Treball realitzat per Anna, Guillem, Noelia i Xavi
1 of 12
Downloaded 28 times
More Related Content
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
2. Què són els terratrèmols?
Un terratrèmol és un
fenomen que es fa a
l'interior de la Terra i que pot
causar desastres
espantosos. Són
manifestacions de l’energia
de dins de la Terra i
moviments de plaques que
formen la litosfera. Aquests
moviments s’escampen pel
subsòl i arriben a la
superfície.
3. Per què hi ha terratrèmols?
Com es formen?
• Per a entendre-ho cal saber que l'estructura
del nostre planeta consisteix en un nucli, un
mantell i una escorça. Quant a l'escorça, la
part més exterior de la Terra, es divideix en
plaques, anomenades tectòniques, que es
mouen sense parar. Doncs bé, quan una de
les plaques topa amb una altra tenim un
terratrèmol. La topada entre aquestes
plaques desencadena una vibració
que es transmet a la superfície en
forma d'ones, dites sísmiques, i que
segons la intensitat de la topada es
faran notar més o menys
4. Zones on hi ha més terratrèmols en el
món
• Mapa de sismicitat del món
• Els terratrèmols i els volcans
es concentren en faixes
estretes que han estat
utilitzades per a definir els
límits de les plaques actuals;
Destaquen les grans
concentracions sísmiques
del cinturó circumpacífic i del
cinturó alpí, que s'estén des
de la Serralada Bètica fins a
Indonèsia.
5. Moviments sísmics a Catalunya
• Els Països Catalans mostren
dues zones sísmiques, una al
Nord, que té per eix la cadena
pirinenca, i l'altra al Sud. Entre
aquestes dues clapes
extremes, de Tortosa a
València, sembla caracteritzar-
se una tercera clapa.
• A la part septentrional, a la
costa, es detecten petites
sacsejades, bastant freqüents,
amb epicentres dins la mar.
6. Les plaques tectòniques
• La superfície terrestre està construïda per una sèrie de peces
de puzle que es diuen plaques tectòniques o litosfèriques, que
encaixen unes a unes altres.
Aquestes plaques són grans blocs de roca. Les plaques que
es troben al fons del mar es diuen plaques oceàniques i les
que estan sota la superfície plaques continentals.
La Terra no ha tingut sempre la forma que té ara. Les
plaques es mouen i canvíen l’aspecte de l’escorça.
Aquests moviments han fet que els continents se separin.
Abans era tot un, i es deia Pangea. La Terra continua movent-
se.
Quan dues plaques es mouen, de vegades poden xocar.
Quan ho fan, formen com unes ones. D’aquestes en diem els
terratrèmols.
Les plaques més grans són les següents:
- Africana, placa tectònica continental que cobreix l'Àfrica.
- Antàrtica, placa tectònica continental que cobreix l'Antàrtida.
- Australiana, placa tectònica continental que cobreix
Austràlia, formava un continu amb la placa índica fa 50-55
milions d'anys.
- Eurasiàtica, placa tectònica continental que cobreix Euràsia.
- Nord-americana, placa tectònica continental que cobreix
l'Amèrica del Nord i la Sibèria nord-oriental.
- Pacífica, placa tectònica oceànica que cobreix el Pacífic.
- Sud-americana, placa tectònica continental que cobreix
l'Amèrica del Sud.
7. Qui era Alfred Wegener?
Què és la Pangea?
• Alfred Wegener, geofísic
alemany, va desenvolupar
entre el 1910 i el 1920 la teoria
de la deriva continental,
segons la qual afirmava que
els continents eren blocs que
es podien moure. Aquesta
teoria partia de la idea que tots
els continents havien estat
units en el passat formant un
únic continent anomenat
Pangea. A partir de llavors, la
Pangea s’havia fragmentat i
s’havia anat separant.
8. Com es determina la intensitat d’un terratrèmol?
Els terratrèmols i qualsevol altre moviment sísmic es mesuren en un aparell anomenat
sismògraf que mesura la intensitat dels terratrèmols i tsunamis amb graus de l’escala de Richter :
• 0,5 --- Ruptura d'una pedra en una taula de laboratori
• 1,0 --- Petita explosió en un lloc de construcció
• 1,5 --- Bomba convencional de la II Guerra Mundial
• 2,0 --- Explosió d'un tanc de gas
• 2,5 --- Bombardeig a la ciutat de Londres
• 3,0 --- Explosió d'una planta de gas
• 3,5 --- Explosió d'una mina
• 4,0 --- Bomba atòmica de baixa potència
• 5,0 --- Terratrèmol d'Albolote de 1956, a la província de Granada
• 6,0 --- Terratrèmol de Double Spring Flat de 1994 (Nevada, EUA)
• 6,1 --- Terratrèmol de 1972 a Managua, Nicaragua
• 6,5 --- Terratrèmol de Northridge de 1994 (Califòrnia, EUA)
• 7,0 --- Terratrèmol de Hyogo-Ken Nanbu de 1995(Japó)
• 7,2 --- Terratrèmol de Spitak de 1988 (Armènia)
7,5 --- Terratrèmol de Santiago de Xile de 1985 (Xile)
8,0 --- Terratrèmol de Mèxic de 1985 (Distrito Federal, Mèxic)
• 8,5 --- Terratrèmol de Sumatra
• 8,8 --- Terratrèmol de Xile del 2010
• 9,0 --- Terratrèmol de Lisboa de 1755 .Terratrèmol del Japó del 2011
• 9,2 --- Terratrèmol de l'Oceà Índic de 2004
• 10 --- Estimat pel xoc d'un meteorit rocós de 2 km de diàmetre que impacti a 25 km/s
• 12 --- Fractura de la Terra pel centre
9. L’escala de Mercalli
• L'escala de Mercalli és una escala de 12 punts desenvolupada per a
avaluar la intensitat dels terratrèmols a partir dels danys causats a diferents
estructures.:
• I, instrumental = no es percep per la majoria de persones, només els aparells el detecten
• II, molt feble = es percep per algunes persones, poden moure's petits objectes
• III, feble = vibració general lleu percebuda per les persones
• IV, moderat = pot despertar gent adormida, vibració alarmant d'objectes, alguna caiguda
• V, moderadament fort = trencadisses
• VI, fort = tothom el percep, caiguda d'objectes, trencadisses, els mobles es mouen de lloc
• VII, molt fort = la gent perd l'equilibri, danys en algunes infraestructures
• VIII, destructiu = possibles esfondraments i afectació general en infraestructures
• IX, violent = pànic generalitzat, afectació de fonaments, grans danys en edificis
• X, intens = desviació de vies de tren, afectació a carreteres, esfondraments d'edificis
• XI, extrem = destrucció general d'infraestructures
• XII, cataclisme = alteració significativa del nivell de terra, destrucció general de la zona
10. Prevenció anti-terratrèmols
• Encara que els investigadors s’esforcin a saber quan es produirà un terratrèmol, és
molt difícil saber-ho.
No podem parar-los, però sí que podem fer que no ens facin mal.
- Una de les maneres per a què els terratrèmols no ens provoquin mals, és
construint edificis antisísmics:
Són uns edificis que suporten tremolors intensos sense destruir-se.
Aguanten tot el terratrèmol, evitant els moviments del terra.
- Fer simulacres entre la població:
Així tothom sap què ha de fer quan es produeix un terratrèmol: sortir a l’exterior,
col·locar-se entre les portes i sota de les taules o cadires,...
Estar en un terratrèmol no ha de ser gens agradable, per això, hi ha gent que es
deixa anar per la por, però és necessari prendre-s'ho amb calma.
11. I els tsunamis,què són?
• Un tsunami es un terratrèmol
dintre l’aigua. Es produeix
quan les plaques tremolen i
formen unes grans ones
gegantesques. Forma una
sèrie d’onades del mar que
destrueix tot el que té al
voltant, i en apropar-se a la
costa forma inundacions. Els
tsunamis són importants a
partir de més de 6.4 a l'escala
de Richter i són
verdaderament forts a partir de
7.