui concentrat en el que ha de fer . El mestre curricular ha planificat i porta la classe. Més adequat amb alumnes amb discapacitats importants que requereixen acompanyament quasi constant . També quan hi ha auxiliars o vetlladores. No cal quasi coordinació. Cal conèixer el contingut de les sessions i haver pactat amb el mestre que porta la classe el tipus d’intervencions i l’organització de l’espai. Es fan comentaris durant la classe i valoracions al acabar la classe entre les dues mestres. 2 Donar ajuda a un alumne augmentant progressivament la distà ncia El mestre de suport ajuda a un alumne sense seure al seu costat, apropant-se i allunyant-se i ajudant a altres més puntualment. Entra per aquell alumne i procura que l’alumne treballi també quan ell no està al seu costat per fomentar la seva autonomia en el treball a l’aula. Adequat per anar afavorint l’autonomia de l’alumne dins l’aula. Millor si també pot ajudar a altres alumnes. Requereix poca coordinació. Coneixement dels continguts. Comentaris durant i valoracions al acabar la classe 3 S’agrupen temporalment uns alumnes dins l’aula El mestre de suport o el mestre curricular / tutor treballen amb un petit grup una estona o tota la sessió dins l’aula. L’adaptació pot ser només en relació al tipus i grau de l’ajuda educativa o es realitzen activitat adaptades per treballar els mateixos continguts de la classe. Interessant en certs moments o en certes activitats que han de ser més diferenciades i en les que certs alumnes necessiten més ajuda. Més freqüent en certes activitats de matemà tiques. Es oportú que hi hagi flexibilitat per moure els grups segons l’activitat i que no s’agrupin sempre els mateixos alumnes. Sempre que es pugui es millor que els grups siguin heterogenis. Permet que el tutor conegui millor els alumnes i les seves dificultats Coordinació per acordar el sentit de les adaptacions de l’activitat al grup: si son només segons el tipus i grau d’ajut o si cal modificar els materials i les propostes. En cas de que s’adaptin les activitats cal acordar qui les prepara o fer-ho conjuntament. Cal que els dos mestres comparteixin el sentit i els objectius de les activitats.
2.
Teresa Huguet (2006):
Aprendre junts a l’aula. Una proposta inclusiva. Barcelona. Graó. 2 Nivells Tipus de suport Intervencions dels mestres Oportunitat de la mesura Implicacions per la coordinació 4 El mestre de suport es va movent per l’aula i ajudant a tots els alumnes Els dos mestres van voltant per la classe i treballant amb els alumnes i els grups quan ho necessiten. Positiu però requereix bona comunicació i relació entre els mestres. Més fà cil quan no hi ha alumnes amb greus necessitats o molt dependents. Cal preveure i acordar els alumnes que son susceptibles de més observació i suport sobretot quan els costa demanar ajuda i poden passar desapercebuts. Cal que els dos mestres comparteixin el sentit i els objectius de les activitats. Cal coordinació i conèixer bé els alumnes del grup. Feed-backs puntuals durant la classe i valoració posterior més a fons. Cal compartir els criteris d’avaluació . 5 Treball en grups heterogenis; treball cooperatiu Els alumnes estan distribuïts en grups heterogenis. El mestre de suport es fa cà rrec del suport a algun/s grup/s i el mestre curricular d’altres. Interessant per fomentar la inclusió i la cooperació entre alumnes. Sobretot adequat per fer cert tipus d’activitats en grup i treball cooperatiu. Projectes o treballs concrets de grup. Cal que els dos mestres comparteixin el sentit i els objectius de les activitats i els criteris d’intervenció. Preveure el tipus de tasques que poden realitzar els alumnes amb més dificultats. Pactar el tipus d’intervencions. Es necessari observar els alumnes i cal una mica de temps per valorar després de la sessió.. 6 Els dos mestres porten l’activitat conjuntament i dirigeixen el grup junts Un mestre introdueix l’activitat però aviat els dos van fent aportacions , suggeriments i comentaris per enriquir-la. S’anima als alumnes a participar activament ja que el mateix model d’ensenyament es participatiu i obert. Positiu pels alumnes ja que s’enriqueix l’activitat amb les diferents aportacions i punts de vista. Cal que hi hagi una molt bona entesa entre els mestres . Confiança mútua i dià leg permanent per anar reajustant les intervencions. Adequat en tot tipus d’activitats i especialment per treballar temes socials i d’actualitat; debats sobre valors, actituds i normes. Positiu pels alumnes ja que veuen models oberts de relació i treball. Cal preparar l’activitat junts, conèixer bé els continguts i acordar el tipus d’intervencions (fer reflexionar, expressar dubtes, activar la iniciativa ...). Hi ha d’haver una col—laboració fà cil i una relació fluida. Requereix més temps de coordinació i sobretot una important complicitat.
3.
Teresa Huguet (2006):
Aprendre junts a l’aula. Una proposta inclusiva. Barcelona. Graó. 3 Nivells Tipus de suport Intervencions dels mestres Oportunitat de la mesura Implicacions per la coordinació 7 El mestre de suport porta l’activitat El mestre de suport porta l’activitat i el tutor fa suport als qui més ho necessiten o al grup en general. Permet que el tutor o mestre curricular pugui observar i estar més al costat dels alumnes que vol conèixer més. Permet que provi els tipus d’ajut que afavoreixen el seu aprenentatge. Adequada també per introduir continguts o activitats en les que el mestre de suport pot promoure innovacions o estratègies metodològiques determinades (modelatge). Positiu de cara als alumnes ja que veuen els dos mestres més com iguals. Es necessari compartir el sentit i els objectius de les activitats. La coordinació depèn de la periodicitat d’aquestes sessions; si son més puntuals poden no requerir tanta coordinació i el pes el porta més el mestre de suport però si son periòdiques cal més coordinació i compartir els criteris d’intervenció respectius. 8 El mestre de suport prepara material per fer a la classe El mestre de suport prepara material per quan el mestre curricular o el tutor està sol a l’aula amb tot el grup. De vegades necessari per certs alumnes que necessiten materials adaptats i es treballa amb el llibre de text o amb materials elaborats pel centre que es tenen amb antelació. En funció dels acords de centre , de les competències i del temps que tenen els diferents mestres per la preparació de material. Adequat quan el mestre curricular necessita ajuda per adaptar les activitats. Millor si progressivament es pot fer de manera compartida. Cal que els dos mestres comparteixin el sentit i els objectius de les activitats. Cal que el mestre de suport conegui les activitats i els materials de l’aula. Reunions de valoració periòdiques i seguiment. Quadre número 10: Tipus de suport amb dos mestres a l’aula
Download